“Va ser un ferm defensor de la formació de les classes populars. Sentències i pensaments seus escrits a finals del XIX i principis del XX són perfectament aplicables als nostres dies”.
Un reusenc en una Catalunya en transformació.
Cels Gomis i Mestre (1841-1915)
Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) és un personatge polifacètic: folklorista, divulgador del coneixement científic, racionalista, lliurepensador, difusor dels ideals llibertaris i de l’internacionalisme obrerista, catalanista… Gomis publicà reculls de folklore dedicats a les creences populars sobre les plantes, els animals o la meteorologia popular; aplegà cançons, rondalles, dites i variants en el lèxic, però també va escriure sobre les injustícies de la societat del seu temps i en defensa dels drets del treballadors; va redactar nombrosos textos per a ús escolar, articles de divulgació científica o adreçats als més petits amb voluntat educativa, poesia… Va participar activament en l’associacionisme excursionista emergent, va ocupar-se de la Biblioteca Arús, documentà monuments o aplegà diverses peces per al fons dels museus…
Si es pot trobar un nexe d’unió en aquesta rica diversitat, és probablement el fet que Cels Gomis sintetitza, en molts sentits, els canvis de mentalitat i les transformacions econòmiques i tecnològiques, les noves idees, les aspiracions de llibertat i les contradiccions de la societat catalana de la segona meitat del segle xix i començaments del xx: la industrialització, els canvis de paradigma en la visió de l’universi l’evolució, la confrontació entre religió i raó…
Com a Dones Llibertàries de CGT i com a Secretaria de Gènere de CGT, no podíem deixar de fer un homenatge a la Conxa, una dona lluitadora, anarquista, antifeixista i feminista com va ser ella.
I hem volgut recordar-la coincidint amb el que seria el centenari del seu naixement.
El seu exemple de vida i de lluita, ens ha de servir de model per a totes les dones i totes les persones.
Acte Centenari Quico Sabaté, divendres dia 25 a les 19.30 al Bar La Riera. BCN
Projecció del documental “Quico Sabaté” amb la intervenció de Jaume Serra (director) i Ricard de Vargas Golarons (guionista).
Comptarà amb la música del company Jaume Arnella.
Després presentació del llibre col·lectiu de “Quico Sabaté, la guerrilla anarquista”
Marta Alari Hidalgo, graduada en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2014), actualment realitza un postgrau d’estudis d’arxivística a la UNED. Ginés Puente Pérez és graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2013), en l’actualitat es troba realitzant el màster de dones, génere i ciutadania coordinat per la Universitat de Barcelona.(*)
– Qui és Teresa Mañé i quina importància té la seva figura?
El passat 27 de maig moria a la seva ciutat el poeta, filòsof i pensador anarquista Jesús Lizano (Barcelona, 1931), a l’edat de 84 anys. Lizano, des de la seva poesia, des de la seva soledat, des de la seva aventura…, ha deixat escrita una monumental obra convertida en l’illa utòpica de LIZANIA. Des del misticisme llibertari, des del comunisme poètic, des de la comprensió i des de la poesia ha realitzat el seu viatge a l’Acràcia: “En la Acracia, / todos, todos seremos compañeros.”
El poeta ha anat teixint i confeccionant amb els seus versos i amb las seves proses filosòfiques una gran obra literària del pensament humà. Darrerament recollides en l’edició realitzada per la Fundació Anselmo Lorenzo (Madrid, 2014), en dos volums de 767 i 710 pàgines respectivament, amb el títol de Lizania. Aventura poética y libertaria, 2001-2013. Aquesta gegantesca obra es continuació de tota la saga firmada amb el nom de Lizanote de la Mancha a les edicions de Lizania de l’editorial “El Ciervo”, o la més recent de Virus Editorial “El ingenioso libertario Lizanote de la Acracia o la conquista de la inocencia.” En aquests llibres suren els seus versos més coneguts: Lizano de Berceo, Balada del soldado desconocido, La columna poética, Lamento àcrata, A la mierda, ¡En el Coven Garden, Canción del Popocatepelt, La soledad, Poemo, El prisionero del tiempo, Las personas curvas, El lizanismo, Caballitos, Mamiferos…
“De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són només silenci.
De vegades la pau
fa gust de mort.”
(Raimon 1967)
Mai he estat a cap escenari d’alguna gran batalla de la Segona Guerra Mundial, com el desembarcament de Normandia, o les batalles de les Ardenes, Stalingrad o Kursk. Tampoc he visitat pobles arrasats pel feixisme, com Lídice a la República txeca. En canvi, si que he tingut l’oportunitat de veure els barracons, els forns, les dutxes dels camps de concentració ara convertits en museus d’Auzwitch i Dachau, a Polònia i Alemanya respectivament.
Fragments del llibre ‘El franquisme que no marxa’ de Lluc Salellas, editat per Edicions Saldonar en el marc de la col·lecció coelaborada amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Per principi, estem en contra de destacar a qualsevol persona per sobre d’una altra. Però tampoc podem deixar que l’oblit engoleixi el gest digne i valent d’aquelles persones que des de la més terrible de les derrotes, en un món de misèria i desolació, van decidir no donar-se per vençudes, romandre en peus i declarar, que la lluita no havia acabat. Que per alt que fos el preu a pagar, es comprometien a no abandonar la batalla contra l’opressió i l’explotació.
Catalunya va ser protagonista del comerç negrer amb Cuba
S’han documentat més de 360 expedicions d’embarcacions catalanes amb esclaus entre 1790 i 1845, que demostren la participació de comerciants i grans famílies del Principat en aquest negoci, clandestí des que fou prohibit el 1820
La participació dels comerciants catalans en el tràfic d’esclaus, principalment a Cuba, ha estat un terreny pel qual la historiografia catalana sempre ha passat de puntetes.
Malgrat les dificultats per documentar el comerç negrer, es pot constatar que la burgesia catalana va tenir un pes notable en el tràfic d’esclaus a les Antilles. Els indians (nom que rebien els comerciants que van anar a fer negocis a les Antilles i després van tornar a la metròpoli) van amassar grans fortunes, que van ser transferides i invertides al llarg del segle XIX a Catalunya, especialment a Barcelona. Aquest va ser un dels factors clau del creixement econòmic i la industrialització de la capital catalana durant aquella època.
Franquisme S.A
Moltes de les empreses que cotitzen a l’IBEX 35 van fer fortuna gràcies a la seva proximitat amb el règim i l’ús de represaliats com a treballadors forçats
Unión Fenosa va néixer de l’expropiació forçosa de l’empresa d’un represaliat republicà.
Crònica i fotos de l’acte a Granollers en motiu del 79è aniversari de la Revolució Social
El 19 de juliol, un cop més, i per tercer any consecutiu les organitzacions Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, la CGT del Vallès Oriental, la CNT-AIT de Granollers i comarca, el Comitè de Suport al Kurdistan i el restaurant-llibreria Anònims vam organitzar una diada reivindicativa amb motiu del 79è aniversari de la Revolució Social.
XVIII Marxa-Homenatge als Maquis
Dissabte 25 de juliol de 2015
7.45 h: Ruta circular comentada per punts d’importància per la història de la guerrilla anarquista berguedana. Sortida de l’aparcament de la Rasa dels Molins.
Distància: 17 km. Desnivell: 544 m. Dificultat: mitja-baixa. Temps aproximat: 6 hores amb parades per les petites expliacions. Atenció: Cal dur calçat adequat, gorra, aigua i esmorzar.
La huelga de alquileres y el comité de defensa económica
Barcelona, abril-diciembre de 1931
Manel Aisa
El Lokal, 2014, 192 pàg.
L’Associació Cultural El Raval-El Lokal de Barcelona ha publicat aquest assaig de reconstrucció històrica que ensparla d’una lluita pel dret a l’habitatge digne.
Maquis a Catalunya. En motiu del centenari del naixement d’en Quico Sabaté
DIA: 18 DE JULIOL
HORA: 19h
ORGANITZA: CGT SALLENT
Aquest dissabte, en motiu del CENTENARI DEL NAIXEMENT DE QUICO SABATÉ, les companyes de la CGT Sallent organitzen un passi del documental “Maquisa Catalunya” de TVE de Catalunya 1988.
L’ANARQUISME EN LES PAU 2015
EL COMBAT PER LA HISTÒRIA CONTINUA
El debat entre diferents corrents historiogràfics que interpreten el passat des de perspectives diferents és un dels instruments que permeten l’avanç del coneixement sobre el nostre passat. La història és un àmbit, per tant, en construcció contínua. Una de les perversions que es produeixen en l’estudi del passat és intentar interpretar-lo a partir de conceptes del nostre present que no existien en l’època objecte d’estudi o que tenien significats diferents dels actuals.
Un dels conceptes més controvertits en l’actualitat és el del terrorisme, concepte que, definit des dels poders de l’Estat, té una connotació pejorativa que evita el debat polític i que, aplicat a fenòmens molt diversos, permeten la criminalització d’activitats polítiques i socials que qüestionen l’ordre social existent. El que no és permissible en el camp del debat històric és intentar interpretar esdeveniments del passat, sobretot de la nostra història contemporània en què la violència política utilitzada tant des del poder com des de les classes subalternes era un instrument habitual del conflicte entre les classes, amb aquest concepte de terrorisme que, des de la caiguda de les torres bessones de NY, ha servit per designar determinades formes d’oposició, aconseguir la seva demonització per l’opinió pública gairebé sense debat i facilitar la repressió de l’Estat sense qüestionament possible i amb un ampli consens.
Un fet semblant ha passat en les darreres proves de selectivitat, en l’assignatura d’història. Es demanava a l’alumnat que expliquessin les diferents formes d’oposició al sistema de la Restauració Borbònica en el període 1875-1898. Els i les coordinadores de selectivitat assignen al professorat corrector uns criteris bàsics que han de permetre unificar la correcció. Un dels criteris fa referència a l’oposició del moviment obrer al sistema canovista. Es fa una breu referència a l’aparició del PSOE i de la UGT (sense qualificatius que condicionin l’alumnat) i, de manera immediata, a l’anarquisme, al qual presenta dividit en dues corrents: l’anarcosindicalista i l’anarcoterrorista, recreant-se a continuació en tots aquells atemptats als quals l’alumnat ha de fer referència: bomba del Liceu, Corpus, (dubtós atemptat anarquista…i possible operació policial), atemptat contra Cánovas del Castillo, etc.
La pregunta s’expressava així: “Comenteu l’oposició al sistema de la Restauració fent referència al carlisme, al republicanisme i a l’obrerisme fins al 1898” i els criteris de correcció referits a l’obrerisme, eren: “… l’obrerisme, que veié la fundació del PSOE el 1879 i la UGT el 1888, socialistes; i la divisió dels anarquistes entre anarcosindicalistes i anarcoterroristes, que portaren a terme importants atemptats, entre ells el del mateix Cànovas del castillo el 1897, així com les bombes del Liceu i del Corpus; i el judici de Montjuïc del 1897”
Des de CGT Ensenyament volem mostrar el nostre absolut desacord amb aquesta presentació d’un dels moviments socials més importants de la nostra història contemporània i qüestionem la cientificitat dels termes utilitzatsper a definir-lo.
XII Ofensiva contra l’oblit 19-20 i 21 de juny de 2015
[Dins la XVIII Marxa-Homenatge als Maquis]
La Seu d’Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Bellver (Cerdanya)
Homes del Bosc – Anarquia a la Cerdanya – MIL – Lluites a la Vall de Susa –
– Divendres, 19 de juny
La Seu d’Urgell
Ateneu de l’Alt Urgell
C/Capdevila, 6 baixos
16.45h Presentació de les jornades.
El somni igualitari de les Barcelones rebels (versió catalana del vídeo)
Poques vegades una ciutat ha estat en mans de la seva gent. Barcelona algunes vegades, poques, però amb tal intensitat que el record d’aquella alba, d’aquella festa solidària al llarg dels dies o setmanes, encara els obsessiona. A ells per provar-ho una altra vegada i als seus enemicsper evitar-ho.
Diego Antonio Camacho Escámez (Almería, 12-8-1921 / Barcelona, 13-4-2009), més conegut pel seu pseudònim literari: “Abel Paz “, es va criar en una família camperola de jornalers. Als 8 anys va emigrar amb la seva família a Barcelona. Va estudiar a l’escola racional Natura del barri obrer del Clot, dirigida per Joan Puig Elias. Es va afiliar molt aviat a les Joventuts Llibertàries, creant un grup de militants en què es trobaven els seus amics: Federico Arcos, “Víctor García” i Liberto Sarrau. Va combatre al front del Segre, enquadrat en els grups de defensa confederalsdel Clot.
Ja es pot veure a youtube “Radikales libres”, un documental per al debat d’Alberto Peñalba & Jakue Pascual (AnarkHerria).
#9N. Rulando por Barcelona
Un debat sobre la situació de Catalunya durant la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, amb entrevistes a vuit activistes dels àmbits llibertaris i independentistes: Iñaki Garcia, Jordi Martí, Núria Comerma, Ricard de Vargas, Joni D., Oriol Rigola, Montse Puig i Xavier Domènech.
PSOE i PP volen que la llei d’amnistia no es toqui
Actualment Rodolfo Martín Villa està reclamat juntament amb altres dinou presumptes torturadors de la dictadura franquista per una jutge argentina María Servini de Cobria, acusats per crims contra la humanitat, emparant-se en el principi de la justícia universal
La Interpol a l’Argentina ha sol·licitat a la Interpol de Madrid l’extradició urgent de vint persones investigades per la jutge María Servini per crims comesos durant el franquisme, entre els quals es troben els exministres José Ultrera Molina i Rodolfo Martín Villa.
Tercera Marxa d’homenatge als Maquis de l’Empordà
29-31 de maig de 2015, Marxa d’homenatge als maquis.
Capmany (Alt Empordà)
– Divendres 29 de maig.
18’30 Rebuda i inauguració de les jornades.
Rescatant els noms de l’oblit
El web Tots (…) els noms continua recollint noms, històries i documents sobre les persones desaparegudes durant la repressió franquista. Facilita la col·laboració entre l’equip del projecte, les investigadores i les familiars de represaliades
El web Tots (…) els noms és una base de dades oberta de totes les persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme a Andalusia. Avui dia, compta amb 82.008 persones, 644 microbiografi es i 976 documents. Moltes de les cerques es fan des de Catalunya, on les descendents de persones desaparegudes intenten reconstruir una part silenciada de la seva història, aquella que les va fer emigrar de les seves terres per motius econòmics i de persecució social. El portal està promogut per l’associació andalusa Memoria Histórica y Justícia i per la Confederació General del Treball d’Andalusia.
Ermengol Gassiot és professor d’arqueologia a la UAB i des de fa un any secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya. Un dirigent anarcosindicalista jove –43 anys— i atípic. Molt implicat en moviments socials, sobretot des de la seva època a l’Assemblea d’Okupes de Terrassa. Ara està imputat en un procés penal per les mobilitzacions estudiantils contra el ‘pla Bolonya’. La seva veu calmada i paraules senzilles contrasten amb la radicalitat del que diu. Creu que la lluita és al carrer i no confia en les institucions. Ni tan sols si vénen de la mà de l’anomenada “nova política”. Gassiot, des de la CGT, no dubta a fer seves les paraules de Joan Fuster: “La política que no faci el poble serà feta en contra nostre”.
Manuel Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.
