Avui es compleixen 85 anys de la mort de l’anarquista Buenaventura Durruti. La figura de Durruti és clau en la història del moviment llibertari a espanya, i les seves contribucions en la lluita per la revolució social són conegudes arreu. Les seves accions tan abans com durant la revolució formen part d’una rica història de la que totes podem prendre nota, i la seva mort a la línia de combat és part de la història antifeixista que nodreix la nostra causa . 

Però davant dels seus mèrits també ens agradaria fer memòria de totes les seves companyes que van donar la vida per les seves idees, i que moltes vegades queden eclipsades pels grans noms de l’anarquisme. Companyes que, en la línia de combat o no, i utilitzant una varietat de tàctiques i funcions necessàries per fer florir la revolució social, van ser reprimides i assassinades per la reacció. 

En aquest fossar hi ha 4.000 víctimes. Víctimes del feixisme, represaliades i afusellades per l’Estat franquista un cop va ocupar la ciutat. També hi ha víctimes de l’exèrcit nacional i l’aviació italiana, víctimes en el camí de mort que va asfaltar l’opressiu règim franquista. Però també hi ha víctimes del cruel capitalisme defensat i imposat per les forces feixistes, gent sense sostre i sense papers, assassinades pel capitalisme i la propietat privada.