CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Joan Peiró: La forja d’un revolucionari

Joan Peiró va néixer el 18 de febrer de 1887 a Sants (Barcelona). Va començar a treballar, encara nen, en un forn de vidre de la Bordeta. Posteriorment, i sempre en el mateix sector, va treballar al Poble Nou i a Badalona. En 1907 es va casar amb Mercè Olives, obrera tèxtil, i van tenir cinc fills.

Ell mateix situa la seva iniciació sindical l’any 1906. La dècada següent va assumir importants responsabilitats: secretari general de la federació local de sindicats de Badalona (1915-1916), secretari general de la Federació Espanyola de Vidriers (1916-1920), director de La Colmena Obrera (òrgan dels sindicats de Badalona) i de El Vidrio (portaveu dels vidriers federats).

Llegir més »

44 anys després de l’assassinat de Salvador Puig Antich: Ni oblit ni perdó!!!

Salvador Puig Antich. Presó Model de Barcelona. 2 de març de 1974- 2 de març 2018. Passats 44 anys del seu assassinat: NI OBLIT NI PERDÓ!!!

La lluita que en Salvador amb molts altres companys vam prendre i pel que el van matar continua ara en contra d’aquest capitalisme cada cop més salvatge i en contra de les repressions dels Estats i les seves servituds i esclavatges.

Llegir més »

La primera immersió lingüística i l’anarquisme

La revolució anarquista de 1936 va fer possible que Catalunya s’atorgués atribucions que sobrepassaven, en molt, les que tenia derivades de l’Estatut de 1932. En ensenyament, aquestes atribucions foren pràcticament totals i l’Estat, tot i que no ho aconseguí, en els anys de revolució i de guerra, intentà en diverses ocasions recuperar el control sobre espais com el de l’educació que, a Catalunya, estava majoritàriament en mans de la CNT (amb una presència important també de FETE-UGT).

Llegir més »

ECN 1 Ràdio CNT-FAI. La veu de la Revolució

El 3 de setembre de 1936 començava les seves emissions de ràdio en ona normal i en ona extracurta ECN1 Ràdio CNT-FAI Barcelona, l’emissora anarquista d’aquestes organitzacions durant la revolució. Les seves emissions arribaven a Catalunya i la resta de l’Estat però també a Europa, Amèrica del Nord i Àfrica. Les emissions van durar un període de nou mesos i mig, un temps durant el qual el proletariat català va poder estendre les seves idees, la seva visió de la realitat i la seva cultura en un àmbit on mai abans no havia pogut arribar amb tanta rapidesa ni, pel context i la situació del moment, amb tanta autoritat.

Llegir més »

Curs ‘Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya’ al local de CGT Catalunya entre l’1 de febrer i el 7 de març

“Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya: Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia i Félix Carrasquer Launed, CENU: Consell de l’Escola Nova unificada de Catalunya”

Aquest curs pretén mantenir viu el llegat de les persones llibertàries que van creure en l’educació com a eina de transformació social.

El curs constarà de sis sessions de 2 1/2 hores cadascuna. En elles s’introduirà els assistents a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Es pretén reivindicar de manera especial una sèrie d’autors que fins ara no han rebut tanta atenció com la que s’hi ha dedicat a figures amb força més projecció com la del propi Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest impuls pedagògic progressista va animar la creació de diferents tipus de centres educatius que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina al servei de la justícia social, és per això que en el decurs de les diferents sessions no només es farà una exposició de les idees educatives dels diferents pedagogs, sinó que també es presentaran les experiències que va generar l’aplicació pràctica d’aquest programa teòric. Finalment també es farà una reconstrucció i anàlisi de la filosofia que està en la base dels plantejaments pedagògics llibertaris que van inspirar els diferents autors presentats.

Llegir més »

Acte en record del maquis llibertari a Catalunya el 12 de gener a Barcelona

Acte en record del Maquis llibertari a Catalunya 1939-1963, divendres 12 de gener a les 18h al carrer Siracusa 53, cantonada Milà i Fontanals. Teatre Acidh al barri de Gràcia. Metro Joanich L4 i Verdadguer L4, L5

Presentació de l’Acte
Exhibició de l’audiovisual inèdit «24 Anys de Guerrilla Llibertària a Catalunya»
Jaume Arnella (Poeta i cantautor)
Vicente Palao i Eusebio (Poesía i Cançó)
Pogo sobre mi madre (Cantautora)
Kronstadt (Hip-hop)
Columna Ascaso (Punk rock)
Amb la participació de Los Biolentos (Col.lectiu poètic)

Organitza: Marxa del Maquis del Barcelonès

Llegir més »

Recuperen de l’anonimat Aurelio Fernández Sánchez, del grup ‘Los Solidarios’. Acte el 25 de novembre a Barcelona

El dissabte 25 de novembre a les 12 hores del matí es presenta, a l’Àgora Juan Andrés del carrer Aurora/ Riereta, al Raval, Barcelona, el llibre Tras las Huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios, de Manel Aisa Pàmpols, editat per El Lokal, amb la participació de Manel Aisa (autor), Marc Iglesias(editor) i Iñaki García (El Lokal).

Llegir més »

Festa en record d’Antonio Cano

El proper dissabte, 28 d’octubre, es celebrarà una festa en record del company Antonio Cano.

La festa començarà a les 16h al local del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya al carrer Burgos 59 de Sants (Barcelona).

Hi haurà micro obert: Poesia, música,….

I a les 20h hi haurà concert mojitada per a la caixa de resistència dels 27 i més.

Llegir més »

Jornades 80 aniversari Mujeres Libres realitzades del 8 al 10 de setembre de 2017

El darrer cap de setmana vaig assistir a les jornades de Mujeres Libres a Madrid, que organitzava la CGT. Tres dies plens d’emocions, en els que vaig aprendre com la lluita d’aquestes dones, i en una època difícil com la de la revolució espanyola del 1936 al 1939, va deixar un camí traçat a noves generacions ple d’inspiració, força, solidaritat i lluita des de una visió anarco-feminista.

Afiliades a la CNT i veient com des de els seus sindicats els seus companys no les deixaven espai en els debats i estudis que es feien en els ateneus i joventuts llibertaries, comencen una critica vers a ells per posar en evidencia que el pensament llibertari i anarquista no només s’havia d’aplicar contra la patronal i en els sindicats, sinó també dins les seves llars i amb les seves companyes i filles.

Llegir més »

Jornades – Homenatge a Madrid en el 80 aniversari de la creació de la Federació de ‘Dones Lliures’

Jornades – Homenatge
80 aniversari de la Federació de “Dones Lliures”

En aquest 80 Aniversari (1937-2017), des de la CGT tornem a commemorar la constitució de la Federació de “DONES LLIURES” a través de la celebració d’unes JORNADES Confederals i la PUBLICACIÓ de les Actes, en les que analitzem aquest esdeveniment transcendental en les lluites de les dones per la igualtat, des d’una perspectiva de classe i en el context global del moviment llibertari per la transformació social.

Llegir més »

Proletariat

Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietarisdel capital.

Llegir més »

Insurrecció Centralista

Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843 – gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència. Havia estat acordat (però no dut a terme) per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero (maig-juliol del 1843) amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona. La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes. Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà (novembre del 1843), i liquidà el moviment en prendre Figueres (gener del 1844), defensada per Abdó Terrades i Narcísd’Ametller. A Barcelona, el moviment fou conegut amb el nom de la Jamància.

Llegir més »

Centralisme democràtic

Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impideix la formació de faccions o de tendències dintre seu.

Llegir més »

Memòria tergiversada

Les persones vivim. Actuem, fem coses i prenem actituds. Més enllà d’això, la gent pot parlar de nosaltres, construir-nos una imatge i, en la mesura en que el temps va passant, recordar-nos. En aquest procés, se’ns construeix una memòria que pot ser més o menys ajustada als fets que protagonitzem i a les aspiracions que van motivar les nostres accions.

Llegir més »

Homenatge a Joan Peiró el 24 de juliol al barri de Sants de Barcelona i a Mataró

El proper 24 de juliol farà 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró pel règim Franquista junt amb 7 cenetistes més a la presó de Paterna.

Després de més de 20 anys de tenir una plaça amb el seu nom a la sortida de l’estació de Renfe de Sants sense que indiqués el seu nom, per fi des del Districte 3 de Barcelona, barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, on va néixer i va començar a treballar a partir dels 8 anys en un forn de vidre, el grup de Memòria Històrica del districte ha aconseguit que des de l’Ajuntament de Barcelona es dignifiqués en part l’esmentada plaça, posant-hi en el seu record el 24 de juliol d’enguany una placa recordatori.

Llegir més »

Homenatge a Joan Peiró a Mataró

Aquest any es compleixen 75 anys de l’assassinat de Joan Peiró en mans dels franquistes (feixistes). I per homenatjar-lo diverses entitats hem anat fent i seguirem fent en llarg de l’any 2017 més activitats i actes en homenatge en Joan Peiró.

El sindicat Confederació General del Treball del Maresme hem organitzat i portarem a cap els següents actes i activitats en homenatge Joan Peiró els quals tot seguit exposem.

Llegir més »

XX Marxa d’Homenatge als Maquis. Berga, juliol i agost 2017

XX Marxa d’Homenatge als Maquis. Berga, juliol i agost 2017.

Divendres, 21 de juliol a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat
21 h Sopar de pintxos i projecció de ‘A tiro límpio’ (1963) de Francisco Perez Dolz

Dissabte, 22 de juliol
9 h Ruta urbana: «Berga en temps dels maquis» (sortida del núm. 4 del carrer del Balç).

Llegir més »

Em pensava que ho havia vist tot

Em pensava que ho havia vist tot

M’equivocava.

Jo soc d’aquella generació que vam créixer sentint la veu fluixa dels nostres avis i àvies, resignada de qui ha perdut una guerra i una revolució, dir que els socialistes del final de la nostra infantesa no tenien res a veure amb els d’abans. Eren anys en que la meva generació tímidament s’atrevia a trencar el miratge de la “transició modèlica”. La transició que, malgrat les cunetes plenes de sang i els poders econòmics i polítics plens d’assassins, hi havia qui exportava a Amèrica Llatina sota els focus de les càmeres. I desafiàvem aquest miratge escoltant Kortatu, La Polla i Eskorbuto i sortint als carrers contra les taxes a l’educació i la selectivitat. Ho fèiem com qui fa per primer cop una cosa per sí sol, d’adults. Molts havíem acompanyat a pares i mares a manifestacions, assemblees, tancades, etc. dels anys 1970’s. Les mateixes que democràticament, imposada la Constitució i el parlamentarisme, es van eradicar com qui no vol la cosa.

Llegir més »

Entrevista a l’històric militant llibertari Octavio Alberola, una peça clau en la lluita antifranquista de la dècada dels 60 i 70

‘Teníem 20 kg d’explosiu plàstic per atemptar contra Franco i el vam haver de fer esclatar abans’

En aquesta ocasió entrevistem Octavio Alberola, una peça clau en la lluita antifranquista de la dècada dels 60 i 70. La seva participació destacada en el grup armat Defensa Interior el va portar a dirigir l’atemptat que més a prop va estar d’acabar amb Franco.

Llegir més »

Actes en homenatge a Joan Peiró en el 75 anniversari del seu afusellament, el 20 de juny a Mataró i el 27 de juny a Sants

En el marc dels actes del 75è aniversari de l’afusellament del militant anarcosindicalista Joan Peiró i Belis, la Fundació Salvador Seguí de Catalunya ha organitzat una conferència de l’historiador Pere Gabriel, autor del llibre ‘Joan Peiró. Escrits (1917-1939)’, al Cafè de Mar de Mataró (c/Santa Rita 1) el dimarts 20 de juny a les 19h. Presentació a càrrec d’Emili Cortavitarte.

La Fundació Salvador Seguí forma part de la Comissió Ciutadana que organitza força actes aquest Any Peiró a Mataró. Per tal de fer un seguiment dels mateixos us
facilitem el segúent web: http://www.cooperadorsdemataro.coop/joanpeiro/

Tanmateix estem participant, amb les seves Comissions de la Memòria Històrica, en altres actes a Sants i Badalona. En concret el dimarts 27 de juny a la Seu del Districte de Sants-Montjuïc (Creu Coberta 104, Sala Anselm Cartañà) a les 19h tindrà lloc la xerrada ‘Joan Peiró (1887-1942): Cooperativisme, cultura i revolució social’ a càrrec de Miguel Garau Rolandi.

Llegir més »

Joaquima Dorado Pita, cent anys de lluita incansable per l’emancipació social

La matinada del 14 de març, a l’Hospital del Mar de Barcelona ens va deixar la militant anarquista Joaquima Dorado Pita quan li faltaven 3 mesos per complir els cent anys.

La Joaquima era una dona fidel als seus ideals llibertaris que va practicar tota la seva vida. Era una dona menuda i bonica, afable, generosa, senzilla i discreta amb una fermesa de caràcter i conviccions, amb un alt grau de responsabilitat de tot allò que feia i sempre solidària amb els oprimits i la causa de la llibertat.

Llegir més »

El retorn d’Ajoblanco

Aquest és l’anunci: torna Ajoblanco als quioscos d’Espanya i Sud-Amèrica. Per tercera vegada surt en paper la revista contracultural i llibertària que tan èxit va assolir entre la joventut dels anys setanta. Al front de la mateixa els veterans i alhora entusiastes Pepe Ribas i Fernando Mir aposten per una nova etapa intergeneracional que afronti els problemes del nostre temps amb decisions clares que ajudin a trencar l’impasse en què viu la joventut (i no joventut) del segle XXI. Pepe Ribas, en una entrevista, afirmava que “avui en dia no hi ha una alternativa clara al neoliberalisme perquè ho té tot: les universitats, les multinacionals, els museus…, però hi ha símptomes de que està passant alguna cosa. Molts ens han dit que és el moment d’Ajoblanco, perquè és el moment d’allò social i cultural sense dogmatismes, amb la participació verdadera de la gent.”

Aquesta és la filosofia en què retorna Ajoblanco, la mateixa que la va fer néixer l’any 1974 quan encara estava ben viu el franquisme i s’acabava de donar garrot al militant anarquista del MIL Salvador Puig Antich. La revista contracultural en un sentit ampli d’oposició a la cultura i a la cultureta que es feia a Catalunya i a Espanya en aquells moments va ser un veritable revulsiu per la joventut que buscava respostes per refer la seva vida quotidiana. Ajoblanco va ser l’aglutinador de molts projectes de tota mena que anaven de la lluita social fins a l’ecològica passant pel feminisme, la sexualitat, l’antipsiquiatria, les comunes, la festa i un llarg etcètera que es por veure consultant a les hemeroteques la col·lecció de la revista.

Foren importants el números d’Ajoblanco dedicats a dossiers sobre l’ensenyament, sobre els ateneus llibertaris, sobre la contracultural, sobre la premsa marginal, sobre la crítica de la vida quotidiana, sobre les energies lliures, sobre el propi cos, sobre la cultura llibertària, sobre el naturisme, sobre les comunes, sobre els viatges, sobre l’art, sobre el teatre independent, sobre les ràdios lliures, sobre el cinema llibertari, sobre la cuina vegetariana, sobre les drogues, sobre les festes populars… Un dels dossiers que va tenir una gran acceptació va ser el dedicat a Durruti, en uns moments que la CNT i el moviment llibertari creixia i els seus militants cercaven arrels i espills on mirar-se. La revista va ser una de les promotores de les mítiques Jornades Llibertàries Internacionals de Barcelona.

Va ser també impactant els números extres d’Ajoblanco dedicats a les lletres: “La linterna literaria”, “La bomba literaria” i “La bombilla literaria”. Aquests números extres solien sortir coincidint amb la diada de Sant Jordi. La Rambla punt habitual de les paradetes de venda de llibres als compradors de la revista se’ls obsequiava amb una alcavota enlloc de la popular rosa.

Ajoblanco va ser sobretot una revista que unia col·lectius i individualitats d’arreu de les terres espanyoles. La seva secció ‘La Cloaca’ era el punt de comunicació i contacte de tota la gent que descobria que no estava sol al món i que arreu hi havia joves que pensaven com ell. Va servir també de coordinació de les comunes tant urbanes com rurals que van aparèixer els anys setanta. Ajoblanco va ser aglutinador d’altres projectes com per exemple els col·lectius ecologistes que crearen la revista Alfalfa. Una altra secció era l’anomenada “Miniprimer” on es barrejaven tota mena de notícies, però el més impactant d’Ajoblanco eren les seves portades que anunciaven gràficament el contingut de la revista, exposaven idees o denunciaven un fet concret.

La revista va viure moments d’eufòria amb tirades de cent mil exemplars i de repressió, doncs va ser tancada durant una temporada per ordre governativa. La primera etapa de la revista va durar fins el 1980. En la seva primera etapa altres publicacions llibertàries i contraculturals com Star, Ozono i Bicicleta van tenir una certa personalitat, i fins i tot la marxista El Viejo Topo o la humorística Butifarra!, però cap d’elles va arribar a la popularitat d’Ajoblanco. Entre els col·laboradors de la primera etapa d’Ajoblanco, a més dels fundadors de la revista Pepe Ribas, Fernando Mir i Toni Puig, destaquen tot un planter de joves creadors com Ramon Barnils, Luis Racionero, Quim Monzó, Karmele Marchante, Francesc Boldú, Santi Soler, Juanjo Fernández, Pepista Galvany, Juan Martínez Alier, Mario Gaviria, Florencia Ripollés, Rossend Arqués, el dibuixant Bolinaga i els fotògrafs Manel Esclusa i Gol. També era prou meritòria dels col·lectius TARA, Sexajo, Taller 7, Antipsiquiatria i els corresponsals dels diferents Ajos d’arreu del país. Durant les Jornades Llibertàries els redactors d’Ajoblanco amb col·laboració de la CNT, van editar el diari Barcelona Libertaria.

L’any 1987 es va iniciar la segona etapa d’Ajoblanco que, sense l’empenta llibertària dels primers temps, va ser crítica amb el poder, aleshores en mans del PSOE a Espanya i de CIU a Catalunya. Aquesta segona part d’Ajoblanco va durar finsel 1999.

Llegir més »