CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Enric Casanyes, un històric militant llibertari

L’Enric Casanyes Piera (1919-2015) fou un històric llibertari que al llarg de molts anys el varem entendre com una persona que sempre ens va parlar amb claredat, senzillesa i molta humilitat, que en cap moment va tractar d’imposar el seu criteri, i amb el pas del temps, és una de les persones que guanyen i fan respectar la seua manera d’estar i el seu criteri d’home lliure que sempre va caminar i aprendre quina era la nostra raó de ser.

La cooperació, la socialització de les nostres vides és el camí que per raons de injustícies classistes es fomentaren en un període de revolució industrial on molt pocs tenien els drets adquirits de la vida social, per la qual cosa els homes i dones dels pobles injustament tractats tingueren que començar a organitzar les seves vides i construir una societat, i Enric Casanyes Piera forma part d’aquests homes i dones. Ja procedia d’uns vincles familiars molt directes amb les lluites obreres de moments anteriors, i de ben jovenet ja estava militant amb les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet, que eren els seus barris, quan amb al maig de 1935 el varen detenir amb 16 anys amb altres companys i l’acusaren de boicotejar els tramvies de Sant Andreu a Sant Adrià, quan col·laboren amb els obrers del sector que estaven en vaga i es cremaren alguns dels tramvies d’aquella línea.

Ell, Casanyes, a penes tenia 16 anys, i ja trepitjava la presó, ell que havia nascut al 1919, un any que podem destacar perquè un dels seus familiars, Simó Piera, fou un dels obrers a destacar en aquell moment de la Vaga de la Canadenca i fundador de la CNT de 1910 i Salvador Seguí havia voltat per casa seua quan ell era xicotet.

Llegir més »

Actes a Tarragona en el 40 aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo el 6 de març de 1976 Ni oblit ni perdó, justícia i reparació!

Actes a Tarragona en el 40 aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo el 6 de març de 1976
Ni oblit ni perdó, justícia i reparació!

L’any 1976, un cop mort el dictador, es produïren múltiples accions reivindicatives a diferents ciutats de l’estat espanyol per part de treballadors de diversos sectors i empreses.

Llegir més »

Presentació del llibre “Luchaban por un mundo nuevo. Lucía Sánchez Saornil i Sara Berenguer Laosa, militancia anarquista durante la Guerra Civil Española”, el 4 de març a Barcelona

“Luchaban por un mundo nuevo.
Lucía Sánchez Saornil i Sara Berenguer Laosa, militancia anarquista durante la Guerra Civil Española”.

El proper divendres 4 de març a les 18:30h en els nostres locals de Via Laietana 18, 9ª, us convidem a la presentació del llibre “Luchaban por un mundo nuevo. Lucía Sánchez Saornil i Sara Berenguer Laosa, militancia anarquista durante la Guerra Civil Española”, amb la nostra companya i escriptora d’aquest llibre la Yanira Hermida, posteriorment tindrem l’oportunitat de fer un debat entre totes.

Llegir més »

Projecció el 25 de febrer a Reus del documental ’El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

Projecció del documental ’El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

Dijous 25 de febrer, 20h. Casal de la Dona, Plaça Patacada 9, Reus

Debat posterior amb presència de Juan Felipe, autor del documental.

És breu el temps de les cireres… però sempre torna

“Le temps des cerises” és una antiga cançó d’amor que es va convertir en un himne de la Comuna de Paris (1871). El temps de les cirerers és una bona alegoria de l’etern renéixer de la vida i, en paral·lel, de les idees, de l’esperança. Els temps revolucionaris podran ser intensos i breus, i encara que aparentment siguin vençuts, sempre tornarà a donar-se una nova oportunitat a la història.

Llegir més »

‘Vivir la anarquía, vivir la utopia’, la biografia de Josep Peirats i Valls

Ressenya del llibre de Chris Ealham sobre un dels militants més rellevants de la CNT abans i durant la guerra del 1936-39.

L’historiador britànic Chris Ealham, autor entre d’altres del magnífic treball La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937, acaba de publicar el llibre Vivir la anarquía, vivir la utopia, una complerta biografia del militant llibertari Josep Peirats i Valls.

Llegir més »

De cireres i llibertaris. Entrevista a Juan Felipe, director del documental “El tiempo de las cerezas”

Al director Juan Felipe li agrada posar el dit en la nafra. Armat d’una càmera i un micro, el 2011 es va atrevir a explicar la història de ‘Indomables’ , el moviment llibertari explicat a través de les protagonistes de la història. Ara reapareix amb ‘El tiempo de las cerezas’, un documental que aborda una altra aresta de la transició, des d’una òptica llibertària. En 67 minuts esbudella el moviment llibertari, preguntant-se per les condicions del seu auge entre 1977 i 1979 i el perquè de la seva caiguda.

– Juan, què t’impulsa a explicar aquesta història?

Llegir més »

Familiars de víctimes del franquisme requeriran judicialment al Govern que creui les dades del Banc d’ADN

Familiars de víctimes del franquisme requeriran judicialment al Govern que creui les dades del Banc d’ADN

Els familiars de víctimes del franquisme presentaran a la justícia argentina un requeriment judicial per al creuament de les dades del Banc d’ADN de Catalunya amb les restes ja exhumades per la Generalitat.

Aquest divendres els representants de les diverses entitats impulsores de la iniciativa han signat públicament el document davant la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on té la seu el Banc d’ADN, per reivindicar la necessitat d’identificar persones desaparegudes durant la dictadura al territori català a través de la vinculació amb les dades genètiques de familiars. L’advocat argentí Máximo Castex, presentarà la petició el proper mes de febrer al Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Romilda Servini de Cubría.

Llegir més »

Centenari d’un mite llibertari: Quico Sabaté Llopart

DAVID CASTILLO – BARCELONA

La història del maqui anarquista Francesc Sabaté Llopart ha crescut amb el temps, fins i tot més enllà de les organitzacions que va representar. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat fa un segle, va destacar en els conflictes dels anys trenta abans d’enrolar-se a la columna Durruti durant la Guerra Civil. Va passar per Puigcerdà a l’Estat francès el gener del 1939 i va conèixer totes les misèries que van haver de patir al país veí els exiliats republicans.

El guerriller va ser dels últims homes a creuar la frontera, amb les unitats dels Aguiluchos de la FAI. Convençut anarquista, membre de les Joventuts Llibertàries i la CNT –s’hi va afiliar als quinze anys–, Quico Sabaté no es va rendir mai i va continuar les incursions contra el franquisme. Des de l’adolescència, en què va militar en el grup faista d’Els Novells –o Els Novençans–, Sabaté va mantenir en escac les autoritats franquistes durant quinze anys, del 1945 al 1960, quan el seu grup va patir una emboscada al mas Clarà, entre Girona i Banyoles.

Tots els membres de l’escamot, Antoni Miracle Guitart, Roger Madrigal, Francisco Conesa i Martín Ruiz Montoya, van morir per les bales de la Guàrdia Civil, però el Quico, greument ferit –amb dos impactes, un a la natja i l’altre al peu–, va aconseguir liquidar un oficial i travessar les línies durant la nit. Com en una pel·lícula d’acció, i amb el suport d’una injecció de morfina, va creuar el Ter i a Fornells va segrestar un tren. Els maquinistes van explicar que l’únic mal que els va fer va ser devorar els seus dos entrepans de l’esmorzar. Amb l’avís de perill fet pel maquinista de tornada a Girona, la Guàrdia Civil i les forces reaccionàries de Sant Celoni, com el sometent, el van matar pels carrers de la ciutat la vigília del dia de Reis del 1960. El cos duia tants impactes de bala que ni el seu pare ni la seva germana el van poder reconèixer.

Llegir més »

Cinefòrum i debat amb el documental “El tiempo de las cerezas (1977-1979, eclosión libertaria) a Cornellà el #14G i a Igualada #15G

Cinefòrum i debat amb el documental “El tiempo de las cerezas (1977-1979, eclosión libertaria)” a Cornellà el #14G i a Igualada #15G.

– 14 DE GENER. Cornellà. 19.30 h. al Local de CGT Baix Llobregat (Carretera d´Esplugues, 46)

– 15 DE GENER. Igualada. 19h. Espai pels Somnis (Carrer Sant Josep, 36)


https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23421551784/in/dateposted-public/

Cinefòrum i debat amb el documental "El tiempo de las cerezas (1977-1979, eclosión libertaria) a Cornellà el #14G i a Igualada #15G
http://www.s

Llegir més »

Homenatge a Sant Celoni el 5 de gener al maqui Quico Sabaté, en el 56è aniversari de la seva mort

Un any més des del moviment llibertari vallesà volem recordar la figura de Francesc Sabaté Llopart “Quico”. Són moltes les accions que s´han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d´en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d´homenatge, així com també l’any 2000 per part d´una comissió celonina en el 40 è aniversari. Més recentment, en el 50 è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT de Granollers i comarca, i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d´un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.

Llegir més »

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista’ explica els vint anys de guerrilla anarquista (1939-1960) a través de Quico Sabaté

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista‘ (Editorial Descontrol), un volum de 282 pàgines, és la darrera novetat sobre un dels maquis anarquistes més populars de tots els temps, Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté (1915-1960). Les gestes del maqui llibertari Sabaté –que inclouen atracaments, contraban d’armes i tota mena de sabotatges contra el franquisme– van convertir-lo en un mite durant la seva vida i també a la fi, l’any 1960, quan, perseguit per la guàrdia civil franquista, fou mort per un sometent a Sant Celoni. Tanmateix, el llibre és un intent d’emmarcar Sabaté en la guerrilla anarquista que va durar vint anys (1939-1960) i involucrà centenars de persones, i no pas un sol home. Aquesta guerrilla fou referent de les guerrilles revolucionàries de l’Amèrica del Sud. El llibre intenta explicar, doncs, que Sabaté no estava pas sol, ni la seva història era una història individual, sinó una història col·lectiva molt poc coneguda: la guerrilla anarquista sota el franquisme.

Llegir més »

Actes en memòria del centenari de Quico Sabaté, 17 i 18 de desembre a Barcelona

Comissió centenari Quico Sabaté 14 des 2015

Aquest dijous i divendres el barri de Sants acull l’acte central en memòria del Quico Sabaté i totes les companyes que han lluitat i lluiten per la transformació social i radical de la nostre realitat

Resum de les activitats:

– Dijous 17 de desembre:

Trajectoria de la resistencia guerrillera a Catalunya

– A les 18’00:

Passi del documental Quico Sabaté (1979) del col·lectiu Penta i presentació a càrrec de Bartomeu (director del documental) i l’actor que repesenta al “Quico” del que era nebot.

Presentació del llibre col·lectiu Quico Sabaté i la guerrilla anarquista a càrrec de Ricard de Vargas Golarons

A continuació debat sobre 20 anys de guerrilla urbana anarquista a Catalunya

Actuació del cantautor i poeta Jaume Arnella

LLOC: Edifici: Francesc Masclans – SALA D’ACTES (Metro Placa Sants) .

Llegir més »

Documental ‘El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

És breu el temps de les cireres… però sempre torna

“Le temps des cerises” és una antiga cançó d’amor que es va convertir en un himne de la Comuna de Paris (1871). El temps de les cirerers és una bona alegoria de l’etern renèixer de la vida i, en paral·lel, de les idees, de l’esperança. Els temps revolucionaris podran ser intensos i breus, i encara que aparentment siguin vençuts, sempre tornarà a donar-se una nova oportunitat a la història.

Llegir més »

Txema Bofill, itinerari d’un compromís

Txema Bofill, itinerari d’un compromís

Dilluns a la tarda, a la carretera de Flaçà a la Bisbal, sempre al Baix Empordà, l’anarquista bisbalenc Josep Maria Bofill i Condom, dit ‘Sabata’ o ‘Txema’, va morir en un accident de trànsit als 62 anys

Durant les presentacions dels llibres de memòries de Jann-Marc Rouillan a Catalunya el Txema Bofill l’acompanyava i li facilità la integració a casa nostra Toni Ferragut

Giulia Valle transita entre l’abstracció del jazz i la duresa del rock i el punk amb LíberaLa jornada de lluita contra la islamofòbia, fora del focus mediàtic
Deia Txema Bofill que, tot llegint el recull d’articles d’Heleno Saña titulats El anarquismo, de Proudhon a Cohn Bendit, publicat el 1970, es va fer anarquista, com molta gent jove que va llegir-lo. Bofill sempre ha estat un lector multidisciplinari i constant. Té una important biblioteca que la volia fer pública en forma d’ateneu als baixos de casa seva a la Bisbal. La seva actuació llibertària s’inicià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona l’octubre de 1972, durant la campanya per fer baixar el preu del dinar al restaurant universitari que hi havia aleshores a la zona de Pedralbes –on inventà el crit de “menjar sense pagar”–, integrant-se en el col·lectiu d’aquell centre de la coordinadora d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears.

Llegir més »

Projecció del documental ‘Economía Col·lectiva. La úlitima revolució a Europa’ i cinefòrum el 10 de desembre a CGT Barcelona

Documental ‘Economía Col·lectiva. La úlitima revolució a Europa’ i cinefòrum amb la directora, Eulália Comas i Antoni Castells, autor del llibre “Les col·lectivitzacions a Barcelona 1936-1939”, el dijous 10 de desembre a les 18,30h a CGT Barcelona (Via Laitena 18, 9a planta).

“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.

Llegir més »

Entrevista a l’Enric Casañas. La dignitat dels perdedors, que van il·luminar el món, en memòria de la seva mort recent. Que la terra li sigui lleu

Biografia de l´Enric Casanyes Piera, per Manel Aisa

L’Enric Casanyes Piera (1919-2015) fou un històric llibertari que al llarg de molts anys el varem entendre com una persona que sempre ens va parlar amb claredat, senzillesa i molta humilitat, que en cap moment va tractar d’imposar el seu criteri, i amb el pas del temps, és una de les persones que guanyen i fan respectar la seua manera d’estar i el seu criteri d’home lliure que sempre va caminar i aprendre quina era la nostra raó de ser.

La cooperació, la socialització de les nostres vides és el camí que per raons de injustícies classistes es fomentaren en un període de revolució industrial on molt pocs tenien els drets adquirits de la vida social, per la qual cosa els homes i dones dels pobles injustament tractats tingueren que començar a organitzar les seves vides i construir una societat, i Enric Casanyes Piera forma part d’aquests homes i dones. Ja procedia d’uns vincles familiars molt directes amb les lluites obreres de moments anteriors, i de ben jovenet ja estava militant amb les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet, que eren els seus barris, quan amb al maig de 1935 el varen detenir amb 16 anys amb altres companys i l’acusaren de boicotejar els tramvies de Sant Andreu a Sant Adrià, quan col·laboren amb els obrers del sector que estaven en vaga i es cremaren alguns dels tramvies d’aquella línea.

Ell, Casanyes, a penes tenia 16 anys, i ja trepitjava la presó, ell que havia nascut al 1919, un any que podem destacar perquè un dels seus familiars, Simó Piera, fou un dels obrers a destacar en aquell moment de la Vaga de la Canadenca i fundador de la CNT de 1910 i Salvador Seguí havia voltat per casa seua quan ell era xicotet.

Llegir més »

Entrevista a Txema Bofill, en memòria de la seva recent mort. Que la terra li sigui lleu

Hem de lamentar la pèrdua de l’amic i company Txema Bofill (1953, La Bisbal d´Empordà), mort en fatídic accident de cotxe aquest 7 de desembre. El Txema, activista social incansable, llibertari, investigador de l’anarquisme i col·laborador de la revista Catalunya, dins la qual realitzava la majoria de les entrevistes a les pàgines centrals. Transmetem el condol a amics i familiars per la seva pèrdua.

Us deixem amb entrevista feta el 2010 a la revista El Pèsol Negre, que fa de fil conductor amb la seva enriquidora biografia personal i que ens va deixar pòsit a les pàgines de la Revista Catalunya.

Llegir més »

Demanda perquè es treguin noms de sants, militars i capellans, i es substitueixin per noms de veïns i militants obrers als carrers de Berga

El passat dilluns el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs va presentar una instància a l’Ajuntament de Berga sol·licitant el canvi de nom d’alguns carrers de Berga.

L’entitat demana que es treguin alguns noms de sants, militars i capellans dels carrers de la ciutat i siguin canviats per altres que proposen. Les seves propostes es divideixen en tres blocs: Un carrer per Josep Maria Isanta, del qual precisament aquests dies l’entitat berguedana presenta un llibre titulat Isanta, 10 anys després. En segon lloc un llistat de militants obrers, veins de la ciutat, del passat segle i finalment un tercer bloc de noms antics, anteriors als 1870 i que molts encara es fan servir popularment.

Aquesta instància és el primer pas del que apunta serà una campanya reivindicativa.

Aquesta petició i aquesta campanya no és nova, l’entitat ja l’havia dut a terme al 2005, 2006 i 2007, amb sol·licituds formals i accions reivindicatives. Recordem per exemple el canvi de noms de carrers de setembre de 2006 en relació també a l’

Llegir més »