CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Curs sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya a La Selva del Camp

CURS: ELS INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA
El curs sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya, aquesta tardor, a La Selva del Camp.

Amb la finalitat de seguir apropant la cultura a tothom, el Centre d’Estudis Selvatans i Deixem de ser una illa – Secció d’Ensenyament de la CGT de Tarragona, un cicle de xerrades sobre els inicisde la pedagogia llibertària a Catalunya.

Llegir més »

Diccionari militant: Joan Pau Fàbregas (1893-1966)

Joan Pau Fàbregas Llauró va néixer a Sant Martí de Provençals el 1893. Era fill de Pau Fàbregas, taverner, i de Maria Llauró Espinàs. Va realitzar estudis primaris i de comptabilitat. El 1909 va ser ferit durant els esdeveniments de la “setmana tràgica”.
Va emigrar a l’Argentina, on va treballar de forner. Va residir breument als Estats Units, aprenent anglès. Al seu retorn va estar ocupat algun tempsa la taverna paterna i a una fleca.

Llegir més »

Entrevista a Jordi Martí Font, investigador de Josep Llunas i l’anarquisme del XIX: “Llunas és l’anarquista català més destacat del segle XIX”

“Josep Llunas defensava i practicava un catalanisme popular, de base lliurepensadora i anarquista col·lectivista”

Jordi Martí Font és doctor en Filologia Catalana per la URV amb la tesi “Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX”, amb què va obtenir cum laude. Ja escrit diversos llibres, com “Les paraules són punys” o “Ni Nadal ni Setmana Santa”. És professor de Secundària i regidor de la CUP a Tarragona i ha desenvolupat diversos càrrecs a la CGT de Catalunya i de Tarragona, alhora que durant anys va ser el coordinador de la revista “Catalunya”.

Llegir més »

A l’Antonio Cano

Ja fa més de 6 anys. Va sonar el telèfon. Feia pocs dies que el tenia, ja que era el de la secretaria d’acció social de la CGT de Catalunya. A l’altra banda una veu que, amb el temps, se’m va fer inconfusible.

“Hola, soc l’Antonio, de Parcs i jardins”, em va dir.

I va continuar explicant-me que em trucava per demanar-me ajuda en relació l’Alfonso, un company de feina i de secció sindical que estava a punt d’entrar a la presó pel conegut cas del “Kubotan”. Era l’època del tripartit. Dels Mossos de la Tura i desprésde’n Saura.

Llegir més »

Amor, anarquia i unes excel·lents memòries de Doris Ensinger

Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp.

Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va ser una època certament esbojarrada, en què algunes festes no devien projectar una bona imatge de mi davant el venerable anarquista i la seva companya alemanya. Amb els anys, les coses es devien relaxar una mica, i en alguna ocasió encara havia compartit trajecte de Ferrocarrils Catalans amb la Doris, ella professora a l’EUTI de l’Autònoma, i jo, aleshores estudiant de nocturn. En aquella època, ni tan sols tenia una idea clara sobre la transcendència de l’anarquisme, ni consciència del frau de la Transició, ni tan sols tenia informació d’afers de la infàmia de maniobres matusseres com el casScala.

Llegir més »

Silenci, impunitat i fosses comunes

Venim d’un silenci. Vivim un silenci.

Els primers 30 anys de la meva vida vaig associar la paraula “desaparegut” a “desaparecido” i, d’aquí, a les Madres de la Plaza de Mayo. Aquelles dones amb un mocador blanc al cap plantant cara a les baionetes dels milicos argentins. Ben cert que escoltava a la meva avia quan deia “Matava molt el Franco, eh? Molt!”. Aquesta afirmació sortia de tant en tant a les converses de sobretaula quan anava a veure els avis i, periòdicament, es dedicaven a remunerar la revolució, la guerra i la repressió de la seva joventut. I jo, com molts i moltes de la meva generació, escoltava amb cert interès les històries d’aquest passat no tant llunyà. En imaginar la repressió, pensava en afusellaments com el d’en Companys o Peiró i en consells de guerra. No en passaven pel cap, ni per un moment, els més d’un centenar de milers de cossos enterrats en cunetes, antics pous, dispersos per fosses comunes clandestines per tot l’Estat. Simplement no existien. Eren silenci. “Desaparecido” continuava sent una paraula llatinoamericana.

Llegir més »

Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”

Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”

Des del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya s’ha impulsat la creació de l’editorial Edicions Malapècora.

El primer llibrer editat ha sigut Els Comitès de Defensa de la CNT. Es tracta d’una traducció al català de l’original, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, de l’Agustí Guillamón, i editat al 2011 per Aldarull. La publicació forma part de la commemoració que des de la CGT de Catalunya fem del 80è anniversari de la revolució social del 1936.

L’Agustí Guillamón és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i des de 1993 director de la revista “Balance. Cuadernos de historia”. És autor de diversos llibres sobre la revolució social del 1936, centratsprincipalment a Barcelona.

Llegir més »

A 80 anys del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), la gran obra educativa de la Revolució Social

Amb motiu del 80 aniversari de la creació del Consell de l’Escola Nova Unificada, CENU, volem recordar aquesta bella obra de la revolució social de 1936. El CENU era la culminació d’un llarg procés de creació, experimentació i consolidació d’un moviment pedagògic impulsat pel moviment llibertari que va tenir lloc a l’inici del segle XX. El nostre company Emili Cortavitarte va fer un text molt aclaridor que resumeix tot aquest procés i rescata facetes no molt conegudes. D’aquesta manera des d’Embat volem retre un sentit homenatge a totes aquelles companyes i companys que van dedicar la seva vida a l’ensenyament popular.

Llegir més »

Entrevista a Pau Martínez Muñoz, autora del llibre ’Mateo Santos. Cine y anarquismo. República, guerra y exilio mexicano’

“Mateo Santos va propagar el cinema als locals obrers”

“Era autor de nombrosos articles així com de dos documentals sobre la Guerra Civil”

Pau Martínez Muñoz és llicenciada en Història de l’Art i doctora en Comunicació Audiovisual. El 2006 va rebre el premi Cinema Rescat d’Investigació Cinematogràfica. Ha publicat articles relacionats amb la filmografia anarquista i ha participat en diversos congressos de l’Associació Espanyola d’Historiadors de Cinema, de la qual ésmembre.

Llegir més »

Colin Ward: l’anarquia ja és aquí, només cal fer-la créixer…

Colin Ward va ser un dels més destacats anarquistes britànics de la segona meitat del segle XX. Va viure del 14 d’agost de 1924 a l’11 de febrer de 2010, i per tant la seva vida plena es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial i en un context que inclogué l’arribada del neoliberalisme tatcherià. Tot i ser considerat un dels anarquistes més influents de la Gran Bretanya, als Països Catalans és un autor molt desconegut i la part més ortodoxa del moviment llibertari no acceptà les seves propostes teòriques i l’acusà repetidament d’antianarquista. La seva obra inclou prop de trenta llibres, entre els quals destaca ‘The Child in the City’ (1978), una obra molt influent en col·lectius de mestres i sectors socials amb preocupacions per l’urbanisme social i la planificació urbana tant de Liverpool com d’Amèrica Llatina. En català no hi ha cap obra seva traduïda i en castellà disposem del text «La libertad de circular después de la era del motor», inclòs en el llibre col·lectiu ‘Contra el automóvil’, de Virus Editorial, i ‘Anarquía en acción. La práctica de la libertad’, la darrera edició del qual va ser publicada per Enclave de Libros.

La seva vinculació amb les idees llibertàries parteix de la seva participació en la Segona Guerra Mundial com a membre de l’Exèrcit britànic. Segons ell mateix, van ser determinants les seves lectures d’Emma Goldman i Alexander Berkman, i les d’Arthur Koestler i George Orwell. La seva tasca en el moviment anarquista va desenvolupar-se en diverses vessants, però les que li aportaren més visibilització va ser la seva tasca editorial i la seva feina com a urbanista i pedagog, que en moltes ocasions va barrejar. Ward va ser editor del periòdic ‘Freedom’ de 1947 a 1960 i fundador i editor de la revista mensual ‘Anarchy’ de 1961 a 1970. Alhora, com a arquitecte, va treballar entre els anys1952 i 1961.

Llegir més »

Escola Llibertària d’Estiu a Ruesta del 28 al 31 de juliol 2016: De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats

De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats

Escola Llibertària d’Estiu de la CGT, del 28 al 31 de juliol a Ruesta

Un any més la CGT obre la seva Escola Llibertària d’Estiu un espai de trobada i discussió, d’aprenentatge i esplai, en el qual totes puguem aportar les nostres experiències i sabers per enriquir-nosmútuament.

Llegir més »

Jornades a Mollet del Vallès entre el 15 i el 24 de juliol pel 80è aniversari de la Revolució Social, 1936-2016

Actes a Mollet pel 80è aniversari de la Revolució Social

En aquest estiu es compleixen 80 anys de quan la nostra societat va dur a terme la transformació somiada durant dècades: la Revolució Social llibertària.

Des de la CGT organitzem la celebració d’aquest 80è aniversari de la Revolució Social, no només com una recuperació de la memòria històrica que tant necessitem com a societat, per entendre el moment actual i per percebre cap a on anem, sinó també per veure que els que tantes vegades ens tracten d’utòpics, somiadors de coses impossibles, estan equivocats, perquè seguim somiant i actuant per donar-ho volta tot, perquè aquest sistema capitalista acabi de caure i llavors construir i consolidar una societat llibertària, oberta, igualitària, una societat on la prioritat tornin a ser les persones i no el mercat, on les persones puguem desenvolupar-nos com a éssers lliures i solidaris i on la llibertat social sigui el paràmetre i mesura per a totes les relacions humanes.

Llegir més »

Actes a Lleida entre l’11 i el 27 de juliol pel 80è aniversari de la Revolució Social 1936-2016

80è aniversari de la Revolució Social 1936-2016

Diversos col·lectius de Ponent (CGT, CNT, Col·lectiu A les Trinxeres i Assemblea Llibertària de Lleida) hem organitzat un seguit d’actes per commemorar el 80e aniversari de la revolució obrera del 1936.

– Dilluns 11 juliol, 20h, Titiriteros desde Abajo
El primer d’aquests actes és l’actuació de ”Títiriteros desde abajo” amb la seva obra “La Bruja y Don Cristóbal”, el dilluns 11 de juliol a les 20h al Rectorat de la UDL, Plaça Víctor Siurana 1. “Titiriteros desde abajo” és el grup de titellaires que va saltar als mitjans de comunicació al ser detingut a Madrid el passat mes de febrer acusats d’enaltiment de terrorisme, causa arxivada recentment per l’Audiència Nacional (Tribunal d’excepció), i d’un possible delicte contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques (quina ironia d’acusació), causa que encara ha de jutjar un tribunal ordinari.

Llegir més »

Cinema sobre la Revolució Social el 15 i 16 de juliol al Vendrell

Cicle de cinema sobre la Revolució Social

Vam construir un nou món. 80è aniversari de la Revolució Social

– Divendres 15 de juliol, 19.30h projecció de “Indomables. Una historia de Mujeres Libres”

– Dissabte 16 de juliol, 19.30h. projecció de “Economia col·lectiva. L’última revolució a Europa”

Llegir més »

Plataforma “Bombes d’Impunitat”, per exigir responsabilitats i reparacions pels crims de guerra que van dur a terme les tropes i aviacions feixistes contra la població catalana i espanyola durant la guerra civil

El dimecres dia 25 de maig, a les 19h. es presenta al Pati Llimona (carrer del Regomir 3, Barcelona) la nova plataforma “Bombes d’Impunitat”, creada per exigir responsabilitats i reparacions pels crims de guerra que van dur a terme les tropes i aviacions del “bàndol nacional” i dels estats italià i alemany contra la població catalana i espanyola durant la guerra civil, i pels crims contra la humanitat del subseqüent règim franquista.

Llegir més »

Presentació a Berga el 21 de maig del llibre ‘Marcel·lí Massana. Terrorisme o resistència?’ i inauguració d’un carrer

El dissabte 21 de maig a les 12 h al Casal de la Gent Gran de Berga presentem el llibre ‘Marcel·lí Massana. Terrorisme o resistència?’

La presentació serà a càrrer del seu autor Josep Maria Reguant i per membres del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs entitat que fa aquesta edició en català i ampliada de la històrica obra sobre el guerriller berguedà.

Llegir més »

Estrena a Barcelona del documental “El tiempo de las cerezas. 1977-1979, eclosión libertaria”, divendres 20 de maig als Cinemes Girona

Estrena a Barcelona del documental “El tiempo de las cerezas. 1977-1979, eclosión libertaria”

Divendres, 20 de maig, als Cinemes Girona.

Amb la presència del seu realitzador, Juan Felipe.

La Fundació Salvador Seguí de Catalunya organitza el passi del documental “El tiempo de las cerezas” del realitzador Juan Felipe (autor també d’“Indomables” i “Sara Berenguer”) el divendres 20, a les 19h, als cinemes Girona de Barcelona (C/ Girona, 175; metro línies 4 i 5 Verdaguer i línia 3 Diagonal; autobusos 6, 15, 33, 34, 43, 44…)

El documental fa un seguiment de les vicissituds del moviment llibertari entre 1977 i 1979 (míting de Montjuïc, Jornades Llibertàries, vaga de benzineres, cas Scala, Vè Congrés) a través d’imatges de l’època i de 18 testimonis.

Llegir més »

Han passat 40 anys, Oriol. I tot canvia…., però tant

40 anys són molts anys. Per alguns de nosaltres quasi tota una vida, el temps que ens separa entre l’ara i el portar bolquers. Per uns altres, els anys necessaris per a tornar-nos blancs tots els cabells. O, com també és el cas, per passar de no existir, a néixer i a convertir-nos en persones adultes. Tot plegat, entre una i mitja vida. I en aquests 40 anys han passat moltes coses, potser tantes com lesque continuen igual. Segurament l’Oriol també ho veuria així.

Llegir més »

Curs de formació a Lleida sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya, del 7 d’abril al 5 de maig

“Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya”

Curs de formació adreçat a mestres d’educació infantil i primària i a professorat de secundària.

El curs constarà de cinc sessions de tres hores cadascuna. En elles s’introduirà els assistents a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Es pretén reivindicar de manera especial una sèrie d’autors que fins ara no han rebut tanta atenció com la que s’hi ha dedicat a figures amb força més projecció com la del propi Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest impuls pedagògic progressista va animar la creació de diferents tipus de centres educatius que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina al servei de la justícia social, és per això que en el decurs de les diferents sessions no només es farà una exposició de les idees educatives dels diferents pedagogs, sinó que també es presentaran les experiències que va generar l’aplicació pràctica d’aquest programa teòric. Finalment també es farà una reconstrucció i anàlisi de la filosofia que està en la base dels plantejaments pedagògics llibertaris que van inspirar els diferents autors presentats.

Llegir més »