CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Cartell X Congrés de la CGT de Catalunya
agenda_destacat

Calendari d’Actes previs al Xè Congrés de la CGT de Catalunya

Roda de premsa de presentació del X Congrés de la CGT de Catalunya

Comptarà amb la presència de:

– Àngel Bosqued (secretari General CGT Catalunya)

– Quim Garreta (secretari d´Organització CGT Catalunya)

– Moisès Rial (secretari de Comunicació Catalunya)

– Ermengol Gassiot (Secretari d´Acció Social)

El dimarts 25 de març a les 11 hores al local de la CGT Mataró (carrer Unió 38 baixos de Mataró).

Jornades prèvies al X Congrés de la CGT de Catalunya: Organitzem la cooperació

Tots els actes a les 18:30 horesal Cafè de Mar de Mataró.

Llegir més »

Presentació del llibre “Joaquim Aragonés, de Rubí a Mauthausen”, l’1 d’abril a Rubí

Després de tot el procés de micromecenatge que vam engegar el passat mes de novembre del 2013 ha arribat el moment de poder presentar el llibre* Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen*. És per això que desitjaríem comptar amb la teva companyia en aquest moment tan especial per a nosaltres i poder-te agrair personalment el teu suport.

Farem la presentació el proper dia 1 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí (C/Aribau,5). Comptarem amb la presència de la historiadora Rosa Toran, Ex-presidenta de l’Amical de Mauthausen, i d’en Martí Pujol, Regidor d’Identitat i Projecció Exterior. Es presentarà també l’exposició *Un silenci que s’escolta del fotògraf rubinenc Pere Olivan.

Llegir més »

Entrevista a Pere López Sánchez, autor del llibre “Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)”: “Cal visualitzar els barris proletaris com a espais de vida i lluita”

“La revolució social del 36 sempre m’ha semblat un dels millors exemples de procés revolucionari fet des de la base”

“El meu objectiu era traçar la trajectòria de lluita i les aspiracions d’emancipació, traduïdes en utopia concreta, de les gents condemnades a viure a les perifèries relegades”

“A les Cases Barates de Can Tunis es tractava de lluitar contra l’explotació i l’opressió, i s’aspirava a l’auto-emancipació”

No, no em vaig criar a les Cases Barates de Can Tunis, ho vaig fer a la part vella —ara centre històric— de Barcelona; en aquella relegada barriada va viure la meva família paterna. Fa molts anys que tinc interès i escric sobre la importància del territori en els processos socials, especialment sobre “les lluites en i per la ciutat” com a crítiques pràctiques en què els projectes concrets d’emancipació s’aixopluguen i es despleguen. A “Rastros de rostros” he intentat explicar com els “protagonistas del montón” d’aquelles perifèriques Cases Barates van ser capaços de fer realitat, després de molts anys de brega i autoaprenentatge, el seu somni igualitari de la revolució social. Un testimoni de les Barcelones rebels que convindria, crec, no descuidar en els tempsque corren.

Llegir més »

Felipe Alaiz, escriptor anarquista

Felipe Alaiz de Pablo va néixer a Bellver de Cinca (Osca) l’any 1887, era fill d’una família acomodada de classe mitjana. Alaiz va estudiar Magisteri a Lleida i Osca, en aquesta darrera capital va fer amistat amb Ramon Acin. Finalment es traslladà a Saragossa a cursar estudis superiors però va quedar atrapat per la bohèmia literària i política del moment i va començar a fer de periodista.

Entre 1912 i 1914 dirigirà La Revista de Aragón. Abans de que esclatés la Gran Guerra visità París. D’aquesta època són les seves col·laboracions al diari madrileny El Sol, convidat per José Ortega y Gasset. Són anys en què Alaiz professa republicanisme, aragonisme i costisme; i fins i tot col·labora amb els germans Baroja en una campanya política acompanyant-los per terres aragoneses i catalanes.

El curs 1914-1915 Alaiz entra a formar part del claustre de mestres del Liceu Escolar de Lleida, l’escola d’avantguarda fundada el 1906 per Frederic Godàs i Legido, que va desaparèixer el novembre de 1937 a conseqüència del bombardeig de l’aviació italiana. Al Liceu Escolar coincideix amb un planter de mestres joves com ara Joaquim Maurín i Víctor Colomer. Alaiz fou professor de literatura espanyola, mostrant-se un gran admirador de l’obra de Miguel de Cervantes, El Quijote.

Felipe Alaiz fou un dels animadors de les festes literàries del Liceu Escolar. Les festes cervantines eren presidides per les autoritats escolars i polítiques de la ciutat del Segre. A la festa de l’any 1916 Alaiz va parlar de la flamarada d’idealitat que conté el Quixot, les seves paraules eren recollides per el Boletín del Liceo Escolar: “El Quijote es una llamarada de idealidad. Los jóvenes representan una posibilidad dichosa probada en actos como el que acabamos de reseñar. Toda continuidad en el fervor cervantino significa una nueva luminosidad y un intento ejemplar de adhesión a los supremos valores humanos.”

L’any 1918 es trasllada a Barcelona on fa amistat amb els joves militants llibertaris Jose Viadiu, Rafael Vidiella i Joan Ferrer. L’any 1920 viu a Tarragona on coneix a Eugeni D’Ors i coincideix amb Hermós Plaja en la lluita sindical. En plena època del pistolerisme Alais s’havia afiliat a la CNT i la seva militància cenetista el portaria a la presó per primera vegada. A la Model de Barcelona escriurà la seva primera novel·la Quinet, publicada el 1924 per l’Editorial Hoy. Els seus treballs literaris posteriors seran publicats a La Novela Ideal a partir de 1932 i a Solidaridad Obrera el 1933, sobretot novel·les curtes i narracions.

Llegir més »

Joan Peiró i la justícia de Franco, un documental de Xavier Muntanyà (2004)

Joan Peiró i la justícia de Franco és un documental de Xavier Muntanyà, produït per TVC, sobre Juan Peiró i Belis, anarquista català nascut el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants (Barcelona) i afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942. Arreplega, entre altres, testimoniatges dels seus fills i néts (Guillermina i Joan), així com d’Isidre Guàrdia, que va estar amb ell a la presó, i de diversos companys i amics.

Llegir més »

CGT declara davant la jutgessa argentina Servini denunciant els treballs forçats dels presos del franquisme

Des del passat dia 17 de febrer de 2014 i durant 4 dies consecutius, els querellants contra els crims del franquisme han declarat a través de vídeo conferència davant la jutgessa Servini des d’una sala de l’ambaixada argentina a Madrid.

Després de diversos intents fallits per les pressions, no dissimulades, del govern espanyol i amb la decisió encara per prendre sobre l’extradició dels dos membres del complot torturador del franquisme, finalment, i amb un sigil màxim perquè les pressions d’Espanya no tornessin a arruïnar el tràmit processal dels testimoniatges, el dia 17 de febrer el nostre company Cecilio Gordillo de CGT Andalusia va realitzar una explicació sistematitzada del règim de treballs forçats amb els presos del franquisme.

Va ser preguntat per la mateixa jutgessa, el seu secretari i els advocats representants dels querellants per a aclarir diferents punts que havien generat més interès. Després d’ell han declarat més querellants denunciant el robatori de nens, les tortures, les desaparicions forçades, els afusellaments, etc. que recullen totes les temàtiques plantejades davant la jutgessa argentina demostrant la vilesa del règim franquista i el seu pla exterminador de l’enemic en les seves diferents facetes i etapes.

La CGT lloa l’actitud de l’ambaixada argentina que en tot moment ha col·laborat per a assolir portar a terme la realització d’aquest tràmit processal que els querellants necessiten, tant judicial com psicològicament. Sense aquesta possibilitat, als querellants solament els queda l’opció de prendre un avió i presentar-se en el jutjat de Buenos Aires perquè a Espanya no es persegueixen els crims del franquisme.

CGT està personada des de 2012 com querellant denunciant el tracte i el negoci muntat amb els presos del franquisme sotmesos a treballs forçats en condició d’esclaus, sense drets. Gairebé totes les grans empreses actuals són hereves de les que van explotar als presos amb l’estat d’intermediari a l’estil de les actuals ETT’s . El nostre pròxim pas serà desemmascarar a aquestes empreses que van aconseguir fer la seva emporio sobre la sang i la suor dels esclaus del franquisme.

I, també, tornem a denunciar l’anomenada llei de la memòria històrica que, sens dubte, s’ha demostrat que no ha servit per a recuperar la memòria, ni la dignitat ni la justícia per a les víctimes del franquisme que no tenen cap reconeixement per part de l’actual estat (govern, parlament i judicatura).

Esperem que aquest gran pas aconseguit en el mes de febrer, juntament amb la gran fita de posar contra les cordes a l’estat espanyol per a decidir sobre l’extradició dels torturadors, ens dugui a aconseguir la JUSTÍCIA PER A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME.

Salutacions fraternals.

21 de febrer de 2013

Charo Arroyo, Coordinadora de Memòria Llibertària
Irene de la Cuerda, Secretaria d’Acció Social de la CGT

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Cgt declara ante la jueza servini denunciando los trabajos forzados del franquismo from CGT Catalunya

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/cgt-declara-ante-la-jueza-servini-denunciando-los-trabajos-forzados-de-los

Attached documents

Comunicat CGT

Llegir més »
Portada llibre
Anarquisme

“Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos”, un llibre d’Agustín Guillamón

Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos

Agustín Guillamón

Editorial Aldarull i Dskntrl.ed!, 2013, 333 pàg.

Aquest llibre d’història és també un llibre de teoria revolucionària. L’Agrupació dels Amigos de Durruti va constituir una seriosa oposició revolucionària als comitès superiors de la CNT i la FAI oficials, que van apostar per una col·laboració inter-classista, que passava per abandonar a la seva sort les conquestes “revolucionàries” de Juliol de 1936: expropiacions, socialitzacions, col·lectivitats, control obrer, milícies, comitès de barriada i abastaments, etcètera.

Agustín Guillamón elabora una rigorosa, actualitzada i detallada història dels Amigos de Durruti, en la qual es presenta el procés de creació de l’Agrupació, el seu context històric, les seves idees fonamentals, el seu combat i la seva herència política. Aquesta història es complementa amb diversos annexos documentals, des de cartes fins a articles de premsa, manifestos i fullets, des de discursos fins a entrevistes i enquestes dels protagonistes amb diversos historiadors. El conjunt d’annexos conformen una important antologia de textos, imprescindible per a aprofundir en el coneixement de l’Agrupació.

Els historiadors de la burgesia menteixen sempre, falsifiquen, ometen, deformen… perquè està en la seva pròpia naturalesa de servidors de la història sagrada universitària. Els Amigos de Durruti van encarnar l’avantguarda revolucionària del proletariat i, per això mateix, les seves teories i ensenyaments són, avui, vitals i imprescindibles. Van ser una nombrosa agrupació anarquista, fundada al març de 1937. Els seus membres eren milicians de la Columna Durruti oposats a la militarització, que havien abandonat el front duent-se les armes, per a lluitar per la revolució a Barcelona, unint-se a altres anarquistes crítics respecte a l’entrada de la CNT en el govern republicà i de la Generalitat.

La importància històrica i política de l’Agrupación radica en el seu intent de construir una avantguarda revolucionària, que posés fi a l’abandó dels principis àcrates i revolucionaris, al col·laboracionisme amb organitzacions burgeses i estalinistes o a la participació en tasques de govern i de reconstrucció de l’Estat.

Les conquestes fonamentals dels Amigos de Durruti van ser:

1.- La necessitat d’un programa revolucionari, clar i precís, defensat pels fusells. Tot el poder econòmic és gestionat pels sindicats.

2.- Les revolucions són totalitàries o fracassen. Totalitària significa que abasta tots els camps: polític, social, econòmic, cultural. I també assenyala la necessària repressió violenta de la contrarrevolució burgesa.

3.- La substitució del govern de la Generalitat per una Junta Revolucionària, que és entesa com un organisme revolucionari únic de la classe obrera, oposat a la col·laboració de classes, sense participació de la burgesia ni dels estalinistes.

Llegir més »
Cartell actes 40 anys assassinat Puig Antich
agenda

Actes d’homenatge a la memòria de Salvador Puig Antich el 28 de febrer i el 2 de març a Barcelona

40 aniversari de la mort a garrote vil del company Puig Antich a la Model

El 2 de març de 1974 era assassinat per l’estat franquista Salvador Puig Antich, militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), militant anticapitalista autònom i llibertari.

Divendres 28 de febrer de 2014, presó Model de Barcelona

19h Concentració a la presó Model, al lloc del seu assassinat

El diumenge 2 març, 40 anys després de l’assassinat franquista de Puig Antich, hi ha convocats a Barcelona diversos actes de recordatori:

12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc
Agrupació 14, nínxol 2737
(Casella B10 d’aquest plànol)

17:30h Acte recordatori a Can Batlló
(Bloc 11, c/ Constitució, 19 – [FGC] La Magòria)
Introducció:
– Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)
– Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)
Recordatori:
– Juanito Piquete
– Iagoalaiaga
– Ràbia Positiva
– Cesk Freixas
– Lectura de poesies per Bio-lentos

Organitza: Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich

http://40anys.s

Llegir més »
Cartell Jornades
agenda

Jornades “Llibertat, esperança i desencís als anys 70”, del 14 de febrer al 2 de març a Barcelona

Enguany des del Febrer Llibertari de Sants us proposem fer un viatge al passat amb les Jornades “Llibertat, esperança i desencís als anys 70”. Volen recordar una època que ens han volgut transformar en un camp de lliris polític, on tothom estava d’acord en arribar a un status quo “còmode” pel poder i mantenir-lo. Un poder que no havia canviat de mans, i els que pretenien gratar-ne ni que fos una engruna ho feien a còpia de llepar sabates i vendre el poble. Ens van mentir i ens continuen mentint. No hi estàvem d’acord en aquella època, ni ho estem ara. Es va deixar clar llavorsi ho continuem reivindicant actualment.

Llegir més »
Cartell presentació
agenda

Presentació de la XI Ofensiva Contra l’Oblit, l’1 de març a Tornabous

Presentació de la XI OFENSIVA CONTRA L’OBLIT
(Dins la XVII Marxa-Homenatge als Maquis)

Dissabte, 1 de març de 2014

Tornabous (Urgell)

Durant el matí es realitzarà mural en record del company EMILI PARDIÑAS VILADRICH amb arrels al poble, SALVADOR PUIG ANTICH i ORIOL SOLÉ SUGRANYES, tots tres militants del MIL, i es presentarà la samarreta per l’autogestió de la marxa.

Llegir més »

Documental “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.

Un documental d’investigació que explica el procés de col·lectivització únic que va viure Catalunya entre 1936 i 1939, un dels episodis més extraordinaris de la nostra història recent: l’expropiació i gestió col·lectiva d’empreses per part dels seus treballadors i treballadores.

Les organitzacions obreres es van fer càrrec de barberies, tallers, cinemes, i fins i tot de companyies tan importants com General Motors, Campsa, Hispano Suiza, Aigües de Barcelona i Damm. El 80% de les indústries i els serveis van ser col·lectivitzats. És una de les transformacions d’arrel més radicals i innovadores del segle xx.

Estem immersos en una crisi econòmica de grans proporcions i encara no sabem quan ni com acabarà. Últimament, en el nostre país es parla cada vegada més d’economia col·lectiva i economia solidària com possibles alternatives al model actual. quins ensenyaments podem recollir de l’experiència col·lectivista? quines propostes d’anàlisis i intervenció i experiències pràctiques existeixen actualment en aquesta línia? quins són els reptes actuals per a una transformació socialista i llibertària de la economia?

Aquest documental s’ha finançat parcialment a través del micromecenatge i té llicencia Creative Commons.

“Aviat vaig comprendre que la revolució de 1936 (…) és l’única i veritable revolució social moderna que conec”. (Noam Chomsky)

Més informació a:
http://economiacollectiva.com/

Tràiler:
http://vimeo.com/52149911

[català] “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

Llegir més »

L’ONU continua denunciant la falta de justícia per a les víctimes del franquisme

El Relator Especial de l’ONU per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no reparació ha estat visitant diversos territoris de l’estat espanyol (Madrid, Barcelona, Sevilla i Santiago de Compostel·la) on ha tingut trobades amb les autoritats governatives i les associacions de recuperació de la memòria i familiars víctimes del franquisme.

CGT, s’enorgulleix del suport del Relator de l’ONU per la veritat, la justícia i la reparació dels delictes comesos durant el franquisme contra els defensors de la llibertat.

Pablo Greiff indica, en el seu informe preliminar, que és necessari que l’estat espanyol abordi, d’una vegada per sempre, la investigació d’aquests delictes de lesa humanitat. Considera que és inacceptable el comportament de la judicatura amb la seva insistent defensa de la impunitat d’aquests delictes per la llei del 1977. No entén aquesta postura en una democràcia, que ell considera, consolidada.

Està espantat, nosaltres indignats, pel gran temps transcorregut des dels fets i la data actual sense haver arribat a donar solució a les víctimes, entenent que els fets són ja de sobres coneguts encara que no reparats.

El Relator demana a la societat civil una millora i no decaure en el seu treball de petició de justícia i a l’administració facilitar els mitjans adequats per a la recerca de la veritat i facilitar l’accés als fons documentals que continua sent deficient.

També presenta en el seu informe preliminar una crítica a l’anomenada llei de memòria històrica (que des de la seva discussió parlamentària critiquem la CGT) al considerar-la deficient i no reparadora i no troba explicació a la negativa sobre l’anul·lació de les sentències franquistes que, clarament, van ser dictades sense compliment de les garanties judicials i mogudes per interessos polítics.

De la mateixa manera, no entén el significat del Valle de los Caídos. Aquesta obra que va ser feta pels presos condemnats a treballs forçats no conté cap referència al fet (ho ha visitat personalment) i se sorprèn de la situació de robatori de restes per a dur-los al Valle de los Caídos sense l’autorització ni coneixement dels seus familiars.

Llegir més »

Memòria segrestada

Salvador Puig Antich. Segur que recordem bé aquest nom. Com també recordem en Lorca, Companys, Peiró, Miguel Hernández, Grimau, Txiki. En podríem afegir uns quants més. Molts més. Alguns van morir al nostre país, d’altres a la resta de l’estat i encara uns milers més a presons i camps de França, Alemanya, Àustria o Polònia. Pel cap baix a l’Estat Espanyol els morts per la repressió del franquisme, ja fos per la via dels judicis sumaríssims o de les “sacas” i “paseos”, arriben als 115.000 noms.

Llegir més »

CGT entrega dossier del cas Granado i Delgado al Relator de l’ONU

CGT entrega dossier del cas Granado i Delgado al Relator de l’ONU

La Confederació General del Treball lliurarà un dossier sobre el cas Granados i Delgado al Relator de l’ONU per a la protecció dels Drets Humans en el marc de la visita que el 28 de Gener realitza a Barcelona. Aquesta acció s’emmarca dins la campanya que CGT es realitza per l’anul·lació de totes les sentències dels tribunals militars i els judicis sumaríssims durant la Guerra i la Dictadura, el lliurament tindrà lloc a l’AC Hotel Irla C / Calvet 40-42 , de 18,30 a 20,30 hores.

Llegir més »

“De l’anarquisme al folklore”, un llibre sobre la figura de Cels Gomis

De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915).

Emili Samper Prunera

Universitat Rovira i Virgili, 2013, 214 pàg.

La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915), geòleg, enginyer, folklorista, divulgador científic i escriptor anarquista, mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics.

Aquest llibre estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interèspel folklore.

Llegir més »

Crònica i fotos dels actes en record del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté a Sant Celoni

Desenes de persones han participat avui 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. A l’acte, que ha comptat amb la presència de diferents persones i col·lectius llibertaris de Catalunya (Col·lectiu A Les Trinxeres de les Terres de Ponent, de Girona, etc), i veïns/es de Sant Celoni i d’altres pobles de la comarca, s’han fet diversos parlaments reivindicant la memòria d’en Quico i la resistència llibertària contra el feixisme.

Llegir més »

El dret de les dones al propi cos a la revolució del poble català al 1936

El projecte de Llei aprovat al Parlament d’Espanya amb el títol “Los derechos del no concebido y las mujeres embarazadas” és una ofensiva total contra els drets de les dones. El mes de febrer, Gallardón presentarà l´avantprojecte en un parlament en que el PP té majoria absoluta, cedint a les pressions de bases ultracatòliques, feixistes, integristes de l’Opus Dei, Kikos Pro-Vida, E-Cristians i altres sectes profundament misògines, patriarcals i classistes.

És important recordar que al llarg de la història l´avortament ha estat una pràctica comuna, sobretot en les dones de les capes populars, aquelles a les que l´església i els poders dominants han impedit el dret a la formació sexual i reproductiva.

Llegir més »

Parla Durruti (novembre de 1936)

“Durruti personificava l’oposició i resistència revolucionàries a la dissolució dels comitès, la direcció de la guerra per la burgesia i el control estatal de les empreses expropiades al juliol”.

“La sagrada unitat antifeixista entre buròcrates obrers, estalinistes i polítics burgesos no podia tolerar incontrolats de la talla de Durruti: heus aquí per què la seva mort era urgent i necessària”.

Llegir més »

Tres articles sobre la figura i fets de Nelson Mandela i la situació actual a Sud-àfrica

Les venes obertes de Sud-àfrica

Un article de Sergi Picazo

Mandela va haver de pactar amb el règim de l’apartheid un programa econòmic d’austeritat, va pagar el deute heretat i va abandonar la promesa de recuperar les mines.

Un 30% dels sud-africans viuen per sota el llindar de la pobresa. Sud-àfrica és el quart país més desigual del món. L’atur s’enfila fins al 25%. L’esperança de vida és de 55 anys. Ocupa el lloc 121 de 187 en l’Índex de Desenvolupament Humà, per sota de Botswana, Bolívia o Hondures. Tot i això, és el major exportador mundial d’or, platí i diamants, i té la indústria i la producció agrària més desenvolupades d’Àfrica. És una de les economies emergents, amb el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina. “La nostra riquesa ha generat la nostra pobresa per alimentar la prosperitat d’altres: els imperis i els seus caporals nadius.” Tal com lamentava Eduardo Galeano a Les venes obertes d’Amèrica Llatina, “en l’alquímia colonial i neocolonial, l’or es transfigura en ferralla”. Avui Sud-àfrica continua amb les venes obertes quasi vint anys després de la fi de l’apartheid. La causa principal del drama humà del país més ric d’Àfrica són, evidentment, els segles de colonialisme i d’apartheid racial. Però, què va fer o poder fer el desaparegut Nelson Mandela?

Llegir més »

Deu setmanes de vaga a Panrico, una mobilització amb pocs precedents

Deu setmanes de vaga a Panrico, una mobilització amb pocs precedents.

L’aturada indefinida a Santa Perpètua de Mogoda va camí de ser la més llarga des del restabliment de la democràcia a Catalunya, amb precedents com la de Roca Radiadores (1977) o Mercadona (2006)

L’empresa ha comunicat recentment a través d’un burofax 20 acomiadaments a membres de la plantilla de la planta Santa Perpètua de Mogoda

Els treballadors criden al boicot dels productes del grup per evitat que així es financiï la reducció de plantilla

El conflicte de Panrico no coneix de festes de Nadal. Els treballadors de la planta de Santa Perpètua de la Mogoda, a la província de Barcelona, mantenen la mobilització tot i la duresa de la situació. La vaga indefinida ja fa deu setmanes que dura -prop de 70 dies- i va camí de convertir-se en una de les vagues de més durada de la Catalunya postfranquista, apropant-se dia a dia a la a conflictes com el de Roca Radiadoresde 1977.

Llegir més »

Micromecenatge pel llibre “Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen”

Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen

Una experiència vital per conèixer el nostre passat i reflexionar i entendre el present.

ELS PROTAGONISTES ANÒNIMS DE LA HISTÒRIA

La Història sovint ha de tractar els seus episodis de forma genèrica i s’ha de basar en aquelles dates, fets i personalitats que l’han protagonitzat amb lletres majúscules. Difícilment hi queden recollides les vivències dels seus protagonistes més anònims, als que han afectat directament els esdeveniments i les decisions polítiques més transcendents. El seu testimoni queda reclòs en el si de les seves famílies o cercles més íntims, però la memòria és curta, el temps esborra les vivències i els records dels nostres antecessors, el que ha estat important per a una generació es va diluint en la memòria de les següents i passa a ser un fet anecdòtic o bé és oblidat. I és en aquest sentit que a cada generació li toca de preservar i guardar en la memòria els esdeveniments que van marcar la vida de les anteriors.

Aquest projecte editorial és el resultat de la voluntat de recuperar i preservar aquesta memòria. I el que té d’extraordinari és que, a part del testimoni oral, s’ha pogut explicar a partir de documents originals de cada una de les etapes (cartes, fotografies, targes personals…) que ens permeten entendre els fets a partir dels sentiments i les impressions dels seus protagonistes.

Les experiències viscudes per en Joaquim Aragonès ultrapassen l’àmbit familiar per a convertir-se en un referent per a la història local rubinenca, catalana i també europea.

Llegir més »

La cocinera de Buenaventura Durruti, primer llibre publicat pel grup editor Los amigos de Ascaso

“La cocinera de Buenaventura Durruti” ha estat publicat pel grup editor “Los amigos de Ascaso (http://losamigosdeascaso.blogspot.com.es/).

El llibre està basat en una sèrie de manuscrits trobats el 1970 en una llibreria de material anarquista de Zuric, que portava ja 20 anys tancada: la llibreria Pinkus, que va ser un centre de referència en el seu moment. Editat a Itàlia ordenant el material localitzat, ara s’edita a l’estat espanyol amb la seva traducció al castellà.

Llegir més »

La querella argentina i el treball esclau

CGT es va presentar el 2012 a la querella presentada a l’Argentina contra els crims del franquisme, denunciant igualment el treball forçat dels presos del franquisme. El producte d’aquest treball forçat, realitzat en condicions infrahumanes, el van rebre moltes empreses que van obtenir grandíssims beneficis.

Aquest va ser la compensació que van rebre les empreses pel seu suport a l’aixecament feixista, l’esclavisme i la mort van fer el seu negoci

Subratllar el compromís de l’Organització per reivindicar els drets i la dignitat d’aquelles persones que en règim de treballs forçats van posar en peu embassaments, canals, carreteres, vies ferroviàries, … i el mausoleu de Franco. A totes aquestes víctimes sense seguretat social, sense cap salari que treballaven en règim d’esclavitud, ni tan sols se’ls alimentava decentment ni tenien temps descans per recuperar-se de tan salvatges treballs.

El seu captiveri i esforç només els conduïa a la malaltia o la mort, el seu delicte haver somiat un món nou. Amb l’agreujant que la mal anomenada Llei de la Memòria Històrica tampoc els va reconèixer la seva inqüestionable condició de víctimes del franquisme. Inaudit sí, però vergonyosament cert.

Aquí i ara volem publicitar el procés obert amb la querella argentina, la nostra personació i el ferm compromís de l’Organització amb la memòria de les víctimes i la reivindicació ineludible de justícia. Volem que tota l’afiliació i la societat entengui aquesta voluntat com un homenatge fraternal a les companyes i companys que van perdre la llibertat, la salut i fins a la vida en defensa de la justícia social.

Ens agradaria organitzar xerrades a les vostres Federacions Locals, si usplau,

Llegir més »