CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

A 90 anys de la mort de Salvat-Papasseit

El passat 7 d’agost es compliren 90 anys de la mort d’un dels grans poetes en llengua catalana del segle XX i gran exponent de l’Avantguardisme al país. No trobarem cap reconeixement institucional ni gaires recordatoris. L’explicació a la ignorància de l’aniversari de la seva mort la trobem, més enllà de la ideologia dels actuals representants institucionals, en el perfil d’en Papasseit: socialista, anarquista, independentista i avantguardista.

El poeta va néixer l’any 1894 al si d’una família obrera de Barcelona amb orígens al Camp de Tarragona. La mort del seu pare (fogoner de vaixell), quan ell encara era un nen, el marcà profundament en la seva vida i en la seva obra. La seva mare disposava d’uns recursos molt precaris i ell va anar a viure a l’Asil Naval dels 7 als 12 anys. Allà aprengué a llegir i escriure però també va mamar el catolicisme, l’espanyolisme i la disciplina militar. La sortida de l’Asil no va implicar l’abandonament del moll: allà va continuar treballant com a vigilant nocturn, abans de fer d’aprenent d’adroguer i d’escultor i mosso.

Llegir més »

Salvador Gurucharri, militant llibertari

Salvador Gurucharri Ochoa va néixer a Barcelona en plena Guerra Civil. Era fill d’un navarrès que fou destacat militant anarquista de la CNT, treballador de la Companyia de Tramvies de Barcelona, que s’hagué d’exiliar en acabar la guerra. A França, el pare va patir l’horror dels camps de concentració i finalment va anar a raure a Londres, ciutat on Salvador Gurucharri també hi va anar a viure quan tenia deu anys. El jove va trobar a la capital britànica una munió de militants llibertaris de primera línia, com ara Suceso Portales, Delso de Miguel, Acracio Ruiz i l’exsecretari de la Federació Local de Barcelona de les Joventuts Llibertàries del 1936, Agustín Roa. Al seu costat el jove Salvador va adquirir una sòlida formació llibertària. Als vint anys va ingressar al nucli de Londres de la CNT i també a la FIJL, des on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París i amb militants com ara Luis AndrésEdo, Octavio Alberola i Lucio Uturbia.

Llegir més »

Berga: Mural en record de les represaliades el 1949 i els 3 assassinats en mans de la Guàrdia Civil

Us informem de la realització d’un mural artístic amb contingut d’història local, d’aquesta memòria recent que ha volgut ser segrestada i oblidada pel poder i les seves còmplices. El mural ha estat realitzat en una tàpia d’obra de la Ronda Moreta de Berga.

El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 n’assassinaven a tres.

Llegir més »

Crònica de la XVII Marxa Homenatge als maquis a l’Alt Llobregat i Cardener

El passat 26 de juliol una trentena de persones vam participar a la ruta comentada pel Catllaràs. Durant la caminada es van fer parades al Castell de la Vila, al Xalet del Catllaràs, al mirador del Roc de la Lluna, al camp del Joc de Pilota i a les ruïnes de les Mines del Catllaràs. Es va parlar del context industrial, social, polític i econòmic de principis del segle XX, dels moviments llibertaris de l’Alt Berguedà i de les rutes, estratègia i acció dels maquis a la comarca. Part de l’itinerari coincidia amb la Catllaràs Trial-Pobla de Lillet, així que ens vam trobar un bosc bastant transitat d’esportistes. Ja de tornada a la Poble de Lillet, el centre era ple de visitants, marxandatges i una sardana de benvinguda.

Llegir més »

XVII Marxa-Homenatge als Maquis al Berguedà el 26 i 27 de juliol

Us fem arribar la informació sobre la XVII Marxa-Homenatge als Maquis que es farà al Berguedà (La Pobla de Lillet i Berga) aquest cap de setmana del 26 i 27 de juliol.

Dissabte 26 de juliol: 9 h des del Pàrquing de l’entrada de la Pobla de
Lillet: Ruta comentada pel Catllaràs (moviment obrer, anarquisme,
industrialització, mines, maquis). Ruta circular de 16 km (8 h) dificultat
mitja i desnivell positiu acumulat de 800 metres.

Llegir més »

Ha sortit el número 163 de la revista Catalunya (Juliol-Agost 2014)

Al Catalunya 163, de juliol de 2014, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Contra l’atac als drets i les llibertats

– Tema del mes:

L’actualitat de l’anarquisme. Entrevistes a Tomás Ibáñez

– Treball-economia:

CGT contra la reforma fiscal del govern de l’Estat

Marxes de la Dignitat: El 21 de juny vam encerclar la Generalitat de Catalunya

Panrico posa fi a una històrica vaga després de vuit mesos

La Diputació de Barcelona no aplica límits de sou ni als electes ni al càrrecs de confiança

Seminari Taifa: 20 anys d’economia crítica per la transformació

Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control

Mitjans en Lluita

Frau de llei en la contractació a temps parcial a l’FNAC

Una nova sentència condemna per manca de mesures de seguretat per l’amiant al Prat de Llobregat

Notícies sindicals

– La Tramuntana

Entrevista central: Josep Pàmies, un resistent a les multinacionals farmacèutiques: “El primer que hem d’aconseguir és ser independents nosaltres mateixos”

– Sense fronteres:

Entrevista a Agustín Gómez, Coordinador del grup de CGT per a l’Àfrica del Nord

La mort del SupMarcos. Un cop a la supèrbia revolucionària

– Social:

Ni CIE, ni reglaments, ni Llei d’estrangeria

La Verneda s’organitza contra la presència del neonazi Casal Tramuntana

Opacitat en la qualitat de l’aigua per a consum humà a tot Catalunya

Escac al Rei, mat al Règim

Totes a la vaga el 22 d’octubre. #VagaDeTotes!

Llegir més »

Projecció i debat sobre el documental del G.A.R.I. el dilluns 21 de juliol a Barcelona

Projecció i debat sobre el Documental del G.A.R.I a Barcelona, dilluns 19 de juliol a les 19h.

LLOC: Sala Costa i Font, local CGT, Via Laietana 18, planta 9, Barcelona.

Documental sobre les accions dels GARI – Grups d’ Acció Revolucionaria Internacionalista el 1974, després de l’execució de Salvador Puig Antich.

El documental esta dirigit per Nicolas Reglat, fill de membres delsGARI.

Llegir més »

Bicentenari de Mikhail Bakunin (1914-2014)

Mijail Alexandrovich Bakunin va néixer el 30 de maig de 1814 a Premúkhino, a la província de Tver (Rússia), on va passar la infància amb els seus pares i els seus nou germans. La seva família formava part de la noblesa russa i era d’arrelada creença religiosa. El 1829 ingressa a l’Acadèmia d’Artilleria on després de quatre anys de carrera militar va passar de cadet a oficial de l’exèrcit. Durant dos anys serà comandant d’escamot de l’exèrcit del tsar.

A finals de 1835 abandona la carrera militar per entrar de funcionari al govern civil de Tver. Per aquesta època deixa la casa dels pares i es trasllada a viure a Moscou, entre 1836 i1840) es dedica a estudiar filosofia. Bakunin esdevé un gran lector d’autors com Schelling, Kant, Fitche i Hegel. Freqüenta els cercles literaris de la Universitat i crea un grup d’estudi amb Herzen i altres companys que estudien Shakespeare, Goethe, Schiller, Puixkin i Hofmann.

L’any1841 s’inscriu a la Universitat de Berlín on amplia els seus estudis de filosofia, entre els seus companys hi ha l’escriptor rus Ivan Turguenev. Seguidament s’instal·la una temporada a Dresde on participa en discussions polítiques, publica en una revista l’article “La reacció alemanya” amb el pseudònim de Jules Eliza i escriu els Discursos escolars de Hegel. Bakunin i Herzen viatgen a Zuric (Suïssa), fent-hi amistat amb el sastre revolucionari Wilhem Weitling, autor del llibre La humanitat tal com és i tal com ha d’ésser. El 1844 el govern rus crida a Bakunin a incorporar-se al seu lloc de treball, la seva negativa a tornar a Rússia serà motiu per declarar-lo insubmís i a condemnar-lo en absència a la incautació dels seus bens i a ser deportat i efectuar treballs forçats a Sibèria. Bakunin resta deambulant per Europa relacionant-se amb grups paneslaus i revolucionaris.

Llegir més »

Diccionari militant: Péret, Benjamin (1899-1959)

Poeta surrealista i militant revolucionari. Benjamin Péret va néixer el 4 de juliol de 1899 a Rezé (prop de Nantes, França) i va morir a París el 18 de setembre de 1959. Va ser enrolat en l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial. Acabada aquesta va participar en les activitats del grup dadaista.

El 13 de maig de 1921, en una sala del carrer Dantón, a París, es va fer la representació d’una obra teatral d’agitació política, titulada Acusació i judici del senyor Maurice Barrés per Dadà. Barrés era un escriptor i polític francès que exaltava el nacionalisme, les tradicions franceses més reaccionàries i el culte als morts caiguts en la Primera guerra mundial. André Breton era el president del tribunal. Louis Aragon i Philippe Soupault eren els advocats de la defensa. L’acusat estava representat per un maniquí. Benjamin Péret, testimoni de càrrec, encarnava al soldat desconegut, cobert per una capa francesa enfangada, però parlant alemany i marcant el pas de l’oca. Barrés va ser condemnat per “crims contra la seguretat de l’esperit”, a la pena fictícia de vint anys de treballs forçats. L’escàndol, que va seguir a la provocació teatral, va comportar una crisi del moviment dadaista, disconforme Tzara amb qualsevol tipus de justícia, inclosa la dadaista, i la seva ruptura amb els surrealistes.

Llegir més »

Exposició fotogràfica i xerrada a CGT Tarragona el 19 de juny sobre homofòbia i camps de la mort

Inauguració de l’exposició fotogràfica de la Pepa Vives “Per NO oblidar” que tindrà lloc el dijous 19 de juny a les 19h a la seu de CGT a Tarragona (plaça Imperial Tarraco, 1 Edif 2, 3º). La inauguració començarà amb una xerrada-debat sobre l’homofòbia i els camps de la mort. L’exposició es podrà visitar fins el 30 de juny.

Recordant al Roc Llop

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 -París, 15 d’agost de 1997) va a ser mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat després del fets de 1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.

Llegir més »

Bakunin, gegant lliure i llibertari del pensament i de l’acció

Mijail Bakunin va néixer el 30 de maig de 1814 a Priamúkhino, a Rússia, en una família aristòcrata de rics terratinents que disposava de més de 500 treballadors empleats en les finques familiars. Alhora, el pare tenia una petita empresa de cotó. El seu pare era un masclista i la seva mare, a qui el pare considera inútil i egoista, tenia vint anys menys que ell. La parella va tenir 11 fills, deu dels quals van sobreviure en una època en què això no era massa corrent. Amb els seus germans, Bakunin es comporta despòticament, sobretot amb les noies, i tal com explica Michael Onfray a la biografia que inclou en la seva mai prou lloada “Contrahistòria de la filosofia” (1), “El llibertari ésun autoritari”.

Llegir més »

L’anarquisme com catapulta: entrevista amb Tomás Ibáñez, militant històric i teòric anarquista de referència, sobre l’actualitat de l’anarquisme

La memòria viva no va néixer per a ancora. Té, més aviat, vocació de catapulta”, diu Eduardo Galeano. No converteix el passat en un model que exigeix repetició, ni ens aixafa sota el pes de referències en les quals hem de reconèixer-nos obligadament, sinó que més aviat acompanya i inspira les recerques del present.

La vida de Tomás Ibáñez està marcada per l’anarquisme des de la seva infància: fill de l’exili llibertari a França, va participar en els anys 60 en els circuits estudiantils anarquistes quan encara gairebé ningú en el camp de l’antagonisme s’atrevia a qüestionar l’hegemonia del Partit Comunista. Al maig del 68, integrat en el Moviment 22 de Març al costat de companys anarquistes com Daniel Cohn-Bendit o Jean-Pierre Duteuil, se submergeix en la cotidianeitat dels esdeveniments fins que és detingut el 10 de juny i confinat en desterrament per la seva condició de refugiat polític.

El 1973 va tornar A Espanya i va participar en els fracassats intents de reconstrucció de la CNT. Ha estat catedràtic de Psicologia Social en el Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la seva jubilació en l’any 2007. És autor de nombrosos llibres i textos sobre anarquisme, ciències humanes i, especialment, psicologia social.

Tomás Ibáñez treballa des de fa anys perquè la història d’anarquisme sigui memòria viva i no llengua morta, catapulta i no ancora. Autor de referència per als corrents llibertaris a Espanya i l’estranger, ha enriquit els plantejaments anarquistes bàsics amb les aportacions del post-estructuralisme francès i, molt en concret, de Michel Foucault (no sense escàndol dels “guardians del temple” anarquista). Co-fundador de la revista Archipiélago, en la qual treballem junts durant diversos anys, acaba de publicar en l’editorial Virus Anarquismo es movimiento, on s’explora la reactualització contemporània d’idees i pràctiques que alguns van relegar massa precipitadament al museu de la Història.

El virus anarquista

– Cites en el llibre a Christian Ferrer: “l’anarquisme no s’ensenya i tampoc s’aprèn pels llibres, sinó que es propaga per contagi, i el contagi les més de les vegades és irreversible”. En el teu cas ha estat així, és una història de fidelitat que dura ja mig segle. Quins van ser els teus primers contactes-contagis amb l’anarquisme? Crec recordar que hi ha històries familiars pel mig, és així?

Tomás Ibáñez. Sí, Amador, hi ha efectivament històries familiars pel mig i això explica que “els contactes” amb l’anarquisme fossin molt precoços. El 1947 la meva mare, activista de les Joventuts Llibertàries de Saragossa, va passar a França duent-me en braços per una ruta pirinenca, i això va fer que jo creixés en el càlid ambient de l’exili llibertari. Era un ambient per on circulava una multitud de nostàlgics, però esperançats, relats d’una lluita revolucionària encara propera, i on l’ajuda mútua mai es feia esperar. Òbviament, la sensibilitat d’un nen no podia captar que aquest ambient també albergava lluites fratricides, rancis dogmatismes i inevitables misèries, amb la qual cosa la petjada que em va deixar només podia ser positiva. Aquest va ser “el contacte”, no obstant això “el contagi” arribaria més tard.

– Quan, per on?

Tomás Ibáñez. El meu primerenc activisme anarquista hagués pogut esgotar-se i extingir-se sense més, de no haver estat perquè en l’estiu de 1963 vaig arrossegar el meu sac de dormir fins al campament que organitzava cada any la FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries). Va ser una experiència inoblidable que va obrir de bat a bat les portes, ja definitivament, al virus de l’anarquisme. Autoorganització, vida en comuna, companyonia, debats, sentiment de viure en altre planeta on la igualtat i la llibertat s’havien fet realitat, però també ràbia i lluita. Perquè es donava la circumstància que la FIJL havia emprès recentment un línia de fustigació frontal al franquisme i l’execució a garrot vil de dos dels seus militants, Francisco Granado i Joaquín Delgado, que preparaven un atemptat contra Franco, va caure en el campament com una indignant i dolorosa notícia. Al recollir la meva motxilla i acomiadar-me dels meus companys, la idea de tornar “a la normalitat” se’m va fer insuportable, en el tren que em retornava a casa mirava als viatgers i em sentia com un absolut estrany en un món que ja no era el meu.

Per descomptat, vaig suportar aquesta “normalitat”, però el sentiment que era intolerable mai m’abandonaria. Des de llavors estic convençut que el que de debò deixa petjada en les persones i les transforma en profunditat és la seva immersió en un escenari de vida, d’experiències i de lluita que es construeix en comú i en uns espais arravassats a les regles de la societat instituïda.

La “A ” dintre d’un cercle: l’origen desconegut d’un símbol

– Després et vas moure en els circuits de l’anarquisme estudiantil previ a Maig del 68, quins records et vénen d’aquella època?

Tomás Ibáñez. El que evoca en mi, com un primer flash, és la imatge d’un inacabable desert. Durant el meu primer any d’universitat, el 1962 prop de Marsella, em movia en el potent sindicalisme estudiantil d’aquells anys sense aconseguir donar amb cap altre estudiant llibertari. A l’any següent em vaig traslladar a la universitat de París on, a l’inici del curs, uns estudiants trotskistes em van informar, entre riures, que coneixien “a l’altre” estudiant anarquista de la Sorbona i que podien posar-nos en contacte.

A partir d’aquí, pensant que sent dos ja érem invencibles vam remoure cel i terra fins a trobar un altre parell de companys… I així va néixer el 1963 una minsa coordinació d’estudiants anarquistes parisencs que tenia nom de dona, LEA, que va créixer a poc a poc i que atrauria, algun temps més tard, a estudiants de la recent creada universitat de Nanterre, com Daniel Cohn-Bendit o Jean-Pierre Duteuil, qui contribuirien a la creació del Moviment 22 de Març que va encendre la metxa de Maig del 68.

– I què hi ha d’aquesta història que et situa en l’origen del símbol anarquista per excel·lència, l’A dintre d’un cercle?

Tomás Ibáñez. És ben certa, i és una història molt senzilla. A l’arribar a París em vaig fer el propòsit d’ajudar a l’acostament entre els diversos grups i tendències en les quals es fragmentava el minvat moviment anarquista, el que em va dur a llançar iniciatives de coordinació en els sectors més joves. Se’m va ocórrer llavors que una forma de propiciar una confluència consistia a trobar un denominador comú que, al no pertànyer en exclusiva a cap de les organitzacions, pogués constituir un punt de coincidència. Es tractava també de multiplicar la presència percebuda del moviment anarquista pel simple fet de la repetida aparició d’aquest denominador comú en les expressions públiques (pasquins, pintades, etc.) dels diferents col·lectius anarquistes.

Vaig proposar aquesta idea en un dels grups als quals pertanyia, insistint que havia de ser un símbol que fos fàcil i ràpid de dibuixar, i que pogués evocar l’anarquisme de forma suficientment directa. La proposta va ser acceptada, ens llancem a una pluja d’idees i a altes hores de la nit convenim que una “A” en un cercle podia ser un bon logotip. Va ser així com, a l’abril de 1964, sortia a tota plana en el nº 48 del nostre butlletí “Jeunes Libertaires”, la primera “A” en un cercle. L’acompanyava un editorial on explicava el sentit de la proposta i en el qual es convidava a tots els grups anarquistes a apropiar-se aquest símbol.

Però ull, en realitat només havíem creat una imatge i formulat una proposta, no havíem creat un símbol. L’A en un cercle només es convertiria en un símbol de l’anarquisme mitjançant l’acció de milers i milers de mans que la van pintar en els carrers del món, es tracta doncs d’una creació col·lectiva multitudinària de la qual ningú té la paternitat.

Maig del 68: tecnologies, lideratges i assoliments

– I de sobte Maig del 68. Parles de Maig del 68 com “un regal”. Per què un “regal”? Quin va ser el contingut del regal?

Llegir més »

L’evolució del pensament filosòfic i polític de Bakunin

A diferència de Kropotkin, en el pensament del qual no va haver-hi canvis bruscs i radicals (si exceptuem el seu allunyament de la concepció tradicional del món i la seva ruptura amb la fe cristiana), Bakunin va sofrir una llarga evolució, tant pel que fa al vessant filosòfic-religiós com al socio-polític.

En ella es poden reconèixer tres etapes ben definides:
1. L’etapa idealista-metafísica, que va de 1834 a 1841.

Llegir més »

II Jornades Llibertàries de CGT a Rubí, del 3 al 7 de juny

– Dimarts 3 de juny:

18:00h. Presentació de les jornades i inaguració de l’Exposició “UN COP D’ULL AL PASSAT”

La CGT de Rubí organitza del 3 al 7 de juny l’exposició “un cop d’ull al passat” dintre del programa d’actes de les Jornades de Cultura Llibertària: Es tracta en aquesta exposició de fer un recorregut per la història recent de l’anarcosindicalisme a Rubí, i per tant de part important del moviment obrer de la nostra ciutat.

Un recorregut per: La legalització de la CNT, el Cas Scala, el V Congrés, el Congrés d’Unificació de CNT, la perduda de les sigles i el naixement de la CGT, les lluites socials, sindicals , les vagues generals, la premsa obrera…

Tota una ullada al nostre passat recent, sense oblidar tot el bagatge que ens precedeix en lluites i experiències llibertàries durant més d’un segle de presència organitzada a Rubí.

19:00h. Presentació del llibre “Joaquim Aragonès de Rubí a Mathaussen” a càrrec de la seva autora Josepa Gardenyes.

Presentat per Josepa Gardenyes, autora del llibre, recuperem la memòria de l’anarcosindicalisme en el Rubí dels anys 30 a través del testimoniatge de Joaquim Aragonès, militant de la CNT de Rubí i que va viure i va sofrir la terrible experiència dels camps de concentració alemanys.

– Dimecres 4 de juny:

18:00h. Projecció de curtmetratges llibertaris.

1.- No hay mañana (35’min) Vídeo sobre el problema energètic i ecològic que té la nostra civilització. El problema del creixement infinit en un planeta finit.

2.- Tu problema es el Estado (8’min) Vídeo sobre les protestes en la zona austral de Xile.

3.- El empleo (7’min) Crítica a l’alienació laboral.

4.- Man (3’30) Animació parla de la relació del ser humà amb la naturalesa.

5.- Cris-is (8’35) Cris decideix optar per la desobediència per a colar-se en el metro, és acusada per un defensor del civisme i perseguida pels vigilants de seguretat.

19.30h. Xerra-Debat “Introducció a l´Anarquisme: Història, actualitat i conceptes bàsics”.

Parlarem sobre com i quan es fonamenten les idees llibertàries, quins són els seus conceptes bàsics, a més d’un breu resum del seu recorregut històric per a comprendre millor i analitzar l’actualitat.

– Dijous 5 de juny:

19:00h. Xerrada-Debat “L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia” a càrrec de Pere Solà, professor de la UAB.

Pere Solà, professor de la UAB i biògraf de Ferrer i Guàrdia, ens acosta a la vida d’aquest home de pensament llibertari i revolucionari que a través de l’Escola Moderna pretenia un ensenyament inspirat en el lliure pensament, aliè a premis i càstigs, i una ruptura amb els mètodes tradicionals d’educació.

– Divendres 6 de juny:

19:00h. Xerrada-Debat “35 anys de penitenciarisme democràtic?”, a càrrec de Cesár Lorenzo, autor del llibre Cárceles en llamas.

35 anys de protestes dels i les preses i el seu impacte en el sistema penitenciari, formació de la COPEL, etc..

21:00h CONCERT (Grup sense confirmar)

– Dissabte 7 de Juny:

11:00h (Pl. Clavé) Ruta pel Rubí Llibertari i revolucionari dels anys 30.

La CGT de Rubí amb la iniciativa de la Ruta “Pel Rubí llibertari i revolucionari dels anys 30”, volem recuperar la memòria històrica de les lluites de tants homes i dones en la seva majoria anònims que de manera constant i silenciosa, sense medalles ni reconeixements oficials van escriure amb el seu esforç col·lectiu, amb la seva lluita obrera, amb la seva passió revolucionària una de les pàgines més intenses i humanes d’aquestes terres.

13.30h. Clausura de les jornades.

Els actes tindran lloc al l’Espai Cultural de la CGT de Rubí, situat a la Plaça Clavé.

Llegir més »

Autogestió al Matarranya

Encarnita i Renato Simoni van presentar Queretes el 1977 i en francès a la Facultat de Lletres de la Universitat de Ginebra. Aleshores era un llibre pioner en aquesta matèria, se’n sabia molt poc de les col·lectivitzacions anarquistes en terres aragoneses durant la Guerra Civil. Aquest mateix assaig va ser publicat en castellà el 1982, i el 2006 en italià: Cretas. Autogestione nella Spagna Republicana (1936-1938).

Llegir més »

Santi Soler, el teòric del MIL

Santi Soler i Amigó (Badalona, 1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que el va atacar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i l’adolescència. Malgrat aquesta circumstància, la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar gràcies als professors particulars de batxillerat a casa i la seva gran afició a la lectura. La capacitat i l’esforç el van convertir en un bon estudiant, que va arribar a fer dues carreres: filosofia i lletres i periodisme.

Ara, els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l’entorn del Santi, creant d’aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb el llibre Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment, el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida.

Des de la seva etapa d’estudiant, Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d’esquerres i va treballar a favor dels grups obrers més radicals de Comissions Obreres. Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotski, Bakunin, Mao i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d’un marxisme llibertari o neoanarquisme, que va influenciar decisivament en la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Aquest grup no solament criticava l’esquerra tradicional i els partits comunistes com a sostenidors del sistema, sinó que es declarava obertament anticapitalista.

Santi Soler i Amigó va formar part d’aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Josep Lluís Pons Llobet, Salvador Puig Antich, Jean-Marc Rouillan i, entre altres, Xavier Garriga Paituvi. El MIL es va dedicar a fomentar l’agitació armada (no confondre amb la lluita armada) per ajudar la classe obrera: atracaments de bancs, edició de propaganda destinada a mantenir l’agitació en el món obrer i la creació d’una biblioteca.

Per realitzar aquesta propaganda d’agitació, el MIL va comptar amb la revista CIA (Conspiració Internacional Anarquista) i les edicions Maig-37. D’algunes d’aquestes tasques es van encarregar bàsicament Santi Soler i Xavier Garriga. Santi Soler, anomenat “El Petit”, va ser l’ideòleg del grup i autor de molts dels textos que va publicar el MIL. El setembre de 1973 va ser detingut per la policia, cosa que fou l’esquer que va servir per detenir al carrer Girona els seus companys Garriga i Salvador Puig Antich. Santi Soler va estar tancat a la presó (Model i Carabanchel) fins a l’amnistia general atorgada després de la mort de Franco.

A la sortida va continuar en la línia intel·lectual d’abans de la detenció escrivint a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo, señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT, a l’època de la direcció del també malaguanyat Ramon Barnils.

Llegir més »

Vídeo de la xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró

Xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró.

Xerrada realitzada a Mataró, on va néixer al 1887 i va desenvolupar el seu llegat cooperativista del vidre a Mataró, dins les jornades prèvies al Xè Congrés de CGT Catalunya:

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »

Ha mort el company Salva Gurucharri

Ha mort el company Salva Gurucharri

Ahir va morir sobtadament a Girona el company i amic Salvador Gurucharri. Que la terra et sigui lleu company!

Salvador Gurucharri Ochoa (Barcelona, 1936) va ingressar a la secció londinenca de la CNT i la FIJL en 1956, des d’on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París. Va participar en el procés de reunificació de la CNT el 1960 i en les fases preparatòries de Defensa Interior. Com a secretari de la Comissió de Relacions de la FIJL participa en la Comissió de Defensa. Va ser detingut el 1963, en una macrobatuda de les autoritats franceses contra mitjans llibertaris, i assignat a vigilància a París, on va integrar la Comissió de Relacions clandestina. El 1965 va marxar a Brussel · les per constituir la Delegació Exterior de la FIJL. Després de la seva tornada a Espanya en 1976 es va situar en el corrent oficial sense participar en el punyent V Congrés.

En els anys noranta milita a la CNT de Catalunya desconfederada. Va dirigir Solidaritat Obrera fins a 1999 i és autor de Bibliografia de l’anarquisme espanyol 1869-1975. Anotacions per a una bibliografia raonada(Barcelona, 2004).

Llegir més »
Il·lustració: Roser Pineda
Anarquisme

Entrevista a Jean Marc Rouillan, escriptor i revolucionari: “L’únic homenatge revolucionari a Puig Antich és continuar la seva lluita costi el que costi”

Jean Marc Rouillan és escriptor i revolucionari francès, o millor dit, occità amb avantpassats catalans. Fou un dels fundadors dels grups autònoms i armats MIL, GARI i Action Directe. Aquests grups tenen en comú que varen actuar contra les dictadura franquista, el feixisme, el neoliberalisme, l’imperialisme i el sistema capitalista. Grups actius des els anys 70 fins el 1985.

Jean Marc Rouillan ha patit 23 anys de presó, 10 anys completament aïllat, acusat de múltiples atemptats i accions contra l’Estat, entre elles l’assassinat de Georges Besse, president de la multinacional Renault, degut a l’acomiadament massiu de treballadors, la del general René Audran, de l’exercit francès, i la de Gabriel Chahine, un confident de la policia que va provocar la seva detenció al 1980.

Ha sigut l’enemic número 1 de l’Estat francès durant molts anys. Per a nosaltres és un gran amic. I ens agrada sentir les seves reflexions, anàlisis i experiències. Ara es troba en llibertat condicional, però amb bona salut i molta energia. Cada vegada que ve al nostre país ha de demanar autorització.

– Vas conviure l’últim any amb en Salvador Puig Antich(1), fins als últims dos minuts abans de la detenció.

Al nucli armat, operàvem principalment en parelles. En Jordi Soler Sugranyes amb el Quesa (Pons Llobet) i en Salvador amb mi. Els diversos sectors del MIL pensaven (probablement amb raó) que ell calmava el meu “entusiasme” guerriller. Em trobàvem un pèl massa activista! I ell era tranquil i seriós. Al transcurs dels mesos, vaig veure en Salvador transformar-se en el Metge, en un un veritable lluitador revolucionari. La clandestinitat, l’acció armada de resistència… ens anava formant. I vaig acompanyar la seva mutació fins els últims instants, com acabes de dir, fins al metro, estació Girona, i l’ultim tiroteig.

Vam aprendre a estimar-nos i a respectar-nos. Per descomptat que hi van haver escridassades ocasionals. Desacords. Però políticament en la quotidianitat havíem arribat a una veritable harmonia. Tu saps el que és sortir junts cada dia de l’amagatall sense saber si seràs viu al vespre, o a la presó torturat. Els lligams que es creen tenen molta força…

Contràriament al que s’ha dit més tard, érem perfectament coherents sobre el camí a seguir després de l’autodissolució de l’estiu de 1973. Tan ell com jo, consideràvem la lluita armada com a una única estratègia viable i teníem com a projecte avançar cap a una major autonomia, cap a mésautonomia política, cap a l’autonomia organitzada…

Llegir més »
fitxa_de_juan_antonio_gonzalez_pacheco_billy_el_nen_reclamat_extradir_a_argentina_per_crims_del_franquisme.jpg
Antifeixisme

Comunicat de CEAQUA en relació a la negativa a l’extradició de González Pacheco a l’Argentina per crims del franquisme

Davant l’il·legal i indignant resolució l’Audiència Nacional espanyola nega l’extradició a Argentina a Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, afirmant, una vegada més, que el franquisme no va cometre crims de lesa humanitat.

DAVANT AQUESTA NOVA MANIFESTACIÓ DE IMPUNITAT, LA COORDINADORA ESTATAL DE SUPORT A LA QUERELLA ARGENTINA CONTRA ELS CRIMS DEL FRANQUISME (CEAQUA) MANIFESTA:

Avui 30 d’abril de 2014, la Secció Segona de l’Audiència Nacional, reiterant en el essencial els “fonaments” que van portar el 15 d’abril a la Secció Tercera a denegar l’extradició del torturador Jesús NinesAguilar, ha rebutjat la d’Antonio González Pacheco.

Llegir més »

Concha Pérez, militant de la CNT, miliciana durant la guerra i de la CGT en la etapa moderna, llibertària sempre, ha mort aquest 17 d’abril

La companya Concha Perez, militant de la CNT, miliciana durant la guerra i de la CGT en la etapa moderna, llibertària sempre, ha mort aquesta matinada.

El velatori comença aquesta tarda a les 17:15h al Tanatori de Les Corts (Barcelona) i la cerimonia serà demà a les 14:15 al mateix lloc.

Fundació Salvador Seguí – Catalunya

Per recordar el seu llegat, reproduïm entrevista feta a. Conxa Pérez, miliciana de la revolució silenciada i tergiversada del 36
a 1 de febrer de 2011

Aquesta entrevista es pot veure a la TV okupem les ones (programació actual):
http://blip.tv/file/4778062

I en la revista mensual Catalunya de la CGT
www.revistacatalunya.cat/cat125.pdf

Contxa Perez en la manifestació contra el Papa a via Laietana

És un gran plaer i satisfacció personal presentar-vos a la Conxa Pérez Collado, de 95 anys, una lluitadora de tota la vida, quasi bé un segle de vivències històriques i confederals. Destaquem la seva participació en la preparació i acompliment de la revolució del 36, ignorada i tergiversada pels poders franquistes i pels actuals.

Llegir més »

Diccionari militant: Sanz, Ricardo (1898-1986)

Peó tèxtil i d’oficis diversos, militant sindicalista i anarquista. Ricardo Sanz García va néixer a Canals en 1898. Pertanyia a una família de camperols pobres valencians, que portaven una vida primitiva i de privacions . Als divuit anys va emigrar a Barcelona, on va ser acollit per uns familiars instal·lats al barri obrer de Poblenou. Va començar a treballar en el Ram de l’Aigua (del Tèxtil). Va ingressar a la secció sindical de tintorersde la CNT.

Llegir més »

40 anys sense Puig Antich

Fa vint anys dèiem que feia vint anys que havien matat a Puig Antich. L’Ateneu Enciclopèdic aleshores va organitzar tot un seguit d’actes dedicats al militant del MIL assassinat legalment pel franquisme. Al Pati Manning de Barcelona hi va haver una xerrada amb la presència de Francesc Caminal, un dels advocats del cas Puig Antich. També es va presentar el llibre Puig Antich y el MIL (Virus) de l’historiador Antonio Téllez. Dies després s’inaugurava una exposició monogràfica dedicada al MIL al Centre Cívic del Poble Sec (actual Biblioteca del Poble Sec), la cloenda fou un recital de cançó de Ramon Muns al pati del mateix espai.

En tots els actes vam comptar amb la presència de les germanes Puig Antich. L’Ateneu Enciclopèdic, a iniciativa de Ricard Vargas Golarons, va editar el llibre de poemes Antologia Poètica a la Memòria de Salvador Puig Antich. El llibre també recull poemes dedicats al també militant del MIL Oriol Solé Sugranyes, mort a causa de les bales de la Guàrdia Civil el 6 d’abril de 1976, a pocs metres de la frontera francesa. El llibre es va presentar el 1996 a la Llibreria Taifa de Gràcia.

Des d’aleshores s’ha anat parlant de Puig Antich ja fos per la insistència de les seves germanes a lluitar per la revisió del cas com per l’aparició del llibre de Francesc Escribano Compte enrere (2001) o la pel·lícula de Manuel Huerga Salvador (2006). Però sobre Puig Antich i el MIL ja s’havien celebrat activitats de remembrança molt abans. L’any 1977 la mítica editorial Ruedo Ibérico publicava el llibre Telésforo Tajuelo El MIL Puig Antich i los GARI. L’any 1985 apareixien dos llibres sobre el MIL, un a França d’André Cortade i l’altre a Barcelona escrit de joves estudiants coordinats per Ramon Barnils sota el nom de Carlota Tolosa per l’editorial Empúries.

Llegir més »