CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Cartel_CGT_Homenaje_Mujeres_Libres_Barna_2012_0_1-450x637_1_.jpg
Dones llibertàries

Barcelona: Jornades en Homenatge a “Mujeres Libres”

Organitzades per la Secretaria de Gènere de CGT Catalunya i amb la col · laboració de Dones Llibertàries de Catalunya, se celebraran els dies 28 i 29 de juny de 2012 a Barcelona unes Jornades d’Homenatge a Dones Lliures / Dones Lliures, l’organització de dones anarquistes creada el any 1937 a partir de la revista de mateix nom.

Llegir més »
Cartell xerrada Dones Lliures a Reus
Gènere / Dona

Xerrada a Reus sobre Dones Lliures i projecció d’Indomables el 27 de juny

Xerrada a càrrec de Marta Ackelsberg sobre l’associació Dones Lliures/Mujeres Libres i la lluita per l’emancipació de les dones

Projecció del documental “Indomables”

Dimecres 27 de juny a les 19.30h. al Casal de les Dones de Reus (Plaça Patacada 9)

Marta Ackelsberg és catedràtica de Ciències Polítiquesi membre del Women’s

Llegir més »
Memòria històrica

“El movimiento libertario en la transición (Madrid 1975-1982)”, un llibre per analitzar críticament la història recent i el paper del moviment llibertari

El movimiento libertario en la transición (Madrid 1975-1982)

Gonzalo Wilhemi

Fundación Salvador Seguí, Madrid, 2012. 275 pàg.

El moviment llibertari, en la Transició, va ser marginalitzat i derrotat, malgrat la seva energia i els seus prometedors inicis. L’últim llibre de Gonzalo Wilhelmi, “El movimiento libertario en la transición. (Madrid 1975-1982)”, conforma un text que, encara d’una temàtica que ja es pot considerar com històrica, introdueix elements de rabiosa actualitat en un present com el nostre, on les possibilitats d’una lluita social ampliada estan en el centre del que pot arribar a ser.

Els que no vam viure la Transició hem rebut, des dels mitjans de comunicació de masses, una narració contradictòria, santurrona i amb un evident ànim de doblegar tot apunt de vitalitat popular. Una narrativa que, no obstant això, es compadeix malament amb la història explicitada per les gents de carn i os que, elles sí, van arriscar les seves vides en aquesta tesitura decisiva. Uns van créixer i van narrar, van explicar històries infumables de reis democràtics i socialismes inexistents. Uns altres van ser relegats a l’oblit i al buit, en evident concomitància amb tot el que ha vingut succeint a les esquerres transformadores de les generacions posteriors.

Gonzalo ens explica, no obstant això, la història amagada sota la catifa. Sense guarniments inútils, però també amb tota la seva policromía. El text ens proposa la necessària revista de molts dels noms de les víctimes d’una Transició que, malgrat tot el que se’ns ha explicat, va ser tremendament violenta. Ens proposa també una història de les forces derrotades, de les energies populars dilapidades, potser, però que van conformar el ferment necessari d’un canvi d’escenari imprescindible. Ens narra, doncs, una història que no és la tòpica i que no es queda en els les floritures discutibles de la “movida” i en les suposades heroicitats d’un monarca coronat pel propi dictador.

La narració de Gonzalo Wilhelmi és audaç i no deixa res en el tinter: la trajectòria del moviment llibertari madrileny en aquests convulsos anys va donar per a molt. Va constituir una febril descàrrega d’energia i il·lusions amb un final caòtic i decebedor. I aquí és on entrem en el realment interessant del llibre. Es podrà estar o no d’acord en la revista dels fets presentats. Només els seus autèntics protagonistes (i és possible que ni tan sols ells mateixos) saben com van ocórrer realment les coses. Però el que ha de quedar meridianament clar és l’ensenyament d’allò succeït per als també convulsos temps del present.

El moviment llibertari madrileny no va saber adaptar-se, en els anys setanta, a les transformacions sofertes, des de la Guerra Civil, per l’arquitectura del món del treball i l’aparell estatal al que pretenia oposar-se. I una dels seus majors errors va ser, segons s’indica en el text, no aplicar el suficient esforç analític a aquests assumptes. El món del treball ja no es conformava de la mateixa manera que en els temps del cenetisme clàssic, i la reacció dels confederals va ser tardana i contradictòria, quan va tenir lloc. Es va intentar reconstruir una organització en una imitació dogmàtica i literal del passat, el que va empènyer a l’abandó de l’esperit real de l’experiència.

L’anarcosindicalisme es es va autoexcloure del món del treball, i es va embardissar en dècades de disensions internes i lluites intestines que no tenien altre objecte que el repartiment de quotes de poder buides de contingut.

I el mateix va succeir respecte a l’altre gran tema en qüestió: l’estructura i finalitats de l’aparell estatal havia canviat de 1939 a 1979. L’anomenat “Estat del Benestar”, fonamentat en les doctrines keynesianes, compaginat amb les creixents manifestacions del que ha vingut coneixent-se com “biopolítica”, començava a donar els seus primers passos en el marc de la Península Ibèrica dels setanta. Els llibertaris no van saber, o no van voler, filar un discurs i una pràctica a l’altura de les circumstàncies. La llegenda del rebuig frontal a tota manifestació estatal (una història àurea que, en tot cas, no era del tot certa) va impedir la presència llibertària en moltes lluites efectives d’una població que reclamava serveis públics creixents i una forma de vida digna.

Les tesis maximalistes del final de la Guerra, quan era el moment del “tot o res” (però que molts dels seus autors no havien emplenat en aquest precís instant) van enfosquir una tradició que, realment, anava molt més allà: la d’una CNT històrica plural, rica i enormement complexa, en la qual convivien múltiples sensibilitats.

La veritat és que avui dia el moviment llibertari encara amenaces similars: una lectura literal i acrítica de certs llocs comuns de la “llegenda àurea” ja indicada, podria impedir les possibilitats d’avaluar amb solvència les exigències d’un present marcat pel desmantellament dels béns públics i els ajustaments, i per l’aprofundiment d’un marc laboral que procura arrasar totes les conquestes dels últims segles de lluita proletària.

El moviment llibertari, en la Transició, va ser marginalitzat i derrotat, malgrat la seva energia i els seus prometedors inicis. En aquest precís moment de crisi i senilitat del capitalisme que travessem, qui més o menys ens sentim vivificats per aquesta tradició de lluita, hem d’estar atents per a ser capaços d’insuflar-li nova vida. I tot el viu canvia pel camí. El llibre de Gonzalo Wilhelmi obre el camí a una exploració històrica amb evident pertinència per a construir un present que sàpiga fugir dels paranys que la realitat tendeix a qui volen transformar el món. Instruir-se i aprendre mai ha estat tan necessari.

José Luis Carretero

Llegir més »
Cartell jornades Dones Lliures
Gènere / Dona

Barcelona: Jornades en Homenatge a Dones Lliures/Mujeres Libres el 28 i 29 de juny

Organitzades per la Secretaria de Gènere de CGT Catalunya i amb la col·laboració de Dones Llibertaries de Catalunya, es celebraran els dies 28 i 29 de juny del 2012 a Barcelona unes Jornades d’Homenatge a Dones Lliures/Mujeres Libres, l’organització de dones anarquistes creada l’any 1937 a partir de la revista de mateix nom.

El programa d’actes organitzats a Barcelona és el següent:

– 28 de juny a les 18:30 hores en el Pati Llimona (C/Regomir 3)

Projecció del documental “Indomables” i posteriorment xerrada-debat amb:
Martha Ackelsberg (autora del llibre “Mujeres Libres, la lucha por la emancipación de las mujeres”)
Isa Garnika. La lluita per l’emancipació de les dones treballadores.
Bruno Valtueña. El projecte anarcosindicalista avui.

– 29 de juny a les 18:30 hores en el Casal de la Solidaritat (C/Vistalegre 15)

Xerrada-debat amb:
Martha Ackelsberg. La lluita de les dones en el 36.
Isa Garnika. La lluita de les dones treballadores en els 70.
Grup de Dones Anarko-feministes. Gènere i feminisme anticapitalista en el 2012.

Organitza: Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya amb la col·laboració de Dones Llibertàries.

Llegir més »
Gènere / Dona

Vídeo Documental “Emma Goldman, una dona summament perillosa”

Títol original: “Emma Goldman: An exceedingly dangerous woman”, 2003.

Documental de Mel Bucklin que gira entorn de la figura de l’activista i militant anarquista Emma Goldman, considerada durant més de trenta anys com l’enemic públic número 1 als Estats Units, no per cometre actes violents, sinó per utilitzar l’arma més perillosa que està a la mà de tot ésser humà: la raó.

Amb una vida apassionant, Emma Goldman, al costat de Alexander Berkman, es trobarà en l’ull de l’huracà del moviment anarquista.

Cèlebre anarquista d’origen lituà coneguda pels seus escrits i els seus manifestos radicals, llibertaris i feministes, també va ser una de les pioneres en la lluita per l’emancipació de la dona.

“Emma Goldman: An exceedingly dangerous woman”. Documental Complet en versió original subtitulat en castellà.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=A2hEpMzw6uA

Llegir més »
Cartell presentació en format jpg - Din-A4
Memòria històrica

Anarquisme i política segons Berneri

“Anarquisme i política. El programa mínim dels llibertaris del Tercer Mil·lenni”.

Stefano d’Errico.

Relectura antològica i biogràfica de Camillo Berneri, Madrid 2012, 758 pàgines.

– Presentacions del llibre a Barcelona, Granollers i Rubí

Aniran càrrec de Stefano d’Errico, autor del llibre i sindicalista d’Unicobas, i Emili Cortavitarte, historiador i sindicalista de la CGT:

– Dijous 7 de juny a Barcelona

18.30h. al Pati Manning (antiga Casa de la Caritat), c/Montalegre 7

– Dissabte 9 de juny a Granollers

18.30h. a l’Anònims (menjars i pensars), c/Miquel Ricomà 57

– Dimarts 12 de juny a Rubí

19h. a l’Espai Cultural CGT, Plaça Clavé 4-6

Berneri, de nou actual

Acaba d’aterrar en les llibreries la versió en castellà del llibre de Stéfano D’Errico sobre l’anarquista italià Camillo Berneri. Es tracta d’un exhaustiu i acadèmic estudi -768 pàgines!- sobre el llibertari que més i millor va actualitzar el pensament anàrquic en els decisius anys vint i trenta del passat segle. Berneri, perseguit per Mussolini, va acabar assassinat a Barcelona pels comunistes en les disputes de maig de 1937. A més d’un home implicat en les lluites del seu temps va ser un intel·lectual de primer ordre, capaç de compartir i confrontar des de jove amb personatges situats en altres esferes polítiques: l’historiador i el seu mestre Salvemini, el lliberal Gobetti, el comunista Gramsci, el socialista Rosselli o, en el seu camp, els llibertaris Luigi i Luce Fabbri.

Producte d’aquestes trobades i controvèrsies i de les seves reflexions personals és un qüestionar-se profund de l’anarquisme com a eina d’intervenció al món i el tempsque va viure.

Llegir més »
Cartell 7 juny Barcelona
Acció Social

Contra les polítiques de austeritat: TOTES SOM GRÈCIA!

Parc de las “Tres Xemeneies”, Poble Sec

Avinguda Paral·lel, Poble Sec (Metro Paral·lel) 19h-22h

Des de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute, NO devem, NO paguem! volem expressar la nostra indignació davant de les polítiques d’austeritat, privatitzacions i desmantellament dels serveis públics, així com la nostra solidaritat amb el poble grec.

Per tot això, organitzem un acte públic el dijous 7 de juny aprofitant la gira a l’estat espanyol que realitza Yorgos Mitralias, membre fundador de la Campanya d’Auditoria del Deute Públic a Grècia i del Comitè contra el Deute – CADTM Grècia. Yorgos es referirà a la lluita que estan desenvolupant a Grècia els moviments socials, però també al desafiament de les noves se eleccions i a la possibilitat que l’esquerra radical formi govern. Dos anys després de l’ inici del “pla d’ajustament estructural” que està patint la població grega, queda clar que és un laboratori i que avui als carrers i a les places gregues no només es juga el destí d’aquest país, sinó de tota la ciutadania europea, a la qual la Troica i el gran capital li tenen reservat el mateix futur.

Llegir més »
Memòria històrica

74è Aniversari Bombardeig feixista de Granollers

Comunicat i actes amb motiu del 74è aniversari del bombardeig
de Granollers: 31/05/1938-2012

En memòria de les víctimes
innocents del feixisme. Nosaltres no oblidem!

Les organitzacions Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, CGT i
CNT volem recordar i homenatjar la memòria de les 224 persones que
van morir aquell trist 31 de maig de 1938 sota les bombes de l´estat
feixista italià.

Llegir més »
Memòria històrica

Actes 110 Aniversari Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona

Programa dels Actes del 110 Aniversari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular

– Dimecres 16 Maig 2012 a les 19 hores

110 Aniversari Ateneu Enciclopèdic Popular

El futur del Passat. Documents en circulació

Presenta “SiteSize” (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig)

Lloc: Centre Social Sant Pere Apòstol (Ribera), Carrer Sant Pere Més Alt # 25. Barcelona

Dins del seminari Particionsa càrrec de Pedro G Romero,

Llegir més »
Memòria històrica

IX Ofensiva contra l’oblit. Exili i retorn com a Maquis.

En el marc dels actes de la XV Marxa d’Homenatge als Maquis, els dies 25, 26 i 27 de maig de 2012 tindran lloc a l’Alberg la Valira de la Seu d’Urgell un seguit d’actes de la IX Ofensiva contra l’oblit.

– Divendres 25 de maig

A partir de les 18h rebuda dels i les participants.

Llegir més »
Memòria històrica

Oblit i revisionisme

Les polítiques oficials sobre memòria històrica xoquen fins ara amb la impossibilitat d’anul·lar les sentències de la dictadura i jutjar-ne els crims.
La memòria històrica s’ha interpretat des del poder com un exercici de consens social, però sense haver restituït la dignitat de milers de persones s’allisa el camí per a la manipulació de la història. I, alhora, s’enterra la càrrega reivindicativa que té rehabilitar la memòria dels oblidats ad maiorem gloriam del Caudillo i dels seus hereus.

Des de l’anomenada transició es van arraconar els passatges més durs de la repressió durant el conflicte i, sobretot, es va passar de puntetes pel dolorós record d’una postguerra marcada per la criminalitat institucionalitzada del franquisme. Aquest arraconament va centrar les actuacions del memorial en els esdeveniments bèl·lics de la guerra civil i ha facilitat el relat de la guerra com un enfrontament entre germans que equipara els antagonistes. D’aquesta manera, es dificulta entendre la veritable dimensió de la lluita.

La memòria individual deslligada de la història permet oblits interessats. A Catalunya provoca la reivindicació d’un sector dels vencedors, que va passar del nacionalisme català de dretes al suport incondicional a Franco. Durant el Tripartit la figura de Cambó va ser elogiada, i no només pel catalanisme autonomista. L’editor Quim Torra, entre d’altres, va proposar la revaloració del personatge perquè fou mecenes de la cultura catalana, sense tenir en compte els seus plantejaments de classe. Recordem que la trajectòria política de Cambó es va basar en la defensa de l’ordre secular i va culminar amb el finançament del cop d’estat feixista. Va col·laborar a consolidar el règim i va perseguir exiliats republicans i catalanistes.

Llegir més »
Memòria històrica

Puntualitzacions a la “investigació” Objectiu: matar Franco. Allò que els lectors de la revista Sàpiens no podran llegir

Amb el títol “Objectiu: matar Franco” i la foto del Caudillo a la portada, la revista catalana Sàpiens, de febrer de 2012, presentava una “investigació” del periodista Antoni Batista titulada “L’atemptat que no va existir”. En ella, al llarg de vuit planes, es pretén reconstruir l’entrellat de la temptativa d’atemptat contra Franco que va tenir lloc a Sant Sebastià el 1962, i “treure a la llum, per primera vegada, la implicació de Jordi Conill en un atemptat que va estar a punt de canviar la història”. Una “implicació” deduïda de la “confessió de l’anarquista català Jordi Conill” mort el 1998.

Per haver estat jo -com precisa l’autor de la “investigació”- el “coordinador de l’atemptat del palau d’Ayete de Sant Sebastià, on estiuejava Franco”, vaig manifestar la meva sorpresa a la directora de la redacció de Sàpiens: tant per “l’explicació” que dóna l’autor del per què d’aital “investigació” com del per què amb “informacions” tan vagues i sense contrastar arriba a la conclusió que Jordi Conill va participar en la temptativa d’atemptat. Una suposada participació que no correspon a la veritat històrica dels fets: ni en el que ateny a la implicació de Conill en aqueixa acció ni en la “campanya internacional” que va evitar que se li imposés la pena de mort al nostre company. Doncs bé, com que Sàpiens s’ha negat a publicar les puntualitzacions que els vaig enviar, considero un deure no guardar silenci i puntualitzar el següent:

Sobre la “participació” de Jordi Conill

L’autor, el periodista Antoni Batista, ens diu que va conèixer Jordi Conill el 1974, quan tots dos militaven en els mitjans clandestins del PSUC. També diu que Conill era conegut com “el camarada Bonet”; però que no fou fins més endavant (no precisa la data) quan va descobrir el “gran enigma que amagava” aquest camarada. Després ens diu que fou consultant una documentació policíaca sobre l’historiador Josep Benet que descobrí, en una nota, que a aquest se’l presentava com “dirigente de la campaña internacional contra España a raíz de la detención del bandido anarquista Jorge Conill”, i es precisava que aquesta detenció havia estat “por intento de atentado contra Su Excelencia el Jefe del Estado”. I a continuació, però sense precisar en quin moment, Batista diu que Benet va aclarir-li “uns episodis que coneixia molt bé”, per ser “Benet qui aconseguí, a través dels seus contactes amb l’Església i en particular amb Montserrat i l’abat Escarré, que la cúria vaticana realitzés pressions d’alt nivel per evitar que l’executessin”.

Llegir més »
Memòria històrica

13 de març: 34è aniversari de l’assassinat d’Agustín Rueda

El dimarts 13 de Març farà 34 anys que va morir, producte de les tortures a que fou sotmès a la presó de Carabanchel, Agustín Rueda (14-11-1952). És un més dels “morts (de, en o per) la transició”. També són els grans oblidats i marginats de tot el procés de Recuperació de la Memòria Històrica, que en aquest com en altres casos, els botxins si són vius, i en la majoria dels casos no han estat jutjats, i menys encara pagat per provocar aquesta mort.

Llegir més »
Memòria històrica

Disponible la digitalització del periòdic ‘Solidaridad Obrera’ des de 1907 a 1925

El conegut i mític periòdic “Solidaridad Obrera”, sorgit en 1907 a Barcelona com l’expressió escrita més solida i duradora del “sindicalisme d’acció directa”, ha estat digitalitzat des dels seus orígens en 1907 fins a l’any 1925. Aquest treball de compilació ha estat realitzat de forma pacient per l’historiador Paco Madrid.

El CEDALL (Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari), com a grup divulgador de la “memòria llibertària” en el nostre país, ha recollit i sistematitzat el treball que Paco Madrid ha portat a terme, integrant en el seu web la col·lecció del periòdic. Des d’aquest moment ja es pot consultar la que pot ser considerada com una de les millors “fonts primàries” del periodisme anarcosindicalista del nostre país.

En una primera aproximació podríem dir que durant aquesta etapa històrica, “Solidaridad Obrera”, expressa de forma clara les diverses lluites obreres i socials en les quals estava immersa bona part de la classe obrera en els seus desitjos d’emancipació social enfront del capitalisme espanyol i els diversos representants polítics que sustentaven el règim de la cridada “Restauració”.

Una segona aproximació, ens duria a realçar la importància creixent que va anar adquirint el periòdic “Solidaridad Obrera” durant aquesta dues primeres dècades i que el va dur a convertir-se en “diari” durant determinats períodes d’aquesta etapa inicial. Només la persistent i dura repressió estatal va poder fer fer callar les seves pàgines en alguns períodes de gran combat social entre la burguesia i el proletariat. No podem deixar de costat, a l’esmentar breument aquest període històric, que “Solidaridad Obrera” com òrgan de premsa i propaganda va lligat de forma fecunda al gran avanç organitzatiu i presència social que va adquirint l’anarcosindicalisme durant aquesta decisiva època.

Les organitzacions sindicals que van ser el seu suport econòmic i expressió conseqüent de la seva línia ideològica (“Solidaritat Obrera”, “Confederació Regional del Treball de Catalunya” (CRT-C) i la mitificada Confederació Nacional del Treball (CNT) van anar adquirint una força considerable en el nostre país, fins al punt d’arribar a ser la força sindical majoritària a nivell estatal i la millor expressió dels desitjos de transformació social en un sentit plenament llibertari.

Esperem i desitgem que la digitalització d’aquesta etapa històrica del periòdic “Solidaridad Obrera” sigui una bona eina per al coneixement, investigació i divulgació del moviment obrer en general i de l’anarcosindicalisme ibèric del primer terç del segle XX en particular.

EQUIP CEDALL (Febrer 2012)

Podeu accedir als exemplars digitalitzats anant al web www.cedall.org/Documentacio/Castella/cedall203530000_Solidaridad%20Obrera.htm

Llegir més »
Memòria històrica

El circ de l’assetjament a Garzón ha acabat

Després d’haver estat recentment condemnat a 11 anys d’inhabilitació per autoritzar la intervenció de les escoltes de la trama Gürtel, el circ de l’assetjament jurídic contra Garzón ha acabat amb l’absolució del ex jutge de l’Audiència Nacional en la causa que encara tenia pendent en el Tribunal Suprem. Una absolució esperada per amplis sectors de l’opinió pública nacional i internacional; però que, com alguns ho temíem, només servirà perquè la magistratura espanyola pugui proclamar el seu indefectible respecte a la Llei i la seva plena independència en la presa de les seves decisions.

Efectivament, malgrat el circ jurídic-mediàtic entorn d’aquest procés, després de tal sentència, com negar que Espanya és avui un Estat de Dret i que el Govern del PP respecta qualsevol resolució dictada per un organisme jurisdiccional? A més, com ho estan emfatitzant els mitjans, com negar que, amb aquest procés, “s

Llegir més »
Memòria històrica

Comunicat de la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura arran de l’article de El País intitulat “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure”

La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada
per 14 entitats [[ Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura – Alerta Solidària – Centre EXIL – Associació Catalana per la Defensa del
Drets Humans – Associació Memòria Contra la Tortura – Associació Stop Bales de Goma – CGT Catalunya – Comissió de
Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona – Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà – Institut de Drets Humans
de Catalunya – Justícia i Pau – Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona –

Llegir més »
Cartell Carnestoltes 2012 en png
Acció Social

Carnestoltes poètic a la CGT de Barcelona

Organitzat per la Secretaria d’Acció Social del Sindicat d’Administració Pública de Barcelona, el divendres 17 de febrer, tindrá lloc una festa poètica de Carnestoltes, a la que esteu totes i tots convidats.

Llegir més »
Memòria històrica

Garzón: un combat fals i inútil

Com era d’esperar, el Tribunal Suprem ha condemnat al jutge Garzón per haver ordenat les gravacions entre els presos del cas Gürtel i els seus advocats, i, com era d’esperar també, uns han aplaudit i “brindaran amb xampany” i altres han protestat iradament.

Jo no faré ni una cosa ni l’altra. Massa sé el que és la judicatura en tots els països i encara més l’espanyola, en la qual impera un tarannà descaradament ultrareaccionari. És clar que no tots els magistrats són d’un tarannà tan ranci i carca, però d’alguna manera cal ser-ho per impartir “justícia” en una “democràcia” tan “lligada i ben lligada” al franquisme i al capitalisme mésimmoral.

Llegir més »
Actes Exposició 100 anys anarcosindicalisme
Actes culturals

Actes de l’exposició a Lleida: 100 anys d’anarcosindicalisme.

El divendres dia 3 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs es va inaugurar l’exposició 100 anys d’anarcosindicalisme que es podrà contemplar a la Sala Montsuar del 3 de febrer al 4 d’abril.

Després de la pertinent salutació i presentació de l’acte Rosa Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida, va elogiar la recopilació realitzada i va agrair l’oportunitat de poder gaudir del material exposat, posteriorment Àngel Bosqued per la Fundació Salvador Seguí va exposar les activitats que realitzen i els problemes que tenen per recuperar material històric, Paco Núñez en nom de la Federació Intercomarcal de Ponent va recordar la figura de Salvador Seguí fill d’aquesta ciutat i va avançar part del programa d’activitats que es desenvoluparan durant aquests mesos, per concloure Pepe Berlanga, en nom de la CGT de Catalunya va plantejar que ni les lleis de memòria històrica ni els memorials democràtics són suficients per recuperar la nostra rica història.

Llegir més »
Memòria històrica

Roben documentació molt important en el local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona

El dia 1 de febrer de 2012 han entrat a robar documentació molt important de la Biblioteca de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i Centre de Documentació Històrica i Social situat al Passeig de Sant Joan 26:

Cartells de la Guerra civil original de l’època, així com diversos objectes també del període de la guerra civil espanyola.

Postals de la guerra civil, carnets de diverses entitats i grups polítics dels anys 20 i 30 i de clandestinitat. Album SIM, etc. Bando General Miaja del 1939 pocs dies abans d’acabar la guerra imprèsper la zona de València.

Llegir més »