Dios salve a la Reina, y yo con estos pelos.

Ha esclatat el Regne Unit, i tenen raó els grans mitjans quan afirmen que no es deu a les retallades socials perpetrades per Cameron, aquestes retallades estan destinades a empobrir a la classe mitja. Als joves que han fet cremar els carrers britànics poc els importa la triplicació del preu de les taxes universitàries: ni tan sols somien amb anar a la universitat algun dia, estan descartats d’aquest privilegi de classe i ho saben, potser d’aquí la seva ira descontrolada.

Es troben tan baix en la piràmide social que les noves retallades ni els afecten, les seves vides són una retallada en si mateixa i quan estàs en el fons, més no es pot caure. Només són POBRES, dels que no tenen res que perdre, ni un pis, ni un treball, ni un cotxe… només les seves cadenes que diria aquell boig alemany. L’estat del benestar us ha explotat en la cara i encara us esteu llepant les ferides, amb la flor en una mà i el cartell de tots els camins condueixen a Islàndia en l’altra, oblidant que clar, Islàndia és un país amb menys habitants que la ciutat de Múrcia, sense tot just població immigrant ni conflictes racials, que manca d’un exèrcit en el qual descansi la unitat de la pàtria en última instància i sense una legislació feixista heretada d’un règim totalitari, tot això sense comptar amb la posició geogràfica. Però aquest és un altre debat que segons sembla caldrà abordar en una altra ocasió ja que el sentit comú no és tan comú com pogués semblar en primera instància. I sense pobres.

POBRES, concepte oblidat entre tanta elucubració teòrica de neomarxista caducat… que si precariat intel·lectual, que si classes subalternes… Als joves britànics de la revolta no els importa en absolut la llei Sinde, Anonymous o si la llei electoral és justa i proporcional, molts ni tan sols tenen edat per a exercir el vot i els que poden exercir aquest sagrat dret no es plantegen ni en les seves borratxeres més sonades que mitjançant les urnes la seva vida pugui millorar tèbiament. Tampoc escriuran eslògans enginyosos ni regalaran flors a la policia després de ser apallissats, no estudiaran periodisme, història o comunicació audiovisual. No demanaran la dació de la hipoteca perquè no se’ls passa pel cap tenir una casa en propietat o demanar un préstec al banc, són coses que escapen a la seva realitat. I òbviament no han rebut mai classes de yoga o de batucada: això cal pagar-lo i bastant tenen amb sobreviure un dia més i un altre.

P O B R E S, amb majúscules o pensàveu que havien desaparegut? Què ara només hi havia joves amb tres carreres i tres idiomes en l’atur o treballant de cambrer? Això ha volgut vendre el 15-M a l’uníson i de connivència amb els mitjans d’incomunicació massiva. Els joves britànics no són la generació millor preparada de la història, no tenen ni mig màster i no es tinten el pèl i escolten a Manu Chao, tampoc fan malabars. Són els de sempre: els que fabriquen televisors de plasma però mai en podran comprar un, els que trepitgen el terra de la universitat però només per a fregar-lo, els que entren en un restaurant únicament per a rentar els plats.

I mentre això succeeix la ciutadania cívica, la burgesia o com vostès tinguin a bé cridar a la gent que pot pagar un televisor de plasma però no el fabrica, alçant les seves escombres i donant suport a les forces de l’ordre. Una escombra està carregada de simbolisme: cal escombrar, netejar els carrers d’escombraries, d’escòria, de… pobres? No hi ha pobres hi ha loosers; dropos, mandrosos, paràsits, delinqüents, vàndals, inadaptats. En el telediari d’Antena 3 preguntaven als televidents si el govern britànic havia d’endurir la repressió contra els saquejadors. La resposta (òbviament seleccionada per un redactor servil) via facebook no es va fer esperar: Cameron hauria de declarar l’estat de setge, la propietat privada és inviolable. Tot això a les tres de la tarda d’un dimarts i amb certa ressaca.

El veritablement indignant és veure com els PROGRES espanyols (escandalitzats i airats) titllen als POBRES britànics de delinqüents, assumint el discurs de l’oficialitat, purgant així la seva culpa, la seva part de culpa en un sistema que continua sent de classes socials encara que alguns s’obstinin a que en la lluita hi ha lloc per a tots i cal aglutinar costi el que costi. En un telediari van arribar a afirmar que la culpa de la revolta responia a un video-joc violent, per descomptat molt més rendible que parlar de barris-rusc, d’habitatges insalubres, d’atur programat i endèmic, de racisme i violència policial, de sous de fam… i entre tota aquesta vorágine d’abusos, la bellesa del foc. Potser és que em vaig criar en un barri amb un 85% de fracàs escolar i aquestes coses em fan sentir viu o potser no suporto la hipocresia dels que s’esquincen les vestidures pels atacs a la propietat privada però guarden silenci mentre a la mateixa hora, aquesta organització terrorista anomenada OTAN assassinava a Líbia a 85 civils, 33 d’ells nens, també dels que, d’haver arribat a adults, haguessin fabricat televisors de plasma però mai podrien haver-ne comprat un. Els veritables inadaptats, vàndalos i delinqüents no duen caputxa, duen corbata i presideixen els nostres parlaments.

La venjança és un plat que se serveix fred i Joe Strummer allà on estigui, se sentirà reconfortat i recompensat per la revolta després del ultratge que va suposar triar London Calling com tema oficial dels Jocs Olímpics, la infàmia ha estat reparada pels nois de la caputxa, Strummer se sentiria orgullós. El veritablement gratificant és que la terrorista i ex primer ministra Margaret Thatcher encara viu per a retorçar-se en la seva agonia, potser els disturbis siguin l’empenta que necessita per a reunir-se amb el seu estimat Reagan i el seu cornut consentit Pinochet.

No demanaran perdó aquests joves per no tenir estudis i per tant mancar d’uns objectius polítics concrets, no demanaran perdó pel que són: les sobres del sistema, i recorda això company i companya, el dia que es polititzin que tremolin tots aquests imbècils que aixequen les seves escombres. Mentre, alguns continuen sense entendre que la propietat privada és el més terrible dels robatoris i que parafrasejant a Kaseo O: “davant d’una revolució de debò et mareges”.

A mi em representen.

* Nega [LCDM] és estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València i cantant en la formació Los Chikosdel Maíz (grup de hip hop polític).

A Londres, exploten les tensions socials i s’estenen arreu d’Anglaterra. Fa només dues setmanes, el capitalisme es menjava una altra creació contracultural quan assumia públicament que les Olimpíades que s’hi faran tindran com a himne oficial “London Calling” de The Clash. Si no fos casualitat, diria que algú els ha jugat una mala passada.

Llegia al diari Publico (Públic) del 10 d’agost que “quinze mil persones segueixen sense rebre l’ajut per als més pobres”.

Explica la notícia que, fins ara, els beneficiaris de la RMI (PIRMI), 420,00 euros (que es poden incrementar en funció del nombre de membres de la família) cobraven el dia 1 de cada mes per transferència bancària. A partir d’agost, el govern ha decidit, sense avisar ningú, pagar enviant un xec bancari que no ha arribat, encara, a molts domicilis. Els responsables de la decisió els consellers de Benestar Social i Empresa i Ocupació, així com el president, Artur Mas, son de vacances.

Com sabreu, de forma secreta s’ha preparat per part del Govern de la Generalitat una intervenció sobtada – que gairabé sembla policial- i que suposa que els beneficiaris de RMI no han cobrat per la via normal (ingrés-transferència) i s’assaja un procediment nou que suposa rebre primer un correu certificat explicant els canvis, un segon correu certificat per cobrar un xec nominal que s’ha d’ingresar amb un període de temps concret…i com a tercer punt, es citarà la gena una entrevista al llarg d’agost a la OTG inspeccionat documentació diversa ( passaport pels estrangers, comptes bancaris, etc). Si no es respòn als correus, es retornen cartes, etc. s’obre la incertesa de la decisió que pugui prendre la Generalitat. Per una banda, els/les usuaris/es, no han pogut cobrar el dia 1, com era d’esperar, i sense previ avís. Per altra banda els/les professionals de serveis socials no han tingut accés a aquesta informació fins tard, i abans han començat a arribar usuaris estranyats per no cobrar quant éshabitual.