La CGT de Catalunya tanca 2022 amb noves afiliacions rècord en un any de tota la sèrie històrica. 3137 persones han decidit aquest any organitzar-se a la CGT de Catalunya.
Per segon any consecutiu s’hi han afiliat més dones (51%) que homes (49%).
Les 20.275 persones organitzades consoliden a la CGT com el tercer sindicat en afiliació de Catalunya.
En el dia d’ahir, divendres 6 de gener a la nit, al TN vespre de TV3 es va relatar un episodi més dels atacs feixistes i racistes contra tot el que tingui a veure amb la migració. En aquest cas l’intent d’incendi d’un centre d’assessorament per a migrants a Califòrnia.
Els atacants van cometre un error i van patir cremades durant l’atemptat. Durant el relat de la notícia al Telenotícies vespre es van qualificar els fets com una “bretolada”, davant la estupefacció dels espectadors.
La Secció Sindical CGT Avanza Baix convoca VAGA per a totes les treballadores i treballadors d’UTE AVANZA BAIX, els dies 1, 9 i 11 de gener de 2023, durant 3 hores per torn de treball.
Dia 1 de gener 2023:
➢ Torn de matí: D’11.00 hores a 14.00 hores.
Concentració al centre de treball Avanza (Carrer Noi de Sucre amb Carrer Llobatona)
➢ Torn de tarda: De 17.00 hores a 20.00 hores.
Des del passat 20 d’octubre, el pres anarquista a Itàlia Alfredo Cospito duu a terme una vaga de fam per acabar amb la mesura d’aïllament extrem, que li va imposar l’Estat al maig d’aquest any, el conegut com l’article 41 BIS.
Aquest règim carcerari va ser dissenyat per aconseguir el penediment, la col·laboració amb les forces repressives i l’abandonament dels vincles de les preses amb les seves organitzacions, condició indispensable per sortir-ne en una revisió que es fa cada quatre anys. Tot mitjançant un aïllament total de la persona presa amb una sola visita al mes per locutori i vigilada, tan sols 2 h diàries fora de la cel·la, una trucada telefònica de 10 minuts al mes, limitacions en la possessió de llibres i objectes de l’exterior, intervenció del correu, entre altres mesures. No caurà en l’oblit que La militant de Brigades Roges, Diana Blefari, es va treure la vida el 2009 després de sortir d’aquest règim repressiu tan dur que en un inici havia de servir contra organitzacions lligades a la màfia. Per tot això, afirmem que el 41 BIS és tortura i una eina més del sistema carcerari per vulnerar els drets humans més fonamentals i aniquilar les preses rebels.
A la vaga de fam s’hi han sumat altres anarquistes preses d’arreu del món, a més a més d’haver–hi hagut nombroses mostres de suport, accions i actes de solidaritat internacionals en aquests més de cinquanta dies que porta de vaga de fam. A més, l’Alfredo s’enfronta ara, juntament amb altres represaliades, a una pena de cadena perpètua pel cas repressiu «Scripta Manent» on, sota les acusacions de terrorisme i massacre política, se’ls condemna per un seguit d’accions de caràcter revolucionari i per la difusió de textos i propaganda anarquista. Per tot això, el pres anarquista ha afirmat que seguirà la seva lluita fins al final per acabar amb l’article 41 BIS.
En aquests moments, l’Estat italià és l’únic responsable de la seva vida i la seva salut que es troba greument amenaçada. Per això, des de les organitzacions firmants, reafirmem la nostra solidaritat i suport al company i la resta de preses en lluita i exigim a l’Estat italià l’aixecament de l’article 41-BIS i la fi de la persecució política contra les anarquistesdel territori.
ALFREDO COSPITO FORA DEL 41-BIS JA!
A TERRA ELS MURS DE LES PRESONS.
Davant els acomiadaments: SOLIDARITAT !!!
Volem posar de manifest davant l’opinió pública de Lleida les següents irregularitats en matèria laboral, presumptament comeses pel Consorci Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (d’ara en endavant PCiTAL), que és un consorci públic de caràcter local adscrit a l’Ajuntament de Lleida.
El sindicat d’Espectacles de BCN manté la denúncia pública del Gran teatre del Liceu.
El conflicte plantejat, lluny de resoldre’s, s’accentua amb la convocatòria de més llocs de treball, en funció dels imperatius legals, però vulnerant els drets reconeguts prèviament amb les empleades al departament de sastreria.
El passat 10 de novembre, la plantilla de la Panificadora Butrón de Chiclana de la Frontera, Cadis, d’unes 50 persones, va iniciar una vaga indefinida, en protesta per les condicions laborals existents i davant l’acomiadament del delegat sindical de la CGT. Es tracta d’una empresa amb condicions de treball molt precàries: contractes de mitja jornada treballant la jornada completa, la meitat de les vacances previstes en conveni, descans setmanal reduït a dia i mig en comptes de dos, impagament d’hores obligant a signar-les, pagament en mà de quantitats extres de manera aleatòria segons comportament, falsificació del control d’entrades i sortides obligant els treballadors a signar un nombre d’hores clarament inferior a la realitzada diàriament, distribució d’horaris i jornades sense cap control, i un llarg etc.
Des de fa unes setmanes ha començat a funcionar el grup de treball del sector social de la CGT de Lleida. Al grup hi ha presència de diversos àmbits com fundacions tutelars, CRAES, salut mental, Centres Especials de Treball i residències de discapacitats. Fins ara s’ha obert un grup de difusió i consulta a WhatsApp, i s’ha convocat a una primera reunió als treballadors i les treballadores del sector, independentment de si estan afiliadeso no.
Dijous 15 de desembre a les 11.00h
Edifici Telefònica Plaça Catalunya de Barcelona
Aquest dijous i divendres 15 i 16 de desembre hi ha convocada una vaga en el sector de neteja d’edificis i locals en tota Catalunya. Després de l’èxit de la concentració del 12 de desembre en plaça Sant Jaume on CGT Neteja Barcelona “va escalfar motors” i va donar visibilitat al conflicte, ara toca la mobilització de debò, fer vaga i sortir al carrer a protestar per un conveni i salari digne, PRENGUEM AIRE, INUNDEM LES CALLES I LLUITEM PEL NOSTRE SALARI.
Des del Comitè d’Empresa d’Avanza Baix (empresa adjudicatària des de fa un any, d’un contracte per a la gestió del transport públic en els municipis del Barcelonès Sud i el Baix Llobregat per part de la AMB). Volem denunciar la greu i precària situació en què es troba aquest servei públic de transport de viatgers.
Durant aquest any llarg, concretament des de finals de 2021 quan va entrar en vigor el contracte amb Avanza Baix, tant usuaris com treballadors, hem sofert la precarietat i la falta d’inversió en forma de retallades en el manteniment de la flota. Aquestsofriment s’ha traslladat als propis viatgers i s’ha notat també en les instal·lacions d’Avanza Baix i la precarietat en el propi centre de treball, taller, oficinesi un llarg etcetera.
El SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) diu Prou! Per unes condicions de treball dignes.
Estem fartes de la situació laboral precària a que ens sotmet l’Ajuntament de Barcelona, governi qui governi, que ven a empreses privades el benestar de les persones més vulnerables de la ciutat. Treballem al SAD més de 4000 persones, la majoria som dones, en una situació de precarietat alarmant, atenent a més de 24.000 usuaris i usuàries.
Les seccions sindicals de CGT del sector del telemarketing i correus estan desenvolupant una jornada de vaga en defensa d’un conveni digne.
Davant la seu central de l’Agència Tributària s’han concentrat unes 500 persones.
La Direcció de la institució manté un assetjament deliberat i injustificat capa a quatre dones, Fixes Discontínues, del seu departament de Sastreria. Aquesta conclusió treu la secció sindical, que tampoc descarta que en la persona d’aquestes treballadores s’estigui produint una persecució sindical. Fa 23 anys que treballen i rebent el menysteniment de l’empresa en el lloc de treball, en la seva condició contractual i són pressionades de manera indigna per la seva condició de maresa dia d’avui.
El proper dimecres 16 de novembre s’inaugura Culturópolis, les jornades internacionals pels drets culturals que es celebraran a Barcelona.
Donat que és un acte on es reuniran les màximes autoritats en matèria cultural i social de la ciutat (alcaldessa, regidor de cultura, etc…) i que tindrà molta visibilitat, pensem que és una molt bona oportunitat per fer una primera acció reivindicativa. Per tant, fem una crida a totes les treballadores i treballadors de Centres Cívics, Casals de Barri, Casals Infantils, Casals de Gent Gran, serveis per Adolescents i Joves, i els Programes d’Interculturalitat, a concentrar-nos davant l’espai on tindrà lloc l’acte.
Un any més, sortirem al carrer en el Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, i un any més les dones continuem sent assassinades pel simple fet de ser dona.
Les esgarrifoses dades estadístiques ens diuen que masses dones moren assassinades a Catalunya cada any, i amb elles famílies destrossades, filles i fills que han hagut de conviure amb el maltractador o fins i tot patir aquesta violència.
Avui s’ha filtrat l’esborrany de la modificació del Codi Penal. Els partits PSOE,PODEMOS i ERC, s’han congratulat per la desaparició del delicte de sedició, però han amagat la modificació dels supòsits associats a la protesta social i sindical:
La reforma del delicte de desordres públics amplia els supòsits de desordes públics i agreuja les penes mínimes en determinats casos. Amb la reforma s’inclou el concepte d’intimidació (concepte absolutament relatiu que permetrà la imputació en la majoria de casos per aquest tipus delictiu) i es tipifica expressament com a delicte els talls de vies i castiga amb presó les ocupacions pacífiques de seus bancàries i partits polítics.
No només això, encara que no s’alegui aquesta “intimidació”, tota acció col·lectiva de desobediència civil pacífica, específicament l’ocupació temporal de locals, serà castigada amb penes de presó de 3 a 6 mesos.
Fa mesos que els atacs contra les nostres condicions de vida s’han incrementat. Els preus de l’energia segueixen disparats i l’excusa de la Guerra a Ucraïna és, simplement, una excusa. Mesos abans que comencés, el preu del gas i de l’electricitat ja s’havia disparat. També al llarg de l’any 2021 l’IPC havia començat a escalar a nivells que feia dècades que no vèiem, mentre els nostres salaris es mantenien congelats o pujaven de forma anecdòtica. Mentrestant els lloguers escalaven a nivells aberrants.
Aquest any 2022 aquest procés s’ha accentuat. Les empreses de l’energia i altres grans corporacions estan provocant un augment desbocat de l’IPC, sense que cap govern s’atreveixi a posar topalls ni als preus dels productes bàsics ni als seus beneficis insultants. De la mateixa manera, cap govern sembla disposat a limitar els preus dels lloguers i a garantir un dret efectiu a l’habitatge. No només això, la política ultraliberal del BCE escanya encara més a la classe treballadora endeutada per hipoteques asfixiants. Els seus increments d’Euríbor impactaran de ple amb pujades de centenars d’euros mensuals en les quotes, que dispararan desnonaments i patiment a les famílies treballadores.
També continuen sense dignificar unes pensions de vergonya, que fa anys que estan molt per sota la mitjana de la Unió Europea, o fins i tot la patronal encara amenaça amb augments de l’edat de jubilació fins als setanta anys. Volen que treballem fins a morir? D’altra banda, els sindicats del règim CCOO i UGT, amb pactes vergonyosos, certifiquen una davallada dels nostres salaris pels pròxims anys i garanteixen la pau social mentre consoliden la seva dependència a les subvencions estatals.
Davant de tot això, reiterem la nostra crida a mobilitzar-nos. A intensificar la nostra presència als carrers i a construir, als centres de treball i als barris i pobles de tot el territori, espais de resistència i conflicte contra aquest atac del capitalisme a les nostres vides. La disjuntiva és clara: o els seus beneficis o els nostres salaris, les nostres pensions i les nostres vides.
Nosaltres ho tenim clar: Aquest dissabte 19 de novembre, tornem al carrer.
Barcelona dissabte 19 novembre, davant el Banc d’Espanya de plaça Catalunya a les 11:00
#AraNosaltres.
A la classe treballadora de Catalunya.
L’increment de la inflació a l’entorn de dos dígits ha vingut per quedar-se un bon període de temps, valors encara més elevats en aliments i productes bàsics. Les polítiques monetàries encara afegiran més patiment, amb actualitzacions sobtades de les quotes mensuals de deutes hipotecaris. L’accés a la vivenda de lloguer està a màxims històrics. Els salaris, en termes de capacitat adquisitiva real, estan en caiguda lliure. Mentre la patronal diu que no pot pagar l’IPC, la realitat és que el 87% de la inflació és deguda al trasllat dels costos energètics i a l’increment dels beneficis empresarials.
Aquesta situació és molt greu i es tradueix en un empobriment generalitzat a la classe treballadora sobre el que hem d’actuar decididament.
La millor forma de fer-ho és, incrementant el nivell de conflicte allà on es batalla directament amb qui acorda els increments salarials: als centres de treball, amb plantilles i sectors reaccionant davant aquestes conseqüències. I continuant aquestes lluites amb un cicle de conflictivitat als carrers que pressioni governs i patronals. Si no hi ha processos de lluita a les empreses, hi haurà empobriment generalitzat.
Recentment la plantilla de TMB ha assolit increments importants que aturaran la pèrdua de poder adquisitiu: Que ningú ho dubti, sense un programa de vagues hagués estat impossible.
Fem una crida a seccions sindicals, i a la classe treballadora al seu conjunt, a organitzar-se i iniciar processos de lluita a la seva empresa, afavorint les condicions necessàries per fer valdre el nostre dret a tenir salaris dignes. Ningú ens ho regalarà, l’agitació i la vaga són claus per a evitar l’austeritat.
Que un sector en lluita animi als altres, que una vaga animi a altres i que aquestes siguin l’expressió real de la lluita de la classe treballadora contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’escassetat. S’acosta una altra crisi econòmica i aquest cop no estem disposades a pagar-ne les conseqüències.
Des de la CGT de Catalunya fem una crida decidida a iniciar un nou cicle de lluita.
Companyes, companys, a les vaga que ja és hora!
A l’octubre de 2021 es va començar a negociar el nou Conveni Col·lectiu d’autobusos de TMB en el qual cada sindicat va presentar una Plataforma reivindicativa. Al febrer del 2022 UGT va convocar una vaga fantasma pactada amb la Direcció, que ningú anava a fer, però que li va servir a TMB per a pactar un acord de fi de vaga (vaga que va ser desconvocada) que va marcar els límits del conveni que s’estava negociant.
Des de CGT es va reaccionar convocant una Assemblea General en la Cotxeres de Sants en la qual la plantilla va votar, de manera aclaparadora, no acceptar l’acord d’UGT amb TMB. En l’Assemblea es va acordar també una Plataforma de dotze punts, entre ells els tres eren els principals:
– NO PERDUA DEL PODER ADQUISITIU
– QUE EL TEMPS DE DESPLAÇAMENT DELS CONDUCTORS/ES ES CONSIDERI
JORNADA,
Entitats socials, sindicals, veïnals i polítiques hem celebrat una roda de premsa per presentar-vos el manifest de rebuig a la celebració de The District, una cimera internacional de fons d’inversió immobiliària, que es preveu celebrar els propers 19, 20 i 21 d’octubre a la Fira de Barcelona.
Exigim l’anul·lació de The District i fem responsables a les administracions i partits representats al Consell d’Administració de la Fira de Barcelona (amb Ada Colau i Roger Torrent com a presidenta i vicepresident) de la seva celebració i de les conseqüències que l’activitat de lobby i pressió d’aquest esdeveniment farà sobre els representants públics.
A causa de la falsedat llançada per alguns sindicats mediocres, i que acostumen a faltar a la realitat, us trossegem i expliquem amb tot detall l’última acta realitzada a la comissió paritària del Conveni Col·lectiu Autonòmic de Catalunya.
En primer lloc, desmentir que la CGT hagi proposat que el divisor per fer el càlcul de l’hora ordinària del 2022 sigui sobre les 1800 hores. Si no que la nostra consulta a taula paritària, s’adjunta un exemple en com es feia amb anterioritat al 2022 aquest càlcul. Una manera de mostrar-los d’una manera evident i clara que el preu de l’hora ordinària NO S’ESTÀ APLICANT de la manera que marca la llei segons la jurisprudència.
Les dones, el poble kurd i milers de persones a tot l’Iran s’han alçat per la llibertat, els drets i la igualtat en un estat on protestar és posar en risc la vida, especialment per a les dones.
Dia rere dia cremen els carrers en protesta per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda a Teheran per la policia moral iraniana per no portar ben posat el hijab. Després que el grup de dones amb qui va ser detinguda protestessin, va ser colpejada al furgó policial i després torturada a comissaria. Va morir dies després d’entrar en coma a l’hospital.
El sindicat anarcosindicalista es consolida com el tercer en afiliació a Catalunya i el que més mobilitza
Aquest mes de setembre de 2022 la CGT ha superat les 20.000 persones afiliades a Catalunya, com a resultat d’una tendència de creixement accelerat que està experimentant el sindicat els darrers anys. Aquest augment d’entrada consolida la CGT com el tercer sindicat de Catalunya en treballadors/es organitzades.
Malgrat els esforços dels mediadors de Treball, cap de les tres reunions que s’han celebrat al Departament de Treball han tingut un resultat positiu. TMB continua tancada en no atendre la principal reivindicació de la plantilla: NO PERDRE EL PODER ADQUISITU DELS NOSTRES SALARIS.
Igualment, ara TMB no reconeix la totalitat del deute que te amb tota la plantilla, i que ella mateixa va quantificar en 25 milions d’euros, generats per un mal càlcul d’un dels complements salarials que es va abonar erròniament des de 2003 a 2021. Des de el Comitè de Vaga s’ha proposat, per saldar aquest deute, el seu abonament en dies de descans, sent la resposta de TMB reconèixer només la meitat del que ens deu i que només es podrà gaudir si compactem la jubilació parcial.
L’anarcosindicalisme sempre hem defensat la llibertat i la solidaritat entre les persones i col·lectivitats. La construcció d’una societat lliure formada per persones lliures. Lliures de tota opressió i explotació, política, econòmica i social. Ara que s’acosta un altre 11 de setembre ho tornem a dir, com fa anys que ho fem.
La llibertat que volem comporta que cap poble del món pateixi l’opressió de cap estat. Això implica exigir, més que el reconeixement del dret de l’autodeterminació, el seu exercici constant. Una societat lliure de persones lliures es construeix sobre la base d’una autodeterminació constant, on individualment i col·lectivament decidim sobre tots aquells aspectes que formen part de la nostra vida: com produïm, com repartim els resultats d’aquesta producció, com ens organitzem comunitàriament, com enscomuniquem, etc. Comporta una col·lectivització del dia a dia.
