Territorios en resistencia
Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas
Raúl Zibechi
Baladre, Zambra, Ecologistasen Acción i CGT, 2011, 184 pàg.
Cartells en castellà, català, euskera i gallec de la CGT cridant a la Vaga General el proper 29 de març, contra la reforma laboral i el pacte social. Estan a 150 píxels / polzada i grandària 42×59 cm. els podeu descarregar a http://www.rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/carteles-cgt-huelga-general-29-m
Cartells per a web a http://www.rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/cgt-convoca-huelga-general-el-29-m-la-reforma-laboral-el-pacto-social
En document adjunt teniu el cartell en català format jpg.
Les noves retallades de drets per a totes les persones, especialment les més desfavorides, no poden deixar-nos indiferents. El fruit del treball de generacions se’ns escorre entre els dits sense que, pel que sembla, puguem fer res.
Ens diuen que són els mercats els que manen, els que perden la confiança en els països, els que dicten les polítiques dels governs… Representants de la casta política i empresarial, de la banca, del capital financer, comentaristes de l’actualitat i economistes insisteixen a assenyalar al mercat com una espècie de déu que marca les lleis que regeixen la vida.
Però qui és el mercat, sinó les grans concentracions de poder i capital: bancs, multinacionals, fons d’inversió i grans fortunes? És a dir, especuladors que juguen amb els nostres diners i les nostres vides per al seu enriquiment personal. No obstant això: Què seria del mercat si ningú consumís ni produís per a ell?
– Perquè el consumisme és l’estil de vida propi d’aquest sistema injust, que ens explota, espolia els recursos dels països empobrits, genera insatisfacció permanent, no cobreix les nostres necessitats i posa en perill la pròpia continuïtat de la vida en el planeta.
– Per a boicotejar a la banca, multinacionals i grans empreses com primers culpables d’aquesta crisi, al no adquirir cap tipus de bé, producte o servei durant el pròxim 29 de març.
– Perquè és necessari donar una resposta als governs i qui els dirigeixen en l’ombra.
– Perquè el millor complement d’una Vaga General, és una Vaga de Consum, paralitzant el sector serveis per mitjà del no consum.
El dia 29 de març, dóna suport la Vaga General i NO COMPRIS RES, ni utilitzis el teu telèfon, usa el transport públic, no tiris gasolina, consumeix l’electricitat o gas imprescindible, no vagis al teu banc, aquest dia que no entri ni una moneda en les butxaques dels qui ens exploten.
Aquesta vaga és contra la banca, multinacionals, especuladors i els governs que obeïxen submissament. Les petites empreses i autònoms poden i han de donar suport la vaga, ja que igual que la resta, se’ls està fent pagar la crisi del capitalisme.
El 29 de març, REBEL·LA’T, fes la VAGA DE CONSUM, secunda la VAGA GENERAL.
Adjuntem octaveta i cartell (en castellà)
Attached documents
Comencem per aquest primer vídeo, per els que no heu pogut assistir a l’acte de presentació de la Iniciativa Penal Popular. Aquest dissabte 10 de març hem fet salut i hem fet un pas endavant que volem compartir amb tots vosaltres i demanar-vos que us afegiu a aquest moviment des del vostre lloc de treball, de vivenda, de lluita, de patiment … Volem confluir tots i totes per acabar amb les corrupcions, les retallades, les agressions als nostres drets i a la nostra salut i portar als tribunals als responsables d’aquests fets.
La Confederació General del Treball (CGT), reunida en el V Congrés Confederal Extraordinari celebrat a la ciutat de Toledo els dies 9 i 10 març 2012 ha acordat:
1r – Convocar Vaga General a l’estat espanyol el proper dia 29 de març contra la Reforma Laboral i el Pacte Social.
2n – La CGT presentarà la seva pròpia convocatòria de Vaga, absolutament diferenciada, i amb actes, mítings i manifestacions pròpies.
Des del grup de treball VAGA DE CONSUM fem una crida a tots els col·lectius, associacions, organitzacions, partits polítics d’esquerra i sindicats perquè donin suport, difonguin i col·laborin amb la convocatòria de Vaga de Consum per al 29 de març.
El capitalisme ens està fent pagar el seu malbaratament i excessos amb el medi ambient i ara, en format “crisi” ens imposen retallades socials, pujada d’impostos a la classe treballadora i una Reforma Laboral per a l’acomiadament, que fulmina d’un cop de ploma quasi tots els drets laborals que fins a ara teníem.
Mentrestant, el nombre de multilmilionaris augmenta en el planeta i les indemnitzacions milionàries a banquers es converteixen en una cosa habitual.
Per això, des de VAGA de CONSUM demanem:
1- Als sindicats de classe: La convocatòria d’una Vaga General per al pròxim 29 de març a tot l’estat espanyol, coincidint amb la ja convocada a Galícia, Euskadi i Navarra.
2- A totes les associacions, col·lectius, organitzacions, partits d’esquerra i sindicats: Que convoquin, difonguin i col·laborin amb la Vaga de Consum per al 29 de març.
3- A les treballadores i treballadors: Que participin en la Vaga General.
4- A tota la societat: Que participin de manera activa en la Vaga de Consum el 29 de març.
La Vaga General és l’eina de pressió més efectiva en les empreses de serveis i producció, no obstant això, en el context actual amb més de 5 milions de desocupats i més de 9 milions de pensionistes, la Vaga de Consum es converteix en el complement imprescindible de qualsevol Vaga General, ja que permetrà a tota la societat participar en les reivindicacions.
29 de març: VAGA DE CONSUM
Attached documents
Hi ha una certesa instal·lada en molta gent que no hi ha diners i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitat. Escric instal·lada no en un sentit pejoratiu per a les persones, també podria haver escrit embotida, establerta, repetida fins a la sacietat per la majoria de mitjans. No obstant, qualsevol observador quotidià de la informació es troba amb fets que posen en qüestió la solemnitat i la veritat d’aquestes opinions.
La convocatòria d’una vaga general per part de CC OO i UGT per al 29 de març es complementa amb les convocades pels sindicats nacionalistes a Galícia i Euskal Herria, i obre interrogants sobre quines condicions poden desbordar la convocatòria més enllà del pols entre els sindicats i el Govern.
Reinventant les mobilitzacions obreres en un nou context productiu, l’activisme ha anat encunyant pràctiques de lluita complementàries a les clàssiques.
La recentment aprovada reforma laboral patrocinada pel PP no passarà a la història per l’alegria amb que va ser rebuda. Qualificatius de tot tipus s’han realitzat des de molts àmbits, no tan sols laborals, de totes maneres, si alguna qualitat mereix especial atenció per a qui subscriu, serà la d’aconseguir que, fruit del pseudo debat que ha estimulat, quedin desemmascarats tots els hipocrites que poblen aquest món i les màscares al desprendre’s
Plouen reformes en el mercat laboral, i el xàfec sembla inacabable. En menys de dos anys ens l’han canviat tant que el tenim irreconeixible. Primer va ser la Reforma Laboral de 2010 de Zapatero, després va arribar la de la Negociació Col·lectiva, i en ple l’estiu de l’any passat ens va ploure la dràstica retallada de la Seguretat Social. La tempesta s’ha intensificat aquestes darreres setmanesamb la darrera Reforma Laboral, ara del PP de Rajoy, que ha coincidit amb una onada de fred polar.
Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951). L’Enric és un trobador, un rapsode, un dramaturg, un traductor, un savi, un visionari, un company de lluites; una persona viva molt interessant. En sap molt de poesia i de la vida, té més de vint llibres publicats i és reconegut socialment —no pels poders— com un dels grans de la literatura catalana. És una persona especial i l’entrevista també s’ha fet d’una manera força peculiar: és una mena d’entrevista de tria i remena, moltes preguntes i moltes respostes. Un puzzle que podia haver sortit de maneres diverses. Us presentem un poeta contra el poder.
PROGRAMACIÓ ATENEU LLIBERTARI JOSEP ALOMÀ DE TARRAGONA
MARÇ 2012
– Dissabte 10, 19h
“Deudocracia”
Documental de Katerina Kitidi i Ari Hatzistefanou (2011)
+ creació d’un grup per demanar una Auditoria del deute a l’estat espanyol. En diferents ciutats s’estan organitzant grups que treballen la qüestió del deute i proposen de realitzar auditories com a sortida social a l’endeutament il·legítim dels estats. Estan treballant la qüestió de la deutecràcia imposada a casa nostra, els orígens i composició d’aquest deute a Europa i l’Estat espanyol, les implicacions a nivell de retallades, les alternatives…
El dilluns 12 de Març la CGT Vallès Oriental organitzem una xerrada informativa sobre la reforma laboral al municipi de Parets del Vallès, a les 18.30h. a la sala petita de la Cooperativa, amb la presència d’un membre del Secretariat
Permanent de la CGT de Catalunya.
Des d’aquest sindicat estem preparant xerrades informatives per als municipis de Montornès, Granollersi Mollet.
La Confederació General del Treball (CGT) té previst celebrar un Congrés Confederal extraordinari durant els dies 9 i 10 de març de 2012 a la sala Thalía del Centre Social Polivalent Santa María de Benquerencia, situat al carrer del rio Bullaque, nº 24 (Barri del Polígon), a Toledo.
El Congrés extraordinari consta d’un únic punt de l’ordre del dia: “Anàlisi i estratègies de mobilització de cara a la convocatòria de la vaga general”.
En els últims anys CGT ve lluitant en els centres de treball i al carrer contra les importants agressions realitzades contra la classe treballadora i sectors populars, agressions que s’han intensificat en els últims temps amb brutals retallades en els serveis públics i l’aprovació de la Reforma Laboral. En aquesta situació CGT reitera que segueix treballant per contribuir a l’organització i contestació social en l’horitzó d’una nova vaga general.
El conegut i mític periòdic “Solidaridad Obrera”, sorgit en 1907 a Barcelona com l’expressió escrita més solida i duradora del “sindicalisme d’acció directa”, ha estat digitalitzat des dels seus orígens en 1907 fins a l’any 1925. Aquest treball de compilació ha estat realitzat de forma pacient per l’historiador Paco Madrid.
El CEDALL (Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari), com a grup divulgador de la “memòria llibertària” en el nostre país, ha recollit i sistematitzat el treball que Paco Madrid ha portat a terme, integrant en el seu web la col·lecció del periòdic. Des d’aquest moment ja es pot consultar la que pot ser considerada com una de les millors “fonts primàries” del periodisme anarcosindicalista del nostre país.
En una primera aproximació podríem dir que durant aquesta etapa històrica, “Solidaridad Obrera”, expressa de forma clara les diverses lluites obreres i socials en les quals estava immersa bona part de la classe obrera en els seus desitjos d’emancipació social enfront del capitalisme espanyol i els diversos representants polítics que sustentaven el règim de la cridada “Restauració”.
Una segona aproximació, ens duria a realçar la importància creixent que va anar adquirint el periòdic “Solidaridad Obrera” durant aquesta dues primeres dècades i que el va dur a convertir-se en “diari” durant determinats períodes d’aquesta etapa inicial. Només la persistent i dura repressió estatal va poder fer fer callar les seves pàgines en alguns períodes de gran combat social entre la burguesia i el proletariat. No podem deixar de costat, a l’esmentar breument aquest període històric, que “Solidaridad Obrera” com òrgan de premsa i propaganda va lligat de forma fecunda al gran avanç organitzatiu i presència social que va adquirint l’anarcosindicalisme durant aquesta decisiva època.
Les organitzacions sindicals que van ser el seu suport econòmic i expressió conseqüent de la seva línia ideològica (“Solidaritat Obrera”, “Confederació Regional del Treball de Catalunya” (CRT-C) i la mitificada Confederació Nacional del Treball (CNT) van anar adquirint una força considerable en el nostre país, fins al punt d’arribar a ser la força sindical majoritària a nivell estatal i la millor expressió dels desitjos de transformació social en un sentit plenament llibertari.
Esperem i desitgem que la digitalització d’aquesta etapa històrica del periòdic “Solidaridad Obrera” sigui una bona eina per al coneixement, investigació i divulgació del moviment obrer en general i de l’anarcosindicalisme ibèric del primer terç del segle XX en particular.
EQUIP CEDALL (Febrer 2012)
Podeu accedir als exemplars digitalitzats anant al web www.cedall.org/Documentacio/Castella/cedall203530000_Solidaridad%20Obrera.htm
Dimarts 6 de Març, a les 18.00h. al Centre Cívic La Marineta de Mollet del Vallès, l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, amb la col·laboració de la CGT, organitzen un acte pel dia de la dona treballadora, amb la projecció del documental “Indomables. Una historia de Mujeres Libres”.
Una de les falses veritats més difoses darrerament és la idea que “hem” viscut per damunt de les nostres possibilitats. Aquesta primera persona del plural és més que discutible. A diferència de les nostres elits polítiques i econòmiques, la majoria de persones de la majoria d’entorns han tingut un capteniment financer racional. Si hi ha hagut un endeutament superior en la darrera dècada, aquest ha estat per tres causes principals: l’enaltiment del crèdit, tant des de la pressió mediàtica com des del col·laboracionisme governamental amb el món financer; el desig de mantenir el poder adquisitiu en període de davallada salarial (mentre l’economia creixia); i, la més vergonyant, la bombolla immobiliària, que obligava a hipotecar-se durament per exercir el dret constitucional a l’habitatge, promoguda i provocada per aquells que realment van viure per damunt les possibilitats de tothom, i que han fet que la resta paguem la seva factura.
Després d’haver estat recentment condemnat a 11 anys d’inhabilitació per autoritzar la intervenció de les escoltes de la trama Gürtel, el circ de l’assetjament jurídic contra Garzón ha acabat amb l’absolució del ex jutge de l’Audiència Nacional en la causa que encara tenia pendent en el Tribunal Suprem. Una absolució esperada per amplis sectors de l’opinió pública nacional i internacional; però que, com alguns ho temíem, només servirà perquè la magistratura espanyola pugui proclamar el seu indefectible respecte a la Llei i la seva plena independència en la presa de les seves decisions.
Efectivament, malgrat el circ jurídic-mediàtic entorn d’aquest procés, després de tal sentència, com negar que Espanya és avui un Estat de Dret i que el Govern del PP respecta qualsevol resolució dictada per un organisme jurisdiccional? A més, com ho estan emfatitzant els mitjans, com negar que, amb aquest procés, “s
LA RIUADA | 04/03/2012 – Setmanari Directa
Les mobilitzacions s’han intensificat al Prat de Llobregat durant les darreres setmanes. A la manifestació que es fa cada dimarts contra les retallades en sanitat, ara se li han sumat les reivindicacions en defensa de l’ensenyament públic, que a través de la marea groga ha aplegat estudiants i docents avançant una hora l’horari de la tradicional manifestació per fer-la coincidir amb l’horari lectiu. Aquesta unió de lluites es va notar a la marxa, que va aplegar unes 200 persones, doblant el nombre de manifestants que es venien acollint a les darreres marxes. Al final de la protesta, una assemblea multitudinària va decidir mantenir la unitat de la manifestació i es va prolongar amb referències a les retallades en educació, com la precarització de les treballadores o la desconnexió de la calefacció en algunes aules i instituts com a conseqüència de les retallades. Paral·lelament la marea groga es va concentrar el dimecres al matí per segon cop enguany, a l’Avinguda Montserrat per protestar contra les retallades. Unes quaranta docents de varis instituts de la ciutat van decidir en assemblea continuar amb les protestes els dimecresal matí.
Passar-se la vida estalviant per no patir a la vellesa és una norma que molts dels nostres pares i mares van fer seva des que van poder estalviar la seva primera pesseta. Mons pares es van passar la vida estalviant i primer un alzheimer a la meva mare, diagnosticat ja fa deu anys, i després una embòlia cerebral al meu pare els ha fet dependents complets, pel que ara viuen en una residència geriàtrica tots dos. Durant la seva vida laboral van gaudir d’això que s’anomenava “seny” i van arribar a estalviar 55.000 euros “pel que pugui passar” i el que ha passat és que al final s’ho ha quedat “la Caixa”, aquesta entitat que genera tanta confiança i que parla un idioma tan estrany que quan sembla que pregunti “Parlem?” el que vol dir és“Et robem!”.
El mes de febrer va confirmar la seva fama de destructor d’ocupació i va deixar noves dades negatives per a l’atur. Concretament, a Catalunya, el mes passat 8.738 ciutadans van passar a engruixir la xifra de desocupats, que va quedar situada en 641.948, un nou rècord des de l’inici de la crisi.
El sector serveis lidera l’expulsió de treballadors, seguit encara per la construcció i els que no tenen feina prèvia
La progressió del segon mes de l’any, amb les pitjors xifres capitanejades pel sector serveis, seguit a una certa distància pel de la construcció i pel segment de persones sense feina prèvia, no va ser, però, tan negativa com en anys precedents (ha estat el millor febrer des del debut de la depressió econòmica, el 2008) i va deixar un creixement relatiu mensual de la xifra de desocupats d’un 1,4% i de l’interanual d’un 6,5%. Tots els factors apunten a que el mes de marc no es crearà ni llocsde treball ni ocupació de qualitat.
Prou retallades
Xerrada amb Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i activista social
Divendres 9 de març, 19h.
Sala Polivalent de l’Església de Sant Sadurní
Organitza: Plataforma Contra les Retallades de Montornès
IVAN GORDILLO | 01/03/2012 – Setmanari Directa
La Unió Europea, reunida amb caràcter d’urgència, aprovava, la passada matinada del 21 de febrer, el “rescat” de l’economia grega, sumant grans dosis de dramatisme a la nocturnitat habitual en aquestes reunions. I ja van prop de trenta fosques cimeres celebrades des que va esclatar la crisi. Els membres de l’Ecofin (que reuneix les responsables dels ministeris d’economia i finances de la UE) tancaven les negociacions sobre les condicions que imposaran a Grècia a canvi de l’entrega de 130.000 milions d’euros.
Dos anys després del primer paquet d’ajudes han necessitat novament, per a no declarar-se en suspensió de pagaments, la intervenció de la troika (Unió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Aquesta vegada el tipus d’interès dels préstecs serà lleugerament inferior al 5% del pla de 2010. L’acord inclou la participació de la banca privada (sobretot d’Alemanya i França) que reestructurarà el seu deute grec amb una quitança del 53%, operació que acabarà representant unes pèrdues del 75%. Tot plegat, una maniobra jurídica per no declarar oficialment la fallida (default) que activaria el dret de cobrament de les assegurances (credit default swap, CDS) sobre l’impagament del deute sobirà grec, quelcom que evidenciaria la insolvència del conjunt del sistema financer internacional.
