Abans semblava que fos una paraula proscrita. En canvi ara, “presos polítics” (curiosament no es diu massa “preses polítiques”) ho sentim cada dia vàries vegades. A través d’alguns mitjans, tertúlia rere tertúlia, s’està creant un cert consens entorn la paraula i, ja sigui per simpatia o per antipatia, es vincula a 8 persones molt específiques. Ja sabeu de què parlo.
El control econòmic al que els equips d’atenció primària (EAP) estem sotmesos és pervers. Amb la complicitat dels grans sindicats i l’excusa de l’estafa anomenada crisi la directiva de l’ICS aplica sobre les treballadores eines de control amb criteris purament economicistes. Així mateix malgrat estar demostrat que els incentius econòmics no tenen un efecte motivador en les professions sanitàries ens prometen complements salarials si complim al cap de l’any determitats indicadors.
Fa unes setmanes distints mitjans es feien ressò de la pretensió de la Fiscalia General de l’Estat d’instal·lar càmeres de videovigilància en les aules de centres educatius (veure nota 1).
La pretensió no és gens original: al Regne Unit ja porten anys amb càmeres instal·lades als centres educatius, fins i tot als lavabos (veure nota 2). En l’àmbit universitari, amb la “Counter-Terrorism and Security Act 2015” les universitats britàniques s’han vist implicades en processos de control i supervisió de persones que, pel mer fet de formar part de determinats col·lectius, esdevenen sospitosos(veure nota 3).
Ha passat un altre any i, malgrat les promeses d’alguns estaments polítics i socials de no haver- la de celebrar mai més en una Catalunya sotmesa a l’autonomisme, ja som immersos en la Diada de l’11 de setembre. Ara farà 2 anys que es va celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual Catalunya va poder decidir sobre la seva voluntat de seguir o no dins el Regne-Estat espanyol. Dos anys sense que cap de les organitzacions polítiques i socials que el van idear, liderar i desenvolupar hagin fet un sol pas per aplicar i construir el que el poble va decidir.
Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estatsi el capital.
Ja fa anys que les polítiques econòmiques dels diferents governs cada vegada s’assemblen més. Avui ho hem tornat a veure. El Govern de Junts per Catalunya i ERC ha aprovat una nova retallada de la despesa pública, concretament del 6% a la major part de les partides del seu pressupost. La retallada, ordenada el dia 1 d’agost, la va publicar el DOGC abans d’ahir dia 6 d’agost i va entrar en vigor ahir dimecres (Publicació al Diari Oficial de la Generalitat). Aprofitant les vacances d’estiu, seguint la mateixa estratègia del govern Rajoy quan, els divendres dels mesos de juliol i agost del 2012 anaven promovent retallada rera retallada. Tot plegat, seguint les directrius del govern espanyol, de la Comissió Europea i del FMI.
Ja fa uns quants anys que la política de les retallades del Govern de la Generalitat ens roba línies d’infantil i ens tanca escoles públiques. La crisi econòmica es va fer servir per perpetrar les retallades més dràstiques mai vistes en la sanitat i l’educació. Enguany, com no podia ser d’una altra manera, des del Departament Territorial de Lleida, amb Carles Vega al seu capdavant, ha decidit fer com qui sent ploure i tirar pel dret tancant 10 línies de P3 a la província de Lleida. ESPEREM QUE CAP D’AQUESTES LÍNIES SIGUI D’ESCOLES PÚBLIQUES. El Departament argumenta que ha baixat la natalitat. Entenem que si ha disminuït l’alumnat susceptible d’entrar en el sistema el que cal no és tancar línies sinó disminuir les ràtios.
Després de la constitució dels nous Consells d’Administració de TMB (metro i autobusos) celebrem la decisió de substituir a la presidenta de TMB Mercedes Vidal i no entenem com no s’ha decidit el mateix amb l’actual Conseller Delegat Enric Cañas i l’Adjunt al Conseller Delegat Pau Noy.
Comunicat de la Secció Sindical de CGT davant l’intent d’agressió a una treballadora social de l’Ajuntament de Reus, exigint que es prenguin les mesures adients en matèria de prevenció de riscos laborals
El passat dilluns 29 de juliol de 2019, a les dependències d’Atenció Directa de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus, va tenir lloc un intent d’agressió amb arma blanca a una treballadora social per part d’una usuària.
El 21 de juliol de 1989 es va fer el trasllat de les despulles d’en Joan Peiró i Belis des del cementiri de Paterna (on va ser enterrat després del seu afusellament) fins al Cementiri Vell de Mataró, jo feia pocs mesos que havia estat elegit secretari general de la CGT de Catalunya; i, participar en aquell acte va ser un dels moments més emotius i significatiusde la meva vida.
Des de principis d’any l’empresa Telepizza S.A.U. s’està negant a pujar el salari i a adequar-lo al SALARI MÍNIM establert per Llei. Des del principi, en ciutats com Saragossa i Barcelona s’ha intentat solucionar de la forma més ràpida possible, però encara i així l’empresa es nega a negociar.
Les nostres propostes no són altres que l’aplicació del decret llei que estableix un salari mínim de 1050€ i els pagaments per demores que van des de gener finsa la data actual.
Fa set anys va començar una revolució a Rojava que canviaria radicalment la vida de milions de persones. Els kurds es van alliberar de la dictadura del règim d’Assad i van començar a organitzar-se en consells, comunes i cooperatives autogestionades. En particular, l’organització autònoma de dones es va convertir en el motor de la revolució social. En el transcurs de la lluita contra l’estat islàmic, es va desenvolupar un projecte únic, multi ètnic i multi religiós, que avui garanteix la coexistència pacífica de milions de kurds, àrabs i cristians. La Federació Democràtica del Nord-est de Síria és un exemple únic de la visió d’un Mitjà Orient pacífic i democràtic i, per tant, sempre ha estat una espina per als poders regionals i els estats imperialistes.
Hem convocat vaga a Telepizza Reus el dissabte 27 de juliol, de 13h a 24h, per exigir el pagament del salari mínim interprofessional i acabar amb la precarietat, i fem una crida a donar suport al piquet informatiu que hi haurà davant l’empresa al Passeig Prim nº 7 de Reus.
«El secret està en la massa» va ser el lema durant molts anys de Telepizza, un lema que encara perdura en l’imaginari col·lectiu. No obstant això, el secret del seu èxit és l’escassa massa salarial dels seus empleats. Tan lleugera és aquesta massa que des de gener, després de l’entrada en vigor del decret del Govern espanyol, és inferior al salari mínim interprofessional.
Davant l’arxivament de tots els casos dels companys i companyes de l’Institut El Palau
A l’espera del tancament definitiu del cas expressem la nostra satisfacció i tot el nostre suport als i a les docents i a tota la comunitat educativa d’El Palau
Exigim disculpes i assumpció de responsabilitats per tot el mal fet, i cridem a la unitat i la solidaritat per fer front aquest i altres atacs contra l’ensenyament públic català, que necessitem per recuperar l’ensenyament públic de tants anys de retallades
El passat divendres 12 de juliol els mitjans de comunicació es feien ressò de la decisió del jutjat de Martorell d’arxivar els darrers 3 casos de denúncies presentades per la fiscalia contra professorat d’El Palau de Sant Andreu de la Barca. El jutge remet el cas a la via administrativa, però el Departament d’Educació ja havia fet les investigacions pertinents en el seu moment, a través de la inspecció educativa, i havia conclòs que no hi havia indicis d’una actuació incorrecta per part del professorat acusat. El Consell Escolar -on estan representades família, ajuntament i la direcció del centre- també havia arribat a la mateixa conclusió.
Des de CGT CEB-IMEB volem fer públic el nostre malestar i indignació davant la notícia de l’1 de juliol sobre l’obertura d’un centre educatiu de segona oportunitat (E2O) a través de l’externalització de la seva atenció educativa. L’Ajuntament de Barcelona, amb aquesta mesura privatitzadora, treu funcions educatives que avui tenen les escoles d’adults públiques i les posa a mans dels Salesians.
En primer lloc volem fer palesa la hipocresia del govern de l’Ajuntament encapçalat pels Comuns, qui al Parlament critiquen la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com a “llei Aragonés” -que obre la porta a l’externalització de (més) serveis bàsics públics com són l’educació, la sanitat o els serveis socials- i d’amagat obre un centre educatiu amb personal educador externalitzat, gestionat per empresa privada. També es mostra la manca de coherència en el fet que l’Ajuntament municipalitzés les escoles bressol externalitzades pel govern Trias, amb una gran operació d’autopropaganda, però ara sembla que Barcelona en Comú ha canviat la seva visió en quant els serveis públics.
En segón lloc, no entenem perquè cal obrir un centre que ofereix ensenyaments i orientació a joves amb risc d’exclusió quan existeixen les escoles d’adults o els PFI que s’oferten als instituts públics. Les escoles d’adults ja fan aquesta tasca, però ni l’Ajuntament, ni el Consorci ni el Departament d’Educació han mogut ni un dit davant les dificultats de matriculació en aquests centres per la manca de difusió d’aquests, que per la seva banda, fan una gran tasca d’integració de tot tipus de persones adultes que volen reincorporar-se al circuit educatiu.
En tercer lloc denunciem la manca de transparència en l’execució d’aquest projecte de tanta importància del que n’hem tingut notícia a través dels mitjans. A més, en la nota de premsa que publica l’Ajuntament s’amaga que el servei està externalitzat.
Catalunya 210 (juny-juliol 2019)
– EDITORIAL: No només són victòries
– TEMA DEL MES: Precariversitats
– SINDICAL: Cepsa encubreix l’assetjament laboral i sexual
Els permisos de treball
#EDUCACIÓ, Vaga 16M: algunes valoracions
Victòria sindical en Temps de Flors
Protestes contra l’empresa Glovo arran de la mort d’un repartidor en un accident laboral a Barcelona
Notícies sindicals
– OPINIÓ: Ermengol Gassiot: La recerca precària ja no es resigna: el 28M vaga
Mireia Bazaga: L’assessoria jurídica als conflictes
– EL DOCUMENT: Control de la fitxa horària
– L’ENTREVISTA: Roc Blackblock: “On em situo jo és en ser un interlocutor (…) i això ho faig perquè vull incidir en el meu entorn per una transformació social”
– SOCIAL: No només antifeixistes
“Controlades” Un altre cas de repressió
– LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES I FEMINISTES: Dones Cuidadores de la vida
– INTERNACIONAL: Trenquem amb l’aïllament
– DINAMITA DE CERVELL: Exili, repressió i clandestinitat a l’Espanya feixista
La nota de l’alcalde de Terrassa a un formulari obsolet (1919)
– AL TINTER: Aitor Terradelles, membre del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i membre del Grup Motor del Congrés d’Habitatge de Catalunya
Podeu veure i descarregar el Catalunya 210 a:
http://www.revistacatalunya.cat/
Attached documents
Des del col·lectiu de treballadors de Correus de Sabadell volem denunciar la precària situació i degradació del servei en la qual es troba el repartiment postal en l’actualitat a causa de la falta de personal, derivat d’una política de contractació clarament insuficient per a fer front a la creixent demanda d’enviaments generada per l’increment de productes relacionats amb l’e-commerce. A la ja esmentada insuficient plantilla, cal afegir un elevat percentatge de personal amb baixa mèdica, degut en part a l’excessiva càrrega de treball fruit de dues campanyes electorals en tot just un mes de diferència. A aquestes eventualitats conjunturals, ha de sumar-se l’inici del període vacacional que, sens dubte, fa més necessari un suplement en la contractació, que l’empresa, una vegada més, no ha planificat.
Prefaci
Aquest text l’hem escrit a petició de diverses entitats perquè volen fer-nos ressò a la seva pàgina web i queda a lliure disposició de qui vulgui difondre’l.
Expliquem a un públic que no treballa a Biblioteques de Barcelona la nostra lluita, la de tota la plantilla. Aclarim aquí, abans de començar, que la CGT redacta però és tot el Comitè qui fa les accions relatades tot representant el col·lectiu de treballadors.
El Parlament de Catalunya ha iniciat el tràmit per a la implementació de la “llei de contractes de serveis a les persones”, més coneguda com a ‘Llei Aragonès’. Aquesta llei pretén regular la licitació d’externalitzacions de serveis públics en l’àmbit de la sanitat, ensenyament i altres serveis a les persones sota l’excusa del cumpliment d’una directiva europea; directiva que ja indica explícitament que no obliga a externalitzar cap servei en aquestes àrees que es vulgui realitzar per la pròpia administració.
El govern de la Generalitat, mitjançant el Departament d’Economia de Pere Aragonès (ERC), ha presentant recentment l’anomenat Projecte de llei de contractes de serveis a les persones per a la seva tramitació parlamentària. Fins ara, han aconseguit que aquest projecte de llei passi desapercebut i no arribi a coneixement de l’opinió pública, tot i les gravíssimes conseqüències que pot suposar.
EL TRIBUNAL SUPREM LIMITA ENCARA MÉS EL DRET DE VAGA
En la seva sentència 328/2019, de data 25 d’abril de 2019, el Tribunal Suprem, torna a limitar i retallar el dret fonamental de vaga, reinterpretant el RDL 17/1977. Interpreta el Tribunal Suprem en aquesta sentència, referida a l’empresa Ferrovial Servicios SA, que encara que existeixin diverses convocatòries de vaga, presentades per organitzacions sindicals diferents, si aquestes coincideixen en el seu objecte i en la seva temporalitat, han de nomenar un únic comitè de vaga, integrat per un màxim de 12 persones, per a totes les convocatòries de cada organització sindical. Anteriorment l’Audiència Nacional en la seva sentència de data 18 de juliol de 2017 havia considerat correcta l’existència de diversos comitès de vaga.
Des de CGT considerem que amb aquesta interpretació del Tribunal Suprems s’està limitant el dret a la vaga atès que si atenem les funcions que la norma atorga al comitè de vaga, podríem trobar-nos amb que una vaga convocada per CGT, coincidint amb altres vagues promogudes per altres sindicats, és desconvocada per un comitè de vaga conjunt on una majoria pot bloquejar i fer estèril aquesta convocatòria pròpia i buidar de contingut la pluralitat sindical que la sentència diu respectar. Només podem qualificar aquesta sentència com un autèntic disbarat.
No és de rebut que, en un conflicte, sigui el seu àmbit el que sigui, s’obligui a organitzacions sindicals amb reivindicacions diferents, i fins i tot idearis diferents, a formar un comitè de vaga únic, que negociï de forma conjunta la sortida per a vagues diferents, però menys encara convertir aquesta vaga en il·legal per abusiva. CGT no té per què assumir el que decideixin sindicats grocs o que habitualment cedeixen davant la patronal els drets de la classe treballadora.
La sentència diu respectar el dret dels sindicats a la vaga que els reconeix l’art. 2-2-d) de la Llei orgànica de la Llibertat Sindical (LOLS), que té caràcter constitucional i no pot ser limitat en funció de la major o menor representativitat del sindicat convocant, perquè tots els sindicats tenen dret a convocar i desconvocar una vaga quan ho creguin oportú i no poden ser obligats a una acció conjunta amb altres sindicats encara que tinguin objectius comuns, perquè la política de cadascun és diferent i aquesta actuació conjunta que pretén l’empresa pot acabar restringint la llibertat d’acció i la independència que tenen tots els sindicats, en obligar el minoritari a passar per les decisions d’uns altres amb més afiliació que poden tenir altres interessos, però amb aquesta sentència aquest dret en la pràctica esbuida de contingut.
Fa temps que les anomenades llibertats que sobre el paper tolera aquest sistema són retallades i combatudes a molts nivells. A les diferents modificacions del codi penal i legislatiu contra l’exercici del dret de vaga o la dessobediència al carrer (llei mordassa), s’hi afegeix una relectura restrictiva de les normes existents per a ampliar el seu abast a pràcticament qualsevol forma de protesta.
El dimarts 28 de maig hi ha vaga de personal docent i investigador a diverses universitats i centres de recerca de Catalunya. I on no hi hagi vaga, hi haurà mobilitzacions. Tot sembla indicar que aquesta primavera suposa un punt i apart en la dinàmica de resignació i pessimisme que fa anys que travessen les universitats. Un pessimisme que és la conseqüència directa d’unes retallades salvatges que va patir el sistema universitari públic de Catalunya des de l’any 2010 i que s’han anat consolidant. I de les privatitzacions.
CGT Catalunya, a través del Comitè de Resistència Internacionalista (CRI), ens sumem a la campanya internacional en suport i solidaritat amb Leyla Güven i les més de 7000 persones preses en vaga de fam en protesta per les condicions d’aïllament imposades a Abdullah Öcalan, president del PKK, empresonat des de 1999 per l’estat turc i en règim d’aïllament a l’illa d’Imrali, el que li impedeix rebre amb regularitat visites dels seus familiars i advocats.
Aquesta setmana la Confederació General del Treball (CGT) hem presentat un preavís de vaga per al proper 28 de maig per a tot el personal docent i investigador (PDI) de totes les universitats públiques catalanes. Una convocatòria que també hem fet extensiva a tots i totes les investigadores predoctorals del CSIC. Ensadrecem a tu per explicar-te, breument, la convocatòria de vaga.
