La precarització del treball i de la vida (temporalitat, rotació en l’ocupació, pèrdua d’estabilitat, creixement de la incertesa davant del futur, exclusions i discriminacions racials, de gènere, etc.), ha difuminat el laboral en l’existència quotidiana, permetent visualitzar els vincles entre vida laboral i vida extralaboral.

Les lluites contra les Reformes Laborals, les deslocalitzacions d’empreses, la reduccions salarials i la resta de retalls de drets laborals, no han de deslligar-se dels retalls democràtics, l’encariment dels serveis bàsics (vivenda, sanitat, ensenyament, jubilacions i la resta de prestacions de la Seguretat Social) ni de la repressió i marginació que patim les classes més humils, ni de la corrupció i impunitat de què gaudeixen els polítics, els rics i tot l’entramat que els protegeix (Jutges, policies, militars, etc.)

La CGT té una oportunitat extraordinària de desenvolupar la seva funció “històrica” de lluitar contra la mercantilització total de la vida, de lluitar contra aquesta tendència inhumana del capitalisme d’utilitzar la capacitat de les persones com si fórem un “recurs mercantil” més, un factor econòmic buidatge de vida. Aquesta situació on el laboral i extralaboral es confonen és especialment notòria en el cas dels joves, de les dones, de les persones immigrants, amb discapacitat, etc.

Desenvolupar una cultura sindical, en la que el social i el laboral s’interrelacionin i s’influenciin mútuament, és elevar el nostre nivell d’incidència, de resposta i d’intervenció transformadora. En aquest sentit hi ha una gran feina a desenvolupar:

– 1r Treball és molt més que ocupació i CGT ha de reconéixer com a treball aquells que no es veuen i no es paguen: els treballs invisibles realitzats històricament per les dones per a lluitar per la redistribució dels treballs (de tots els treballs) i de la riquesa
– 2n En l’àmbit laboral, lluitar en les professions feminitzades que arrosseguin les pitjors condicions laborals, exigir el mateix salari per a treballs del mateix valor, convertir els convenis col·lectius en instruments de lluita contra la discriminació de gènere, combatre el procés de flexibilització de temps i espais de treball assalariat davall la lògica del capital, fer front a les distintes formesd’acaçament.