Després d’anys sense activitat, l’anarcosindicalisme a Berga torna a caminar, ara de la mà del Sindicat d’Activitats Diverses adherit a la Confederació General del Treball (CGT). El sindicat es defineix com «una eina de defensa de les persones treballadores de la comarca per tal de millorar la nostra situació immediata alhora que per transformar la societat en un sentit anàrquic, és a dir sense explotació i sense autoritat».

El proper 8 de març, la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT ha organitzat una concentració a la Plaça de la Catedral a les 11.30 hores, on visualitzar el dret i el deure a decidir, fugint de la resignació.

Us adjuntem el manifest elaborat per al dia 8:

LA RESIGNACIÓ ÉS UNA CREU, LA LLUITA UNA NECESSITAT

La resignació és una arma utilitzada pels poders econòmico-civils, religiosos i militars per sotmetre’ns a les seves voluntats sense que oferim cap resistència. En nom d’un suposat sistema, cel o pàtria castren la nostra opció a la revolta.

Fa massa anys que les persones d’arreu sentim que les dones són víctimes de la violència de gènere, que necessiten mesures de protecció i que també han de poder accedir com a empresàries a les empreses i com a oradores en el teatre dels diputats. Doncs bé, des del CSA La Maranya volem girar la truita d’una vegada per totes i preguntar-nos:

Han de ser les dones víctimes o milicianes dels seus drets? Volem que les dones puguin ser ara les explotadores o és en realitat al contrari i són els homes els que han de deixar de ser-ho? I també què vol dir ser dona, quines són les mentides que en nom del gènere i dels rols preestablerts ens han fet creure per a poder-nos tenir encara més controlades?

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

Festa de dones, 6 de març, 22 h, Bar el Brot de la Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes nº 837, Barcelona). Punxaran La Niki i Sabotage

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Manifest Unitari pel 8 de març: Nosaltres, alternatives feministes

Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministesd’arreu.

Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, diferents col·lectius del Camp s’han unit per constituir la Comissió 8 de Març i organitzar una manifestació per reivindicar la destrucció del sistema patriarcal i l’establiment de la igualtat efectiva de gènere. La CGT i l’Ateneu Llibertari Alomà formen part d’aquesta Comissió.

La manifestació tindrà lloc el dilluns 8 de març, amb sortida a les 19.30 h. de l’Estàtua dels Despullats(Rambla Nova) de Tarragona.

– DEBAT: 12 de Març de 2000, Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern …

… JA HAN PASSAT 10 ANYS?!?

On hem arribat i què ens queda per fer

12 de març de 2010, a les 19 h. a la
Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès
(c/ Castellví s/n)

La Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern, celebrada el 12 de març de 2000, va ser una mobilització sense precedents. La Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (XCADE) va aconseguir el suport de més d’un milió de persones a tot l’Estat espanyol en favor de l’Abolició del Deute. Fou una experiència en majúscules de democràcia participativa, amb més de 20.000 persones participant en la seva organització.

Treballadors de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona es van concentrar ahir divendres 26 de febrer a les 12 h. del migdia a hall del centre hospitalari, convocats per la Secció Sindical de CGT, per protestar contra la borsa de treball, exigir uns ràtios de personal justes i demanar el reconeixement del temps dedicat al canvi de torn.

Per defensar la nostra veu

Volem participar directament en els temes importants que ens afecten

– Borsa de Treball

Volem que sigui justa i consensuada per tots els treballadors. Fins que no es negociï a la Mesa Sectorial, no hi ha res aconseguit (“al lloro”! els que negocien són els mateixos: no hem de baixar la guàrdia). CGT demanem una reforma d’una borsa de treball que fomenta “l’enxufisme”. La fórmula pactada per CCOO, UGT, SACSE i l’ICS deixa un 50 per cent de la valoració final de les peticions de feina en mans de l’empresa.

NOVES CONCENTRACIONS A GIRONA I BARCELONA

Seguint els plans de concentracions previstes en les estacions d’Adif per a mantenir les accions reivindicatives dels treballadors/es. Estem tots/es convocats/des per al pròxim dia 1 de març en els vestíbuls de les estacions de Girona a les 10 hores i Barcelona Sants a les 13 hores, i esperem comptar amb la màxima presència de ferroviaris tant d’Estacions, Adif, Renfe i simpatitzants que donin suport les nostres reivindicacions.

Continuem més que mai en la mateixa cruïlla i incertesa, fruit del desgovern i desencert d’una cúpula directiva que no és capaç d’oferir als treballadors/es una garantia i futur d’ocupació. Entenem que solament amb mobilitzacions com les desenvolupades fins a ara i fins que no obtinguem unes respostes clares i satisfactòries a les nostres reivindicacions podem plantar cara a les contínues agressions que rebem els treballadors que afecten a:

• Futur laboral i garantia professional.

• Consecució del menyscapte de diners.

• Compensació econòmica per turnicitat i treballs en festius.

• Sistema de primes coherent a la situació actual d’ingressos en les taquilles i que valori altres paràmetres de treball.

Estem cridats tots els treballadors/es que d’alguna forma estem compromesos amb la problemàtica d’estacions, i demostrar que participem amb contundència en les mobilitzacions promogudes ja sigui en aquestes concentracions com en les aturades que us recordem anem a reprendre el pròxim 19 de març de 11.30 a 15.30 i 19.30 a 00.30.

Així mateix us comunicarem tan aviat les tinguem ultimades, les noves concentracions previstes en altres localitats.

La Coordinadora d’estacions

SFF-CGT

www.s

– Dimecres 3 de març a les 20h. Cicle Memòria Anti-Industrial: Xerrada “L’industrialisme sota el franquisme” a càrrec de Fèlix Mora, editor de “Los amigos de Lud”. Organitza Memòria de Peix.

– Divendres 5 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Documental Entre l’anonimat i la resistència (Dones i Franquisme), presentat per una de les autores, Ana Campanera. Organitza Ateneu Llibertari Alomà i CGT.

– Dimecres 10 de març a les 20h. Trobada Grup de Lectura: Crítica a l’Urbanisme contemporani.

– Divendres 12 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Documental Aquí es tortura presentat per l’autora Laia Alzina. Organitza Ateneu Llibertari Alomà.

– Dissabte 13 de març a les 19:30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Presentació del llibre Manifest Unabomber a càrrec de Negres Tempestes. Organitza Memòria de Peix.

– Dimecres 17 de març a les 20h. Cicle “Dones a altres cultures”: Los limoneros. Dir.: Eran Riklis (2007). Organitza Ateneu Llibertari Alomà.

– Divendres 19 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Sessió de curtmetratges que parlen de dones. Organitza Ateneu Llibertari Alomà.

– Dissabte 20 de març a les 19:30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Xerrada “Com pitjor, millor?” a càrrec de Javi Estebaranz de l’Assemblea contra el TAV d’Euskal Herria. Organitza Memòria de Peix.

– Divendres 26 de març a les 19h. Cicle de cinema “Filmen Dones”: Ahimsa: contra la guerra a càrrec de l’autora Erika Sánchez Marcos. Organitza Ateneu Llibertari Alomà i Coordinadora Tarragona patrimoni de la Pau.

– Dissabte 27 de març a les 19:30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Cine-fòrum, La servidumbre moderna. Organitza memòria de Peix.

Tots els actes a l’Ateneu Llibertari Alomà c/Misser Sitges9 (Part Alta), 43001 Tarragona.

CRONOLOGIA D’UN CONFLICTE

INTRODUCCIÓ:

Sempre que hi ha un conflicte laboral qui ho hem viscut “in situ” tenim una percepció, qui ho escolten des de lluny també ho viuen de forma diferent. No s’acostuma a escriure sobre el que succeïx en l’àmbit sindicalista, des de l’escassa literatura que existeix avui dels conflictes, problemes o situacions quotidianes que succeïxen en els centres de treball.

Aquest treball sorgeix des de la necessitat d’informar i debatre a l’interior de la CGT, i si és possible més enllà de la Confederació, de les experiències que hem tingut els treballadors i treballadores de les Seccions sindicals de la CGT a SEAT i Gearbox. Esperem que serveixi per a aclarir, treure conclusions i enriquir el debat.

A L’INICI, ABANS DELS FETS:

Novembre de 2009, en els mitjans de comunicació James Muir (nou President de SEAT des de Setembre) aprofitant la seva xerrada en una universitat afirma que per a fer més competitiva l’empresa llençaria al carrer amb una puntada en el cul als qui no remessin en la direcció adequada. En la premsa “es ven” que serien tots Directius.

Desembre, divendres 18: en una reunió mantinguda entre el President i la CGT, (amb UGT i CCOO la va fer per separat el dia anterior), a preguntes dels representants respecte a les seves declaracions, es reafirma en la seva intenció d’acomiadar ben pagats a 300 treballadors que no treballen prou, sense aclarir categories professionals. La CGT li vam manifestar que aquesta mesura de rendiment no és objectiva, és injusta i que ens oposaríem contundentment si hi hagués acomiadaments.

GENER DE 2010:

8 de gener de 2010: els responsables de RR.HH. (Recursos humans) de SEAT presenten als sindicats un quadrant amb el nombre d’afectats i informen que a partir del dilluns 11 oferirien un acomiadament per a enllaçar la seva jubilació a més de 100 treballadors. La CGT convoquem Ple de tècnics a les 14 hores per a informar de les mesures de l’empresa i acordar propostes de mobilització.

11 de gener: realització de Ple ampliat amb invitació als afiliats tècnics, es fa la valoració de la situació i propostes d’acció, s’acorda no convocar en solitari assemblees de tècnics per a no marcar més als nostres afiliats i afiliades. Proposar fer assemblees conjuntes a la resta de sindicats, aquests creuen convenient no realitzar assemblees.

El 12 de gener: fem una fulla la CGT informant dels plans de la Direcció i de la nostra oposició, fem pública la nostra proposta d’assemblees unitàries, ressaltem el dret a la informació i que sol·licitin la presència d’un delegat sindical en les entrevistes. Que els acomiadaments afectaran a totes les categories, no només a directius, fem una crida a la unitat i a la mobilització. Relacionem la mesura de SEAT amb l’inici de la negociació de la Reforma Laboral.

13 de Gener: la CGT fem nota sol·licitant un Ple extraordinari del Comitè d’Empresa, el President acorda convocar-lo per al dilluns 18 de gener.

14 de gener: es fa comunicat conjunt a la plantilla de SEAT, hi ha un conat del cap de vigilància amb dos delegats de la CGT, tracta d’impedir el repartiment del comunicat unitari en l’edifici corporatiu.

15 de gener: UGT i CCOO denuncien a inspecció que SEAT infringeix la llei al realitzar els acomiadaments, infringint l’article 52.1 del ET. La CGT informa a la Consellera Mar Serna del nostre rebuig a les mesures de RR.HH. de SEAT i demana la mediació en el possible conflicte.

LA SETMANA DE LES BARRICADES:

Dilluns 18 de gener: s’inicia el Ple del Comitè, l’empresa comença a donar les cartes d’acomiadament per “baix rendiment”, la prefectura de vigilància impedeixen el pas a delegats a l’edifici corporatiu. El Ple es trasllada a les portes on un cordó de seguretat en ambdues portes impedeixen el pas a les oficines, una porta és tancada amb cadenes i un cadenat. Es constata que s’estan lliurant cartes a coordinadors i treballadors de serveis amb categories d’oficial de 1ª i 2ª.

La CGT denunciem en inspecció a la SEAT per impedir realitzar les tasques als delegats, tal com legitima la LOLS. També denunciem a SEAT per posar en risc als treballadors, a l’inutilitzar l’empresa una porta d’emergència, denunciem incompliment del ET en els mateixos termes que la denúncia que vam realitzar el divendres.

A petició dels sindicats els Mossos d’Esquadra aixequen atestat del bloqueig de les portes i que Seguretat de SEAT impedeix l’accés als delegats sindicals en l’edifici corporatiu.

La Inspecció de guàrdia manté una reunió amb representants de l’empresa i d’UGT-CCOO per a atendre la denúncia del divendres, en aquesta reunió li demana a l’empresa llistat del personal afectat, document d’avaluació al treballador (SEAT no ho té) i li dóna una setmana de termini per a lliurar-li tota la documentació.

La CGT al migdia informa a Mar Serna que es lliura la primera carta, el conflicte s’inicia. Zona Franca atura la producció davant el lliurament de cartes d’acomiadaments, acorden en assemblea seguir 24 hores en aturada.

Dimarts 19 de gener: a Zona Franca segueix el lliurament de dues cartes més, es contínua amb l’aturada i surt la plantilla al carrer, realitzant dos talls del cinturó del litoral que duren de les 12 a les 13 hores i de les 15 a les 16 hores de la tarda. Comença a faltar peces per a ensamblar carrosseries en les línies de Martorell, Landaben i altres factories del grup a Europa.

A Martorell es reuneix el Ple del Comitè, s’acorda parar en oficines i en diverses oficines de logística, tot el personal d’oficines i de serveis es concentren en les portes de l’edifici corporatiu on està l’oficina del President. Després del parlament dels tres representants dels sindicats, s’inicia una manifestació per l’interior dels tallers, els treballadors/es de producció no se sumen a l’atur.

Els tres sindicats acordem un Pla d’acció, iniciant amb la convocatòria de vaga indefinida de tots els Tècnics i Mà d’Obra a partir del dilluns 25 . El president de SEAT manté una reunió amb els sindicats de Zona Franca, després de tres hores, arriben a l’acord de reincorporació dels tres treballadors acomiadats que no van signar la fulla d’acomiadament i dels dos que van acordar l’acomiadament. S’acorda tornar al treball.

Reunió en el Departament de Treball entre el director de relacions laborals, les seccions sindicals, Federacions del Metall dels sindicats i representants de la Direcció de SEAT, aquesta representació és desvaloritzada pels sindicats al presentar-se l’advocat Pedro Ramírez i l’assessor de PrinceWatherhouse. L’empresa desconvoca el treball a Martorell dels torns de nit del dimarts, de matí i tarda del dimecres.

Dimecres 20 de gener: Des de l’inici es manté l’aturada del personal Tècnic Administratiu i Subaltern i de Mà d’Obra Indirecta, i el bloqueig de les portes. Les tasques del personal de Logística son realitzades pels comandaments superiors. S’acorda a Martorell, realitzar assemblees unitàries per a informar de la situació i tractar de la solidaritat dels treballadors directes de producció amb els treballadors d’oficines i serveis.

Durant el torn de nit es lliuren a Martorell diverses cartes a treballadors de Manteniment, reunits en assemblees on participen delegats dels tres sindicats s’acorda paralitzar la seva activitat i bloquejar les portes de sortides i entrades dels camions. L’assemblea recorre els tallers sense aconseguir, de nou, que el personal de les línies de producció se sumin a l’aturada.

Dijous 21 de gener: Continua l’aturada dels treballadors TAS a Martorell, la Direcció de l’empresa es reuneix amb les seccions sindicals a les 12 hores, la CGT exigeix que no han d’haver-hi sancions durant tot el procés, al considerar que la responsabilitat de la situació creada ha estat de la Direcció de SEAT. El vicepresident es compromet que no hi hauran sancions. S’acorda realitzar una reunió a la tarda amb la Direcció, el president i els sindicats per a tractar d’arribar a un acord en línia amb el que s’havia arribat a Zona Franca. A Gearbox es para la producció al lliurar cartes d’acomiadament a treballadors.

La reunió comença a les dotze del matí i dura fins a les 21 hores. El President escenifica que no vol parlar amb un representant de CCOO, reaccionem unitàriament perquè respecti als interlocutors que envia cada organització; finalment accepta. Perquè tot retorni a la normalitat, se li exigeix al President que reingressin els treballadors acomiadats tal com s’ha realitzat a Zona Franca; la CGT li vam qüestionar que el baix rendiment es pugui mesurar, ja que la descripció de tasques dels llocs de TAS i MOI no estan elaborades.

El president es compromet a elaborar aquest procediment d’avaluació i seguiment, a no descomptar a cap treballador directe els efectes dels aturs i que als treballadors TAS i MOI se’ls descomptarà el 50% de l’aturada que hagin realitzat. Ofereix que podem resoldre només vuit casos especials, això és rebutjat per la Representació sindical.

Insistim la CGT (i CCOO més lleument), que s’anul·lin les cartes, la Direcció ens diu que legalment no es pot anul·lar els acomiadaments, els insistim tots que no hi ha impediment per a realitzar la reivindicació. Demana la Direcció un recés per a consultar, aprofitem per a baixar i informar als treballadors concentrats en les portes de l’edifici corporatiu de la marxa de les converses.

Al reinici de la reunió ens diuen que al següent dia ens donaran contestació. Es realitzen durant el torn de tarda, assemblees unitàries en els tallers per a informar i demanar la solidaritat dels treballadors de producció (MO). Les assemblees són multitudinàries i es rep amb fredor el missatge de solidaritat dels sindicats.

Divendres 22 de gener: Segueixen parats els centres de Gearbox i de SEAT Martorell. Encara que hem de fer els delegats, un tomb per les oficines, es realitzen assemblees en els tallers del torn de matí amb el mateix missatge en les realitzades a la nit, se sumen a les concentracions alguns treballadors de producció, la majoria del personal de producció segueixen els esdeveniments en els seus llocs de treball.

Continuen les concentracions en les portes d’accés, sent paralitzat el subministrament a les línies de producció que per tal motiu es paralitzen. Es realitza una assemblea per a informar al personal TAS i MOI del contingut de la reunió del dijous.

La Direcció convoca reunió a les 12 hores per a tractar de donar una sortida al conflicte, pren la paraula el representant de la UGT i proposa un Pla social de reingrés dels acomiadats similar al de l’any 2005 i pla de prejubilacions durant l’any 2010. CCOO respon que la solució pot anar per aquest camí, la CGT expressem la nostra sorpresa que s’iniciï la reunió amb un canvi radical d’actitud dels sindicats majoritaris, doncs esperàvem de l’empresa la contestació pendent de si havia alguna il·legalitat en la readmissió immediata de qui havien signat la carta d’acomiadament.

L’assessor jurídic de l’empresa va informar que no hi havia obstacle legal per a la readmissió immediata, el vicepresident Ramón Paredes va prendre la paraula i va acceptar que la sortida podia anar en línia amb la proposta d’un Pla Social, perquè ningú sortís mal parat de la situació, es referia naturalment a la imatge del President davant la Direcció del consorci. La CGT sol·licitem un recés, manifestem el nostre rebuig i malestar al gir que s’havia realitzat en la reunió per part de la UGT, vam expressar que el Pla Social hauria de millorar-se, vam marcar que s’hauria de millorar en diversos aspectes del Pla Social.

• Possibilitat de conservar l’antiguitat.

• Preferència de tornada abans d’un any quan hi hagués noves contractacions.

• El període de formació hauria de ser suficient per a l’admissió de l’afectat, sent la prova un requisit formal.

• Desenvolupament d’una descripció i avaluació de tasques del col·lectiu indirecte i tècnic.

• Dependre la signatura de l’acord de la decisió de l’Assemblea d’afectats que es realitzaria el dilluns dia 25.

De nou en la taula, s’exposa la posició unitària. L’empresa considera que es pot anar amb aquesta proposta a la reunió amb el President. La CGT manifestem que els compromisos arribats la tarda anterior s’han de mantenir: no obertura d’expedients, pagament íntegre al personal directe de producció i descompte del 50% de l’aturada dels TAS i MOI, i que l’acord comprenia als treballadors afectats de Gearbox i Centre Tècnic. La Direcció va estar d’acord.

Informem a la secció sindical i afiliats afectats del desenvolupament de la reunió. Es contempla que no podem quedar al marge del seguiment del procés, i que si s’accepten aquestes reivindicions, és positiu.

L’última reunió s’inicia a les 16 hores, arribant-se a un preacord a les 22 hores de la nit, després de diversos recessos demanats per ambdues parts. El discurs del President està sempre al voltant de la formació a realitzar, el projecte de la descripció de tasques i de la prova de reincorporació. Es va acordar que la prova es repetís fins a aprovar-la i que seria amb presència i control sindical.

S’informa a les assemblees de les portes bloquejades de l’inici de preacord, es convoca assemblea de la CGT de tots els centres per al dilluns 25 a les 17,30 hores a Cornellà, es manté la vaga del dilluns i es convoca a tots els afectats per a una assemblea en l’auditori del centre de Martorell, a les 9 hores del dilluns 25 de gener.

ES RESOL EL CONFLICTE:

Dilluns 25 de gener: la Direcció de RR.HH dóna la informació que s’ha desconvocat la vaga, encara que en el preacord queda reflectit que es desconvocarà quan l’Assemblea dels afectats hagi resolt favorablement a la signatura. Això obliga a passar per les oficines per a convocar assemblea de TAS i MOI, algunes prefectures exerceixen un ferri control que hem de desactivar.

L’assemblea d’afectats aprova per majoria de més de 2/3 la gestió i donen llum verda a la signatura de l’acord, cap a les 14 hores queda desconvocada la vaga.

Les Seccions Sindicals del grup SEAT i Gearbox, amb presència de membres del SP del Sindicat del Metall del Baix Llobregat i del SP de la Federació Comarcal del Baix Llobregat, es reuneixen i voten positivament, el 85% dels presents, la signatura de l’acord.

BREU VALORACIÓ DEL CONFLICTE:

Ha estat un procés nou en alguns aspectes, sobretot per a qui és la primera vegada que viuen una situació així, com era el cas de la majoria dels membres de la secció sindical de la CGT de Martorell.

L’allargament de jornades estant presents abans i després dels torns, s’ha realitzat per tots, així com la comunicació. Indubtablement s’haurien de millorar alguns aspectes, durant la negociació i en la presa de decisions especialment, aquest acord ens dóna espai per a treballar, no és la panacea però hi haurà un abans i un després.

Abans de tot el procés la majoria dels treballadors de SEAT pensaven que l’empresa se sortiria amb la seva i que no passaria res, cinc dies de mobilitzacions i de vagues esfondra aquesta predicció. La Direcció ha fet marxa enrere. No tot, perquè encara són forts i nosaltres febles. Sempre cap la sensació que es podria haver acabat millor, és positiu que estigui aquest regust, si sorgeix de l’anàlisi objectiva, assossegat, i no es menysprea tot el que hem aconseguit fer, en aquest cas els companys de la CGT ens hem esforçat molt, bé i sense fisures.

Després de les reunions amb l’empresa podem albirar el futur que ens preparen. Han volgut ampliar els seus drets, acomiadar sense passar pels requisits que marquen els articles de l’Estatut dels Treballadors, recordem quan ho cridàvem “Estatut contra els treballadors”. En efecte, l’acomiadament ben compensat i voluntari, no oblidem que dels 330 treballadors més de 2/3 parts han acceptat l’oferta i s’han anat de l’empresa, sense tenir en compte als representants dels treballadors.

Aquesta nova dinàmica de reducció de plantilla és el que la CEOE ha reivindicat en les negociacions de la Reforma Laboral i que a SEAT se’ls ha tirat enrere, oblidar-se d’aquesta circumstància és oblidar el més important del conflicte. L’Administració, a Catalunya el Departament de Treball, també està cansada d’haver de tractar amb la infinitat d’ERO i aspira a que aquest “mort” l’hi treguin de damunt. La seva actitud en aquest conflicte ha estat tèbia, el detall que la senyora Mar Serna preferís estar en un acte del projecte de les noves vegueries, en comptes d’estar en la reunió del dimarts 19 de gener, diu bastant clar que ha s’evadit de participar i opinar.

És important ressaltar que és la primera vegada a SEAT que el personal indirecte i d’oficines paralitzen la producció, aquest fet va sorprendre a la Direcció. Es van equivocar si creien que amb l’acord del dimarts en Zona Franca s’havia acabat el conflicte.

Una altra dada a tenir en compte és el distanciament entre el personal de producció i l’indirecte, el canvi generacional que hi ha hagut durant els últims quatre anys, sumat a l’avanç del sindicalisme de pactes i gestió, comporta una plantilla amb una baixa consciència de classe. Avançar en la presa de consciència en solidaritat i que la lluita en moments com aquest és ineludible, és un dels objectius que la CGT estem treballant.

Finalment dir, que les opinions que aquest acord puguin suscitar, estan obertes per al debat constructiu, es dóna per descomptat que es parteix de l’ampli coneixement del conflicte, de l’objectivitat i del respecte.

Salut i Anarcosindicalisme.

Secció Sindical CGT Seat Martorell

Adjuntem el document en castellà.