ARRENQUEN LES MOBILITZACIONS A BARCELONA AMB MOTIU DEL SEMESTRE DE PRESIDÈNCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA I S’ESCALFEN MOTORS PEL SEGON

Ahir dijous 28 de gener, amb motiu de la reunió dels ministres de treball de la UE, es va celebrar una manifestació unitària sota el lema “Contra l’Europa de l’atur i la precarietat, repartim el treball i la riquesa”, convocada per la Campanya contra l’Europa de la Crisi, el Capital i la guerra i el Fòrum Social Català.

Prèviament, pel matí, unes dues-centes persones havien ocupat la seu del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en protesta per l’atur, la precarietat i la carestia de la vida. Convocades per la campanya contra l’Europa del Capital i la Guerra, denunciaven que 1.300.000 persones a Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa a Catalunya, que l’atur registrat ja supera les 600.000 persones, que 457.000 pisos estan buits i que els bancs van guanyar l’any passat 12.000 milions d’euros.

Com es ve fent des de fa uns quatre anys, diferents col·lectius i individualitats llibertàries de Sants (Bcn) s’han coordinat per a fer una nova edició del Febrer Llibertari. D’aquesta manera, durant el mes de febrer, nombroses activitats es desenvoluparan en diferents espaisdel barri.

El dia 1 de febrer és la data que està previst se celebri el judici per l’acomiadament dels 11 companys de ICMA.

Per això convoquem una concentració de suport enfront del Jutjat social de Terrassa (Rambleta Pare Alegre, 112) a les 11.30 h.

Després de més de sis mesos, 11 companys acomiadats de l’empresa ICMA afiliats a la CGT estan citats en el Jutjat social de Terrassa. Aquests companys que van ser acomiadats per l’acceptació d’un Recursd’Alçada per “s

El passat dia 17 de desembre, l’Assemblea General Ordinària d’afiliats/des de la Secció Sindical va decidir passar a formar part de la CGT de Rubí. Aquesta decisió suposa per a la CGT de FGC abandonar el Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona i la Federació Territorial de Barcelona per a formar part de la CGT de Rubí, al principi com Sindicat d’Oficis Varis però tenint com objectiu immediat la constitució del Sindicat de Transports i Comunicacions de Rubí, del com formaria part, al costat de companys/es de Correus d’aquesta Localitat, la Secció Sindical de la CGT de FGC.

Els motius perquè la Secció Sindical es traslladi a Rubí són una millor gestió dels recursos econòmics i humans, gestionaríem directament els recursos del nou sindicat i els de la pròpia Secció Sindical alhora es potenciaria l’Organització en aquesta Localitat. S’han tingut en compte aspectes com la tradició de l’Anarcosindicalisme en aquesta Localitat, així ho testifica el local que disposa la CGT a Rubí, que data dels anys trenta del segle passat, el qual es va comprar per a fundar l’Escola Racionalista. per tant aquesta propietat és considerada Patrimoni Històric de la CGT.

Per a FGC també Rubí s’ha convertit en una Localitat important, no cal oblidar que l’empresa té en aquesta Localitat el COR (Centre d’Operacions de Rubí) que al costat de NEO a Barcelona (Nou Edifici d’oficines) són els dos centres neuràlgics de l’empresa.

La seu de la CGT de Rubí de la qual ja forma part la CGT de FGC, es troba situada en el carrer Colom,3-5, molt prop de l’antiga estació de FGC de Rubí.

Secció Sindical de CGT de FGC

Les mobilitzacions a SEAT històricament han estat sempre encapçalades pels treballadors de producció, possiblement perquè sofreixen el treball físic i cobren menys salari. El costum ha estat que la majoria dels tècnics han evadit mobilitzar-se davant els conflictes, pensat que a l’estar “prop de l’empresa” tenien més seguretat. Així ha semblat gairebé sempre, ja que l’empresa ha potenciat la diferència amb millors condicions al col·lectiu cridat de “coll dur”.

Hem de felicitar-nos tots els treballadors i treballadores de SEAT i GEARBOX per l’exemplar lluita unitària d’aquests dies. Aquest exemple ens reforça encara més a la CGT en la seva tasca i compromís sindical.

La CGT sempre hem cridat a la unió de tots els treballadors/es tant de producció com d’oficines perquè l’empresa busca el benefici a costa de tots/es nosaltres:

• En el col·lectiu de producció, amb uns augments de ritmes de treball, pel sistema de Producció SEAT (SPS) que afecten cada vegada més directament a la salut.

• En indirectes i tècnics, amb el Treball en Equip i assumint més càrrega de treball cada dia, sense una descripció clara de tasques del seu lloc de treball.

La CGT sempre hem avisat que els objectius insaciables de beneficis de les empreses no distingirien entre col·lectius. Possiblement la crisi ha fet que la Direcció de SEAT hagi pensat que aquest moment havia arribat i ha aplicat una agressió en tota regla. Una acció coordinada amb les pretensions de la patronal espanyola, que porta anys demanant eliminar els condicionaments de la legislació per a poder acomiadar lliurement, de manera salvatge si fa falta.

A la fi de desembre el nou President va anunciar a tots els sindicats la seva pretensió de “donar una puntada als mals remers”. Des d’aquest mateix moment la CGT avisem a l’empresa que provocaria un conflicte, i la nostra resposta seria contundent. Al ser coneixedors de les propostes del President realitzem continuats esforços amb els sindicats majoritaris per a donar una resposta contundent de tots els sindicats, i intentar detenir aquesta barbaritat, abans que es comencés a aplicar.

Sense poder arribar a un acord de mobilització arribem al 11 de gener, quan l’empresa aplica unilateralment l’acomiadament de 115 companys/es amb les condicions de pre-jubilació de l’acord de 2007. Vam tornar a insistir als sindicats majoritaris de la necessitat de respondre i sol·licitem Ple del Comitè. A l’empresa li comuniquem, que de seguir amb els acomiadaments, la plantilla entendria això com una agressió.

El 18 de gener es comença a acomiadar a desenes de companys/es, amb la inacceptable i injustificable causa del baix “rendiment”, fins a arribar als 291 . Però la realitat desmenteix la campanya pública de SEAT que això era només per a “quatre directius” i els afectats es veuen en oficines i en tallers, entre la mà d’obra.

El procés de mobilitzacions que s’inicia en Zona Franca i s’estén a tots els centres de SEAT, és sobradament conegut per la plantilla que ho heu viscut en primera persona. Després de cinc dies de mobilització, a última hora del passat divendres arribàvem a un preacord per al reingrés immediat de 24 companys/es i la possibilitat de reingrés per a tots aquells que triïn, aquesta vegada lliurement, si accepten l’acomiadament amb els 60 dies ja signats o entren en un pla de reingrés, amb formació, fins a juliol de 2011. D’aquest acord ha quedat exclòs el Personal Extra Conveni (PEC) i la plantilla de SEAT-Sport.

El dilluns, en una assemblea de més de tres hores, totalment democràtica i participativa, els afectats van acceptar l’acord per majoria. Això sí, van deixar bé clar en les seves intervencions perquè els sindicats ho expressem a l’opinió pública i als mitjans de comunicació: QUE EN LA PLANTILLA DE SEAT NO HI HA NI DROPOS NI INCAPAÇOS, i que això ha estat una escabetxina inhumana sense cap justificació.

Aquella mateixa tarda la CGT del Grup SEAT vam aprovar la signatura definitiva d’aquest acord en Assemblea extraordinària.

VALORACIÓ

La CGT hem signat aquest acord per les següents raons:

• La negociació ha estat unitària i democràtica, recollint-se les propostesde la CGT.

Impossible semblava en un primer moment tirar per a enrere els acomiadaments plantejats pel president de Seat i ho hem aconseguit. El que era una cosa innegociable s’ha acabat negociant i s’ha aconseguit que els companys no siguin acomiadats i garantir la tornada als quals van acceptar l’acomiadament. Tot això mitjançant la mobilització i la solidaritat.

Si, MOBILITZACIÓ i SOLIDARITAT amb majúscules. Per que ara i sempre han estat les úniques eines dels treballadors per a aconseguir els seus objectius. L’esdeveniment històric del dia 21, en el qual tots i cadascun de nosaltres ens trobem en el taller per a defensar el nostre dret a un lloc de treball estable i digne, no ha de caure en l’oblit. Bé, totsno. Gran part del col·lectiu de PEC’s

Aquest matí del 27 de gener, en repulsa de les cimeres de Ministres de Treball i de la Unió pel Mediterrani que es realitzarà a Barcelona del 27 al 30 de gener, ha tingut lloc a Tarragona una concentració, convocada per diversos col·lectius i organitzacions socials i sindicals. La manifestació ha reunit unes 120 persones a l’estàtua dels despullats que desprès de la lectura del manifest unitari, s’han desplaçat cap a l’oficina de treball (SOC) per continuar amb l’activitat informativa i de difusió.

Per altra banda, avui a la tarda a Reus els col·lectius de l’Esquerra Independentista de Reus, conjuntament, amb els sindicats CGT i CoBas, han fet una roda de premsa davant les obres del nou Hospital Sant Joan, per denunciar la situació d’explotació laboral que estan patint les treballadores de la construcció. La majoria de treballadores estan fent jornades laborals de 12 a 13 hores, de dilluns a dissabte, el que significa que l’Ajuntament s’estalviarà 150 treballadores i uns 6 milions d’euros, mentre l’atur no para de créixer a la ciutat.

El dimarts 26 de gener entre les 11 i 12 del matí, ha tingut lloc el ple convocat per l’Ajuntament d’Ascó per tal d’aprovar la presentació del municipi a acollir el cementiri de residus radioactius de tot l’Estat espanyol.

7 regidors hi han votat a favor, els cinc de l’equip de govern (4 CiU i 1 PSC) i dos de l’oposició (FIC), i dos (FIC) hi han votat en contra. S’ha comès així un frau democràtic en tota regla, donat que a les eleccions municipals de 2007, cap partit polític amb representació a l’Ajuntament d’Ascó feia referència al cementiri de residus radioactius en el seus programes electorals. Tampoc s’ha informat, en temps i forma adequats, els ciutadans, ni s’ha permès que el poble d’Ascó pugui expressar la seva opinió de maner lliure i democràtica. Així doncs, quina legitimitat moral té l’Ajuntament d’Ascó per demanar el cementiri en nom del municipi? Cap.

– De l’1 al 8 de febrer. Exposicions.

“25 anys de CGT. 1984-2009”.
A la Biblioteca Pública.

“La Mort de la llibertat. La repressió franquista al moviment llibertari”.
Al local de la CGT de Ponent.

– Dilluns 1 febrer

20h.- Xerrada: Lluites combatives en defensa dels drets dels Treballadors i les Treballadores.

La Campanya “Tots som veïns i veïnes de Reus” recordem que a Reus, com es volia fer a Vic, també s’està vulnerant la legalitat en el tema de l’empadronament.

Davant la barbaritat que l’Ajuntament de Vic volia tirar endavant amb els nous criteris per empadronar-se a la ciutat, i que finalment ha acabat retirant degut a la pressió social i mediàtica i a la reafirmació per part de les administracions central i catalana de la normativa estatal vigent en aquesta matèria, des de la plataforma reusenca ens vam solidaritzar ràpidament amb els col·lectius de Vic que es fan posicionar contra la normativa que volia impedir l’empadronament de persones sense permís de treball o residència a l’Estat espanyol, una mesura enfocada clarament contra les persones sense papers.