Totes les xerrades seran a les 19 hores al Centre Social Autogestionat La Maranya (c/del Parc nº13, baixos, Casc Antic de Lleida).

– dijous 18

“La prostitució, del segle XV als nostres dies: una perspectiva
històrico-antropològica”, amb

Maria José Vilalta, professora titular d’Història Moderna de la Unitat
Departamental d’Història Social (Facultat de Lletres) de la Universitat de
Lleida

Joan Pallarés professor titular d’Antropologia Social de la Unitat
Departamental d’Història Social (Facultat de Lletres) de la Universitat de
Lleida

– divendres 26

“La prostitució a Lleida” amb

Anti-sida Lleida, associació que treballa en el camp de la prostitució a
la ciutat

– dilluns 29

“Prostitució i normatives de civisme”, amb

Ester Sancho, advocada

Mariona Lladonosa, politòloga

Les dos ponents són membres de la CUP, candidatura que ha al·legat la
normativa del civisme i de prostitució als carrers de Lleida

– dijous 2

“Prostitució, regulació o abolició”, amb

Anna Campanera, mestra, feminista i membre de la CGT Ponent.

16/06/09 EL PUNT – Manresa – EVA GARCIA PAGÁN

La multinacional italiana Pirelli, fabricant de pneumàtics, va presentar ahir un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta la totalitat dels treballadors que encara queden a la fàbrica de Manresa, 491 persones. Fa un any, ja havia presentat un ERO per a 260 treballadors més. D’aquests 491, 130 podran reincorporar-se a diferents projectes de la companyia, entre aquests, el de la creació d’un centre logístic per a la distribució de pneumàtics a la península ibèrica (a principis del 2010), el desenvolupament industrial de plaques fotovoltaiques i el reciclatge de pneumàtics. Encara que aquestes dues últimes activitats estan pendentsde concretar.

Ahir dimarts 16 de juny, es van reunir al Departament de Treball la Direcció d’autobusos de TMB i els treballadors d’aquesta empresa per tractar els motius de l’aturada del proper 22 de juny.

Els treballadors van proposar, per retirar l’aturada, que la Direcció retirés la posada en marxa d’una proposta seva (servei interlínies) que no ha estat acceptada per cap sindicat a la negociació de conveni.

El dia 18 de juny de 2009 els jardiners municipals de la ciutat de Barcelona hem decidit plantar-nos davant els greus atacs als drets dels treballadors que estem sofrint, portant a terme un atur de dues hores i una manifestació pel centre de la ciutat.

La direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, presidit per la regidora de ICV-EUiA la sra. Imma Mayol, signa acords amb la plantilla que després incompleix sistemàticament, tot això amb la passivitat del Consell d’Administració i de l’alcalde del PSC-PSOE sr. Hereu.

60 dies de repressió

El dia 10 de juny la Direcció de Parcs i Jardins va imposar una sanció de suspensió d’ocupació i sou durant seixanta dies i el seu immediat compliment (de fet començava el dia 11) al Secretari del Comitè d’Empresa, Carlos Bernal, de CGT.

El perquè d’aquesta sanció és el fet que no presentés les fulles d’hores sindicals, entenent l’empresa per això que no ha acudit al treball, malgrat que “l’acusat” hagi fet el seu treball, reunint-se amb un o diversos membres de la Direcció, o amb l’inspector de treball, o exercint les seves funcions de secretari en la seu del Comitè, en el centre de manteniment de Canyelles i hagi estat vist per gran quantitat de treballadors i treballadores, d’uns altres i altres membres del Comitè i el sens fi de comandaments intermedis així com la Cap d’Àrea que en aquest centre té les seves oficines.

Tampoc, pel que sembla, serveixen per res tots els faxos, comunicats, peticions i altra documentació que Carlos, en l’exercici de les seves funcions ha anat remetent regularment a la Direcció l’empresa. Sembla ser que tampoc serveix la seva presència en les reunions del Comitè, així com no serveix la seva rúbrica en tota la documentació, com per exemple les actes, pertanyents a l’activitat d’aquest… L’única cosa que sembla ser que és vàlid és el fet d’enviar a Recursos Humans unes fulles signades pel seu responsable conforme fa ús d’hores sindicals, sent que en el cas del secretari com del president del Comitè aquestes són un crèdit addicional per a l’exercici de les seves funcions.

Perquè ho entengueu clarament, és el mateix que si l’única justificació vàlida per a demostrar que cadascú desenvolupem el nostre treball és el fet de fitxar o que el nostre responsable ens inclogui en la fulla d’assistència…….

Quina més dóna si després ens anem de compres, al bar o a casa a dormir, si no val el fet d’haver segat tal superfície de gespa o que ens hagin vist els nostres companys o caps… Doncs en el cas de Carlos és el mateix: malgrat haver plena constància que ha exercit la seva labor, sent coneixedora d’això l’empresa no reconeix aquest fet per que li falten uns papers… Paper mullat, perquè la presentació d’aquestes fulles, la funció real de les quals és la comprovació que els delegats i delegades fan l’ús del nombre exacte de les hores sindicals que els corresponen i no es passen, no que efectivament les empren en les funcions que els competeixen.

Quin sentit doncs té aquest absurd? Doncs està clar com l’aigua, la pura represàlia, la pataleta davant la mobilització de la plantilla per a lluitar per allò que és just per al comú dels treballadors i treballadores de Parcs i Jardins. Quan per fi, a contra corrent fins i tot de part del Comitè s’aconsegueix organitzar un acte de pressió útil per a revindicar qüestions importants, algunes gairebé “històriques” com el compliment dels acords de conveni, surt l’empresa amb aquestes.

Un acte lesiu contra la llibertat sindical i, per tant, contra el legítim dret dels treballadors i treballadores a reclamar el propi, l’aconseguit ja. No ens equivoquem, no és aquest un acte de repressió a una persona, a un organisme o a un sindicat, és la repressió a tota una plantilla figurada en aquell que va ser escollit per a representar-la.

Per tot això, i perquè si ajupim el cap ara ja no haurà qui l’aixequi, hem d’anar tots i totes a l’assemblea i l’atur del dia 18 de juny i defensar al NOSTRE secretari i a tots nosaltres i nosaltres…… Si no, la Direcció de Parcs i Jardins de Barcelona se sentirà forta per a sostreure’ns cada vegada més els nostres drets i llavors, qui seran els següents?

16/06/09 02:00 – Vilanova i la Geltrú – Míriam de Lamo

El comitè de treballadors de Prysmian i la direcció de l’empresa van reprendre les negociacions ahir al matí, després que la plantilla desconvoqués una vaga de 14 dies, dijous. El comitè ha contractat un advocat que estudia els 19 acomiadaments que ha realitzat l’empresa, i sobre els quals ha d’arribar a un acord amb Prysmian. D’altra banda, ahir els representants de la plantilla van proposar a l’empresa una millora de les condicions econòmiques dels 25 treballadorsque vol prejubilar.

Dimarts passat 9 de juny la Coordinadora d’Informàtica i Consultoria de la CGT va convocar dues concentracions simultànies a Barcelona i Madrid, amb el lema “Contra la Precarietat, pel futur de la Informàtica”. En un sector històricament desmobilitzat com el de la informàtica, la CGT està afermant la seva activitat sindical, creant noves seccions i començant a tenir presència en el carrer.

La concentració més nombrosa va ser la de Madrid, amb unes cent persones que es van concentrar davant de la Patronal del sector, la AIC. A Barcelona la Coordinadora es va concentrar enfront de les oficines d’Atos Origin, empresa a la qual pertany Diego Pavía, el president de la Patronal del sector.

Barcelona: Dijous 18 de juny, 19:00h. Casa de la Solidaritat, C/ Vistalegre, 15. (Metro Sant Antoni)

Ningú dubta que la crisi serà cada cop més profunda, que vindran més atacs (Reforma Laboral, Directiva de la Vergonya…) i que el curs que ve ens esperen més mobilitzacions.

L’any 2010 la presidència de la Unió Europea l’assumirà el govern espanyol i ens ha de servir per denunciar i mobilitzar-nos contra aquesta Europa del capital en les diferents cimeres que esfaran.

Manifestació antirepressiva

DISSABTE 27 DE JUNY 2009

12h FORAT DE LA VERGONYA (Barcelona)

Un cop mes ens veiem obligades a sortir al carrer amb la necessitat de pressionar als que governen i denunciar el seus intents de fer callar les veus dissidents d’aquest sistema, així com donar suport a tants i tants col·lectius que continuen lluitant per un canvi real a les seves vides (veïns i veïnes que son exclosos pels macroprojectes urbanístics agressius, treballadors en lluita per millores al seus llocs de treball, estudiants contra la privatització de l’ensenyament,…)

Dia a dia ens trobem amb diferents intents de fer desaparèixer aquestes lluites, son les múltiples cares que conformen una única estratègia repressiva. Alguns dels mecanismes que més sovint trobem són:

1. Els intents d’instaurar la por a través de les actuacions del cossos repressius policials.

Després de prop de dos anys de reiterats incompliments del Conveni per part de la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i després de la realització d’una Assemblea de Treballador@s al febrer del 2008 on la majoria de la plantilla decideix donar suport la proposta de CC.OO, USOC i UGT de realitzar mobilitzacions sostingudes en el temps (no s’ha realitzat cap) en contra de la proposta de CGT de realitzar de forma immediata i concreta (per a març del 2008) aturades i manifestacions.