Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) i Solidaritat Obrera (SO), convocants de la Vaga General del 29 de Març, valorem molt positivament el grau de seguiment i participació en les mobilitzacions durant aquesta jornada de vaga.

A pesar de la intimidació i de les amenaces amb que moltes empreses han tractat d’impedir la participació en la vaga, a pesar de la campanya mediàtica contra la mateixa, a pesar dels intents de criminalització i repressió del govern, milions de treballadors i treballadores han mostrat el seu rebuig a la reforma laboral, les retallades socials i a una política econòmica que està atacant els drets i el nivell de vida de la majoria de la població, afirmant la seva voluntat de lluita.

Valorem de forma especialment important, el grau de participació en els piquets i mobilitzacions d’aquelles organitzacions sindicals i moviments socials combatius, oposats al Pacte Social que entenem que, davant els atacs del govern, no hi ha res que negociar i que l’única opció és la continuació i l’enduriment de la mobilització fins a aconseguir la derogació de la reforma laboral i tota la bateria de retallades i lleis econòmiques antiobreras i antisociales que ens agredeixen brutalment.

De l’efectivitat de la Vaga i les manifestacions contra els atacs del govern donen fe els recents intents de criminalitzar i impedir la mobilització i l’activisme social mitjançant reformes del codi penal que rebutgem frontalment.

Ara es tracta de seguir plantejant noves accions que donin continuïtat al 29M. En aquest sentit, CGT, CNT, SO cridem a la participació massiva dels treballadors i treballadores de tota condició en les mobilitzacions que convoquem per al 1r de Maig, una jornada que ha de donar continuïtat a la dinàmica de lluita engegada per la vaga general del 29M. Igualment, donem suport a les mobilitzacions convocades a nivell mundial i en l’estat espanyol per a les jornades de maig 12M i 15M.

Per a CGT, CNT i SO la dinàmica de negociació permanent i cessió de drets de la qual és depenent el sindicalisme institucional, està esgotada. Per això, entenem que la vaga del 29M marca el camí a seguir, que no pot ser altre que el de la confrontació i la lluita contra un sistema que vol acabar amb els drets més elementals.

Així, ens comprometem a impulsar noves mobilitzacions, jornades de lluita, la convocatòria d’una nova Vaga General…, que ens permetin acumular forces per a aconseguir els nostres objectius de defensa dels drets laborals, socials, llibertat i justícia social. Finalment, tornem a reiterar que aquesta lluita volem fer-la al costat d’aquelles organitzacions sindicals de classe i moviments socials combatius que comparteixin aquesta necessitat.

Confederació General del Treball – CGT Confederació Nacional del Treball – CNT Solidaritat Obrera – SO

Attached documents

Comunicat de CGT – CNT – SO després de la Vaga General del 29M

Vaga general, guerra de xifres. Dia d’excessos policials. El govern transmet un discurs de normalitat. Els dirigents dels dos grans sindicats, Toxo i Méndez, aprofiten la gran afluència de gent a les manifestacions per a ampliar el termini de negociació fins a maig. La ministra de Treball, Fátima Báñez, afirma que “la senda reformista és imparable”, ara és el torn dels pressupostos. Una retallada del 17% de mitjana per ministeri per a tornar “a la senda del creixement”. El lema d’UGT-CCOO per a la jornada de vaga apel·lava a conservar el que queda perquè “volen carregar-se’l tot”.

Però el corró no és nou, des dels anys 80′s, la major part de les legislacions, tant a nivell nacional com internacional, van dirigides a fomentar la desregulació de les finances, reduir la pressió impositiva sobre les rendes més altes, afavorir la deslocalització de la producció i precaritzar l’ocupació. L’economia financera es converteix en el lloc privilegiat per als negocis i el poder adquisitiu dels treballadors deixa d’estar vinculat a l’augment dels salaris i comença a ser mantingut per l’accés al crèdit.

La por que expressen els grans sindicats i les esperances que ven el govern remeten a imatges del passat, d’un temps que es va venir a baix amb la crisi. El passat recent té molt a veure amb els problemes actuals. Els anys del boom immobiliari, del que van ser responsables els partits governants, i les cúpules sindicals grans actors[ de repartiment, no són precisament un horitzó desitjable. Estem en un moment de grans canvis, ningú sap el que pot succeir perquè tot depèn del que vagi ocorrent.

Tractar de conservar el que s’està perdent no assegura que a poc a poc desaparegui. Però les agendes, que vénen marcades per ens que ningú ha triat, poden sofrir imprevistos a causa de les inclemències del malestar ciutadà. La vaga general ha demostrat que hi ha molta gent que rebutja la reforma laboral i les polítiques d’ajustament. Hi ha qui diu que “només han parat les indústries i els transports”. Algú respon que “no som un país industrial”. Una tercera persona afegeix que “els carrers estan plens de gent i això és l’important”.

Quan la precarietat laboral o l’atur són una realitat per a la majoria de treballadors i treballadores, les vagues cobren un significat diferent i les reivindicacions sobrepassen el merament laboral. En temps de crisi, quan la riquesa és major que en cap altre moment previ, parlar de sacrificis és molt covard. Després que salvar als bancs hagi augmentat el deute de diversos països europeus, els ajustaments sonen a estafa. Una vegada han succeït les revolucions àrabs i s’han pres places a Europa i EEUU, coneixem la força de la cooperació.

Durant el pròxim mes veurem de quina manera els grans sindicats tracten d’administrar la multitudinària resposta en els carrers i si el govern cedeix en alguns aspectes de la reforma laboral. En paral·lel a les negociacions entre el govern i els sindicats majoritaris succeiran coses. La primavera és temps de sortir al carrer per a aconseguir un rescat ciutadà. El compte enrere per a la convocatòria global del 12 al 15 de maig ja ha començat.

http://madrilonia.org/2012/03/despues-de-la-huelga-empieza-la-cuenta-atras/

La CGT responsabilitza al Govern d’intentar manipular l’opinió pública al falsejar les dades reals sobre la incidència de la Vaga General. Els índexs de participació en la Vaga General superen infinitament els aportats pel govern i oscil·len, per sectors, des de més del 90% en el transport al 50% en altres sectors com els serveis i comerços. En conseqüència, la CGT exigeix al govern de Rajoy que retiri la Reforma Laboral.

Per a la CGT, la jornada de Vaga General del 29M cal catalogar-la com èxit rotund, ja que, a pesar de les amenaces, xantatges, por a ser acomiadat… de la patronal i govern, hi ha hagut un seguiment molt important, molt superior a la Vaga General del passat 29 de setembre de 2010, tant en la quantitat de tancament d’empreses i fàbriques, com en els innumerables piquets informatius, com en les massives manifestacions produïdes al llarg de la jornada en tot el país, de nord a sud, d’est a oest, com fent vaga de consum.

Sens dubte, han estat milions de persones, les que han intervingut directament en l’èxit global del que ha significat aquest dia de Vaga General. Per altra banda, la CGT exigeix als sindicats institucionals que escoltin el clam del poble en el carrer i que no tornin a asseure’s

Èxit inqüestionable de la vaga general convocada avui dia 29 de març. Això si entenem aquest èxit pel que fa a xifres de participació a les manifestacions i seguiment de la vaga. Aquesta és la notícia realment important. En un context tant difícil com el que hem tingut els darrers mesos, en un moment en que fer vaga ja vol dir per moltes persones jugar-se-la directament, que malgrat tot la gent hi hagi participat d’aquesta manera vol dir un desacord profund amb aquesta reforma laboral en particular i amb la solució a la “crisi” que es planteja des d’instàncies nacionals, estatals i supra-estatals (que són aquestes últimes lesque realment manen).

La vaga d’avui és un pas per a dir que no estem d’acord ni amb la reforma laboral ni amb tota la política de retallades que es duen a terme. És una jornada de lluita, però no pas l’última. Avui sortim al carrer i demà continuarem treballant fins que no aconseguim que deroguin la reforma i canviïn de política.

Nosaltres no negociem aquesta mena de reformes. Per això tenim una convocatòria pròpia que parla de derogació, perquè és evident que és una contrareforma que va contra tots els principis del dret laboral i no hi ha opció a negociar. La reforma no és negociable: el text s’ha de suprimir completament, i tot allò que es pugui preveure en matèria laboral ha d’anar en sentit contrari al que espreveu.