CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Anarquisme

Jornada sobre el pensament polític de Salvador Seguí el 4 de febrer a Tornabous (Urgell)

Jornada EL PENSAMENT POLÍTIC de SALVADOR SEGUÍ RUBINAT

a la seva població natal TORNABOUS, al Cinema Flotats

Dissabte, 4 de febrer 2017

10h30m Presentació Jornad(A)

Exposició “Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Lleida” al vestíbul

11h Presentació del llibre “El pensament polític de Salvador Seguí” amb l’autor Xavier Diez i Jordi Martí Font autor del pròleg.

Llegir més »

Valoració d’Embat de la Vaga del 18G a l’educació pública

Una mobilització important durant el debat de pressupostos, tornem als carrers i construim la Vaga del 9F

Aproximadament unes 1.000 persones vàrem participar a la concentració davant del Parlament a la jornada de vaga del 18G durant el debat de presupostos, amb l’objectiu d’exigir un augment d’inversió a l’educació pública. Mentre a dins estaven reunides les comissions d’educació, sanitat, etc. a fora cridàvem juntes les assemblees grogues, plataformes i coordinadores per l’escola pública, la marea blanca, la marea pensionista, la marea turquesa, la PAICAM, les Kellys, Drets per totes, feministes indignades, ateneus i assemblees llibertàries, sindicats de docents i d’estudiants, etc. Aquest suport a la vaga del 18G, convocada per CGT Ensenyament, va ser molt important, i posa de manifest la necessitat de buscar lluites aglutinadores, fronts comuns, i tornar als carrers amb plans de lluita i objectius clars.

Llegir més »

Curs de Formació a Terrassa: ‘Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya’

Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya

Cicle de conferències-debat

Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed i el Consell de l’Escola Nova Unificada

El Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i CGT Terrassa hem organitzat un cicle de conferències-debat sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya. Concretament, es desenvoluparan els plantejaments de Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed. El curs està dirigit especialment a professionals docents, però, tanmateix, està obert a tots els interessatsen la matèria.

Llegir més »

Al voltant de l’anarquia

Popularment, la paraula anarquia s’associa a desordre, caos, destrucció… i és evident que una de les accepcions del mot és precisament la que definirien aquestes tres paraules juntes, una accepció que malgrat ser majoritària no té res a veure, precisament, amb la definició que caldria utilitzar per referir-nos a l’anarquia com a objectiu polític de les les ideologies que sota el nom singular d’anarquisme s’han desenvolupat en el nostre món almenys des que Pierre-Joseph Proudhon es va definir com a anarquista en el seu assaig “Què és la propietat?”

La paraula anarquia (del grec ἀναρχία) i el seu sinònim acràcia, serveix per designar aquelles situacions on es dóna l’absència d’Estat, de l’aparell jurídic i administratiu en qui recau l’exercici del monopoli de la força per tal de mantenir l’ordre social existent que, pels anarquistes, és profundament autoritari, classista i insolidari. Són aquests tres, precisament, els contraprincipis de la Revolució Francesa (basada en la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat), un dels moviments que des de l’anarquisme es reivindica com a seminal junt amb la Comuna de París, el 1871.

Llegir més »

Disponible la digitalització del diari ’Catalunya’, 1937-1938

EL DIARI “CATALUNYA”: GUERRA I REVOLUCIÓ SOCIAL EN LLENGUA CATALANA

El diari “Catalunya”, íntegrament editat en llengua catalana, és una de les aportacions periodístiques llibertàries més valuoses que es van donar, en temps de revolució social i de lluita sostinguda contra el feixisme, a Catalunya durant el període històric de la Guerra Civil, que abasta històricament des del 18 de juliol de 1936 fins als primers mesosde 1939.

Llegir més »

Governabilitat i pressupostos

Una organització que pretén ser revolucionària en cap cas es pot sentir interpel·lada per la governabilitat capitalista. I això és aplicable a molts nivells, a molts plànols diferents de la realitat. Un exemple el podem trobar en el món sindical. De vegades he vist com quan una secció sindical entra a un comitè d’empresa, i especialment quan ho fa en majoria, se sent imbuïda d’una espècie de responsabilitat respecte la mateixa empresa. La distància amb l’empresari disminueix perquè, es clar, cal resoldre problemes amb els que ell es troba: com afrontar oscil·lacions en la demanda de productes que motiven pics de treball en determinats moments, com resoldre una reducció de les transferències públiques (en l’àmbit de l’administració) que afecta directament als/les treballadores, etc. Mentre, augmenta de manera directament proporcional la distància amb la resta de treballadores, aquells i aquelles que passen totes les seves hores treballant, que no s’integren a les dinàmiques institucionals de la regulació de les relacions socials dins de l’empresa.

Llegir més »

L’acció directa com a pedagogia

Què és l’acció directa?

L’acció directa com a pràctica revolucionària i estratègia llibertària de canvi social: comprendre-explicar-desenvolupar

L’acció directa és un dels conceptes que defineix la pràctica anarquista des dels seus inicis. Els grans clàssics que escriurien sobre la moral anarquista i sobre el suport mutu també ho farien sobre l’acció directa. De fet aquest és el pilar de l’estratègia per a aconseguir crear aquest canvi social i de consciència col·lectiva del que parla l’anarquisme. Entenc l’acció directa com aquella acció o iniciativa col·lectiva o individual que és organitzada per qui pateix una situació concreta. Respon a les agressions rebudes o a situacions concretes, o també cerca la creació d’unes condicions x, sempre amb els mitjans que es tenen a mà. Entenc que per aquest principi són les afectades les que fan ús de l’acció directa, ja sigui en el cas de donar una resposta o frenar una agressió, ja sigui per anar creant unes millors condicions de vida i de futur. Per tant s’oposa per definició a les opcions de la mediació i la representativitat o delegació política. Llavors, es tracta d’una acció organitzada per les interessades o subjectesde lluita que comporta autoorganització.

Llegir més »

Ja ha sortit l’Agenda Llibertària 2017

Ja tenim feta l’Agenda Llibertària de 2017. Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2017-2018, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.

Enguany l’agenda recull textos sobre la guerrilla llibertària aprofitant que el 2017 la Marxa-Homenatge als Maquis arriba a la seva vintena edició.

Llegir més »

‘Barcelona 1909. La revolución de Julio’, un llibre de Leopoldo Bonafulla

Recentment s’ha reeditat el llibre que tot apassionat per l’història de la ciutat de Barcelona agraeix poder llegir, una història que forma part del llegat històric social d’un món que es va obstinar a buscar els privilegis d’uns en detriment dels molts, i que d’alguna manera va apartar i va reprimir als seus millors fills pel simple fet de tenir criteri en les seves opinions. Es tracta de ‘Barcelona 1909. La revolución de Julio’ (Ediciones Dirección Única, Barcelona 2016, 305 pàg.)

La coneguda “Setmana Tràgica” de tan profunda memòria entre les generacions arribades del segle XX, que fins i tot podem afirmar que durant molts anys només la historicitat dels anglosaxons va poder fer-se càrrec, diguem entre cometes, amb dignitat en els anys 70 amb l’aparició del llibre de la americana Joan Connnelly Ullman i la seva Setmana Tràgica editat per Ariel; un treball d’investigació molt ben resol.

Llegir més »

El davantal de Durruti, 80 anys més tard

“A principios de 1936 Durruti vivía justo al lado de mi casa, en un pequeño piso en el barrio de Sants. Los empresarios lo habían puesto en la lista negra. No encontraba trabajo en ninguna parte. Su compañera Émilienne trabajaba como acomodadora en un cine para mantener a la familia.

Una tarde fuimos a visitarle y lo encontramos en la cocina. Llevaba un delantal, fregaba los platos y preparaba la cena para su hijita Colette y su mujer. El amigo con quien había ido trató de bromear: “Pero oye, Durruti, ésos son trabajos femeninos.” Durruti le contestó rudamente: “Toma este ejemplo: cuando mi mujer va a trabajar yo limpio la casa, hago las camas y preparo la comida. Además baño a la niña y la visto. Si crees que un anarquista tiene que estar metido en un bar o un café mientras su mujer trabaja, quiere decir que no has comprendido nada.”

Testimoni recollit a Hans Magnus Enzensberger, ‘El corto verano de la anarquía’ (Barcelona, Anagrama, 2002).

Llegir més »

Converses amb Paco Madrid

Ja fa uns quants anys que vaig conèixer Paco Madrid, però com tenim clar què “la vida es poc més què un instant”, sobretot quan les sensibilitats flueixen i tot just és necessari que siguin perceptibles per què allà hi són, sempre omnipresentsper quan calguin.

Llegir més »

Els Pactes de la Moncloa. D’aquella pols venen aquests fangs

Situem-nos en el context de l’època… El dictador Franco havia mort amb prou feines feia dos anys, els partits polítics sorgits de les primeres eleccions (juny del 77) hagudes a Espanya des de febrer de 1936 estaven buscant el seu lloc a l’espai polític del que més tard es va dir Transició. El timó de la política va recaure sobre Adolfo Suárez (llavors ministre-secretari general del Movimiento, càrrec que equivalia al lloctinent del dictador, dins del partit únic: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS), president d’un recentment il·luminat partit de centre-dreta, sorgit de l’aliança variopinta (mentre van mantenir el poder) de exfalangistes, liberals, opusdeístes, monàrquics i postfranquistes convertits, per art de màgia i per la imperant necessitat d’adaptar-se als nous temps, en demòcratesde tota la vida.

Llegir més »

Desobeïm als carrers. El 19 de novembre a Berga reinauguració del carrer Marcel·lí Massana i inauguració del carrer Alfonsina Bueno

Desobeïm als carrers. Desobeïm per la memòria

El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs és un centre de documentació, recerca i difusió historicosocial de Berga. Treballem per la recuperació de la memòria històrica, especialment, del moviment obrer a la comarca. Durant els més de 15 anys de vida de l’associació hem editat diverses obres en aquesta línia. L’última publicació ha estat la reedició de la biografia de Marcel·lí Massana a cura de Josep Maria Reguant. Precisament, el 21 de maig d’enguany, després de la presentació del llibre esmentat vam inaugurar simbòlicament el carrer que volem que porti el seu nom amb la col·locació d’una placa que així ho assenyala a la seva casa natal.

Llegir més »

Jornades ‘Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya’ a l’Ateneu La Base, Poble Sec (BCN)

JORNADES — Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya

Tindran lloc a l’Ateneu La Base, Carrer de Les Hortes 10, Barcelona, de 19 a 21h.

Amb la finalitat d´apropar la cultura a tothom, hem coorganitzat, juntament amb Deixem de ser una illa-cgt ensenyament, un cicle de xerrades sobre la pedagogia llibertària a Catalunya.

En elles ens aproximarem a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Aquest impuls pedagògic va animar la creació de diferents tipus de centres educatius, com les escoles racionalistes o l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina de transformació i justícia social.

Llegir més »

Una introducció al pensament anarquista

El cert és que no és gens senzill sintetitzar la història d’un fenomen tant summament complex i multiforme com és l’anarquisme. Per això, més que realitzar una síntesi, intento esbossar algunes de les característiques de l’anarquisme i proporcionar algunes pinzellades sobre la seva història, que abasta un període de prop de dos segles, per tal de suscitar alguns elements de debat.

L’anarquisme és un corrent de pensament i d’acció que propugna la institució d’una societat organitzada sense cap forma d’autoritat ni d’estructura jeràrquica de poder, i especialment (si bé no exclusivament, però sí que es tracta del seu tret distintiu respecte d’altres corrents del pensament socialista) sense cap forma de poder polític.

Llegir més »

L’Ajuntament de Berga: memòria històrica a cop de multa

L’Ateneu Columna Terra i Llibertat ens informa que la resposta de l’Ajuntament de Berga a la seva campanya de dignificar els carrers de Berga posant noms d’obrers i obreres que van dedicar la seva vida a la lluita per la justícia social i la llibertat ha estat, de moment, una multa de 750.01 euros.

També informen que el proper mes de novembre la campanya continuarà amb el nou carrer dedicat a l’Alfonsina Bueno Vela, militant que va anar a parar als camps de concentració nazis per la seva lluita antifeixista a l’exili i amb una segona placa al carrer Marcel·lí Massana. D’altra banda, també esperen comptar als esmentats actes amb la presència del company Joan Busquets, exmembre del grup guerriller de Marcel·lí Massana.

Llegir més »

Diccionari militant: Manuel Pérez Fernández (1887-1964), fundador de la FAI i organitzador confederal

Manuel Pérez Fernández va néixer a Espanya el 10 d’agost de 1887. Va créixer al Brasil, en una família d’origen espanyol. La seva família materna, profundament catòlica i d’idees reaccionàries, comptava amb diversos generals de l’exèrcit. Tres germans de la seva mare van ser generals espanyols i un d’ells va morir a Cuba, en lluita contra els independentistes cubans.

Llegir més »

Entrevista a Manuel Delgado: ‘En una ciutat que s’ensorra per la misèria hi ha qui creu que el problema és que cremi una paperera’

Quines conseqüències poden tenir esclats socials com el sorgit a Gràcia arran del desallotjament del Banc Expropiat? A què respon? L’antropòleg i professor universitari Manuel Delgado (Barcelona, 1956) fuig de les respostes hegemòniques i, sobretot, de les simples i políticament correctes per abordar aquestes qüestions. Autor d’obres com ‘El espacio público como ideología’ (2011) o ‘La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del Modelo Barcelona’ (2007) i expert en el conflicte urbà, es mostra molt crític amb l’actuació dels Mossos d’Esquadra i alerta de la persistència d’un discurs provinent de l’ordre social dominant que criminalitza els moviments socials.

Llegir més »

Curs sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya a La Selva del Camp

CURS: ELS INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA
El curs sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya, aquesta tardor, a La Selva del Camp.

Amb la finalitat de seguir apropant la cultura a tothom, el Centre d’Estudis Selvatans i Deixem de ser una illa – Secció d’Ensenyament de la CGT de Tarragona, un cicle de xerrades sobre els inicisde la pedagogia llibertària a Catalunya.

Llegir més »

Bloc Antiautoritari a la manifestació de l’11 de Setembre a Barcelona. El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent

11 de setembre del 2016 – Bloc Antiautoritari – 18:30 pl. Urquinaona, Barcelona

Quan intentem cercar referents alhora de pensar en l’alliberament del nostre poble, acostumem a sentir que el que cal és emmirallar-se en els estats europeus, als auto-anomenats occidentals o en alguns casos fins i tot, a models teòricament socialistes de país. Aquesta construcció de referents, sense qüestionar-ne el model econòmic, polític o social fa que plantegem que en aquesta construcció del nostre futur nacional calgui cercar altres referents. Estem referint-nos a la regió de Rojava situada al Kurdistan, sota administració teòrica de l’Estat Siri, però independent “de facto”, o a les comunitats rebels autònomes de Txiapes o Oaxaca a Mèxic, entre d’altres.

Llegir més »

Terra i llibertat. Comunicat de la CGT de Catalunya per a l’Onze de Setembre de 2016

Terra i llibertat

Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots els nivells. Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris de la nostra organització.

Llegir més »