CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Antifeixisme

#ProuRacisme, manifestació el 19 de març a Barcelona en el marc de la jornada internacional contra el racisme, el feixisme i la islamofòbia

Manifestem-nos el proper 19M per dir… #ProuRacisme!
#RefugeesWelcome • #StopIslamofòbia • #StopLGBTIfòbia • #FeixismeMaiMés • Per la pau i la convivència

Manifestació a Barcelona, dissabte 19 de març, 17h. Estació de França.

A Barcelona, farem una ruta gens típica, des de prop de l’Estació de França (on arribava la immigració del sud als anys 50 i 60) fins al mar a la Barceloneta. De camí, hi haurà diversos esdeveniments lúdics/artístics/polítics, en punts emblemàtics(Plaça d’Antonio López – Port Vell – Barceloneta – Mar).

Llegir més »

Campanya pel tancament de la llibreria Europa de Barcelona

Campanya “Tanquem La Llibreria Europa”

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme-Gràcia ha iniciat per aquest any 2016 una intensa campanya per tancar definitivament la neonazi Llibreria Europa.

Estem treballant en diferents fronts per fer efectives les nostres accions i per consolidar un ampli suport social, associatiu i institucional.

Llegir més »

El 18 de desembre sortim als carrers de Barcelona per dir que obrin les fronteres i tanquin el CIE

Obriu les fronteres!
Concentració, marxa i concert a Barcelona.
Divendres 18 de desembre, 18:30h Plaça de Sant Jaume, marxa fins a la plaça de Jean Genet.
Concert amb Coral de Iaioflautes, Rosa Sánchez, Che Sudaka, Bonobos, Dani Caracola i Alekos.

NOTA de PREMSA: La mobilització s’emmarca dins el Dia d’Acció Global contra el racisme i pels drets de les migrants, refugiades i desplaçades

El 18 sortim als carrers de Barcelona per dir que obrin les fronteres i tanquin el CIE

Entitats i col·lectius relacionats amb la migració convoquem una mobilització aquest divendres 18 de desembre a plaça Sant Jaume pel Dia del Migrant

Dimarts 15 de desembre de 2015.- Avui en roda de premsa s’ha presentat la mobilització a Barcelona pel 18 de desembre, el Dia del Migrant. Espacio del inmigrante, Papers per a tothom, Sense Fronteres Cornellà, Sindicato Popular de Vendedores de Barcelona, SOS Racisme, Stop Mare Mortum, Tras la manta i Unitat contra el feixisme i el racisme, a més de les campanyes Papers sense contracte i CIE mai més, convoquem una concentració el proper divendres 18 de desembre a les 18:30h a la plaça de Sant Jaume on es farà lectura del manifest unitari. Després es farà una marxa fins a la plaça de Jean Genet on des de 18:30h a 21h esfa un concert.

Llegir més »

Entrevista a l’Enric Casañas. La dignitat dels perdedors, que van il·luminar el món, en memòria de la seva mort recent. Que la terra li sigui lleu

Biografia de l´Enric Casanyes Piera, per Manel Aisa

L’Enric Casanyes Piera (1919-2015) fou un històric llibertari que al llarg de molts anys el varem entendre com una persona que sempre ens va parlar amb claredat, senzillesa i molta humilitat, que en cap moment va tractar d’imposar el seu criteri, i amb el pas del temps, és una de les persones que guanyen i fan respectar la seua manera d’estar i el seu criteri d’home lliure que sempre va caminar i aprendre quina era la nostra raó de ser.

La cooperació, la socialització de les nostres vides és el camí que per raons de injustícies classistes es fomentaren en un període de revolució industrial on molt pocs tenien els drets adquirits de la vida social, per la qual cosa els homes i dones dels pobles injustament tractats tingueren que començar a organitzar les seves vides i construir una societat, i Enric Casanyes Piera forma part d’aquests homes i dones. Ja procedia d’uns vincles familiars molt directes amb les lluites obreres de moments anteriors, i de ben jovenet ja estava militant amb les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet, que eren els seus barris, quan amb al maig de 1935 el varen detenir amb 16 anys amb altres companys i l’acusaren de boicotejar els tramvies de Sant Andreu a Sant Adrià, quan col·laboren amb els obrers del sector que estaven en vaga i es cremaren alguns dels tramvies d’aquella línea.

Ell, Casanyes, a penes tenia 16 anys, i ja trepitjava la presó, ell que havia nascut al 1919, un any que podem destacar perquè un dels seus familiars, Simó Piera, fou un dels obrers a destacar en aquell moment de la Vaga de la Canadenca i fundador de la CNT de 1910 i Salvador Seguí havia voltat per casa seua quan ell era xicotet.

Llegir més »

Luigi Gnecchi, criminal de guerra absolt i condecorat?

El judici obert a Barcelona l’any 2010 contra l’aviació feixista italiana per crims de lesa humanitat, comesos durant els bombardejos de Barcelona del 1938, ha donat un gir preocupant en aquests últims mesos.

El 28 de desembre del 2014 el Ministeri de Justícia va fer pública una declaració oficial, després de tres anys de silenci, en la qual instava la justícia italiana a col·laborar amb la lleialtat que exigeixen els tractats de coordinació judicial europeus.

Des del començament del litigi, la república italiana s’ha desentès d’un judici que posa en qüestió el revisionisme històric que actualment es viu a Itàlia (com per exemple, la difusió de la imatge del militar-cavaller, que comporta la rehabilitació de combatents feixistes), i que reclama l’assumpció de responsabilitats i indemnitzacions. Les paraules forçades de la justícia espanyola arriben amb retard, volen tapar el postfranquisme en què està instal·lat el règim i, alhora, pretenen conjurar el ridícul internacional que significa mantenir una posició condescendent amb qui no compleix les seves obligacions elementals.

Llegir més »

Amb els migrants i els refugiats, contra el feixisme i la hipocresia

Amb els migrants i els refugiats, contra el feixisme i la hipocresia

Desenes de milers de persones s’estan jugant la vida cada dia intentant esquivar les defenses de l’Europa Fortalesa. Evitant la mutilació de les concertines a Ceuta i Melilla, l’ofegament diari, inquantificable i silenciós per tota la riba de la Mediterrània, o bé passant per sota de les alambrades dels països dels Balcans i de l’est d’Europa. Aguantant la respiració contra els gasos lacrimògens a Hongria, resistint les pallises de les policies estatals, la fam i set del desert o les bales i violacions de les guerresque Occident promou i financia.

Llegir més »

‘Atado y bien atado’

“De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són només silenci.
De vegades la pau
fa gust de mort.”

(Raimon 1967)

Mai he estat a cap escenari d’alguna gran batalla de la Segona Guerra Mundial, com el desembarcament de Normandia, o les batalles de les Ardenes, Stalingrad o Kursk. Tampoc he visitat pobles arrasats pel feixisme, com Lídice a la República txeca. En canvi, si que he tingut l’oportunitat de veure els barracons, els forns, les dutxes dels camps de concentració ara convertits en museus d’Auzwitch i Dachau, a Polònia i Alemanya respectivament.

Llegir més »

Jornades d’UCFR el dissabte 18 de juliol a Sant Pere de Ribes

Jornades de formació i reflexió d’UCFR

Dissabte 18 de juliol.

Ger, Carrer del Pi 25, 08810 Sant Pere de Ribes

10,30h-12,00h: Debatem temes de fons en grups reduïts

És millor ignorar els feixistes? Tot racista o homòfob és feixista? És justificable limitar la llibertat d’expressió de l’extrema dreta?… Debatrem en grups reduïts algunes de les preguntes típiques amb les que ensenfrontem.

Llegir més »

Campanya Sergi Llibertat, per aturar l’entrada a la presó del militant antifeixista condemnat a 3 anys

La campanya antirepressiva «Sergi Llibertat» es posa com a fita aturar l’entrada a presó de l’activista antifeixista i llibertari Sergi Hernàndez.

L’activista de Badalona ha estat condemnat a tres anys de presó per una agressió amb l’agreujant d’“odi ideològic” durant una protesta per un concert organitzat al Poble Nou per la ultradretana Democracia Nacional que va acabar en aldarulls, el 12 d’octubre de 2011.

El 12 d’octubre de 2011 una contramanifestació convocada per rebutjar un concert organitzat per la formació neonazi Democràcia Nacional al barri del Poble Nou de Barcelona, va acabar en aldarulls, i un dels organitzadors del concert, el conegut neofeixista i militant de Plataforma x Catalunya Alejandro Fernández va patir algunes lesions.

Llegir més »

Declaració d’UCFR. No a la impunitat del feixisme: l’antifeixisme no és cap crim

No a la impunitat del feixisme: l’antifeixisme no és cap crim

Rebem amb estupor i indignació la petició de 17 anys de presó per a 6 persones acusades d’una presumpta agressió contra un grup de nazis, el 12 d’octubre de 2013 a Barcelona.

Exigim que es mantingui la presumpció d’innocència: qualsevol acusació s’hauria de basar en proves clares. Temem, però, que s’ha aplicat el vell criteri de “detinguin els i les sospitoses habituals”. És encara pitjor perquè sembla que s’ha actuat en base a acusacions fetes pels propis nazis.

Llegir més »

Rescatant els noms de l’oblit : Todoslosnombres.org compta amb 82.008 persones, 644 microbiografies i 976 documents sobre desapareguts/des durant la repressió franquista

Rescatant els noms de l’oblit

El web Tots (…) els noms continua recollint noms, històries i documents sobre les persones desaparegudes durant la repressió franquista. Facilita la col·laboració entre l’equip del projecte, les investigadores i les familiars de represaliades

El web Tots (…) els noms és una base de dades oberta de totes les persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme a Andalusia. Avui dia, compta amb 82.008 persones, 644 microbiografi es i 976 documents. Moltes de les cerques es fan des de Catalunya, on les descendents de persones desaparegudes intenten reconstruir una part silenciada de la seva història, aquella que les va fer emigrar de les seves terres per motius econòmics i de persecució social. El portal està promogut per l’associació andalusa Memoria Histórica y Justícia i per la Confederació General del Treball d’Andalusia.

Llegir més »

Stop Islamofòbia. Encerclem Pegida. Concentració a L’Hospitalet, dimecres 11 de març a les 19h.

Stop Islamofòbia. Encerclem Pegida.

Concentració, L’Acollidora, Rambla Just Oliveras (entre C/ Barcelona i C/ Enric Prat de la Riba), L’Hospitalet de Llobregat, dimecres 11 de març, 19h. (Metro Rambla Just Oliveras/Renfe L’Hospitalet)

Aquests dies s’ha anunciat —una altra vegada— l’arribada del moviment islamòfob alemany, Pegida, a l’Estat espanyol. Volen concentrar-se a L’Hospitalet el proper 11 de març.

Llegir més »

Manifest Internacional contra la impunitat dels crims del Franquisme

MANIFEST INTERNACIONAL CONTRA LA IMPUNITAT DELS CRIMS DEL FRANQUISME

Els sotasignats: (persones individuals i / o associacions, etc,)
Identificats amb el principi de justícia universal que atribueix a tots els tribunals nacionals de qualsevol país del món la competència per perseguir i jutjar als qui hagin comès crims contra la humanitat, independentment del lloc de la seva comissió i de la nacionalitat dels seus autors o víctimes, sent deure de tot Estat el implementar les mesures necessàries per a la investigació i enjudiciament d’aquests crims.

Llegir més »

La lluita contra l’oblit i la impunitat: judici a Espanya contra els crims de guerra de l’Aviació Italiana durant la Guerra Civil

En la Guerra Civil Espanyola es van experimentar nous mètodes bèl·lics. Entre ells, l’aviació va adquirir un protagonisme decisiu. Una forma d’utilitzar la força aèria va consistir en el bombardeig indiscriminat i sistemàtic sobre la població civil. Així es va convertir la rereguarda en front de guerra i es van vulnerar tots els tractats i convenis internacionals que es van signar al finalitzar la Primera Guerra Mundial.

Giulio Douhet, general italià, va ser un dels primers en teorizar sobre la participació de l’aviació en els conflictes bèl·lics. El 1929, Douhet escriu: «L’objectiu de la lluita bèl·lica ha canviat: ja no és la força de l’adversari, és la resistència moral de la nació enemiga […] Sobre aquesta cauran els cops més formidables […] es desencadenarà una carrera espantosa cap a la massacre».

A la fi de juliol de 1936 Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, que va ser determinant per a aconseguir la victòria. En la guerra aèria Mussolini va contribuir amb la Aviazione Legionaria i 764 avions. Hitler va aportar els militars que formaven part de la Legió Còndor i 277 avions. El conflicte espanyol també va servir com camp de proves per a les aviacions italiana i alemanya, que estaven desenvolupant armament i tecnologia aplicats a l’eficàcia destructiva [1]

La ciutat de Barcelona va ser una de les més castigades pels bombardejos de la Aviazione Legionaria. Mussolini va ser responsable directe dels moments més àlgids de la fustigació durant els dies 16, 17 i 18 del mes de març de 1938, en els quals van morir més de mil persones.[2] La brutalitat dels bombardejos de saturació va tenir tant eco internacional que Franco, després de trenta-sis hores d’atacs ininterromputs, va enviar a Roma dos telegrames ordenant parar l’acció immediatament.

Fins a ara les iniciatives polítiques empreses en el parlament català i en l’italià perquè Itàlia demani perdó han fracassat. Itàlia, al contrari que Alemanya, s’ha negat sempre a assumir qualsevol responsabilitat institucional derivada de la intervenció feixista.

Setanta anys després dels fets, el 2009, es va fundar a Barcelona l’associació AltraItàlia, que va agrupar a ciutadans d’origen italià residents en la ciutat. Gents que provenien d’un ampli espectre de l’esquerra i compartien un sentiment comú de vergonya i indignació per la banalització de la política que han generat els governs de Berlusconi. AltraItàlia criticava l’onada de revisionisme històric que sofreix la societat italiana i defensava la necessitat del record i la reparació a les víctimes del feixisme. L’Associació es va proposar portar a terme una acció judicial contra l’estat italià com resposta al negacionisme, a la falta d’excuses i compensacions i a les anomalies que planteja la realitat espanyola entorn de la memòria històrica.[3] Es va considerar a Itàlia responsable de crims de guerra i de lesa humanitat al bombardejar Barcelona entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939.

Els procediments judicials estableixen que les querelles han d’interposar-se contra persones concretes, en aquest cas els aviadors italians supervivents. Els demandants han de ser víctimes de l’acció dels denunciats. Els membres de AltraItàlia van iniciar contactes per a trobar persones que estiguessin disposades a denunciar els fets, comptant amb el suport jurídic i la personació en la causa de l’Associació. Dos veïns del popular barri marítim de la Barceloneta, durament castigat per la Aviazione Legionaria, van interposar les denúncies.

Al formalitzar l’acusació AltraItàlia declarava que: «Entenem la denúncia dintre d’un context de dret europeu i de construcció de les memòries compartides, però pensem que la reconstrucció d’aquestes memòries no és possible sense un clar i obert reconeixement de les culpes, que en aquest cas són particularment greus». L’Associació exigiria una indemnització simbòlica que comporti un acte oficial de disculpa. També proposava, en l’hipotètic cas que l’estat italià fos condemnat i obligat a reparar econòmicament a les víctimes, crear un fons per a la construcció i manteniment a Barcelona d’alguna infraestructura formativa o sanitària.

La denúncia es va presentar davant l’Audiència Nacional el 2 de juny de 2011 i, encara que es va admetre a tràmit, el tribunal es va declarar incompetent per raons d’àmbit territorial. Aquesta decisió deixava en suspens l’inici de les accions judicials fins que el passat 23 de gener de 2013 la secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona es va fer càrrec de la querella i va iniciar el procediment judicial[4]. La decisió va ser històrica ja que per primera vegada s’obria un judici a Espanya sobre crims de guerra perpetrats pel bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Aquesta situació era possible perquè els membres de la Aviazione Legionaria, cos expedicionari d’un país tercer que no havia declarat la guerra a la República, no queden protegits per la vergonyosa Llei d’Amnistia de 1977. Llei de punt final blindada per les posteriors lleis de Memòria Històrica que garanteixen la impunitat als criminals franquistes.

A pesar de la falta absoluta de col·laboració en aquesta iniciativa per part d’institucions i partits polítics, fidels també en aquesta ocasió al «pacte de l’Oblit», que ha marcat la mal anomenada transició espanyola, la interlocutòria de la secció X de l’Audiència Provincial recordava a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat d’actuar com part activa en el procés. Implícitament es recordava a aquestes institucions que el seu paper és el d’acompanyar i donar suport a les víctimes dels fets, tal com ha succeït nombroses vegades a Itàlia en els judicis contra els crims comesos per l’ocupant nazi al final de la Segona Guerra Mundial.

Una de les conseqüències concretes de la decisió judicial és que s’obre la via perquè altres poblacions afectades pels bombardejos emprenguin accions legals i es personin en el procés. L’acusació difon aquesta possibilitat a Catalunya i en altres territoris devastats per la Aviazione Legionaria, com en la vila baixaragonesa de Alcorisa.

Respecte als aviadors que estan vius, i podrien ser encausats per delictes imprescriptibles de lesa humanitat, es té notícia de l’existència de com a mínim quatre membres de la Aviazione Legionaria que van intervenir en la guerra d’Espanya. Una dificultat afegida per a la identificació dels responsables concrets dels bombardejos és que, com forma de protecció, les tripulacions entraven a Espanya amb identitat falsa.

La primera reacció de l’estat italià respecte a la denúncia va ser una declaració de col·laboració fidel amb la justícia espanyola. Al juliol de 2013, després de set mesos de silenci, el Ministeri de Defensa italià va respondre a la primera comissió rogatoria internacional que li demanava les filiacions i el parador dels membres de la Aviazione Legionaria amb base a Mallorca. Així es va facilitar a la magistrada titular del jutjat d’instrucció 28 de Barcelona, Olalla Ortega, un llistat incomplet d’oficials d’alta graduació de la Aviazione Legionaria que havien mort. Jaume Asens, un dels advocats dels denunciants declarava, «el Ministeri de Defensa només s’ha limitat a constatar la veracitat de les dades de quatre querellats identificats plenament per l’acusació».

Malgrat el requeriment de la jutge, l’estat italià no ha aportat més informació de tots els suposats participants en els bombardejos. La democràtica república italiana, com responsable civil subsidiària dels fets jutjats, és conscient que la dilació en el temps és el seu major aliat perquè es declari l’arxiu de la causa. D’aquesta forma l’estat italià incompleix els tractats jurídics bilaterals, europeus i internacionals que li obliguen a la col·laboració judicial.

Itàlia no es planteja realitzar cap acte simbòlic de desgreuge, ni de bon tros negociar una reparació econòmica, a pesar que la guerra de 1936-1939 va ser una bona operació per a les seves arques: Franco va saldar religiosament el deute de guerra mitjançant pagaments que es van allargar fins a la dècada dels seixanta.

Des de març de 2013 la jutge busca sense èxit als autors dels bombardejos. L’obstaculizació a la justícia s’ha evidenciat durant la primavera passada, quan en els mitjans de comunicació apareixia la notícia que en el mes de març s’havia condecorat al ex aviador Luigi Gnecchi al complir els 100 anys. La ministra de defensa italiana, Roberta Pinotti, felicitava de manera elogiosa al pilot, que havia fet mèrits per accions de bombardeig entre 1935 i 1943. En la fotografia publicada de l’ancià Gnecchi se li veia lluir amb orgull, entre altres, la primera medalla al valor per la seva participació en la Guerra Civil Espanyola.

Llegir més »

Agenda 2015 amb motiu del centenari de Quico Sabaté

Des de la revista Polèmica, amb motiu de la commemoració l’any 2015 del centenari de Quico Sabaté, hem publicat una Agenda per a 2015 on es recullen els moments més importants de la vida i la lluita de qui va ser l’enemic número ú de la dictadura franquista.

Quico Sabaté: l’home que mai es va rendir

El 1939 arriba la irremeiable derrota de la República espanyola. L’últim part de guerra posa el punt final a tres anys de resistència heroica contra l’avanç del feixisme a Europa. És la fi d’un somni de llibertat i revolució i el principi de quatre dècades d’infàmia.

La repressió que cau sobre el poble és brutal. El 1939 es trobaven preses en presons i camps de concentració aproximadament un milió i mig de persones. En el període que va des de 1939 a 1945 la població reclosa sumava 875.000 persones (un vuit per cent de la població activa de l’època). Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 1951, entre 1939 i 1945 es van produir a Espanya 164.642 casos de mort violenta.

Malgrat tot aquest horror, seran molts els que es negaran a rendir-se i seguiran lluitant dintre i fora de les nostres fronteres. Els que van partir a l’exili ho faran en la Resistència francesa, en les forces de la França Lliure, escampats per Europa i el nord d’Àfrica. Els que van romandre a Espanya uns es faran forts en boscos i muntanyes i els convertiran en els seus nous fronts de batalla, uns altres treballaran, sota l’amenaça permanent de la presó, la tortura o l’afusellament, per a reconstruir les organitzacions polítiques i sindicals, i buscar espais des d’on combatre la tirania.

De la immensa majoria d’aquests homes i dones no ha quedat cap record i solament sabem de la seva existència per la petjada que van deixar amb la seva lluita. D’uns altres, per contra, coneixem els seus noms, sabem on van lluitar i com van morir. Entre aquests està Francesc Sabaté Llopart. Conservar el seu record i donar-lo a conèixer a qui ens envolten, no solament és un deure cap a ells, sinó cap a tots els que sabem que van lluitar amb ells, encara que no sapiguem els seus noms. Però, sobretot, és un deure cap a nosaltres mateixos perquè, al cap i a la fi, que coneguem els seus fets no pot fer-los millors a ells, però sí a nosaltres. Nosaltres no podem guanyar les batalles que ells van perdre, però ells i l’exemple que ens van deixar sí poden ajudar-nos a guanyar les ques ens toca lliurar a nosaltres.

El 2015 commemorem el centenari del naixement de Quico Sabaté (1915-2015), Per a contribuir al record del que va ser el «enemic número ú» de la dictadura franquista, hem publicat una agenda en la qual hem procurat recollir els esdeveniments més importants de la seva vida i de la seva lluita incansable per la llibertat.

Agenda 2015 Centenari de Quico Sabaté

Format: 11 x 17 cm • 250 pàgines • 10€ • Edició en català i castellà.

Per a adquirir exemplars pots emplenar aquest BUTLLETÍ DE COMANDA o enviar un mail a jesus@nullpolemica.org indicant nom complet, adreça, codi postal i quantitat d’exemplars.

Llegir més »

Què hi ha en joc a Kobane?

Kobane, una petita ciutat kurda situada al nord de Síria, ha esdevingut en el darrer mes la pedra a la sabata de l’Estat Islàmic (EI). En el seu interior, les Forces d’Autodefensa Popular (YPG, en la sigla en kurd) intenten repel·lir el setge islamista, que ha concentrat a la zona una gran part de les unitats que van prendre la localitat siriana de Raqqa, el seu bastió. La ferotge resistència de Kobane, que semblava inexorablement destinada a caure en mans de l’EI, i les imatges de les guerrilleres de la unitat femenina de les YPG (les YPJ), han despertat la curiositat d’un ampli espectre de mitjans, des de la BBC i The Guardian fins a la revista Marie Claire.

Llegir més »

Concentració: Feixisme Mai Més! Ni a Lleida ni enlloc, divendres 26 de setembre

COMUNICAT D’UCFR LLEIDA DAVANT L’AGRESSIÓ RACISTA I FEIXISTA DE DILLUNS 22 DE SETEMBRE A LA CIUTAT DE LLEIDA

Concentració: Feixisme Mai Més! Ni a Lleida ni enlloc

Divendres 26 de setembre, 18h, Plaça de la Pau de Lleida

Davant les agressions racistes i feixistes a cinc persones (quatre d’origen estranger) ocorregudes el passat dilluns a la tarda a Lleida, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Lleida vol expressar la seva més contundent condemna i repulsa. El detingut i presumpte culpable, Alejandro Ruiz Vidal, amb antecedents penals per agressions racistes i feixistes a Logronyo no presentava trastorns psiquiàtrics però sí un vincle amb l’organització feixista Nueva Época, associació de característiques molt similars i de naturalesa neonazi com el Casal Tramuntana a Barcelona o Casa Pound a Itàlia.

Llegir més »

L’ONU exigeix a l’Estat espanyol la investigació dels crims del franquisme

– Espanya està sent investigada per les Nacions Unides i li demana el compliment de les Convencions i normativa sobre Drets Humans respecte als crims del franquisme.

– L’ONU ha estat des de fa un any fent un seguiment de l’actitud de l’Estat espanyol respecte als delictes comesos durant la guerra civil i la dictadura.

Així, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries i el Relator de l’ONU per a la Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició van estar visitant diverses ciutats espanyoles on van mantenir reunions amb diverses organitzacions socials que lluiten per la Recuperació i Rehabilitació de la història dels perdedors de la guerra. També es van reunir amb el Govern i el Defensor del Poble estatal i d’algunes comunitats autonòmiques.

Ara, al setembre, presenten els seus informes respectius davant l’assemblea del Comitè de Drets Humans de l’ONU per a explicar les seves impressions i l’anàlisi de la situació que han trobat amb la seva visita i la consulta de la documentació recaptada.

CGT dóna suport a la denúncia contra l’Estat espanyol que realitza l’ONU en els seus informes. Tant el Grup de Treball com el Relator demanen a l’Estat espanyol que, de forma immediata, corregeixin la desatenció que pateixen les víctimes del franquisme tant de fet com de dret, al mateix temps que recullen en els seus informes la falta d’estudi pels escolars d’aquesta part de la història d’Espanya, el desconeixement de fets com el dels treballs forçats que CGT ha denunciat en la querella argentina, el desenteniment de l’administració de justícia de l’exhumació de fosses, etc.

Considerem que l’ONU ha encertat en l’anàlisi que ha realitzat de la situació d’impunitat del franquisme i dels seus continuadors. No s’ha deixat convèncer per les excuses que presenten els governs per a no afrontar l’atorgament de justícia a les víctimes emparant-se en “un hipotètic conflicte intern entre els espanyols al reobrir-se ferides”.

L’ONU ha recordat reiteradament als diferents governs espanyols que la llei d’amnistia no és d’aplicació als crims de lesa humanitat que es van produir a Espanya durant més de 40 anys. Els enviats de l’ONU han pogut constatar el diferent tracte rebut per les víctimes d’un bàndol i de l’altre, en els seus informes denuncien la indefensió de les víctimes del costat republicà i com si van ser honrats els que van caure de l’altre bàndol.

Denuncien en els seus informes la poca operativitat de l’anomenada Llei de Memòria Històrica, com la nul·la aportació governamental per a dotar de mitjans que portin a terme el desenvolupament del seu contingut. Ja en el seu moment CGT, com moltes associacions de memòria històrica, va destacar que el projecte portat a terme en el seu moment per Zapatero no tindria el més mínim efecte en la recuperació de la memòria dels defensors de la llibertat que van sofrir la repressió del franquisme.

Per això, tant el Grup de Treball com el Relator, enumeren una sèrie de recomanacions a l’Estat espanyol per a tots els àmbits de manera que tant legal com de fet siguin reconeguts i reparats els danys ocasionats a les víctimes del franquisme.

En els pròxims dies seran llegits davant el Consell de Drets Humans i el govern espanyol pot defensar-se i donar explicacions davant el Consell sobre les conclusions negatives que han declarat en els seus informes el Grup de Treball de Desaparicions Forçades i Involuntàries i el Relator de l’ONU. CGT espera que no es repeteixi el lamentable espectacle de veure com els governants espanyols continuen justificant l’incompliment de les recomanacions de l’ONU i de les Convencions Internacionals que han signat.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/la-onu-exige-al-estado-espanol-la-investigacion-de-los-crimenes-del-franqui

Més informació:

MEMÒRIA HISTÒRICA CGT CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

Llegir més »