CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Comunicació alternativa

Ha sortit el número 158 de la revista “Catalunya” (Febrer 2014)

El número 158 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

Situació del mercat de treball i EPA del 4t trimestre de 2013

– Reportatge:

Les grans empreses dels Països Catalans sumen més de 200 filials a paradisos fiscals

El que no explica ’Forbes’ dels multimilionaris dels Països Catalans

Les 25 fortunes catalanes més grans acumulen un capital de 25.300 milions d’euros

– Treball-economia:

Contra el robatori de les pensions. Defensem les pensions públiques suficients per a totes i tots

Tres idees bàsiques sobre la reforma de les pensions

La despesa militar espanyola pel 2014 superarà els 27.000 milions d’euros

Discursos econòmics: la hipocresia habitual

Del Pacte de Toledo al pacte amb els mercats

Declarant que ja estem sortint de la crisi, el govern es segueix burlant del poble

La sanitat no ha de ser un negoci

Barcelona i l’espoli de bens comuns. El major port públic a disposició del sector privat

Contra les pujades abusives de les tarifes dels serveis públics

Exigim la retirada de l’augment del preu del transport públic

La pujada de tarifes al Metro de Barcelona

CGT Autobusos TMB contra les pujades de preu del transport públic

Solidaritat amb la vaga indefinida de Panrico

Atur, targeta sanitària i sortides a l’estranger

CGT davant el RD 16/2013

Comunicat del sindicalisme alternatiu a Telefònica per l’ocupació i contra les retallades

Notícies sindicals.

Llegir més »
La Corbella
Anarquisme

El 21 febrer a Tarragona: Trobada d’intercanvi de memòria històrica amb motiu de l’aparició de la revista “La corbella”

L’editorial “Lo diable gros” celebra l’aparició de la revista “La corbella” amb una trobada d’intercanvi de memòria històrica.

Divendres 21 de febrer, 19h a l’Ateneu Llibertari Alomà (Misser Sitges, 9 · Part Alta · Tarragona)

“La corbella. Revista d’estudis llibertaris del Camp de Tarragona” és una nova publicació del col·lectiu editor “Lo diable gros” que surt per donar a conèixer les lluites de caire emancipador en qualsevol àmbit: els conflictes sindicals, el feminisme, el laïcisme, l’antiracisme, l’okupació, l’ecologisme, la pagesia, la contrainformació, la defensa de les llengües, l’alliberament sexual, la memòria històrica, l’antifeixisme… A propòsit, pretenem que la revista sigui oberta i plural per poder construir la memòria històrica de totes aquelles lluites que sovint ens han estat amagades.

Precisament perquè el nostre enfocament és obert i plural i perquè defugim voluntàriament les explicacions magistrals, us convoquem a una trobada d’intercanvi de memòria històrica.

Llegir més »
Mapa de les filials de les grans empreses catalanes als paradisos fiscals
Antiglobalització

Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials a paradisos fiscals

Els paradisos fiscals són una eina fonamental del gran casino global. Els grans patrimonis, d’origen lícit o no, hi recorren per amagar les seves fortunes. I cada cop són més les multinacionals que hi tenen alguna filial, que els serveix com a trampolí per fer operacions borsàries i, especialment, per reduir la factura tributària. La majoria de les grans corporacions dels Països Catalans participen d’una pràctica enormement lesiva per a les administracions públiques, que perden uns ingressos milionaris en impostos, i per a gairebé tota la ciutadania

EcoEléctrica Holding Limited i Sabadell International Equiti Limited són dues societats diferents, sense cap connexió entre elles, però amb diversos trets en comú. Estan radicades a les Illes Caiman, un arxipèlag caribeny dependent del Regne Unit que es considera un paradís fiscal. I ambdues són companyies filials de grans empreses catalanes. La primera ho és de Gas Natural Fenosa; la segona forma part de Banc Sabadell. No és excepcional que els principals grups corporatius del país comptin amb filials a territoris offshore –centres financers amb un nivell impositiu molt baix per a no residents, també sinònim de paradís fiscal–, sinó que ésuna pràctica majoritària.

Llegir més »

20 espanyols tenen la mateixa riquesa que els 9 milions més pobres. 85 rics acumulen tanta riquesa com 3.570 milions de pobres al món

Vint espanyols tenen la mateixa riquesa que els 9 milions més pobres

Gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans d’un 1% de la població . Aquesta diminuta minoria privilegiada pasta una fortuna que puja a 110 bilions de dòlars , és a dir, una xifra que multiplica per 65 la riquesa de la meitat de la humanitat més pobra. I Espanya té la seva pròpia ració: els vint espanyols més rics tenen la mateixa fortuna que els 9 milions i mig més pobres junts. Les dades que llança el nou informe d’Intermón Oxfam-i l’annex preparat per la secció espanyola-són demolidors i testifiquen com les desigualtats no han deixat d’accentuar en els últims 30 anys.

Llegir més »

El negoci de la guerra aterra de nou a Port Aventura

El fons de capital risc KKR, nou soci del parc temàtic, inverteix en empreses d’armes i té un exdirector de la CIA en nòmina

Les operacions que ha dut a terme Investindustrial a Port Aventura el darrer any han estat un negoci rodó per a la família Bonomi, propietària del fons de capital risc, i perjudicials per a la plantilla del parc temàtic. El fons s’ha embutxacat diversos milions d’euros amb la compra-venda de la meitat del capital del parc, ha retallat la plantilla i ha empitjorat les condicions laborals de les empleades de neteja, malgrat que la instal·lació va guanyar 13,8 milions el 2012. Des de principis de desembre, un altre fons de capital risc, el nord-americà Kohlberg Kravis Roberts & CO (KKR), també intentarà lucrar-se amb el parc de Vila-seca i Salou. Un dels alts càrrecs de la companyia és David Petraeus, exdirector de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units, la CIA.

Llegir més »

Mitjans lliures amb informació autogestionada

LLISTA DE MITJANS I WEBS INDEPENDENTS AUTOGESTIONATS
(Que no rebin finançament amb dependència de la banca)

– LLISTAT PROVISIONAL EN CONSTRUCCIÓ A 5-1-2014

ÍNDEX:
1) Ámbit general
2) Per regions
3) Altres llistes

1) ÀMBIT GENERAL:
(per ordre alfabètic)

http://15mbcn.tv/
http://www.laccent.cat/
http://agencia29.net/
http://akalimera.org/
http://www.alasbarricadas.org/
http://arainfo.org
http://www.atlanticaxxii.com
http://www.attac.es/
http://audio.urcm.net/
http://www.bllibertari.org/
http://www.eguzki.net/
http://elboenuestrodecadadia.com
http://www.cafeambllet.com
http://lacolumna.cat/
http://comunicaciolliure.wordpress.com/
http://www.contrainfo.cat
http://cuacfm.org/
https://www.cuartopoder.com Diario de blogs
http://www.cucadellum.org/
http://www.culturaobrera.org/
http://www.datecuenta.org/
https://www.diagonalperiodico.net/
http://www.naciodigital.cat/ecodiari/
http://www.eldiario.es
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/
http://www.enfocant.net/
http://directa.cat/
http://www.disopress.com/ (Agencia de noticias; coberturan sobre todo en imágenes)
http://www.donantdades.com/
http://www.pesolnegre.info (El pèsol Negre, Alt Llobregat i el Cardener)
http://www.espiaenelcongreso.com
http://www.extramurs.cat/ [internacional]
http://fotomovimiento.org
http://www.freeradio.org/
http://fuckingtonpost.wordpress.com/
http://halabedi.org/
http://www.gentnormal.com [webzine de cultura]
http://www.guiadelaradio.com/
http://barcelona.indymedia.org/
http://www.infolibre.es/
http://informatbcn.com/
http://www.s

Llegir més »

Entrevista a Joana Garcia Grenzner, lluitadora feminista: “Les dones hem d’escriure la nostra història per assegurar-nos que no l’esborrin”

Joana García Grenzner és una lluitadora feminista amb bons arguments i “xispa”. Des de petita ha lluitat contra les injustícies socials i de gènere en particular. N’ha fet la seva professió.

És experta en Gènere i Comunicació, postgraduada en Gènere i Polítiques d’Igualtat i llicenciada en Periodisme. Actualment és responsable de comunicació de Calala – Fons de Dones i membre de la Xarxa d’Expertes i Experts en Gènere i Comunicació del PNUD d’Amèrica Llatina i Carib. Ha coordinat formacions com el projecte Dones migrants, dones amb drets: la comunicació amb visió de gènere, una eina que obre mons (distingit com a bona pràctica en gestió de la migració femenina per la UE) per a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, de la que és membre. També forma part de l’equip de Pikara Magazine, revista on line de periodisme amb visió de gènere, i del Periódico Diagonal, i impulsà La Independent, Agència catalana de Notícies amb Visió de Gènere.

Està molt ocupada i hem trobat una estona per l’entrevista. Filla d’una mare i un pare okupes i de la generació de la contracultura, artesans i revoltats, i amicsde la companyia de teatre de carrer i d’avantguarda, la Perula.

Llegir més »

Monitoratge d’activistes: Mortadelo i Filemón han començat a seguir-te a Twitter

“Per a dotar-se d’estructures d’Estat, el primer sempre són les clavegueres”. La frase és de Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en internet, i es refereix als 38 informes del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) que Anonymous va filtrar el passat 27 d’octubre sota el nom “La TIA catalana”, en al·lusió a l’agència d’espionatge del còmic d’Ibáñez. En ells es mostra el seguiment realitzat a través de xarxes socials a activistes, organitzacions, mitjans de comunicació i periodistes, principalment vinculats a l’esquerra i al 15M. El perfil de Twitter de Sánchez Almeida, com el de molts altres, apareix en el llistat.

Cesicat és un organisme públic, dependent de la Conselleria d’Ocupació i Turisme –dirigida per Felip Puig– de la Generalitat de Catalunya, que ha invertit fons públics per a realitzar uns informes sobre ciutadans d’un determinat perfil ideològic que no han comès cap delicte. “Aquest seguiment no té altre nom que “cutre”, explica el hacktivista Txarlie Axebra, que també figura en els informes. Per a realitzar-lo, no s’han aplicat les tècniques que serveixen per a extreure informació rellevant de grans quantitats de dades com les que circulen per les xarxes socials, conegudes com Big data.

“Quan vols relacionar tuits amb comentaris de Facebook, amb webs, amb posts en blogs, amb vídeos a Youtube… utilitzes Big data, un recull d’eines que permeten analitzar moltes dades de gran varietat de formes que es generen molt ràpid”, diu Axebra. El que ha fet Cesicat ha estat crear informes amb dades que no es relacionen entre sí: “Han buscat quie va ser la primera persona que va utilitzar un hashtag o paraules clau com ‘atac’, etcètera”, sense valorar l’ús que es fa d’elles.

Entendrem millor què és Cesicat si ho comparem amb el Prism, nom que rep el programa de vigilància electrònica nord-americà. El Prism és global perquè recull dades de diversa procedència que passen per servidors localitzats a EE UU. Aquest programa “ha abusat dels poders que la Patriot Act atorga al Govern per a aconseguir la cooperació de les empreses que tenen les dades”, explica Simone Santini, professor de la Universitat Autònoma de Madrid . “Aquest tipus d’espionatge neix en el mateix ambient neoliberal que afavoreix les grans empreses”, afegeix.

La crítica la comparteix el conservador Jim Sensenbrenner, un dels congressistes que va elaborar la Patriot Act, qui va assegurar en una entrevista, també en relació a l’escàndol per les escoltes telefòniques massives, que l’Agència de Seguretat Nord-americana “ha ocultat les seves operacions sota un mantell de secret tan gruixut que ni el Congrés ni el poble nord-americà podrà verificar els seus actes”. A pesar de les diferències amb el cas català, Santini considera que no cal prendre-s’ho de broma: Cesicat maneja principalment dades publicades pels propis usuaris a internet, però són “dades que no sabíem que s’estaven recollint. Res del que riure.”

Llistes negres electròniques

L’advocat Hibai Arbide, el perfil de twitter del qual també va ser seguit per Cesicat, recorda que “encara que no sigui espionatge, la recopilació de dades amb criteris ideològics està prohibida”. Es podríen considerar llistes negres? “Sí”, diu Arbide, qui va més enllà: “Una de les hipòtesi amb les quals treballa CiU és que, una vegada Catalunya es declari independent, hi hagi serveis secrets i clavegueres de l’Estat, com diu Sánchez Almeida, però molt més sofisticats. Les xarxes socials mai havien estat objecte d’investigació per part de la Policia, però els Mossos van una mica més enllà”.

Ni Arbide ni Axebra poden explicar exactament per què s’han fet aquestes investigacions, però ambdós coincideixen a sospitar que algú de Cesicat les ha ofert als Mossos, cobrant-les, això sí, per un preu elevat (a pesar que els informes contenen estadístiques i visualitzacions similars a les que es poden obtenir a través de cercadors i serveis web gratuïts). Arbide recorda, a més, que al novembre de 2011 Felip Puig va dir que els Mossos anirien “més enllà de la llei” en el combat a la dissidència.

La por al ciutadà

L’escàndol del Cesicat representa la pujada d’un esglaó més en el control ciutadà per part del poder. “El problema és que les lleis que ens protegeixen deriven d’una època molt llunyana, i no són suficients per a la realitat d’avui”, explica Santini. “Els nous mitjans de comunicació són al mateix temps més oberts i més vulnerables a mètodes de processament automàtics: és més fàcil controlar un milió de emails que un milió de trucades telefòniques analògiques o un milió de cartes”, continua.

La paradoxa radica que el poder, si bé d’entrada minimitza i ignora als moviments socials, després sembla mostrar preocupació sobre què fan. Per a Txarlie Axebra, “és indubtable que hi ha una voluntat de saber d’on provenen aquests moviments i quanta gent els compon”. Axebra insisteix a denunciar que aquests informes han estat pagats amb diners públics. Destaca, a més, que “hi ha un informe del monitoratge de les xarxes socials davant la trobada de Convergència. És a dir, estem parlant d’ús de diners públics per a informació d’un partit, un partit que usa diners públics per a si mateix”.

Paral·lelament, Hibai Arbide explica com, a la vista dels informes, és evident que hi ha interès per defensar a La Caixa: “Hi ha notes que fan al·lusió a coses del tipus “a aquest usuari se li podria imputar un delicte d’injúries contra La Caixa”. També fan seguiments del hashtag #OcuppyMordor i de les mobilitzacions que va haver-hi en la seu d’aquesta entitat”. La Caixa és un dels accionistes de Cesicat, fundació que, creada en 2009 pel Govern del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), es finança amb capital públic i privat.

@jordiborras, el periodista més seguit

Una segona ronda de filtracions de Anonymous feia al·lusió a un informe sobre el periodista Jordi Borràs, habitual fotògraf de les mobilitzacions catalanes que col·labora amb La Directa i Diagonal, entre altres mitjans. Aquest informe no ha estat difós a internet, però, segons qui han pogut accedir a ell, conté dades que no han estat extretes de xarxes socials. Per exemple, l’adreça del domicili de Borràs. La Federació de Sindicats de Periodistes ha lamentat aquest seguiment a activistes i periodistes, i ha demanat una investigació referent a això.

* Un article de Daniel Font i Beatriz Pérez publicat a la revista Diagonal

https://www.diagonalperiodico.net/saberes/20633-mortadelo-y-filemon-han-empezado-seguirte-twitter.html

Més info sobre el tema:

El Cesicat de Reus quintuplica su presupuesto para el próximo año

En plena polémica por las acusaciones de espionaje, el centro del Tecnoparc pasa de los 924.429 euros a los 4,9 millones

http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=14910

Llegir més »

Tele.cat denuncia que la Generalitat de Catalunya ha precintat el seu emissor amb una resolució “irregular”

El dimecres 27 de novembre de 2013 ha tornat a ser precintat de forma irregular l’emissor des d’on s’emet LaTele. És la segona vegada aquest any.

De nou, una dotació de Mossos d’Escuadra, acompanyada per una inspectora de telecomunicacions, es van presentar a les 12 del migdia amb una ordre. Aquesta ordre de precinto està dirigida a l’antiga empresa suministradora del servei. Tot i ser advertits de que el nou emissor pertany a una empresa diferent a la que va dirigida l’ordre del cessament d’emissió, han procedit, igualment, al precinte. En aquests moments, els advocats estàn treballant en un recurs per l’aixecament del precinte, en base a aquestes argumentacions.

Llegir més »

“La tragedia del copyright “, un llibre sobre el bé comú, la propietat intel·lectual i la crisi de la indústria cultural

La tragedia del copyright
Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Igor Sádaba, Mario Domínguez, Jaron Rowan, Rubén Martínez i ZEMOS98

Virus editorial, 2013, 152 pàg.

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi associada a aquesta.

Però, com mostra La tragedia del copyright, aquest ha estat sempre un terreny de conflicte que afecta a béns comuns en camps tan diversos com la ciència, l’agricultura, la producció artística o la cultura popular. La història del copyright i dels drets d’autor està estretament associada als processos de desposesió, apropiació, privatització i comercialització del coneixement i la cultura, que han afectat tant a la saviesa ancestral de comunitats indígenes com a qui han dedicat la seva vida a la creació. L’interès per l’explotació comercial dels sabers ha estat en tensió permanent amb el domini públic, l’accés obert al coneixement i, en última instància, amb els models de cooperació no basats en la competència.

Aquesta lluita entre allò comú i la seva privatització es troba avui davant una crisi de model, conseqüència de diferents factors: el pas a un segon pla de la còpia física; la construcció d’estructures d’intercanvi no basades en la compra-venda; la dissolució dels vells rols comercials en un terreny en el qual un mateix subjecte pot crear, produir, distribuir o consumir; o la constitució de “empreses del procomú” que situen el coneixement entre els béns comuns i qüestionen el concepte mateix de propietat intel·lectual. Realitats que també intenten captar i de les quals s’intenten apropiar els aparells industrials però que, en qualsevol cas, dibuixen un nou terreny de joc i de conflicte.

La tragedia del copyright. Llibre d´Editorial Virus from CGT Catalunya

*COPYLEFT DE VIRUS EDITORIAL:

http://www.viruseditorial.net/pdf/

Llegir més »

Membres de CESICAT de la Generalitat han vigilat a usuaris de Twitter per encàrrec dels Mossos d’Esquadra

NOVES FILTRACIONS CESICAT – GENERALITAT – DINERS PÚBLIC:

El Cesicat va instruir els Mossos en el seguiment a les xarxes d’anarquistes, ecologistes i l’esquerra independentista

“Radicals de l’esport, extrema dreta, islamisme radical, moviments ocupa, conflictes laborals, hacktivisme, anarquistes, ecologistes i extrema esquerra” són els col·lectius que apareixen al resum del curs del Cesicat com a objectius de seguiment.

Llegir més »
Portada agenda llibertària 2013
Anarquisme

Agenda Llibertària 2014. Un any més i van vint-i-cinc!

L’Agenda Llibertària 2014 està a punt de sortir. Un any més i van vint-i-cinc!

Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2014-2015, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.

Llegir més »

Entrevista al periodista grec Aris Chatzistefanou: “El govern grec utilitza Alba Daurada per combatre els sindicats i l’esquerra”

Aris Chatzistefanou, director dels documentals ‘Deutocràcia’ i ‘Catastroika’ creu que les elits polítiques i els mitjans de comunicació han afavorit l’auge de la formació neonazi.

El periodista grec creu que Syriza, que es postula com a alternativa al govern de Samaras, no ha aconseguit el suport de moviments socials massius.

Llegir més »

Manual d’Okupació

Aquest manual pretén acostar l’okupació a tota persona interessada a sortir del mercat immobiliari i gaudir d’un espai digne sense pagar ni un duro als que tracten de robar-nos la vida cada dia. El que cadascú faci amb aquesta informació serà jutjat únicament per la seva consciència-i, si s’escau, per un tribunal-, però, des de l’equip de redacció d’aquest manual fem una crida a la solidaritat de les persones que vulguin okupar – o ja ho estiguin fent- perquè donin suport als companys propers que puguin necessitar ajuda.

Llegir més »
Portada llibre
Alliberament Nacional

“Vint i Ramon Barnils”, un llibre de Laia Altarriba que retrata la trajectòria del periodista Ramon Barnils

VINT I RAMON BARNILS

És el darrer títol de la col·lecció Retrats, un volum realitzat conjuntament per Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre, escrit per Laia Altarriba, va acompanyat del documental BARNILS TAL COM RAJA, realitzat per Albert Lloreta i Laia Soldevila.

El llibre i el documental recullen una sèrie d’entrevistes a familiars, amics, periodistes, polítics, noctàmbuls, etc. que van conèixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Carles Flavià, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Solé Sugranyes, entre molts d’altres. Un llibre i un documental que retraten un periodista d’estil corrosiu i crític i els tempsque li va tocar viure.

Llegir més »

Per a CGT-PV l’anunci de tancament de RTVV és un clar menyspreu als drets de les i els valencians

La Confederació General del Treball del País Valencià s’oposa rotundament al tancament de la radiotelevisió autonòmica. A més, assenyala al Consell valencià com un govern llastrat per la corrupció i de mètodes autoritaris que no només gestiona en contra de la classe treballadora, sinó que és incapaç de respectar qualsevol límit democràtic. Així ho ha demostrat actuant enfront de la sentència que anul·la l’ERO a RTVV i saltant-se descaradament la legalitat que diu defensar a l’anunciar el tancament d’aquest servei públic.

Enfront dels plans d’acabar amb els drets adquirits de les i els treballadors, la CGT-PV crida a la desobediència i se suma a les mobilitzacions en defensa dels llocs de treball.

Ignorant la sentència que anul·la l’ERO i que suposa posar en el seu lloc al Consell després de l’acomiadament col·lectiu il·legal d’un miler d’empleats i fent xantatge a la població del País Valencià a l’afirmar que aquesta és la manera de salvar altres serveis públics… així és la forma d’entendre la política del Govern valencià.

Enfront d’això, la CGT-PV destaca la importància d’una empresa pública la comesa de la qual hagués d’haver estat la promoció de la cultura i la llengua pròpies, el respecte a la singularitat del País Valencià, la formació en el coneixement de les arrels i la vertebració del territori. Tot això gràcies al treball de professionals el saber fer dels quals havia d’estar al servei de totes i tots els valencians i que havia d’haver-se garantit mitjançant contractacions objectives, estables i respectuoses dels drets laborals.

No obstant això, RTVV ha estat instrumentalitzada políticament, usada com corretja de transmissió de les consignes del govern de torn i, en conseqüència, convertida pels seus dirigents en un niu de corrupteles, en una empresa pública saquejada, maltractada, on la censura, el nepotisme i fins i tot l’assetjament sexual han campat a pler.

En aquest sentit, la CGT-PV manifesta el seu rebuig a la pèssima gestió política i econòmica que ha dut a la televisió i ràdio públiques valencianes a la situació actual, i distingeix al Consell i a les successives Direccions de RTVV com culpables.

CGT insta a que es depurin responsabilitats, que es compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i retornin al seu lloc de treball les 952 persones acomiadades il·legalment, i que es lluiti en defensa de l’ocupació pública i de qualitat. Es tracta d’assegurar el dret del poble valencià a comptar amb un mitjà de comunicació públic i democràtic, mitjà la gestió del qual hauria de portar-se a terme en clau obrera i col·lectiva. Aquest és el futur

Confederació General del Treball del País Valencià València

6 novembre de 2013

http://www.cgtpv.org/Per-a-CGT-PV-l-anunci-de-tancament.html

Blog Secció Sindical CGT RTVV: http://cgtrtvv.blogspot.com.es/

CGT-PV aposta per l’autogestió de RTVV i crida a participar en les manifestacions contra el tancament de l’ens públic

El Comitè Confederal de la CGT del País Valencià, reunit en sessió plenària en el dia d’avui, ha aprovat per unanimitat un dictamen de reconeixement i suport al conjunt de la plantilla de RTVV per la seua solidària i exemplar actuació després de l’anunci del seu tancament per part de la Generalitat Valenciana.

Llegir més »

El PP tanca Canal 9: abans de marxar, cremen la terra

Crítics sempre amb qui menteix, ultracrítics amb qui manipula per mantenir la veu única del poder, fa anys i panys que Canal Nou i tota la Radiotelevisió Valenciana era un enemic a batre pels moviments socials, les organitzacions d’esquerres polítiques i sindicals, per qui defensava la llengua catalana al País Valencià o senzillament per qui no es plegava a la versió oficial i única creada per la dreta regionalista espanyola a l’hora de parlar del País Valencià i caracteritzar-lo com el seu ‘levante’.

I avui en som al carrer en defensa de la televisió pública. Ens hem tornat bojos? Segurament sempre ho hem estat però tenim bons motius per ser-hi, perquè tenim ben clar que els mitjans públics -i els públics en català més encara que els altres- són imprescindibles per a la nostra llengua i per a la llibertat d’expressió. I avui fa goig veure la televisió valenciana, Canal 9, obrint les finestres i deixant entrar l’aire. Avui les treballadores i els treballadors són els amos i per això hi expliquen tot el que el periodisme digne explica quan fa periodisme i no esdevé només veu dels amos corruptes.

Llegir més »

Entrevista a Enric Duran i Giralt: “Contra el poder cal prioritzar l’autogestió i l’auto-organització”

Enric Duran i Giralt, un quixot de la utopia per a una nova societat

Enric Duran és un exemple. Un exemple de que podem. Un exemple de que cada un, cada grup, un sindicat minoritari, com el nostre, podem. I estem cridats a transformar el mon. Com? L’Enric utilitza les falles de l’enemic, i per tan cal conèixer bé l’enemic. I pensar en gran, sense por.

Enric Duran lluita pel impossible, una manera que esdevingui realitat. Té la força de creure en si mateix i tria crear ja un altre mon, enlloc d’anar a la contra. Una de les mentides de l’Estat és que una persona sola no pot fer res, un grup petit no pot fer res i una comunitat petita tampoc. Així estem Catalunya, sempre amb l’autoestima sota terra, menys últimament.

Sobre l’Enric Duran hi ha molta informació per Internet (bloc personal http://enricduran.cat/, Twitter, facebook, Viquipèdia). Les publicacions Crisi, Podem, Rebel·lem-nos, la Cooperativa Integral Catalana, i el seu llibre “Abolim la banca”.

– Abolirem la banca?

Llegir més »

Contra l’espionatge i monitorització a ciutadans i moviments socials

L’ESPIONATGE I MONITORITZACIÓ A CIUTADANS I MOVIMENTS SOCIALS

La CGT de Catalunya considera del tot hipòcrita que tant el Govern espanyol com el Govern català intentin mostrar desconeixement dels actes d’espionatge que cometen, alhora que s’expressen queixosos de que els preocupi que siguin espiats, quan ho fan per encàrrec sense control judicial. No sabem si la NSA, també ens ha espiat a CGT de Catalunya o a d’altres moviments socials.

Llegir més »