Durant els últims 75 anys Palestina ha estat víctima d’un genocidi per part de l’Estat d’Israel, que ha implementat un règim d’apartheid deixant desenes de milers de víctimes mortals i centenars de milers de desplaçades.
A tota la CGT i a la classe treballadora de Catalunya:
Davant la comunicació que la Unió de Sindicats Workers in Palestine ha fet a nivell internacional, per aturar el genocidi que està patint la classe treballadora de Gaza, des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya fem una crida a:
1. A tots i totes les treballadores i sindicats: que es neguin a col·laborar en l’enviament d’armament a l’estat d’Israel, sota l’objecció de consciència antimilitarista i humanista.
Un dia després del 50è aniversari de la Guerra de Yom Kipur el 1973, Hamàs llança un atac sobre Israel sense precedents. Aquesta situació provoca un dels atacs més importants d’Israel sobre la població de Gaza i una declaració de l’estat de guerra.
No volem ser esclaves modernes. Fa uns dies que ens despertàvem amb la notícia que el govern grec ha aprovat una reforma laboral que permet treballar jornades de fins a 13 hores diàries i 78 hores setmanals.
La CGT de Catalunya, com a organització anarco-sindicalista, i segons els nostres acords de congrés, defensem l’autodeterminació de tots els pobles que ho desitgin. Des de Catalunya a Galiza, passant per Euskal Herria, des de les muntanyes del Kurdistan, fins a les comunitats Zapatistes a Chiapas, des de Palestina al desert del Sàhara.
No comencem el curs amb normalitat: cridem a la vaga el 6 de setembre!
Davant l’immobilisme latent i permanent del Departament pel que fa a la recuperació de les condicions laborals, l’estabilització dels treballadors i treballadores i un calendari escolar racional, que el Departament en algun moment s’havia compromès a negociar, els sindicats sotasignants decidim tirar endavant la jornada de vaga que coincidirà amb l’inici del curs el 6 de setembre.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
La CGT de Catalunya tanca 2022 amb noves afiliacions rècord en un any de tota la sèrie històrica. 3137 persones han decidit aquest any organitzar-se a la CGT de Catalunya.
Per segon any consecutiu s’hi han afiliat més dones (51%) que homes (49%).
Les 20.275 persones organitzades consoliden a la CGT com el tercer sindicat en afiliació de Catalunya.
La darrera setmana ha sorgit una polèmica a la xarxa social Twitter en relació a un compte del sindicat de neteges de la CGT de Barcelona.
En relació a la referida polèmica volem posar de manifest que, d’acord amb els nostres Estatuts, la CGT de Catalunya col·laborarà amb les associacions i organismes pertinents per tal de possibilitar un major coneixement i ús del català entre els seus afiliats i afiliades, fins assolir la seva normalització efectiva.
Així mateix, l’any 2004 es va acordar per Ple de la CGT de Catalunya en relació a la llengua catalana que “Aquesta defensa (la de la llengua catalana) s’ha de portar des de la societat civil que ha de ser la lluitadora pels canvis socials necessaris per trencar amb l’status quo. El català és una llengua perseguida en el passat, però que encara en l’actualitat tant pel seu ús oral o escrit rep la repressió de l’estat tant per infinitats de lleis que la reprimeixen com per sectors reaccionaris que continuen boicotejant-la.
Una organització com la nostra hauria d’assumir aquesta reivindicació com a seva i des d’una perspectiva sindical fer la nostra aportació.”
I concreta, entre d’altres:
“4. Pel que fa a la propaganda sindical, com per exemple tríptics, cartells etc., també hauran de ser, com a mínim, en català. Demanar al confederal de l’estat que quan es produeixen cartells, tríptics, etc. Es facin amb una tirada suficient en català.”
La nostra organització ha de respectar l’autonomia dels sindicats que la conformen, no obstant, és intolerable que s’insulti i es vexi verbalment des d’un compte de la CGT a una persona (afiliada o no) pel fet que demani o interpel·li a fer les comunicacions en català. El mateix hem de dir respecte determinades respostes posteriors derivades del referit fil.
Amb aquest comunicat esperem tancar la polèmica generada i poder seguir amb la lluita de la classe treballadora als centres de treball, als barris, pobles i ciutats de Catalunya i amb la reivindicació de la llengua catalana en aquestes lluites.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
A la classe treballadora de Catalunya.
L’increment de la inflació a l’entorn de dos dígits ha vingut per quedar-se un bon període de temps, valors encara més elevats en aliments i productes bàsics. Les polítiques monetàries encara afegiran més patiment, amb actualitzacions sobtades de les quotes mensuals de deutes hipotecaris. L’accés a la vivenda de lloguer està a màxims històrics. Els salaris, en termes de capacitat adquisitiva real, estan en caiguda lliure. Mentre la patronal diu que no pot pagar l’IPC, la realitat és que el 87% de la inflació és deguda al trasllat dels costos energètics i a l’increment dels beneficis empresarials.
Aquesta situació és molt greu i es tradueix en un empobriment generalitzat a la classe treballadora sobre el que hem d’actuar decididament.
La millor forma de fer-ho és, incrementant el nivell de conflicte allà on es batalla directament amb qui acorda els increments salarials: als centres de treball, amb plantilles i sectors reaccionant davant aquestes conseqüències. I continuant aquestes lluites amb un cicle de conflictivitat als carrers que pressioni governs i patronals. Si no hi ha processos de lluita a les empreses, hi haurà empobriment generalitzat.
Recentment la plantilla de TMB ha assolit increments importants que aturaran la pèrdua de poder adquisitiu: Que ningú ho dubti, sense un programa de vagues hagués estat impossible.
Fem una crida a seccions sindicals, i a la classe treballadora al seu conjunt, a organitzar-se i iniciar processos de lluita a la seva empresa, afavorint les condicions necessàries per fer valdre el nostre dret a tenir salaris dignes. Ningú ens ho regalarà, l’agitació i la vaga són claus per a evitar l’austeritat.
Que un sector en lluita animi als altres, que una vaga animi a altres i que aquestes siguin l’expressió real de la lluita de la classe treballadora contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’escassetat. S’acosta una altra crisi econòmica i aquest cop no estem disposades a pagar-ne les conseqüències.
Des de la CGT de Catalunya fem una crida decidida a iniciar un nou cicle de lluita.
Companyes, companys, a les vaga que ja és hora!
Les dones, el poble kurd i milers de persones a tot l’Iran s’han alçat per la llibertat, els drets i la igualtat en un estat on protestar és posar en risc la vida, especialment per a les dones.
Dia rere dia cremen els carrers en protesta per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda a Teheran per la policia moral iraniana per no portar ben posat el hijab. Després que el grup de dones amb qui va ser detinguda protestessin, va ser colpejada al furgó policial i després torturada a comissaria. Va morir dies després d’entrar en coma a l’hospital.
El sindicat anarcosindicalista es consolida com el tercer en afiliació a Catalunya i el que més mobilitza
Aquest mes de setembre de 2022 la CGT ha superat les 20.000 persones afiliades a Catalunya, com a resultat d’una tendència de creixement accelerat que està experimentant el sindicat els darrers anys. Aquest augment d’entrada consolida la CGT com el tercer sindicat de Catalunya en treballadors/es organitzades.
L’anarcosindicalisme sempre hem defensat la llibertat i la solidaritat entre les persones i col·lectivitats. La construcció d’una societat lliure formada per persones lliures. Lliures de tota opressió i explotació, política, econòmica i social. Ara que s’acosta un altre 11 de setembre ho tornem a dir, com fa anys que ho fem.
La llibertat que volem comporta que cap poble del món pateixi l’opressió de cap estat. Això implica exigir, més que el reconeixement del dret de l’autodeterminació, el seu exercici constant. Una societat lliure de persones lliures es construeix sobre la base d’una autodeterminació constant, on individualment i col·lectivament decidim sobre tots aquells aspectes que formen part de la nostra vida: com produïm, com repartim els resultats d’aquesta producció, com ens organitzem comunitàriament, com enscomuniquem, etc. Comporta una col·lectivització del dia a dia.
-Segons dades oficials del departament de Treball de la Generalitat, del passat 2021, un 87,31% de totes les persones que van fer vaga a Catalunya ho van fer seguint alguna de les vagues convocades per la CGT.
-És el 7è any consecutiu que la CGT és el sindicat que més vaguistes aporta en vagues convocadesa Catalunya.
Per primera vegada a la sèrie històrica hi ha més altes de dones que d’homes.
Per tercer any consecutiu, les noves altes estan en màxims històrics a l’entorn de les 3000 anuals.
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya volem iniciar aquest comunicat amb una autocrítica: ni els sindicats combatius ni el teixit social anticapitalista hem estat a l’alçada que la situació requeria. I això no es pot repetir en el futur.
No cal carregar gaire les tintes contra sindicats majoritaris ni els partits polítics institucionals perquè s’ha de ser molt tendre per tenir cap tipus d’esperança que deroguessin el nefast articulat de la ultrareforma del 2012. No n’esperem res d’ells perquè tots formen part del mateix sistema. Tots aquests anys preparant la “derogació” han seguit el guió de les darreres dècades. Ridícules mobilitzacions merament estètiques, opacitat a les negociacions, incapacitat política per legislar sense el permís de l’empresariat.
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya observem amb preocupació la deriva que els governs espanyol i català han pres respecte la gestió de la pandèmia, les seves conseqüències laborals, sanitàries, sobre els sistemes de salut i la crisi general que se’n deriva.
Lluny d’augmentar el pressupost per la sanitat pública del nostre país que des de fa molts anys s’ha vist retallada i precaritzada, el Govern aposta per traslladar tota la responsabilitat a la població sense prendre mesures estructurals per fer front al virus. Aquesta culpabilització no només és pel que fa a la seva propagació, sinó que les operacions cancel·lades, les hores d’especialista reprogramades a mesos, o anys vista, una atenció primària desbordada són també per culpa nostra i no per la seva incompetència o manca de voluntat política per destinar-hi més recursos.
Però com han de fer veure que fan alguna cosa, es centren en allò que no els hi representa cap cost però és ineficaç, com els tocs de queda nocturns, mascaretes obligatòries en espais oberts o un passaport covid que tampoc garanteix evitar contagis entre la població vacunada, com ja és conegut. Aquest control fa assumir al personal dels centres on es requereix per poder accedir-hi, responsabilitats que no els són pròpies, tasques de policia que els fa exposar a situacions amb clients que poden comportar una afectació de la seva seguretat i salut laborals. Així ens ho trasllada el personal que hi treballa: estan fartes.
No es pot ignorar la responsabilitat individual i col·lectiva de la població, al contrari, per que la vacunació estigui a l’abast de tota la població mundial (no només la de la població d’aquells estats amb prou capacitat econòmica per fer front als preus que les grans farmacèutiques estan imposant per accedir a les vacunes) s’ha de ser conscients de la necessitat de tenir accés a la vacuna i, en conseqüència, d’alliberar les seves patents. Amb més raó encara quan el desenvolupament d’aquestes ha estat possible per la injecció ingent de fons públics.
No obstant, observem clarament que l’objectiu dels governs no és el de lluitar per la facilitat d’accés a la vacunació de tota la població mundial ni molt menys la de millorar el sistema públic de sanitat, mesures que són imprescindibles si volem aturar la pandèmia.
També som conscients que en la mesura que puguem la classe treballadora farem front al virus prenent aquelles mesures que estiguin a les nostres mans. No obstant, això no ha de comportar que grans empreses acabin veient-se encara més beneficiades a costa dels sacrificis de les treballadores i treballadors.
Constatem un i altre cop, que quan hi ha mesures sanitàries àmpliament efectives però que requereixen d’aportacions de recursos són sistemàticament ignorades. Fer els ulls grossos a la capacitat de contagi que tenen les persones vacunades, per tal de no pagar la baixa mèdica per quarentena, és un recent exemple.
És per aquest motiu que exigim al Govern de la Generalitat i al de l’Estat Espanyol que es prenguin les següents mesures de forma urgent:
1.- Augment de la inversió en el sistema sanitari català i espanyol que repercuteixi directament en una millora en l’accés a la sanitat i contractació massiva de personal sanitari per tal de poder afrontar la situació de crisi sanitària amb dignitat i garantint els drets laborals de les treballadores sanitàries.
2- Deixar d’apostar per mesures de seguiment i control policial i substituir-ho per assegurar la correcta ventilació, aforament i ús de mascaretes a tots els interiors amb activitat pública.
3.- Permisos retribuïts per a persones en situació d’aïllament per contacte estret, estiguin o no vacunades.
4.- Gratuïtat dels tests d’antígens i PCR per qualsevol que vulgui fer-se una prova.
5.- Reconeixement de la baixa per risc durant l’embaràs per aquelles treballadores embarassades exposades al virus de la covid en els seus llocs de treball.
6.- Permís retribuït per tal de tenir cura dels fills i filles i altres persones a càrrec en situació d’aïllament per covid o per contacte amb positius de covid.
7.- Responsabilitzar a les empreses per tal que emprenguin mesures preventives de la COVID als centres de treball i procedir a sancionar aquelles que no observin les normes de seguretat i salut en el treball necessàries per tal de prevenir contagis. Més Inspeccions.
Només potenciant el sistema sanitari, garantint l’accés universal a les vacunes contra la covid i apel·lant a la responsabilitat col·lectiva podrem acabar amb aquesta pandèmia. Les retallades de drets per fer veure que s’actua no haurien de formar part mai de les mesures a aplicar i molt menys quan s’ha demostrat que les mateixes són ineficaces per aturar el virus de la COVID-19.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Unes denúncies que fem públiques avui i que durant els propers dies portarem a l’Oficina Antifrau per exigir responsabilitats
Fa pocs mesos, a causa del compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el Consorci va veure’s obligat legalment a publicar al portal de transparència diferents informes d’auditoria de comptes dels darrers anys.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
La CGT de Catalunya defensem l’autodeterminació de tots els pobles del món. La defensem pel Kurdistan, pel poble Mapuche, per Palestina i per qualsevol altre poble que es reconegui com a tal i que la vulgui exercir. La defenem, també, pel poble català, per qualsevol de la resta de nacions del que actualment és l’Estat espanyol i, en definitiva, tota comunitat que lliurement així ho desitgi.
L’amnèsia mai és gratuïta. Molts de nosaltres érem nens i nenes quan una “transició” modèlica pels que sempre han manat, també durant la dictadura, ens va inculcar amb els seus silencis l’amnèsia sobre tantes lluites. Unes lluites que, amb el temps, hem anat descobrint. Lluites armades d’arguments, necessàries no només en aquells temps. Ha sigut una descoberta sovint lenta, fragmentària, a partir d’històries moltes vegades entre-tallades i explicades en veu baixa. Ens hem adonat que alguns companys i companyes amb més anys a sobre ens en podien parlar en primera persona i, escoltant-les, ens hem anat pensant. Hem pensat que ens atreien, que ens hi sentíem identificades i identificats, i que en certa mesura i en diferents contexts a la nostra manera les reproduíem. Alliberant espais, alçant una barricada, fent una vaga per doblegar un explotador i també reunint-nos, construint autonomia (de la bona) i actuant en conseqüència.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Avui diversos mitjans de comunicació han anunciat que el govern espanyol, la patronal i els “sindicats” UGT i CCOO han tancat un nou pacte per reformar el sistema de pensions. El pacte s’ha cuinat entre bambalines i en secret. De fet, avui, quan l’han fet públic, segueixen evitant donar-ne cap detall concret.
Mentre els de sempre han negociat amb les nostres vides, a l’altra banda el poble, el conjunt de treballadores i treballadors, tenim motius sobrats per estar indignats i per preocupar-nos. Per experiència sabem que de les diferents reformes de les pensions que han pactat governs anteriors, CCOO i UGT i les patronals n’han sortit situacions que ens han perjudicat: retallades en la quantia de les pensions, increments de les bases reguladores i dels tempsde cotització i endarreriment de l’edat de jubilació.
En Castellano: https://cgtcatalunya.cat/ley-rider-mucho-ruido-para-nada/
En English: https://cgtcatalunya.cat/ley-rider-a-lot-of-noise-for-nothing/
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en motiu del 1r de maig
És 1r de maig, dia que no l’hem de recordar com un festiu, sinó com un dia de lluita. Commemorem la revolta iniciada per la classe treballadora dels EUA el 1r de maig de 1886, que reivindicava la jornada laboral de 8h, per la qual 5 treballadors anarquistes van ser executats a conseqüencia d’un muntatge policial i d’un procés judicial infame.
Més de 100 anys més tard, la lluita no ha canviat gaire. La jornada màxima de 8h cada cop es respecta menys: hores extres no remunerades, teletreball sense horaris, subcontractes i persones obligades a cotitzar en règim d’autònoms, jornades de repartiment inacabables… Totes aquestes són sols algunes expressions de l’explotació salvatge que la classe treballadora estem vivint a mans del capitalisme. A tot això li hem de sumar la doble o triple jornada que han d’assumir la gran majoria de dones treballadores; un treball no remunerat indispensable per al sosteniment del capitalisme.
Acumulem casos de semiesclavitud com els de les treballadores de la recollida de la fruita a Lleida, Monserveis al Berguedà o els riders ultraexplotats per empreses criminals com Glovo, Deliveroo i altres que presenten el patiment 2.0 com a innovació positiva. Per a ells.
En el context actual de crisis total (sanitària, econòmica, social, ecologica…) el sistema ha demostrat un cop més els interessos de quina classe beneficia, mentre es prepara per noves ofensives contra els i les treballadores. Durant els propers mesos veurem com molts dels Expedient de Regulació Temporal d‘Ocupació (ERTO), que han estat en gran mesura subvencionats per l’estat durant un any, es van convertint en Expedients de Regulació de l‘Ocupació (ERO). A més, els acomiadaments i tancaments patronals es beneficiaran del règim jurídic que les últimes reformes laborals han anat creant. Un règim que afavoreix totalment als empresaris i que ens deixa als i les treballadores amb una única defensa: la lluita sindical, perquè sabem que dels nostres governants no s’ha d’esperar res.
On és la cacarejada derogació de la Reforma Laboral del govern més d’esquerres de la història mundial? On és la protecció de la sanitat pública i les internalitzacions amb que s’omplen la boca diversos governs de la Generalitat? No esperem cap avenç que no sigui obtingut per la nostra ferma pressió com a classe treballadora.
Finalment, les hienes del capitalisme ja fa temps que van darrere del botí que representen les pensions. Busquen poder mercantilitzar els diners que asseguren una vida mínimament digna a les persones més grans. Si deixem que això passi ens condemnem a un present i futur molt negres.
Quina és la resposta que hem de donar? La de sempre, la única que funciona: organització i lluita.
Organització per ser més fortes, per combatre unides, colze a colze contra qui ens explota i oprimeix.
Lluita per evitar la mercantilització de les pensions, l’habitatge, la salut, l’educació i també per assolir unes condicions de treball que permetin viure dignament i no serveixin per enriquir a quin ens explota.
Aquest primer de maig sortim al carrer per aturar-los, a tots, com ho farem l’endemà des de les organitzacions de la classe obrera, colpejant cada cop amb més força i sent cada cop més punys alçats. Aquest món possible que anhelem només ho serà per nosaltres mateixes.
VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Cada any moren al conjunt del planeta 2,78 milions de treballadores i treballadors en accidents laborals reconeguts com a tal. Més de 5 treballadors/es cada minut. També cada any, més de 370 milions de treballadors/es resulten ferits/des com a conseqüència d’accidents laborals no mortals però que provoquen baixes de 4 dies o superiors per les lesions generades. En tots dos casos, es tracta de les xifres que proporcionen les estadístiques de l’Organització Mundial del Treball. Si contemplem molts treballs no reconeguts i moltes malalties i patologies derivades del treball que encara no es reconeixen, aquesta escandalosa xifra encara seria més alta.
Sigui com sigui, el treball capitalista mata. És un veritable genocidi que patim el conjunt de la classe treballadora i, de manera especial, els treballadors i les treballadores més precàries: arreu del món són principalment dones, migrants i joves. El treball és una de les principals causes de mortalitat “no natural” del món. El treball és un factor clau en la diferència de mortalitat entre països i, sobretot, entre classes socials. Els rics viuen més, en gran part pel simple fet que els seus treballs (en el cas que “treballin”) són molt menys penosos, menys perillosos i menys lesius que els de les treballadores i treballadors amb salaris més baixos. Només a Catalunya, la diferència entre l’esperança de vida entre els districtes de renda més alta i els de renda més baixa és d’uns 10 anys.
A Catalunya els accidents de treball existeixen i, per desgràcia, van augmentant any rere any. El seu increment és paral·lel a l’augment de la precarietat laboral, del poder dels empresaris de fer xantatge als i les treballadores i de l’extensió de la subcontractació, que cada vegada es normalitza més. Entre l’any 2017 i el 2019, segons les estadístiques oficials, hi va haver un augment del 9,25% en el número d’accidents que van provocar la baixa del treballador/a o la seva mort. Concretament, l’any 2019 es van superar els 99600 accidents amb baixa, més de 270 cada dia. La xifra de morts també va creixent: 54 l’any 2017, 58 l’any 2018 i 64 l’any 2019.
Un símptoma del deteriorament de les condicions de seguretat a la feina el trobem en les dades de l’any 2020. La declaració de successius estats d’alarma des del març de 2020 va reduir tant la mobilitat com el treball presencial a bastantes empreses, ja sigui per l’adopció de teletreball o per tancament de l’activitat. Tot i això, l’any 2020 79 treballadores i treballadors van morir en accidents laborals. Un 21,5% més que a l’any 2019!. L’increment acumulat respecte el 2017 és de més del 46%. A més, aquesta dada augmentaria de forma significativa si es computessin els treballadors/es morts o malalts degut a la COVID, una malaltia que en moltes ocasions hem contret a la feina o en els desplaçaments cap el nostre treball en uns mitjans de transport massificats. Encara tenim molt presents les imatges de moltes empreses a molts sectors que van tardar mesos a proporcionar equips de protecció individual i de garantir distàncies de seguretat als seus treballadors/es. Tot plegat davant el silenci còmplice de les inspeccions de treball i, en general, de les administracions.
El treball mata. No només els accidents. Milers de treballadors/es desenvolupen cada any dolències derivades del seu treball, estant en actiu o, en molts casos, quan ja s’han jubilat. Es tracta de malalties que en molts casos generen molt patiment i, fins i tot, la mort. Les víctimes de l’amiant en són un exemple, però per desgràcia no són les úniques. Patologies òssies, pulmonars, a la vista, etc. que desenvolupem a partir de certa edat molt sovint són resultat directe del treball.
Les morts provocades pel treball tenen responsables directes. Les empreses, de forma general, intenten reduir les despeses en prevenció, en formació i en mesures de seguretat per augmentar beneficis. Sovint ens imposen ritmes de treball salvatges i jornades maratonianes que provoquen accidents. Del seu bracet, les administracions tanquen els ulls o, directament, en són còmplices promovent per activa i per passiva mesures que donen carta blanca als empresaris.
Per tot això, ens tenim a només a nosaltres. Des de la CGT de Catalunya fem una crida al conjunt dels treballadores i treballadors a organitzar-nos activament als centres de treball per defensar la nostra pròpia vida. I a denunciar, de forma clara i ferma, que el capitalisme mata.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
La trobada d’avui dels 150 empresaris per crear una legitimitat de la repressió per mantenir intocables els seus privilegis té antecedents. També llavors va comptar amb la col.laboració de la classe politica. Va passar el 1920 al congrés de empresaris, “Federación Patronal”. Van aprovar el lockout com a represalia a la Vaga de la Canedenca.
Llei i ordre, exigeixen avui les organitzacions empresarials amb els seus corresponents altaveus mediàtics. Estan indignats perquè en els disturbis de les darreres setmanes s’han trencat vidres de franquícies de comerços de luxe i de grans companyies transnacionals i d’entitiats bancàries. Agafen aquestes imatges, així com les de la policia carregant, i ho redueixen tot a un problema d’ordre públic. A partir d’aquí, la seva recepta ja la coneixem: enduriment de les actuacions policials i increment de la repressió. Pals i silenci, com sempre ha fet la burgesia quan ha vist que algú qüestiona els seus privilegis.
Per molta pressió mediàtica, nosaltres no ens deixem arrossegar. Darrera una barricada hi ha un o molts motius. Darrera els atacs a botigues de luxe i de franquícies, també n’hi ha. Fa anys que els salaris dels treballadors i treballadores cada dia són més baixos. Que cada dia el percentatge de treballadors/es pobres és més alt. I si hi afegim les persones que simplement no tenen treball, una xifra en un fort increment els darrers mesos, el panorama és encara més aberrant. Si, fem servir la paraula aberrant perquè, l’altra cara de la moneda, és que les mateixes empreses que veuen com s’ataquen els seus mostradors i caixers durant aquests darrers anys, mentre creix la misèria, han obtingut uns beneficis de rècord. Botigues de luxe al costat de gent dormint en caixers, o de contenidors on cada dia hi van persones a buscar menjar. D’això aquests empresaris no en parlen. Va per davant l’ordre a la justícia.
Avui hi haurà una cimera política. Per parlar de caixers i contenidors. No parlaran ni de la gent que hi dorm ni de les persones que els furguen buscant deixalles que els permetin resoldre necessitats per viure. Segurament parlaran també d’una furgoneta de policia amb la pintura socarrimada. En canvi, no han tingut temps per reunir-se quan els policies que anaven en furgonetes com aquesta han rebentat ulls a les manifestacions, robant part de la vida a joves. És evident que la classe política defensa també aquest ordre, que normalitza la misèria. Ordre per davant de la justícia.
Nosaltres, en canvi, defensem la vida. Defensem la dignitat de totes les persones. Defensem que ningú ha de patir una explotació que ens aboca a jornades laborals maratonianes, cada cop amb menys drets i alhora amb menys salari. Defensem que els habitatges són per viure-hi i no per especular-hi i fer-ne negoci. Defensem que tota persona ha de tenir drets, independentment del seu origen. Defensem que la vida és per viure-la, i no per produir uns beneficis que acumulen aquells que, precisament, imposen silenci, repressió i ordre.
Els bancs atacats aquests dies són els mateixos que desnonen persones. O que imposen clàusules criminals a qui ha de demanar crèdits sovint per cobrir necessitats bàsiques. Les botigues atacades són de grans companyies, les mateixes que han destrossat el comerç locals a molts barris i pobles. La policia victimitzada és la mateixa que prèviament ha apallissat, ha ferit, ha mutilat i ha empresonat.
Els qui reclamen llei i odre necessitem eliminar tots aquests fets del debat sobre les protestes de les darreres setmanes. Els qui defensem la vida i les persones hem de posar al centre totes aquestes causes. Perquè són la raó per la que sortim al carrer, per la que ens organitzem en sindicats per autodefensar-nos, perquè són el mecanisme pel qual es garanteixen privilegis a uns i patiment pels altres. Unes causes que cal eliminar.
Ni cap cimera d’empresaris demanant sang i repressió ni cap polític col·laboracionista ho impedirà.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
