Aquest Primer de Maig des del Secretariat Permanent de CGT Catalunya, volem fer una anàlisi de la situació sociolaboral i de l’estat del sindicalisme a Catalunya, així com extreure’n algunes conclusions que volem transmetre al gruix de la nostra afiliació.

Per començar, volem destacar que, mentre ens diuen que l’economia va bé, que les empreses estan en beneficis rècord, que el PIB és dels que més creixen a la UE i que s’ha arribat a 22 milions d’afiliats a la seguretat social, les condicions de vida de la majoria de la classe treballadora empitjoren.

Després d’anys convulsos en què la lluita per l’autodeterminació del poble català va ser desballestada per la repressió i les clavegueres de l’estat, i traïda per la classe dirigent processista, el desenllaç d’aquest cicle no pot ser més obscur per a la classe treballadora catalana.

La CGT de Catalunya, com a organització anarco-sindicalista, i segons els nostres acords de congrés, defensem l’autodeterminació de tots els pobles que ho desitgin. Des de Catalunya a Galiza, passant per Euskal Herria, des de les muntanyes del Kurdistan, fins a les comunitats Zapatistes a Chiapas, des de Palestina al desert del Sàhara.