8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d’oci. Demanda històrica del moviment obrer. És un reclam per la sobirania del temps, la riquesa i els recursos. La recuperació dels salaris respecte al cost de la vida i la reducció de la jornada laboral tornen a ser les demandes més desitjades per a la classe treballadora, i nosaltres la CGT sabem que sense conflicte, no podrem aconseguir aquestes victòries.
Aquest primer de maig, dia de la classe treballadora, en mig d’una nova espiral de crisi capitalista, en mig d’un ambient prebèlic i d’aprofundiment de la precarietat de la classe treballadora, on cada dia més persones són abocades a la pobresa, volem alçar-nos i dir prou.
Prou a uns salaris congelats, a una classe treballadora cada dia més empobrida per la inflació i l’augment dels preus. Mentre les multinacionals i les empreses cada any baten rècords de beneficis i acumulen més poder i diners. Diem prou a uns serveis públics cada dia més retallats, mentre els pressupostos en seguretat i defensa augmenten insultantment.
Altre cop la política institucional ens sorprèn amb unes eleccions anticipades. Un govern en minoria i uns grups parlamentaris incapaços de fer res per a millorar substancialment la vida de la gent treballadora, ens delecten amb discussions de pati d’escola i l’espectacle patètic del circ electoral.
Des de la CGT de Catalunya volem enviar un missatge de suport a la pagesia i a les agricultores del país en aquests dies de lluita i en els que vindran. Dia a dia veiem amb entusiasme a la pagesia sortir a prendre les carreteres després d’anys d’aguantar amb l’aigua al coll els embats del mercat, els intermediaris i els especuladors.
Des de la CGT Catalunya convoquem una vaga parcial de 2h al matí i 2h a la tarda el proper dimecres 7 de febrer.
La classe treballadora acumula anys de crisi econòmica i injustícies. Aquests últims tres anys han vist com les desigualtats a Espanya han augmentat més que en l’última dècada sencera.
La Confederació General del Treball (CGT) marca un nou rècord històric a Catalunya i tanca l’any 2023 amb 4.022 noves afiliacions. Amb elles ja són 21.758 persones les que han decidit organitzar-se a CGT Catalunya, que es consolida com a tercera força sindical i la que més mobilitzacions convoca.
Veiem amb sorpresa l’acord entre govern i sindicats per apujar un 5% el Salari Mínim Interprofessional, presentat com una victòria dels agents socials. Des de CGT sempre estarem a favor d’una pujada del salari mínim, per petita que sigui. Creiem, però, que en un context de pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora com l’actual, una pujada del 5% és totalment insuficient.
Durant els últims 75 anys Palestina ha estat víctima d’un genocidi per part de l’Estat d’Israel, que ha implementat un règim d’apartheid deixant desenes de milers de víctimes mortals i centenars de milers de desplaçades.
A tota la CGT i a la classe treballadora de Catalunya:
Davant la comunicació que la Unió de Sindicats Workers in Palestine ha fet a nivell internacional, per aturar el genocidi que està patint la classe treballadora de Gaza, des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya fem una crida a:
1. A tots i totes les treballadores i sindicats: que es neguin a col·laborar en l’enviament d’armament a l’estat d’Israel, sota l’objecció de consciència antimilitarista i humanista.
Un dia després del 50è aniversari de la Guerra de Yom Kipur el 1973, Hamàs llança un atac sobre Israel sense precedents. Aquesta situació provoca un dels atacs més importants d’Israel sobre la població de Gaza i una declaració de l’estat de guerra.
No volem ser esclaves modernes. Fa uns dies que ens despertàvem amb la notícia que el govern grec ha aprovat una reforma laboral que permet treballar jornades de fins a 13 hores diàries i 78 hores setmanals.
La CGT de Catalunya, com a organització anarco-sindicalista, i segons els nostres acords de congrés, defensem l’autodeterminació de tots els pobles que ho desitgin. Des de Catalunya a Galiza, passant per Euskal Herria, des de les muntanyes del Kurdistan, fins a les comunitats Zapatistes a Chiapas, des de Palestina al desert del Sàhara.
Davant l’immobilisme latent i permanent del Departament pel que fa a la recuperació de les condicions laborals, l’estabilització dels treballadors i treballadores i un calendari escolar racional, que el Departament en algun moment s’havia compromès a negociar, els sindicats sotasignants decidim tirar endavant la jornada de vaga que coincidirà amb l’inici del curs el 6 de setembre.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
La CGT de Catalunya tanca 2022 amb noves afiliacions rècord en un any de tota la sèrie històrica. 3137 persones han decidit aquest any organitzar-se a la CGT de Catalunya.
Per segon any consecutiu s’hi han afiliat més dones (51%) que homes (49%).
Les 20.275 persones organitzades consoliden a la CGT com el tercer sindicat en afiliació de Catalunya.
La darrera setmana ha sorgit una polèmica a la xarxa social Twitter en relació a un compte del sindicat de neteges de la CGT de Barcelona.
En relació a la referida polèmica volem posar de manifest que, d’acord amb els nostres Estatuts, la CGT de Catalunya col·laborarà amb les associacions i organismes pertinents per tal de possibilitar un major coneixement i ús del català entre els seus afiliats i afiliades, fins assolir la seva normalització efectiva.
Així mateix, l’any 2004 es va acordar per Ple de la CGT de Catalunya en relació a la llengua catalana que “Aquesta defensa (la de la llengua catalana) s’ha de portar des de la societat civil que ha de ser la lluitadora pels canvis socials necessaris per trencar amb l’status quo. El català és una llengua perseguida en el passat, però que encara en l’actualitat tant pel seu ús oral o escrit rep la repressió de l’estat tant per infinitats de lleis que la reprimeixen com per sectors reaccionaris que continuen boicotejant-la.
Una organització com la nostra hauria d’assumir aquesta reivindicació com a seva i des d’una perspectiva sindical fer la nostra aportació.”
I concreta, entre d’altres:
“4. Pel que fa a la propaganda sindical, com per exemple tríptics, cartells etc., també hauran de ser, com a mínim, en català. Demanar al confederal de l’estat que quan es produeixen cartells, tríptics, etc. Es facin amb una tirada suficient en català.”
La nostra organització ha de respectar l’autonomia dels sindicats que la conformen, no obstant, és intolerable que s’insulti i es vexi verbalment des d’un compte de la CGT a una persona (afiliada o no) pel fet que demani o interpel·li a fer les comunicacions en català. El mateix hem de dir respecte determinades respostes posteriors derivades del referit fil.
Amb aquest comunicat esperem tancar la polèmica generada i poder seguir amb la lluita de la classe treballadora als centres de treball, als barris, pobles i ciutats de Catalunya i amb la reivindicació de la llengua catalana en aquestes lluites.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
A la classe treballadora de Catalunya.
L’increment de la inflació a l’entorn de dos dígits ha vingut per quedar-se un bon període de temps, valors encara més elevats en aliments i productes bàsics. Les polítiques monetàries encara afegiran més patiment, amb actualitzacions sobtades de les quotes mensuals de deutes hipotecaris. L’accés a la vivenda de lloguer està a màxims històrics. Els salaris, en termes de capacitat adquisitiva real, estan en caiguda lliure. Mentre la patronal diu que no pot pagar l’IPC, la realitat és que el 87% de la inflació és deguda al trasllat dels costos energètics i a l’increment dels beneficis empresarials.
Aquesta situació és molt greu i es tradueix en un empobriment generalitzat a la classe treballadora sobre el que hem d’actuar decididament.
La millor forma de fer-ho és, incrementant el nivell de conflicte allà on es batalla directament amb qui acorda els increments salarials: als centres de treball, amb plantilles i sectors reaccionant davant aquestes conseqüències. I continuant aquestes lluites amb un cicle de conflictivitat als carrers que pressioni governs i patronals. Si no hi ha processos de lluita a les empreses, hi haurà empobriment generalitzat.
Recentment la plantilla de TMB ha assolit increments importants que aturaran la pèrdua de poder adquisitiu: Que ningú ho dubti, sense un programa de vagues hagués estat impossible.
Fem una crida a seccions sindicals, i a la classe treballadora al seu conjunt, a organitzar-se i iniciar processos de lluita a la seva empresa, afavorint les condicions necessàries per fer valdre el nostre dret a tenir salaris dignes. Ningú ens ho regalarà, l’agitació i la vaga són claus per a evitar l’austeritat.
Que un sector en lluita animi als altres, que una vaga animi a altres i que aquestes siguin l’expressió real de la lluita de la classe treballadora contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’escassetat. S’acosta una altra crisi econòmica i aquest cop no estem disposades a pagar-ne les conseqüències.
Des de la CGT de Catalunya fem una crida decidida a iniciar un nou cicle de lluita.
Companyes, companys, a les vaga que ja és hora!
Les dones, el poble kurd i milers de persones a tot l’Iran s’han alçat per la llibertat, els drets i la igualtat en un estat on protestar és posar en risc la vida, especialment per a les dones.
Dia rere dia cremen els carrers en protesta per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda a Teheran per la policia moral iraniana per no portar ben posat el hijab. Després que el grup de dones amb qui va ser detinguda protestessin, va ser colpejada al furgó policial i després torturada a comissaria. Va morir dies després d’entrar en coma a l’hospital.
El sindicat anarcosindicalista es consolida com el tercer en afiliació a Catalunya i el que més mobilitza
Aquest mes de setembre de 2022 la CGT ha superat les 20.000 persones afiliades a Catalunya, com a resultat d’una tendència de creixement accelerat que està experimentant el sindicat els darrers anys. Aquest augment d’entrada consolida la CGT com el tercer sindicat de Catalunya en treballadors/es organitzades.
L’anarcosindicalisme sempre hem defensat la llibertat i la solidaritat entre les persones i col·lectivitats. La construcció d’una societat lliure formada per persones lliures. Lliures de tota opressió i explotació, política, econòmica i social. Ara que s’acosta un altre 11 de setembre ho tornem a dir, com fa anys que ho fem.
La llibertat que volem comporta que cap poble del món pateixi l’opressió de cap estat. Això implica exigir, més que el reconeixement del dret de l’autodeterminació, el seu exercici constant. Una societat lliure de persones lliures es construeix sobre la base d’una autodeterminació constant, on individualment i col·lectivament decidim sobre tots aquells aspectes que formen part de la nostra vida: com produïm, com repartim els resultats d’aquesta producció, com ens organitzem comunitàriament, com enscomuniquem, etc. Comporta una col·lectivització del dia a dia.
-Segons dades oficials del departament de Treball de la Generalitat, del passat 2021, un 87,31% de totes les persones que van fer vaga a Catalunya ho van fer seguint alguna de les vagues convocades per la CGT.
-És el 7è any consecutiu que la CGT és el sindicat que més vaguistes aporta en vagues convocadesa Catalunya.
Per primera vegada a la sèrie històrica hi ha més altes de dones que d’homes.
Per tercer any consecutiu, les noves altes estan en màxims històrics a l’entorn de les 3000 anuals.
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya volem iniciar aquest comunicat amb una autocrítica: ni els sindicats combatius ni el teixit social anticapitalista hem estat a l’alçada que la situació requeria. I això no es pot repetir en el futur.
No cal carregar gaire les tintes contra sindicats majoritaris ni els partits polítics institucionals perquè s’ha de ser molt tendre per tenir cap tipus d’esperança que deroguessin el nefast articulat de la ultrareforma del 2012. No n’esperem res d’ells perquè tots formen part del mateix sistema. Tots aquests anys preparant la “derogació” han seguit el guió de les darreres dècades. Ridícules mobilitzacions merament estètiques, opacitat a les negociacions, incapacitat política per legislar sense el permís de l’empresariat.
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya observem amb preocupació la deriva que els governs espanyol i català han pres respecte la gestió de la pandèmia, les seves conseqüències laborals, sanitàries, sobre els sistemes de salut i la crisi general que se’n deriva.
Lluny d’augmentar el pressupost per la sanitat pública del nostre país que des de fa molts anys s’ha vist retallada i precaritzada, el Govern aposta per traslladar tota la responsabilitat a la població sense prendre mesures estructurals per fer front al virus. Aquesta culpabilització no només és pel que fa a la seva propagació, sinó que les operacions cancel·lades, les hores d’especialista reprogramades a mesos, o anys vista, una atenció primària desbordada són també per culpa nostra i no per la seva incompetència o manca de voluntat política per destinar-hi més recursos.
Però com han de fer veure que fan alguna cosa, es centren en allò que no els hi representa cap cost però és ineficaç, com els tocs de queda nocturns, mascaretes obligatòries en espais oberts o un passaport covid que tampoc garanteix evitar contagis entre la població vacunada, com ja és conegut. Aquest control fa assumir al personal dels centres on es requereix per poder accedir-hi, responsabilitats que no els són pròpies, tasques de policia que els fa exposar a situacions amb clients que poden comportar una afectació de la seva seguretat i salut laborals. Així ens ho trasllada el personal que hi treballa: estan fartes.
No es pot ignorar la responsabilitat individual i col·lectiva de la població, al contrari, per que la vacunació estigui a l’abast de tota la població mundial (no només la de la població d’aquells estats amb prou capacitat econòmica per fer front als preus que les grans farmacèutiques estan imposant per accedir a les vacunes) s’ha de ser conscients de la necessitat de tenir accés a la vacuna i, en conseqüència, d’alliberar les seves patents. Amb més raó encara quan el desenvolupament d’aquestes ha estat possible per la injecció ingent de fons públics.
No obstant, observem clarament que l’objectiu dels governs no és el de lluitar per la facilitat d’accés a la vacunació de tota la població mundial ni molt menys la de millorar el sistema públic de sanitat, mesures que són imprescindibles si volem aturar la pandèmia.
També som conscients que en la mesura que puguem la classe treballadora farem front al virus prenent aquelles mesures que estiguin a les nostres mans. No obstant, això no ha de comportar que grans empreses acabin veient-se encara més beneficiades a costa dels sacrificis de les treballadores i treballadors.
Constatem un i altre cop, que quan hi ha mesures sanitàries àmpliament efectives però que requereixen d’aportacions de recursos són sistemàticament ignorades. Fer els ulls grossos a la capacitat de contagi que tenen les persones vacunades, per tal de no pagar la baixa mèdica per quarentena, és un recent exemple.
És per aquest motiu que exigim al Govern de la Generalitat i al de l’Estat Espanyol que es prenguin les següents mesures de forma urgent:
1.- Augment de la inversió en el sistema sanitari català i espanyol que repercuteixi directament en una millora en l’accés a la sanitat i contractació massiva de personal sanitari per tal de poder afrontar la situació de crisi sanitària amb dignitat i garantint els drets laborals de les treballadores sanitàries.
2- Deixar d’apostar per mesures de seguiment i control policial i substituir-ho per assegurar la correcta ventilació, aforament i ús de mascaretes a tots els interiors amb activitat pública.
3.- Permisos retribuïts per a persones en situació d’aïllament per contacte estret, estiguin o no vacunades.
4.- Gratuïtat dels tests d’antígens i PCR per qualsevol que vulgui fer-se una prova.
5.- Reconeixement de la baixa per risc durant l’embaràs per aquelles treballadores embarassades exposades al virus de la covid en els seus llocs de treball.
6.- Permís retribuït per tal de tenir cura dels fills i filles i altres persones a càrrec en situació d’aïllament per covid o per contacte amb positius de covid.
7.- Responsabilitzar a les empreses per tal que emprenguin mesures preventives de la COVID als centres de treball i procedir a sancionar aquelles que no observin les normes de seguretat i salut en el treball necessàries per tal de prevenir contagis. Més Inspeccions.
Només potenciant el sistema sanitari, garantint l’accés universal a les vacunes contra la covid i apel·lant a la responsabilitat col·lectiva podrem acabar amb aquesta pandèmia. Les retallades de drets per fer veure que s’actua no haurien de formar part mai de les mesures a aplicar i molt menys quan s’ha demostrat que les mateixes són ineficaces per aturar el virus de la COVID-19.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Unes denúncies que fem públiques avui i que durant els propers dies portarem a l’Oficina Antifrau per exigir responsabilitats
Fa pocs mesos, a causa del compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el Consorci va veure’s obligat legalment a publicar al portal de transparència diferents informes d’auditoria de comptes dels darrers anys.
