CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Comunicats

comunicat

Una nova reforma de les pensions: una nova traïció als i les treballadores

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
 

Avui diversos mitjans de comunicació han anunciat que el govern espanyol, la patronal i els “sindicats” UGT i CCOO han tancat un nou pacte per reformar el sistema de pensions. El pacte s’ha cuinat entre bambalines i en secret. De fet, avui, quan l’han fet públic, segueixen evitant donar-ne cap detall concret.

Mentre els de sempre han negociat amb les nostres vides, a l’altra banda el poble, el conjunt de treballadores i treballadors, tenim motius sobrats per estar indignats i per preocupar-nos. Per experiència sabem que de les diferents reformes de les pensions que han pactat governs anteriors, CCOO i UGT i les patronals n’han sortit situacions que ens han perjudicat: retallades en la quantia de les pensions, increments de les bases reguladores i dels tempsde cotització i endarreriment de l’edat de jubilació.

Llegir més »
1 de maig

No creiem en promeses, sino en lluites

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en motiu del 1r de maig

 

És 1r de maig, dia que no l’hem de recordar com un festiu, sinó com un dia de lluita. Commemorem la revolta iniciada per la classe treballadora dels EUA el 1r de maig de 1886, que reivindicava la jornada laboral de 8h, per la qual 5 treballadors anarquistes van ser executats a conseqüencia d’un muntatge policial i d’un procés judicial infame.
 
Més de 100 anys més tard, la lluita no ha canviat gaire. La jornada màxima de 8h cada cop es respecta menys: hores extres no remunerades, teletreball sense horaris, subcontractes i persones obligades a cotitzar en règim d’autònoms, jornades de repartiment inacabables… Totes aquestes són sols algunes expressions de l’explotació salvatge que la classe treballadora estem vivint a mans del capitalisme. A tot això li hem de sumar la doble o triple jornada que han d’assumir la gran majoria de dones treballadores; un treball no remunerat indispensable per al sosteniment del capitalisme.
 
Acumulem casos de semiesclavitud com els de les treballadores de la recollida de la fruita a Lleida, Monserveis al Berguedà o els riders ultraexplotats per empreses criminals com Glovo, Deliveroo i altres que presenten el patiment 2.0 com a innovació positiva. Per a ells.
 
En el context actual de crisis total (sanitària, econòmica, social, ecologica…) el sistema ha demostrat un cop més els interessos de quina classe beneficia, mentre es prepara per noves ofensives contra els i les treballadores. Durant els propers mesos veurem com molts dels Expedient de Regulació Temporal d‘Ocupació (ERTO), que han estat en gran mesura subvencionats per l’estat durant un any, es van convertint en Expedients de Regulació de l‘Ocupació (ERO). A més, els acomiadaments i tancaments patronals es beneficiaran del règim jurídic que les últimes reformes laborals han anat creant. Un règim que afavoreix totalment als empresaris i que ens deixa als i les treballadores amb una única defensa: la lluita sindical, perquè sabem que dels nostres governants no s’ha d’esperar res.
 
On és la cacarejada derogació de la Reforma Laboral del govern més d’esquerres de la història mundial? On és la protecció de la sanitat pública i les internalitzacions amb que s’omplen la boca diversos governs de la Generalitat? No esperem cap avenç que no sigui obtingut per la nostra ferma pressió com a classe treballadora.
 
Finalment, les hienes del capitalisme ja fa temps que van darrere del botí que representen les pensions. Busquen poder mercantilitzar els diners que asseguren una vida mínimament digna a les persones més grans. Si deixem que això passi ens condemnem a un present i futur molt negres.
 
Quina és la resposta que hem de donar? La de sempre, la única que funciona: organització i lluita.
 
Organització per ser més fortes, per combatre unides, colze a colze contra qui ens explota i oprimeix.
 
Lluita per evitar la mercantilització de les pensions, l’habitatge, la salut, l’educació i també per assolir unes condicions de treball que permetin viure dignament i no serveixin per enriquir a quin ens explota.
 
Aquest primer de maig sortim al carrer per aturar-los, a tots, com ho farem l’endemà des de les organitzacions de la classe obrera, colpejant cada cop amb més força i sent cada cop més punys alçats.  Aquest món possible que anhelem només ho serà per nosaltres mateixes.
 
VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Llegir més »
comunicat

28 d’abril, dia de la seguretat al treball: EL CAPITALISME MATA

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
 
Cada any moren al conjunt del planeta 2,78 milions de treballadores i treballadors en accidents laborals reconeguts com a tal. Més de 5 treballadors/es cada minut. També cada any, més de 370 milions de treballadors/es resulten ferits/des com a conseqüència d’accidents laborals no mortals però que provoquen baixes de 4 dies o superiors per les lesions generades. En tots dos casos, es tracta de les xifres que proporcionen les estadístiques de l’Organització Mundial del Treball. Si contemplem molts treballs no reconeguts i moltes malalties i patologies derivades del treball que encara no es reconeixen, aquesta escandalosa xifra encara seria més alta. 
 
Sigui com sigui, el treball capitalista mata. És un veritable genocidi que patim el conjunt de la classe treballadora i, de manera especial, els treballadors i les treballadores més precàries: arreu del món són principalment dones, migrants i joves. El treball és una de les principals causes de mortalitat “no natural” del món. El treball és un factor clau en la diferència de mortalitat entre països i, sobretot, entre classes socials. Els rics viuen més, en gran part pel simple fet que els seus treballs (en el cas que “treballin”) són molt menys penosos, menys perillosos i menys lesius que els de les treballadores i treballadors amb salaris més baixos. Només a Catalunya, la diferència entre l’esperança de vida entre els districtes de renda més alta i els de renda més baixa és d’uns 10 anys.
 
A Catalunya els accidents de treball existeixen i, per desgràcia, van augmentant any rere any. El seu increment és paral·lel a l’augment de la precarietat laboral, del poder dels empresaris de fer xantatge als i les treballadores i de l’extensió de la subcontractació, que cada vegada es normalitza més. Entre l’any 2017 i el 2019, segons les estadístiques oficials, hi va haver un augment del 9,25% en el número d’accidents que van provocar la baixa del treballador/a o la seva mort. Concretament, l’any 2019 es van superar els 99600 accidents amb baixa, més de 270 cada dia. La xifra de morts també va creixent: 54 l’any 2017, 58 l’any 2018 i 64 l’any 2019. 
 
Un símptoma del deteriorament de les condicions de seguretat a la feina el trobem en les dades de l’any 2020. La declaració de successius estats d’alarma des del març de 2020 va reduir tant la mobilitat com el treball presencial a bastantes empreses, ja sigui per l’adopció de teletreball o per tancament de l’activitat. Tot i això, l’any 2020 79 treballadores i treballadors van morir en accidents laborals. Un 21,5% més que a l’any 2019!. L’increment acumulat respecte el 2017 és de més del 46%. A més, aquesta dada augmentaria de forma significativa si es computessin els treballadors/es morts o malalts degut a la COVID, una malaltia que en moltes ocasions hem contret a la feina o en els desplaçaments cap el nostre treball en uns mitjans de transport massificats. Encara tenim molt presents les imatges de moltes empreses a molts sectors que van tardar mesos a proporcionar equips de protecció individual i de garantir distàncies de seguretat als seus treballadors/es. Tot plegat davant el silenci còmplice de les inspeccions de treball i, en general, de les administracions.
 
El treball mata. No només els accidents. Milers de treballadors/es desenvolupen cada any dolències derivades del seu treball, estant en actiu o, en molts casos, quan ja s’han jubilat. Es tracta de malalties que en molts casos generen molt patiment i, fins i tot, la mort. Les víctimes de l’amiant en són un exemple, però per desgràcia no són les úniques. Patologies òssies, pulmonars, a la vista, etc. que desenvolupem a partir de certa edat molt sovint són resultat directe del treball.
 
Les morts provocades pel treball tenen responsables directes. Les empreses, de forma general, intenten reduir les despeses en prevenció, en formació i en mesures de seguretat per augmentar beneficis. Sovint ens imposen ritmes de treball salvatges i jornades maratonianes que provoquen accidents. Del seu bracet, les administracions tanquen els ulls o, directament, en són còmplices promovent per activa i per passiva mesures que donen carta blanca als empresaris.
 
Per tot això, ens tenim a només a nosaltres. Des de la CGT de Catalunya fem una crida al conjunt dels treballadores i treballadors a organitzar-nos activament als centres de treball per defensar la nostra pròpia vida. I a denunciar, de forma clara i ferma, que el capitalisme mata.
 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya

Llegir més »
anarquistes

Ells defensen mercaderies i beneficis. Nosaltres defensem la vida

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
 
La trobada d’avui dels 150 empresaris per crear una legitimitat de la repressió per mantenir intocables els seus privilegis té antecedents. També llavors va comptar amb la col.laboració de la classe politica. Va passar el 1920 al congrés de empresaris, “Federación Patronal”. Van aprovar el lockout com a represalia a la Vaga de la Canedenca.
 

Llei i ordre, exigeixen avui les organitzacions empresarials amb els seus corresponents altaveus mediàtics. Estan indignats perquè en els disturbis de les darreres setmanes s’han trencat vidres de franquícies de comerços de luxe i de grans companyies transnacionals i d’entitiats bancàries. Agafen aquestes imatges, així com les de la policia carregant, i ho redueixen tot a un problema d’ordre públic. A partir d’aquí, la seva recepta ja la coneixem: enduriment de les actuacions policials i increment de la repressió. Pals i silenci, com sempre ha fet la burgesia quan ha vist que algú qüestiona els seus privilegis.
 
Per molta pressió mediàtica, nosaltres no ens deixem arrossegar. Darrera una barricada hi ha un o molts motius. Darrera els atacs a botigues de luxe i de franquícies, també n’hi ha. Fa anys que els salaris dels treballadors i treballadores cada dia són més baixos. Que cada dia el percentatge de treballadors/es pobres és més alt. I si hi afegim les persones que simplement no tenen treball, una xifra en un fort increment els darrers mesos, el panorama és encara més aberrant. Si, fem servir la paraula aberrant perquè, l’altra cara de la moneda, és que les mateixes empreses que veuen com s’ataquen els seus mostradors i caixers durant aquests darrers anys, mentre creix la misèria, han obtingut uns beneficis de rècord. Botigues de luxe al costat de gent dormint en caixers, o de contenidors on cada dia hi van persones a buscar menjar. D’això aquests empresaris no en parlen. Va per davant l’ordre a la justícia.
 
Avui hi haurà una cimera política. Per parlar de caixers i contenidors. No parlaran ni de la gent que hi dorm ni de les persones que els furguen buscant deixalles que els permetin resoldre necessitats per viure. Segurament parlaran també d’una furgoneta de policia amb la pintura socarrimada. En canvi, no han tingut temps per reunir-se quan els policies que anaven en furgonetes com aquesta han rebentat ulls a les manifestacions, robant part de la vida a joves. És evident que la classe política defensa també aquest ordre, que normalitza la misèria. Ordre per davant de la justícia.
 
Nosaltres, en canvi, defensem la vida. Defensem la dignitat de totes les persones. Defensem que ningú ha de patir una explotació que ens aboca a jornades laborals maratonianes, cada cop amb menys drets i alhora amb menys salari. Defensem que els habitatges són per viure-hi i no per especular-hi i fer-ne negoci. Defensem que tota persona ha de tenir drets, independentment del seu origen. Defensem que la vida és per viure-la, i no per produir uns beneficis que acumulen aquells que, precisament, imposen silenci, repressió i ordre.
 
Els bancs atacats aquests dies són els mateixos que desnonen persones. O que imposen clàusules criminals a qui ha de demanar crèdits sovint per cobrir necessitats bàsiques. Les botigues atacades són de grans companyies, les mateixes que han destrossat el comerç locals a molts barris i pobles. La policia victimitzada és la mateixa que prèviament ha apallissat, ha ferit, ha mutilat i ha empresonat. 
 
Els qui reclamen llei i odre necessitem eliminar tots aquests fets del debat sobre les protestes de les darreres setmanes. Els qui defensem la vida i les persones hem de posar al centre totes aquestes causes. Perquè són la raó per la que sortim al carrer, per la que ens organitzem en sindicats per autodefensar-nos, perquè són el mecanisme pel qual es garanteixen privilegis a uns i patiment pels altres. Unes causes que cal eliminar.
 
Ni cap cimera d’empresaris demanant sang i repressió ni cap polític col·laboracionista ho impedirà.

 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
 

Llegir més »
10M

Vaga Sanitària – Convocatòria de Roda de Premsa dimecres 3 de març

A la Sanitat de Catalunya hem decidit dir prou, sota el lema #estemfartes, volem donar a conèixer a la societat el que patim i el que hem vist patir.

Us convoquem el proper dimecres a les 10h  i en aquest enllaç per a poder seguir en streaming

Dimecres 3 de març
A les 10.30h
Al Carrer Burgos 59
O per streaming en aquest enllaç: https://youtu.be/zqsbQevsrq0

En el marc de la Mesa Sindical de Sanitat i davant la precarietat que patim a la Sanitat i els serveis que donen suport dins del sistema de Salut vem convocar Vaga de Sanitat i Serveisel dia 10 de Març.

Llegir més »
assetjament

La CGT exigeix la dimissió d’Eloi Badia i Francesc Jiménez per repressió sindical i passivitat en un cas d’assetjament per raó de sexe i laboral

El sindicat considera indigna la gestió del regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona i President de Parcs i Jardins, així com del seu gerent.

 “Em va preguntar si sabia fer un francès, que li ensenyés les calces”, havia de conviure amb frases com “para pegarte un polvo, normal que haya cola”, “tócame, tócame que no te estoy diciendo que me folles”. Després d’una visita al ginecòleg “Oye, pues la próxima vez que necesiten meterte algo por allí adentro, que me avisen”. Tot això vaig haver de soportar i quan em vaig atrevir a plantar cara va començar amb l’assetjament laboral, posant fins i tot en risc la meva salut. L’altra dona assetjada va haver de negar-se explícitament a tenir cap mena de relació amb ell en dues vegades, quan li va dir un cop més que no volia saber res d’ell, va començar el càstig i l’assetjament laboral, provocant l’aïllament de la resta de companys, enviant-la a segar gespa quan plovia, obligant-les a netejar els lavabos dels homes. A més, entrava al vestuari de dones sense permís.

Llegir més »
Comunicats

Nota de Premsa: Informació de la campanya per la prohibició de la subcontractació de les activitats essencials de les empreses

Convocatòria de premsa

Us convoquem a la roda de premsa dimecres 3 de febrer a les 11.30h al Col·lectiu Ronda (Barcelona) o via conferencia Jitsi, per informar-vos de la campanya per la prohibició de la subcontractació de les activitats essencials de les empreses. La campanya la promovem diferents col·lectius en lluita contra la precarietat laboral, fortament impactats per la subcontractació i la contractació fraudulenta de falsos autònoms. Us convoquem el col·lectiu de tècnics i tècniques subcontractats de Telefónica Movistar, Riders per drets, subcontractes de la SEAT, Sindicat SAD de cuidadores municipals, amb el suport del sindicats: COBAS, COS, IAC, CGT, CNT, SO, Enconstrucció.

Llegir més »
400019600513_439595.jpg
Antirepressió

El toc de queda és una mesura absurda, inefectiva i autoritària

Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis?

Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia les decisions polítiques, la vida de la classe treballadora queda sempre en segon pla. I per això s’adopten mesures absurdes com el toc de queda per fer veure que es fa alguna cosa. Mesures autoritàries completament inefectives a l’hora d’aturar els rebrots, però que serviran per començar a controlar-nos. Que no ens enganyin, aquestes mesures no estan destinades a combatre el virus, sinó a combatre les protestes i lluites que de ben segur vindran.

Llegir més »
cartel_catalan-2.jpg
Comunicats

Universitats i centres de recerca a la Vaga el proper 21 d’Octubre

Els últims anys, i particularment els últims mesos, la classe obrera hem viscut un empobriment de les condicions de treball, en general, i del món universitari i de la recerca, en particular. La COVID19 únicament ha accelerat aquest procés, però ha ofert una oportunitat d’or a la patronal de les universitats i centres de recerca per devaluar, encara més, les condicions de treball de les persones que fem possible el seu funcionament. La nostra incapacitat com a treballadors per organitzar una resposta contundent durant el període de confinament i la posterior tornada a la “normalitat” s’ha traduït en la posada en pràctica de mesures despòtiques per part dels Equips de Govern i de les institucions. Per exemple, en moltes universitats no s’ha comptat amb les treballadores per planificar la tornada a la feina i s’han suspès negociacions per “no ser prioritàries”. No només això, en un moment en què clarament calen més professionals per assegurar la salut, literal i figuradament, del sistema universitari i de recerca, s’ha aprofundit encara més en la precarietat, no renovant contractes i utilitzant l’excusa del teletreball per difuminar els límits de la jornada laboral. Per això considerem que, ara més que mai, se’ns ha acabat el temps. No podem continuar mostrant-nos pacients: és urgent que confrontem obertament la gestió capitalista d’un sector científic i universitari que només entén la formació i la recerca com una mercaderia. Per tant, resulta evident que les greus problemàtiques del món de la recerca i de la universitat continuen tant vigents com abans de la pandèmia. Es continuen produint contractacions fraudulentes i precàries (com en el cas del professorat associat) en els centres públics. No hi ha hagut cap millora respecte les demandes d’estabilització ni del PDI ni del PAS. Els serveis bàsics de les universitats i centres de recerca (cafeteries, neteja, etc.) continuen privatitzats. Cada dia s’aprofundeix més en l’absurda jerarquització acadèmica, trencant el principi “a igual feina, igual salari”. La universitat, lluny de ser pública i gratuïta, manté taxes elevades i preus de matrícula que expulsen els estudiants de classe obrera i popular. Els criteris d’avaluació continuen fomentant un model competitiu que, juntament amb la precarietat, creen un ambient ideal per l’aparició del frau científic, i repercuteix fortament en la salut mental del personal investigador. Davant de tot això, la nostra proposta és clara: un model d’investigació i d’Universitat pública, al servei de les necessitats de la classe treballadora i no del capital. Per tot això, proposem: Erradicar la intromissió del capital al sistema universitari i la recerca. Els models curriculars i la recerca no han de variar en funció dels interessos del capitalista. Cal desenvolupar un sistema de finançament totalment públic i controlat per les persones que fan funcionar la universitat i els centres de recerca: el personal investigador, personal tècnic, professorat, PAS i estudiants. Acabar amb l’obsolet sistema de beques. La universitat ha de ser totalment gratuïta sense condicionants. Eliminar la contractació fraudulenta i la jerarquització i assegurar l’estabilització de la plantilla i la creació d’un cos únic de professorat. A la màxima “a igual feina, igual salari” hi afegim “i igual capacitat de decisió”. Només prenent el control de les decisions que es prenen als centres de recerca i les universitats aconseguirem que deixin d’estar controlades per agents externs. Desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica que permeti acabar amb el dilema de “o carrera professional o vida familiar/personal”. Posar fi a la subcontractació de serveis bàsics i adoptar un model de contractació directa. Canviar els criteris d’avaluació per fomentar la cooperació en lloc de la competència. Fer visibles els resultats de la recerca en un format d’accés obert que no comporti el transvasament de fons públics a editorials privades. Reorientar les polítiques contra la COVID19 en universitats i centres de recerca per prioritzar la salut de les persones que hi treballen i estudien. Aquestes només són algunes de les demandes més immediates i urgents. No calen més raons perquè ens posem en marxa, perquè ens unim més enllà dels estaments en què ens han dividit per atomitzar la lluita, en definitiva, per passar a l’ofensiva. Per tot això, aquest 21 d’octubre cridem tot el personal de les universitats i centres de recerca a la vaga. Sols el poble salva el poble, a la vaga! manifiesto_catalan.pdf

Attached documents

 

manifiesto_catalan.pdf

 

Llegir més »

L’equip directiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha perdut el nord.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tercera administració de Catalunya, l’equip dirigent, comandat pel socialista Antoni Balmón, ha perdut el nord. El dia 5 d’octubre se’ns va informar a la plantilla de les intencions de la Direcció d’incorporar-nos progressivament al treball presencial fins el 100% de presencialitat el dia dos de novembre. Avui, 16 d’octubre, amb totes les notícies que fan palès un augment arreu de Catalunya de tots els indicadors negatius relatius a la propagació del Coronavirus, havent aprovat el Govern noves mesures (Resolució SLT/2546/2020 de 15 d’octubre; DOGC 8428 de 16-10-20), entre elles l’obligació de les persones titulars de centres de treball públics i privats d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques que permetin limitar al màxim la mobilitat de les persones treballadores, prioritzant el treball a distància (…), la Direcció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona congela la presencialitat en el 50% fins a nou avís, fent oïdes sordes no només a les mesures de la Generalitat de Catalunya, sinó ignorant el malestar i les queixes del comitè de treballadors. Som unes 750 persones que provenim de més de 40 municipis. Les mateixes que durant la primera onada de la pandèmia van ser felicitades pel Consell Metropolità per la feina realitzada des de casa i pel seu compromís amb les tasques encomanades. Ara diuen que són recomanacions i no se senten obligats. Nosaltres diem que estan sent irresponsables i que juguen amb la salut de tota Catalunya sense cap raó, perquè les tasques de la majoria de la plantilla poden ser realitzades des de casa. La experiència ens avala. Barcelona a 16 d’octubre de 2020 Secció CGT a la AMB

Llegir més »
eleccions-egara-tarragona-cgt-01-1536x1086.jpg
Comarques tarragonines

Caça de bruixes

La candidatura de la CGT a les eleccions d’Ambulàncies Egara al Camp de Tarragona, està sent assetjada per l’empresa i dels sindicats afins.

La feina feta fins ara per part de CGT incomoda i els posa nerviosos, perquè saben que nosaltres no ens venem, ni tampoc devem favors a l’empresa, i que direm i farem tot allò pel bé dels interessos de les persones treballadores, com la denuncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per falta de EPI’sdurant la pandèmia.

Llegir més »

El moment és ara: Llibertat per Öcalan

La Confederació General del Treball secunda des dels seus inicis, la Revolució Social de Rojava i Kobane, que ara s’anomena Confederació democràtica del Nord i Est de Síria, inspirada en el Confederalisme Democràtic proposat per Abdullah
Öcalan que defensa, entre altres propostes, l’ecologia, l’emancipació de les dones, l’autegestió i autogovern assembleari.

Llegir més »
20200929_mapa_ple_confederal-82c9a.jpg
Comunicats

La CGT de Catalunya decidirà l’acció sindical davant del Covid19, aquest dissabte i diumenge

Aquest dissabte 10 i diumenge 11 d’octubre, tots els sindicats que formen part de la CGT de Catalunya portaran els seus acords a Lleida per decidirà l’acció sindical davant del Covid1.

El ple es realitzarà al MercoLLeida, que disposa d’un aforament per a 150 persones amb les restriccions actuals. L’espai es troba situat a l’Avinguda de Tortosa, 2 de Lleida, en un Ple Extraordinari que començarà a les 10.00h del matí i es preveu que estanqui el diumenge.

Llegir més »

Carta a la comunitat educativa

VAGA 9-O i 15-O PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I SEGURA
ATUREM ELS CENTRES ARA PER NO HAVER DE TANCAR-LOS DURANT TOT EL CURS!

Benvolguts/des,

Ens adrecem a vosaltres per explicar-vos els motius de la convocatòria de vaga de treballadores de centres educatius públics de Catalunya de Bressol a Universitat que hem convocat CGT Ensenyament per als dies 9 i 15 d’octubre, juntament amb el Sindicat de Professors de Secundària (aspepc-sps).

Llegir més »
foto_mediadora.jpg
Comunicats

Inseguretat en la tornada a les aules després de l’acomiadament de les mediadores en sordceguera d’ONCE

Durant l’estat d’alarma, FOAPS (Fundació d’ONCE) va acomiadar a la majoria de les mediadores contractades en el territori espanyol. Es desconeix si l’alumnat amb sordceguera podrà comptar amb elles durant aquest curs.

La volta a les aules és essencial en tota la comunitat educativa. També ho és per a l’alumnat amb sordceguera que rep intervenció de les seves mediadores comunicatives. No obstant això, fa 5 mesos la Fundació d’ONCE va preferir acomiadar a gairebé totes les seves treballadores durant el tancament dels centres educatius abans que realitzar les adaptacions necessàries per a continuar oferint un servei indispensable per a les persones més vulnerables.

Llegir més »
img_20200910_134959.png
Comunicats

L’autodeterminació com a autogestió

Torna l’Onze de Setembre. Novament sentirem a parlar de llibertat, d’autodeterminació, de presos polítics. Una part de la classe política que ens governa s’omplirà la boca de discursos. Uns discursos que es repeteixen cada any i que, de tant repetir-se sense fets que els avalin, cada vegada sonen més buits. Així és la política institucional, la catalana, l’espanyola i la de qualsevol altre lloc.

Llegir més »
20200905_100611.jpg
Comunicats

Per la reconstrucció del forn i la continuïtat de l’ocupació al Baix Penedès

Saint-Gobain Cristalería S.L. ha iniciat procediment per a tancar la divisió de Glass a la factoria de l’Arboç. El tancament ha estat posat en coneixement de la representació dels treballadors el matí del dia 25 d’agost, mitjançant una reunió convocada amb el pretext de tractar l’absentisme i que va resultar ser la pena de mort per al centre de treball. Aquesta ha estat una estrategema i un engany més dels que ens té acostumats aquesta Direcció. No només això, l’empresa dificulta la realització de reunions, limitant el nombre de reunions i volent reunir-se a més de 50km del centre de treball. És tant el seu afany de dificultar les negociacions que no aporta cap informació a la Representació dels Treballadors, només un titular. Desconeixem els motius i les dades necessàries per a entendre perquè una fàbrica rendible i puntera ha de tancar. És aquest el tracte TOP-EMPLOYER del qual presumeixen tant?

Llegir més »

Noves diligències pel cas de l’accident d’IQOXE indiquen que l’empresa hauria estat funcionant sense cap Pla d’Autoprotecció homologat des de l’inici de la seva activitat

El passat 11 d’agost de 2020 es donava entrada en el Jutjat d’Instrucció nº1 de Tarragona, que porta el procediment per l’accident del passat 14 de gener a l’empresa IQOXE, d’un atestat dels Mossos d’Esquadra actuant com a policia judicial, dins les diligències prèvies 261/2020, en el qual, concretament a l’apartat cinquè, fan referència a la FALTA DE PLA D’AUTOPROTECCIÓ (PAU), indicant textualment: “IQOXE La Canonja ha estat operant des de l’inici de la seva activitat sense un Pla d’Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de la pròpia empresa com de l’Administració competent”. El PAU és un document que ha d’elaborar i presentar una empresa, que s’aplica en un àmbit que estigui exposat a situacions de risc i que recull un conjunt de mesures destinades a preveure, prevenir i controlar els perills, així com donar una resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.

A partir d’aquest atestat la jutgessa del cas emet uns manaments judicials demanant investigar el contingut dels informes desfavorables de Protecció Civil, si es van realitzar gestions per tal de recordar l’obligatorietat de disposar d’un PAU homologat com a requisit INDISPENSABLE per al funcionament de l’activitat de l’empresa, conèixer si existeix un informe del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya sobre els simulacres realitzats i en base a quin PAU, si es van realitzar inspeccions per part d’algun altre organisme competent, ja que l’empresa no responia a les al·legacions dels informes desfavorables sobre els PAU, i demanar informació del motiu pel qual no es va incoar un expedient sancionador a l’empresa per la falta de resposta als requeriments d’informes desfavorables dels PAU presentats.

Llegir més »
img_20200901_153559_165.jpg
Anunci Portada

La nefasta tornada a l’escola planificada per la conselleria d’ensenyament va directa al fracàs

Han passat ja 6 mesos des de l’esclat de la pandèmia a l’estat espanyol. El virus s’ha cobrat de moment un peatge de desenes de milers de morts en el que es va anomenar la ‘primera onada’, que va tenir tot un seguit de conseqüències derivades de tipus laboral, àmbit de l’ensenyament i un clar aprofitament dels estaments polítics per normalitzar retallades de drets civils i socials.

Llegir més »
cgt_uab_petit.png
Comunicats

Cap agressió sense resposta! Si ens agredeixen a una, en agredeixen a totes!

Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.

Llegir més »
photo5796204631519507599.jpg
Comunicats

Això és una presa de pèl. CGT Ensenyament denuncia el pla de contractació laboral del curs vinent

En declaracions recents, el conseller Bargalló va expressar que el curs vinent calia organitzar-lo tenint en compte la situació d’emergència educativa i que per això augmentaria la dotació de “personal educatiu” als centres. Ha estat en la compareixença d’aquesta setmana on hem conegut el titular: Educació farà 8258 contractacions de personal docent i no docent per al curs 2020-2021. Aquest augment es concreta de la següent manera: 5.417 corresponen a personal docent, 1.265 a personal d’atenció educativa, 1.239 a monitoratge i 337 a personal d’administració i serveis.

Llegir més »