CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Institucions públiques

demanddipu-678x381.png
Institucions públiques

Presentació de demanda per vulneració de drets fonamentals a la Diputació de Barcelona

Com recordareu, el dia 11 de març, poc abans que comencés la situació d’excepcionalitat vinculada a la pandèmia de la COVID-19, vam difondre públicament un comunicat en el qual denunciàvem l’intent per part de la Diputació de Barcelona, CCOO i UGT d’excloure la CGT de la negociació col·lectiva a la corporació. El comunicat, que podeu recuperar al nostre web (https://bit.ly/319suhf) explicava com “el dia 4 de març, la DSRH ens va comunicar via correu electrònic que la Diputació ha constituït de forma “vàlida” una Mesa General de Negociació de matèries comunes (és a dir, conjunta de personal funcionari i laboral), convocant-ne a la mateixa només a CCOO i UGT. Fent una lectura restrictiva de l’article 34 i següents de l’EBEP la corporació considera que només aquests dos sindicats tenen legitimitat per a ser presents a la mateixa”. També afirmàvem en el mateix que per a nosaltres resultava clar “que tot plegat és una maniobra per a excloure de la negociació col·lectiva la CGT (i de retruc també la I-CSC, per tant, a dos sindicats que ostentem conjuntament una tercera part de la representativitat de tota la plantilla), tot buidant de contingut la MGN de personal funcionari, i traspassant totes les matèries possibles a negociar a una Mesa on només hi seran CCOO i UGT“.

Llegir més »

L’equip directiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha perdut el nord.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tercera administració de Catalunya, l’equip dirigent, comandat pel socialista Antoni Balmón, ha perdut el nord. El dia 5 d’octubre se’ns va informar a la plantilla de les intencions de la Direcció d’incorporar-nos progressivament al treball presencial fins el 100% de presencialitat el dia dos de novembre. Avui, 16 d’octubre, amb totes les notícies que fan palès un augment arreu de Catalunya de tots els indicadors negatius relatius a la propagació del Coronavirus, havent aprovat el Govern noves mesures (Resolució SLT/2546/2020 de 15 d’octubre; DOGC 8428 de 16-10-20), entre elles l’obligació de les persones titulars de centres de treball públics i privats d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques que permetin limitar al màxim la mobilitat de les persones treballadores, prioritzant el treball a distància (…), la Direcció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona congela la presencialitat en el 50% fins a nou avís, fent oïdes sordes no només a les mesures de la Generalitat de Catalunya, sinó ignorant el malestar i les queixes del comitè de treballadors. Som unes 750 persones que provenim de més de 40 municipis. Les mateixes que durant la primera onada de la pandèmia van ser felicitades pel Consell Metropolità per la feina realitzada des de casa i pel seu compromís amb les tasques encomanades. Ara diuen que són recomanacions i no se senten obligats. Nosaltres diem que estan sent irresponsables i que juguen amb la salut de tota Catalunya sense cap raó, perquè les tasques de la majoria de la plantilla poden ser realitzades des de casa. La experiència ens avala. Barcelona a 16 d’octubre de 2020 Secció CGT a la AMB

Llegir més »

Ingrés Mínim Vital, la gestió i el pagament NO pot ser un altre nyap més

Som conscients de la necessitat de la implantació de l’Ingrés Mínim Vital amb la màxima rapidesa ja que va dirigida als més vulnerables de la societat. També la resta de prestacions que gestiona l’INSS ha de recuperar el ritme anterior a la declaració de l’Estat d’Alarma. Però només treballant una part de la plantilla i privatitzant-ho a TRAGSA en lloc de reforçar l’INSS, és un fracàs anunciat. Tampoc el pla de l’administració d’incorporar al seu lloc de treball, sense atenció al públic, gradualment del 40% al 70%, de la plantilla continua sent suficient per a garantir la prestació del servei públic

CGT posem en dubte que es pugui pagar l’Ingrés Mínim Vital (IMV) en els terminis que promet el govern amb la subcontractació a TRAGSA i la realització d’hores extres. Exigim que la dinerada que es vol destinar s’inverteixi en l’INSS millorant els seus recursos i plantilles. Ens planteja a més seriosos dubtes les garanties de confidencialitat i custòdia que es puguin oferir el teletreball des d’un servei externalitzat.

Llegir més »
15041771372047.jpg
Comunicats

Atemptar contra la salut dels treballadors és Constitucional

Finalment, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la validesa de poder acomiadar objectivament a treballadors i treballadores que tinguin baixes per malaltia. En efecte, el criminal article 52, apartat D, de l’Estatut dels Treballadors permet acomiadar objectivament si, per exemple, tens una o vàries baixes que sumin 9 dies en un període de dos mesos.

Llegir més »

Deixa de ser una illa – CGT Ensenyament Tarragona denuncia l’entrada de Mossos als centres educatius

Divendres 22 de març, diversos grups de Mossos d’Esquadra van entrar en centres escolars que normalment són col·legis electorals i altres que no ho són per tal de comprovar si hi havia simbologia de caràcter polític. Segons la Conselleria d’Interior seguien els acords de la Junta Electoral Central del dia anterior en què es demanava al conseller d’Interior, Miquel Buch, que donés instruccions als Mossos per retirar «dels edificis públics de l’administració de la Generalitat i de totes les entitats vinculades o dependents d’aquesta administració autonòmica» elements com «banderes estelades, llaços grocs o blancs amb ratlles vermelles» i també «fotografies de candidats o polítics, així com pancartes, cartells o qualsevol altre símbol partidista o que contingui imatges o expressions coincidents o similars». I els Mossos van actuar fent desaparèixer tot això, a més de llaços liles i senyeresen forma de llaç.

Llegir més »

Què implica i que pot implicar el 155. Propostes per respondre-hi

Què implica i que pot implicar el 155. Propostes per respondre-hi

Només l’organització i la mobilització tombarà el 155 i els atacs de l’Estat

L’aplicació de l’article 155 ha suposat ja el cessament de tot el Govern de la Generalitat de Catalunya i de més de 140 alts càrrecs de totes les Conselleries i Departaments, la dissolució del Parlament i la convocatòria imposada d’eleccions per al proper 21 de desembre en un context de repressió que inclou empresonaments, escorcolls, vulneració de drets, vigilància i amenaces.

Llegir més »

SMATSA i la necessitat de netejar la ciutat

El passat dimecres 18 de gener, l’Ajuntament de Sabadell va anunciar la intervenció de l’empresa encarregada de la neteja viària de la nostra ciutat. Aquesta intervenció ve motivada per tot un seguit d’irregularitats i incompliments per part de l’empresa en el plec de condicions, en l’oferta, en el procés de licitació, en la signatura del contracte i en la prestació i fiscalització del servei. La notícia no ha deixat indiferent a ningú. I menys encara, als qui representem d’alguna o altra forma un sector combatiu de la classe treballadora en aquesta ciutat.

Llegir més »

Maneres de municipalitzar… llibertàriament

En algun moment o altre havia de passar, parlaré una mica sobre municipalisme. No és que en sàpiga gaire, però sí que després de retenir durant un temps les ganes d’escriure aquí sobre el processisme, les eleccions, el municipalisme i tot el que ho envolta, m’he dit… Mireia, anima’t.

No vull dir pas que durant tot aquest temps m’hagi estalviat de parlar sobre aquests assumptes, però sí que és veritat que no ho havia fet aquí ni de la manera que he estat barrinant. Certament durant mesos les xarxes han bullit i una part de les bombolles eren de les que no estem gaire a gust en el camp de les administracions, les eleccions i les –ions que se’ns acudeixin. Però és clar que els perquès no sempre queden al descobert més enllà del “ a mi no m’agrada això”. Parlant clar, vull reflexionar una mica sobre els municipis lliures o, com jo ho entenc, el municipalisme llibertari. Aquest no és un bloc homogeni, és a dir, hi ha diferències entre les propostes de Bookchin, les de Öcalan o les de diversos municipis europeus, però la meva intenció no és tant parlar de teories concretes com de quina és l’essència que diferencia el municipalisme llibertari del municipalisme “a seques”. Aquesta diferència és el punt on enspodem trobar o no.

Llegir més »

Comunicat de CGT a totes les empleades i empleats públics

Una reflexió crítica i autocrítica sobre la nostra contribució a la transformació social

No serem nosaltres els que defensem, des de la nostra posició llibertària i anarcosindicalista, la necessitat de mantenir una estructura d’Estat, però sí l’obligatorietat de dotar a la societat lliure, formada per homes i dones lliures, d’una forma d’administrar els bens i serveis que són de propietat (tots haurien de ser-lo) col·lectiva o comunitària*. A aquesta forma l’anomenem “Administració Pública” i les persones que, malgrat tot, aconseguim que funcioni, “treballadors i treballadores públics”.

Llegir més »

Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis

Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis

Els grans grups empresarials segueixen tributant a uns tipus molt baixos. El 2012, l’any que més pujades fiscals ha patit l’impost de societats, els grups consolidats, entre els quals es troben totes les empreses de l’Ibex 35, van tributar al 5,3% pels seus beneficis, Segonsfigura en l’Informe Anual de Recaptació de l’Agència Tributària (AEAT).

Llegir més »

El deute de la Generalitat i el negoci dels bons patriòtics

CaixaBank, Catalunya Caixa i Banc Sabadell van obtenir beneficis milionaris amb les comissions per la gestió dels bons patriòtics.

El 29 d’abril, la Generalitat de Catalunya va liquidar l’última de les emissions dels anomenats bons patriòtics, un mecanisme de finançament emprat per l’administració autonòmica entre novembre de 2010 i maig de 2012. En total, l’executiu va captar 12.727 milions d’euros a través d’aquests bons, adquirits per particulars i empreses que rebien a canvi un interès d’entre el 4,25% i el 5,25%, depenent de l’emissió. Per afrontar la darrera amortització, de 781,5 milions a 32.605 inversors detallistes, el Govern d’Artur Mas va recórrer al fons de liquiditat autonòmica (FLA), com ha succeït des del 2012. Per tant, la liquidació dels bons no ha reduït el volum del deute de la Generalitat principatina, sinó que n’ha augmentat la dependència amb el govern de l’Estat espanyol, que amb diferència n’ésel principal creditor.

Llegir més »

Informació sobre la sessió de la Comissió de Cultura al Parlament de Catalunya del 19 de juny sobre el Gran Teatre del Liceu

COMUNICAT DE PREMSA del Comitè d’empresa del Gran Teatre del Liceu

Informació sobre la sessió de la Comissió de Cultura al Parlament de Catalunya, del 19 de juny, sobre el Gran Teatre del Liceu.

Adjuntem un resum de la resolució aprovada.

Els dos punts són:

1. Procedir a aturar qualsevol acomiadament o reestructuració de personal en el Gran Teatre del Liceu durant l’any 2014.

Llegir més »

Ni monarquia, ni república burgesa! Autogestió i comunisme llibertari!

Ni monarquia, ni república burgesa! Autogestió i comunisme llibertari!

Des de CGT Catalunya no volem Ni monarquia, ni república burgesa! Volem Autogestió i comunisme llibertari!

Convocatòria a Sabadell 19 de juny

Pels drets dels pobles a decidir lliurement el SEU futur avui a les 20h a la pl. Sant Roc de Sabadell! Fora la monarquia! Fora a els Borbons!!

Llegir més »

De què va la Unió Europea? Qui pren les decisions a la UE?

Material amb les preguntes i respostes que estem traient conjuntament CGT, Ecologistes en Acció i Baladre sobre la UE per difondre amb vista a que sigui un instrument molt pedagògic.

Qui pren les decisions a la UE?

A la UE 28, les decisions executives són preses per la Comissió Europea. Elabora directives que són d’obligat compliment per a tots els estats membres, si el tema està transferit a la UE. També estableix les prioritats generals de despesa a llarg termini per a la Unió en el que es denomina el “marc financer” de la UE. I elabora el pressupost.

La Comissió està formada per 28 comissaris, un per cada país de la UE, que tenen un mandat de cinc anys. No són triats democràticament, sinó que els designa el Consell Europeu. L’actual President de la Comissió Europea és José Manuel Durao Barroso, que va renovar per la seva segona vegada el seu mandat al febrer de 2010.

Al seu torn, el Consell Europeu reuneix als caps d’Estat o de Govern de cada país de la UE, al president de la Comissió i al president del Consell Europeu, que és qui presideix les reunions. Recordem que els caps d’Estat són triats amb sistemes electorals no proporcionals i que solen comptar amb el suport de menys de la meitat de les seves poblacions. Actualment, i fins a finals de novembre de 2014, el president del Consell és Herman Van Rompuy. No cal confondre’l amb el Consell de la Unió Europea, format pels ministres de cada temàtica.

El famós “Ecofin”, per exemple, que pren decisions econòmiques que ens afecten a totes i tots, és el Consell de la Unió que reuneix als ministres d’Economia i Hisenda. A més, és molt decisiva en les nostres vides la labor del Banc Central Europeu (BCE), que és qui gestiona la moneda i, per tant, la política monetària. Això ho fa sense cap control públic possible.

El Parlament Europeu, únic òrgan electoralment triat, no té iniciativa legislativa (no pot proposar lleis) i solament té potestat per a validar o rebutjar les que li arriben de la Comissió o el Consell. Un exemple clar de qui mana: La Comissió Europea intervé en els pressupostos de cada estat membre, abans que arribin si més no als Parlaments estatals, per a vigilar que compleixen amb les mesures neoliberals que emanen dels òrgans de la UE, segons dicten el Pacte de l’Euro o Pacte Fiscal. És el que es coneix com “Semestre europeu”.

Les directives europees condicionen tota la política dels estats: mercats de treball, polítiques d’immigració, desplaçament de treballadores/és, mercats interiors i exteriors, transports, competència, alimentació, medi ambient, agricultura, sobirania alimentària, etc. No obstant això, els pobles que patiran aquestes polítiques no tenen oportunitat de triar a qui ha d’elaborar-les.

Si a aquesta falta de democràcia afegim la presència molt activa de més de 15.000 lobbistes i 2.500 empreses que pressionen de forma regular a les institucions europees, és fàcil adonar-se que la política de la UE persegueix afavorir interessos privats. Amb les seves ingerències, condicionen i manipulen les iniciatives legislatives de la UE.

Abans de res, és necessari qüestionar novament el paper de la UE. Fins a quin punt els lobbies han determinat les polítiques de la Unió Europea? A qui serveixen les institucions europees?

Fonts:
http://europa.eu
http://corporateeurope.org/
http://www.lobbyingspain.com

És legítim el deute de la UE?

Des de les institucions europees s’insisteix que el principal problema de les economies de la UE és el deute públic, però quan s’analitzen les dades del deute dels estats de la UE observem alguna cosa ben diferent. A la fi de 2011, el deute públic dels estats de la Zona Euro suposava només 15% del total del deute, mentre que el deute privat (de les famílies, de les empreses no financeres i de la banca) suposava el 85% restant.

Davant aquest greu volum de sobreendeutament del sector privat, el que més preocupa als governs i banquers és l’impagament d’aquest deute. Per això, des del començament de la crisi financera, estan maldant per convertir aquest deute privat en deute públic. El més clar exemple ho tenim en el rescat de la banca espanyola que, ja des d’abans del començament de la crisi, ha rebut la xifra de 1,42 bilions de € d’ajudes públiques.

Per a poder salvar a la banca, l’Estat espanyol s’ha hagut d’endeutar més encara i ha hagut de fer dures retallades en els serveis socials bàsics per a la població com són la sanitat, l’educació o les pensions. I això mateix ha ocorregut en la major part dels Estats de la UE, especialment els de la perifèria europea (Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal). Així doncs, aquest deute, en origen privat i convertit en públic, és, sens dubte, un deute il·legítim, ja que lluny d’ajudar a la població a pal·liar els danys socioeconòmics de la crisi, els ha aguditzat encara més.

Però la perversió del deute no resideix només en la injustícia de fer-nos carregar a totes les persones amb un deute que no és nostre, sinó en la seva utilització per a sotmetre a les poblacions europees als dictats dels “mercats”, als interessos dels poders financers. Així, els rescats duen associats tot un seguit de condicions que, amb l’excusa de sanejar les economies dels països rescatats, permeten a organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, coneguts com la Troica, intervenir en les polítiques nacionals i segrestar les seves sobiranies. Aquesta ingerència ha provocat, en el cas de l’Estat espanyol, la reforma de la Constitució en el seu article 135 per a prioritzar el pagament del deute sobre la despesa social. Per tant, aquest deute il·legítim ha de ser repudiat i no pagat.

No devem, no paguem!

Què tenen a veure les reformes laboralsamb la UE?

Llegir més »

Les pensions pujaran només el 0,25% fins el 2017, amb una pèrdua de tres punts del poder adquisitiu dels pensionistes

Les pensions de jubilació pujaran només un 0,25% en els tres pròxims anys, el mínim previst per l’última reforma del sistema de pensions. La nova fórmula de revalorització -el mecanisme que limita l’alça de les pensions en funció dels comptes públics – entrarà en vigor per primera vegada el 2015. Però l’Executiu ha comunicat a la Comissió Europea que l’increment per als pròxims tres anys serà del 0,25%, el que suposarà una pèrdua d’uns tres punts de poder adquisitiu dels pensionistes, segons l’evolució dels preus que el Govern preveu per a aquest període.

Llegir més »

Europa, democràcia o imperi?

I

Un cop més, els ciutadans de la Unió Europea estem convocats a unes eleccions parlamentàries, la forma habitual en què es decideix el poder polític en els sistemes democràtics. Se suposa, per tant, que el que votarà la població serà el projecte polític que més connecti amb les seves aspiracions, perspectives, esperances i ideologies.

Sabem per experiència que en la pràctica les coses són molt menys simples; que els partits polítics, almenys els que tenen opcions reals de poder, són més empreses que promouen mitjançant el màrqueting electoral que instruments de participació política, i que per tant la capacitat de penetració de cada partit guarda força relació amb els recursos que el avalen i amb la seva presència habitual en els mitjans de comunicació; que els programes són gairebé ningú els coneix i solen ser aparcats una vegada que arriba al poder; que sovint els votants decideixen més per la imatge del candidat que pel projecte …

Però, amb tot, sabem que almenys l’èxit electoral permet l’accés al poder i determina per a tot el mandat una part de les polítiques que es duran a terme . Encara que en alguns aspectes essencials, especialment els econòmics, les diferències són escasses entre els partits que accedeixen al poder, en altres els diferents governs presenten diferències significatives.

Llegir més »
Cartell manifestació 29 març a Barcelona
15M

Manifestació el 29 de març a Barcelona en suport a les persones encausades per l’acció del 15J de 2011 al Parlament de Catalunya

MANIFEST DE SUPORT A LES ENCAUSADES PEL CAS DEL 15J DE 2011 AL PARLAMENT

JO TAMBÉ ESTAVA AL PARLAMENT…
I HO TORNARIA A FER

El dia 31 de març comença el judici contra les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Juny del 2011. Aquell dia s’anaven a iniciar el tràmits per aprovar els pressupostos amb el primer paquet de retallades a Catalunya, que va propiciar el tancament d’empreses públiques, la privatització de la sanitat, les retallades al sector de la cultura, educació, etc.

Llegir més »
cartell1.jpg
Antirepressió

En defensa dels drets i les llibertats, diem No a l’ordenança del civisme de CiU i PP a Reus, diem No a la repressió

La deriva autoritària i repressiva en la qual està immers el PP a nivell de l’estat espanyol, que està retallant drets i llibertats fins a uns límits que representen una tornada al franquisme en molts aspectes, ha arribat ara a Reus amb una ordenança del civisme que el govern municipal de CiU-PP vol tirar endavant. Ja se sap que en determinats temes les dretes s’entenen fàcilment i comparteixen valors similars.

Llegir més »

No hi ha nou cicle econòmic que valgui amb un deute impagable

A l’Estat Espanyol ens avorreixen des púlpits, de portaveus i tribunes del Govern, i des del Partit Popular que ho recolza, amb la proclamació de l’epifania d’entrar en un nou cicle econòmic .

Tot per un parell d’apunts econòmics, com certa estabilitat de la prima de risc i que els fons voltors compren barat deute i propietats. Alguna cosa no necessàriament bona sinó al contrari. Però no es veu ni de lluny que millori l’economia. Ni la vida de la gent. Més enllà del soroll mediàtic i de les declaracions triomfalistes ( que sonen com jaculatòries ), res mostra que hi hagi un nou cicle econòmic positiu .

Llegir més »

A Barcelona, res no és casualitat

A la primavera del 2011, l’aleshores alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (us en recordeu, d’en Jordi Hereu?) entomava la campanya per les eleccions municipals amb un original i premonitori lema: “A Barcelona, res no és casualitat”. En un dels seus espots electorals, una veu en off declamava: “Que aquesta sigui la ciutat europea que més s’ha transformat en els últims vint anys, no és casualitat”. Al vídeo, apareixien palmeres i mercats, ciutadans riallers i patinadores, referències ambigües a l’habitatge i a l’educació, així com algun brindis al sol (“ser la ciutat més preparada per sortir de la crisi”) just quan s’enfocava un vaixell mercant del Port. La veu en off, clarivident, reblava: “Que siguem un referent turístic a tot el món, no és casualitat”. Efectivament. A Barcelona, res no és casualitat.

Llegir més »

CGT en lluita contra la destrucció dels serveis públics

Els Serveis Públics i el futur incert.

Des de la crisi dels 70 a nivells europeus i des de la dècada dels 80 a nivells de l’estat espanyol, hem estat massa anys contemplant com els serveis essencials per a la comunitat i les empreses públiques, per mitjà de les quals es prestaven part d’aquests serveis, patrimoni de tota la societat-, eren convertits en negoci i expropiats a la majoria.

Unes vegades, directament empreses multinacionals i, unes altres, els diferents governs transfereixen el públic a la voracitat del mercat en nom de “l’eficàcia” i el “bé comú”, espoliant drets de les persones, essencials per a la vida: la salut, l’ensenyament públic, l’educació superior, l’energia, els transports, la comunicació i en part els sistemes públics de Seguretat Social en capítols tan essencials com les Pensions.

Per què el transport, la sanitat, l’educació, les cures dels altres i altres, la cultura, l’aigua, el gas, l’electricitat, l’espai, el sòl, són Públics?

Perquè les persones tenim necessitats des que naixem: de ser cuidades en la infància, quan sofrim dependència; d’educar-nos i adquirir coneixements per a pensar i actuar com persones amb autonomia, que la nostra salut sigui bona i adequada, de poder disposar i utilitzar els mitjans essencials per a la vida: aliments, energia, aigua, habitatges, de tenir transports per a relacionar-nos amb les i els altres, traslladar-nos als treballs, de tenir pensions adequades i suficients quan acaba el nostre cicle de treball obligatori, de tenir prestacions socials suficients en els casos d’atur, invalidesa…

Aquesta és la LÒGICA DEL QUÈ ÉS PÚBLIC: El seu objectiu és la satisfacció de necessitats socials i aquestes són universals, ens afecten a totes i a tots al llarg de la nostra vida. No són econòmiques.

– Es busca la protecció social en situacions de necessitat: i es redistribueix la riquesa que entre totes les persones creem, perquè totes les persones tinguin accés a drets essencials per a una vida digna, de manera igualitària.

– No existeix un interès privat, particular, sinó col·lectiu perquè totes les persones tenim les mateixes necessitats i, ningú ha de lucrar-se o apropiar-se de manera egoista del que és de tota la ciutadania.

– Les prestacions públiques són cobertes amb els recursos que produïm entre totes les persones a través dels nostres contractes de treball, dels impostos, de les rendes. Totes hem de contribuir, qui més guanya més aporta. La societat exercita la solidaritat.

– La gestió d’aquests serveis públics no es regeix pel principi de rendibilitat econòmica, sinó per principis de repartiment necessari i suficient, per a cobrir necessitats socials.

Per què la classe política volen privatitzar les nostres necessitats socials i buscar el lucre i el benefici privat d’unes i uns quants (empresariat, financeres, asseguradores), quan la seva obligació política és defensar l’interès general?

La LÒGICA DEL PRIVAT només busca un interès econòmic particular sense importar-los les necessitats de la majoria de la societat.

– Es busca la rendibilitat, el negoci per als i les accionistes i les i els gestors amb les regles de la competitivitat i la productivitat, sense importar les conseqüències sobre les necessitats socials.

– Els elements que es valoren són exclusivament econòmics i les decisions es deslliguen de les persones.

Les persones hem de rebre aquests serveis, com drets de la ciutadania. Ara pretenen convertir-los en mercaderies que caldria comprar i on les persones de baixos recursos (la majoria) no tindrem accés a ells.

L’apropiació general dels espais públics, del territori i del medi.

La privatització s’exerceix en els carrers i en els últims espais verds de la ciutat: els centres comercials s’apropien de zones d’espai públic i es constitueixen en àrees privades, perquè la ciutadania exerceixi la seva única llibertat, la de comprar i consumir.

Les megaestructures urbanes (autovies, túnels, aparcaments), els megaprojectes residencials, les torres comercials, la recuperació de la zones cèntriques pel capital privat per a l’especulació urbanística, han contribuït a la fragmentació social, a l’exclusió del patrimoni col·lectiu, a la imposició d’una nova cultura. La ciutat s’estructura des de la competitivitat.

El creixement de l’automòbil en detriment del transport per ferrocarril, com factor decisori en el disseny de la vialitat amb la negligència del transport públic i social, de l’ús per als vianants de l’espai urbà. Fragmenten la ciutat, aïllen l’entorn urbà, fent més difícil la vida quotidiana de les i els habitants, en particular de les i els quals viuen del sector informal de l’economia, ajudant així a l’ampliació de la bretxa entre persones riques i pobres, en la ciutat i en el camp.

Les ciutats es fragmenten, entre les i els usuaris i no, les i els consumidors i no, persones integrades i excloses. Els barris s’han dissolt, no hi ha més identitat barrial, s’han distanciat els uns dels altres, no hi ha solidaritat i l’ús de l’espai urbà es fa més impersonal, individual, com si la ciutat no fora de totes i tots.

L’habitatge només per a qui pugui pagar-lo i separat de la vida diària de les persones, cada vegada més allunyats dels seus treballs, de les seves activitats socials.

La filosofia de posar recursos públics en mans privades, la trobem en el mercat de l’Aigua i de l’Energia, basat en transaccions entre particulars. Es desatenen aquells aspectes de la gestió del domini públic hidràulic sense rendibilitat econòmica, com el control dels abocaments, la millora ambiental de marges i riberes, etc., aspectes essencials de contingut ambiental.

Es tendeix cap a un escenari en el qual tindrà aigua qui pugui pagar-la, educació qui pugui pagar-la, bona salut, pensió suficient, habitatge, etc… qui pugui pagar-les.

Les actuals polítiques neguen els nostres drets socials, convertint-los en retòrica. L’eradicació de l’exclusió social, la pobresa… han estat traslladades al “mercat lliure”, transformant la seva naturalesa: de necessitats socials les quals cal cobrir universal i suficientment, hem passat a serveis, i qui els usa ha de tenir capacitat econòmica per a sufragar-los.

La vida entesa de forma col·lectiva és una qüestió de solidaritat entre grups socials, territoris i generacions. Qui no entén la solidaritat sota aquests paràmetres, confon intencionadament, el benestar social de totes i tots, amb el benestar privat que cadascú pugui pagar-se.

CGT per la defensa dels Serveis Públics com drets socials suficients per a Totes i Tots.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Materials de la campanya al web http://www.cgt.org.es/lucha-contra-la-destruccion-de-lo-publico

Llegir més »

El gran espoli

El neoliberalisme és fort perquè ens far creure que les seves mesures comporten uns resultats que mai avalen els fets. Tal com deia el Jordi Berbis a Discursos econòmics: la hipocresia habitual, s’estan perpetuant mesures que són totalment contradictòries amb els objectius que diuen defensar. En el cas de les economies que han patit crisis del deute, no n’hi ha cap que se n’hagi sortit aplicant les polítiques d’austeritat. Tan sols han pogut reduir el dèficit i el deute i millorar les condicions econòmiques quan han abandonat l’austeritat i han aplicat altres mesures. El que tenen en comú tots els casos és que s’ha donat una transferència brutal d’actius públics cap a mans privades.

Llegir més »

Butlletí Informatiu 142. La sanitat pública en entredit

La sanitat pública en entredit

A propòsit del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.

Nou butlletí editat pel Secretariat Permanent de la CGT, amb el següent índex:

* Introducció
* Origen i evolució de la sanitat pública
* Contingut principal del RD-L 16/2012
* De l’Assistència Sanitària
* De la cartera de serveis del SNS
* Mesures de cohesió i de garantia financera del SNS
* Mesures sobre la prestació farmacèutica
* Annex: Model recurs de pagament

INTRODUCCIÓ

En el context actual de crisi social a conseqüència de la crisi financera sorgida a partir de 2008, el Govern d’Espanya (l’actual i l’anterior) es troba portant a terme les polítiques d’ajustament ordenades per la troica. Tenint com resultat multitud de reformes (laborals, de pensions, financeres, constitucionals, etc.) l’objectiu de les quals és, suposadament, garantir la sostenibilitat del sistema, però que en la pràctica suposen importants retallades en el conjunt de drets de la ciutadania.

L’entrada en vigor el 24 d’abril del Reial decret Legislatiu 16/2012 de mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (des d’ara RD-L 16/2012)1 i el seu posterior i crucial desenvolupament reglamentari a través del RD 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a l’efecte de l’assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics a través del Sistema Nacional de Salut, ha suposat que el dret a la protecció de la salut, es vegi amenaçat i suposi de facto un canvi estructural en el model de sanitat que es trobava regulat en la legislació espanyola, passant de model d’accés universal a un model de persones assegurades en el qual s’exclouen als estrangers sense autorització de residència o treball.

Així, ha suposat l’augment en el copagament farmacèutic (o més aviat el repagament farmacèutic, tota vegada ja venien sent finançats pels propis ciutadans via impostos) i l’establiment del copagament en determinades prestacions sanitàries concretes que abans no tenien recàrrec econòmic.

I tot això, sobre la base dels arguments recollits en l’Exposició de Motius del RD-L en el qual s’estableix “que a causa de la greu dificultat econòmica del Sistema Nacional de Salut sense precedents des de la seva creació, pèrdua d’eficàcia en la gestió dels recursos disponibles, alta morositat i insostenible dèficit en els comptes públics sanitàries, es fa imprescindible l’adopció de mesures urgents que garanteixin el seu futur i que contribueixin a evitar que els problemes persisteixin.”

Malgrat la gravetat esgrimida en l’exposició de motius de la situació econòmica, en gran mesura recolzat en base a informe del Tribunal de Comptes, no existeix en el RD-L 16/2012 cap memòria econòmica o justificació que relacioni les mesures adoptades amb la previsió d’estalvi dels 7.000 milions de retallada que preveuen realitzar. Així, determinades mesures com l’exclusió de determinada població estrangera no deixa de ser sorprenent en relació a l’estalvi de la despesa, tota vegada s’ha demostrat estadísticament que la població estrangera i molt més la que no es troba amb autorització de residència o treball, és la qual menys usa els serveis públics sanitaris.

Quant al “turisme sanitari”, un dels arguments esgrimits per a portar a terme la reforma, és notori que la dificultat per a cobrar a les persones estrangeres (fonamentalment turistes) obeeix a una incapacitat de portar a terme el mecanisme administratiu per a procedir al cobrament als estats d’origen tal com ho determina la normativa europea.

S’ha d’assenyalar que tant la Junta d’Andalusia com el Govern d’Astúries i el País Basc han presentat recurs d’inconstitucionalitat enfront de determinats articles del RD 16/2012 admesos a tràmit pel tribunal Constitucional. En termes generals, els recursos es basen tant en conflictes de competències autonòmiques versus estatals i el dret a la protecció de tots reconegut en la Carta Magna.

Aquest reial decret ve a aprofundir en la línia privatitzadora que amb l’excusa de les retallades a causa de la crisi, no fa sinó continuar amb el procés de mercantilització ja escrit en el programa neoliberal des de fa més de tres dècades.

Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-142.pdf

Attached documents

Butlletí Informatiu 142. La sanitat pública posada en dubte

Llegir més »