CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Institucions públiques

Barcelona i l’espoli de bens comuns. El major port públic a disposició del sector privat

La revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona dedicava en el seu número de desembre un dossier al Port de Barcelona, al que cataloguen com “un monstre de 830 hectàrees gestionat per un limbo públic-privat que no respon als interessos dels ciutadans”.

Algunes de les xifres relacionades amb el port són sens dubte colossals: primer port de l’Estat per facturació i per valor de mercaderies transportades, connexió amb més de 300 ports, 14.000 llocs de treball directe i 18.000 indirecte, benefici net de 43,2 milions d’euros.

Si bé la zona comercial i logística del port és bastant coneguda, no podem dir el mateix del moll de l’energia, pilar del sistema energètic de Catalunya. És la planta de magatzematge més gran de l’Estat i una de les majors terminals petrolíferes del Mediterrani.

En total, són quatre ports en un: el logístic-comercial, el de creuers, el d’energia i el Port Vell (que també sol aparèixer amb el nom de port ciutadà). Aquest últim, on se situen el Imax, el Maremágnum, el Aquárium o la nova botiga de Desigual, que ocupa 11.000 metres quadrats, era una zona tradicionalment de pesca i comerç que s’ha anat privatitzant a partir dels anys 80 del segle passat i l’última proposta municipal per al qual és convertir-la en zona de iots de luxe. Per tant, com diu el navilier Javier Moreno, aquest espai portuari ni és “vell” ni és “ciutadà”.

Transformacions i resistències

Els preparatius per a albergar els Jocs Olímpics de 1992 van canviar radicalment la fisonomia del litoral de Barcelona. Els canvis han afectat no sempre positivament als barris adjacents al port: Poble Sec, Raval, Gòtic, Casc Antic, Ribera i Barceloneta. L’enginyer de camins Francesc Magrinyà parla de “gentrificació”, procés que suposa la transformació física, social, econòmica i cultural d’un barri antigament degradat o de classe obrera que acaba sent de classe mitja-alta. Canvia la tipologia dels seus comerços i serveis menys orientats a la població local, que a poc a poc va sent expulsada de les seves cases, com ha succeït en el nucli antic de Barcelona.

Plataformes de veïns, grups intel·lectuals i altres col·lectius han sorgit al llarg del segle XX intentant posar fre als plans que les elits tenien per al port. Una d’aquestes últimes organitzacions és la Plataforma Defensem el Port Vell, que en 2012 va intentar parar sense èxit la marina de iots que Salamanca Group està construint en el Port Vell. La consulta ciutadana va arribar fins al ple de l’Ajuntament presentada per ICV-EUiA, però CIU i PP la van tombar.

El fervor olímpic de 1992 va impulsar la construcció d’un barri nou, la Vila Olímpica, i es va arrasar amb els espais industrials, patrimoni sempre prescindible per a qui han governat la ciutat. S’iniciava al mateix temps la transformació de la dàrsena del Port Vell en espai d’oci, amb el que va seguir la destrucció de patrimoni de Barcelona, si bé una petita part es va conservar.

La Plataforma Defensem el Port Vell va intentar frenar el procés, però finalment la ciutadania va cedir davant el poder empresarial i es van construir el centre comercial Maremágnum, el World Trade Center o més recentment l’Hotel Vela, que aquest any va comprar un fons catarí per 200 milions d’euros.

En els últims anys les propostes municipals en les zones dels barris de la Marina i en el Fórum, i els nous projectes per a reformar la Ciutat Vella, la Barceloneta i el Paral·lel, semblen conduir a una nova transformació orientada per la demanda turística tal com denuncia la Plataforma Defensem el Port Vell.

Públic o privat?

El port és una infraestructura pública tant per l’organisme que ho gestiona, la Autoritat Portuària de Barcelona (APB), com pels terrenys on se situa. En el seu article a Carrer, Marc Font afirma que els negocis són la prioritat màxima del port i així es llegeix en la web de la infraestructura: “Port per als negocis”. Segons Carrer no hi ha cap capacitat de comprovació democràtica de les actuacions de APB, ni tampoc existeix un control públic i transparent dels seus comptes, de manera que en la pràctica es permet una privatització del domini públic portuari.

Al capdavant de la APB trobem a Sixte Cambra, nomenat per Artur Mas el 2011. A més de les mercaderies, el port també destaca per l’entrada de turistes a través de creuers, uns 2,5 milions en 2012. La APB i les empreses privades del sector es veuen beneficiades per les inversions pagades amb recursos del port, gràcies a les quals s’incrementa el nombre de clients i per tant de negoci. Barcelona és el primer port de creuers d’Europa i el quart del món.

Sota la qualificació d’interès públic, la APB porta a terme projectes dirigits al servei de l’interès privat més que al bé dels ciutadans. Els dos últims han estat l’Hotel Vela, construït en espai de domini públic, i les recents obres, encara en curs, de la Marina del Port Vell per a transformar-lo en un aparcament de luxe per a iots de multimilionaris. Aquesta zona del port quedarà barrada i envoltada de fortes mesures de seguretat, malgrat estar en aquesta part també coneguda com port ciutadà.

Una zona que ha estat objecte de desig

Lloc d’interès urbanístic, el litoral ha estat fruit de remodelacions i projectes distints. Va ser a partir de la segona meitat del segle XX quan més es van intensificar i van ampliar les instal·lacions del port i van entrar en decadència els establiments tradicionals de reparació naval situats en el Passeig de Colón i en la Barceloneta. Punt i a part mereix el Pla de la Ribera (1965), sota govern de l’alcalde franquista Porcioles, que pretenia fer una zona residencial i d’oci en el nord del litoral de Barcelona, el que va deslligar la resistència dels veïns de Poble Nou en ple franquisme.

* Un article de Dani Font publicat a la revista Diagonal.

Llegir més »

Les persones en situació d’atur que estiguin més de 90 dies fora de l’estat espanyol es quedaran sense targeta sanitària

Atur i sortides a l’estranger

Per a les persones en situació d’atur, les estades a l’estranger que es perllonguin durant més de 90 dies poden comportar greus conseqüències relacionades amb el dret a l’assistència sanitària

Aprofitant el període nadalenc i fent servir una via tan inadequada com és una esmena a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, l’executiu espanyol ha introduït una nova limitació al dret a l’assistència sanitària gratuïta que, en aquesta ocasió, afecta el col·lectiu de persones en situació de desocupació.

Des del passat dia 1 de gener, la normativa en vigor vincula indefectiblement el dret a l’assistència sanitària de les persones sense feina amb l’acreditació de la seva residència a l’Estat espanyol, condició que es perdrà automàticament si la persona perllonga la seva estada en un país estranger durant més de 90 dies compresos en el període d’un any natural.

A partir d’aquest punt, l’Estat espanyol deixarà de considerar com a persona “assegurada” i, per tant, beneficiària de les prestacions i cobertures de la Seguretat Social, a l’aturat/da resident a l’estranger, que haurà de tramitar en el país d’acollida l’acreditació de la seva nova residència per tal que sigui aquest qui proveeixi d’assistència sanitària en els termes que contempli la seva particular legislació.

Recuperar el dret

El nou redactat imposat pel legislador modifica amb signe restrictiu la normativa fins ara en vigor, que garantia l’assistència sanitària gratuïta per a tots els “ciutadans espanyols” i “estrangers amb residència legal a l’Estat espanyol”, aprofundint en el procés de limitació del caràcter universal i gratuït del sistema sanitari públic.

Des del govern, es justifica la mesura per evitar que la despesa sanitària generada per residents fora de l’Estat es financiï a partir dels pressupostos espanyols i s’argumenta que les persones en situació de desocupació que perdin la seva condició de residents legals a l’Estat espanyol a efectes de manteniment del dret a les prestacions sanitàries el recuperen de “forma automàtica” en el moment de l seu retorn. Una afirmació que no deixa de suposar una simplificació que ignora, de forma interessada i gens rigorosa, l’obligació d’acreditar en via administrativa l’efectiva residència, sent un tràmit que pot comportar certa demora en el temps.

Possibles alternatives

Les persones afectades per la mesura disposen, però, de formules alternatives per accedir a l’assistència sanitària. És possible, per exemple, accedir a la condició d’assimilat/da en cas de tenir un cònjuge o parella de fet beneficiari de la Seguretat Social. Una segona alternativa és accedir a l’assistència sanitària a través de l’anomenada “targeta sanitària per a persones sense recursos”, usualment limitada a les persones que no poden accedir a la cobertura sanitària obligatòria per cap altra via i no disposen d’ingressos superiors als 100,000 € l’any.

Universal? Gratuïta?

Llegir més »
Mapa canal Segarra-Garrigues
Corrupció

La gran obra hidràulica de Catalunya, el canal Segarra-Garrigues, costa el doble del previst i encén totes les alarmes

Alguns dels polítics i funcionaris que van impulsar el canal Segarra-Garrigues sota la presidència de Jordi Pujol són avui els que gestionen l’empresa privada que es beneficiaria de l’explotació de l’aigua.

És una obra faraònica que pot costar gairebé 2.000 milions d’euros i de moment només proveeix 3.000 de les 68.000 hectàrees de regadiu previstesa la zona de Lleida.

Llegir més »

Amb la nova llei estatal de reforma de l’administració local, els plans d’emergència de les centrals nuclears són paper mullat

COMUNICAT DE PREMSA ECOLOGISTES EN ACCIÓ

La nova llei estatal de reforma de l’administració local confirma, tal com advertien els ecologistes, que els plans d’emergència de les centrals nuclears només són paper mullat.

La nova llei només reconeix competències en matèria de protecció civil als municipis majors de 20.000 habitants, això en el cas de Catalunya exclou a tots els municipis de les zones de Vandellòs i d’Ascó .

Llegir més »

Informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local

El Gabinet Jurídic Confederal de la CGT ha elaborat un informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local, a partir de l’esborrany aprovat el 26 de juliol de 2013, sota la denominació de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.

CONSIDERACIONS GENERALS

El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibílidad de l’Administració local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Règim Local (1) i de la Llei d’Hisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu tràmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En l’últim text aprovat, s’han inclòs modificacions en diverses qüestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell d’Estat.

El nou art. 135 de la Constitució (3), que estableix el “s

Llegir més »

Per a CGT-PV l’anunci de tancament de RTVV és un clar menyspreu als drets de les i els valencians

La Confederació General del Treball del País Valencià s’oposa rotundament al tancament de la radiotelevisió autonòmica. A més, assenyala al Consell valencià com un govern llastrat per la corrupció i de mètodes autoritaris que no només gestiona en contra de la classe treballadora, sinó que és incapaç de respectar qualsevol límit democràtic. Així ho ha demostrat actuant enfront de la sentència que anul·la l’ERO a RTVV i saltant-se descaradament la legalitat que diu defensar a l’anunciar el tancament d’aquest servei públic.

Enfront dels plans d’acabar amb els drets adquirits de les i els treballadors, la CGT-PV crida a la desobediència i se suma a les mobilitzacions en defensa dels llocs de treball.

Ignorant la sentència que anul·la l’ERO i que suposa posar en el seu lloc al Consell després de l’acomiadament col·lectiu il·legal d’un miler d’empleats i fent xantatge a la població del País Valencià a l’afirmar que aquesta és la manera de salvar altres serveis públics… així és la forma d’entendre la política del Govern valencià.

Enfront d’això, la CGT-PV destaca la importància d’una empresa pública la comesa de la qual hagués d’haver estat la promoció de la cultura i la llengua pròpies, el respecte a la singularitat del País Valencià, la formació en el coneixement de les arrels i la vertebració del territori. Tot això gràcies al treball de professionals el saber fer dels quals havia d’estar al servei de totes i tots els valencians i que havia d’haver-se garantit mitjançant contractacions objectives, estables i respectuoses dels drets laborals.

No obstant això, RTVV ha estat instrumentalitzada políticament, usada com corretja de transmissió de les consignes del govern de torn i, en conseqüència, convertida pels seus dirigents en un niu de corrupteles, en una empresa pública saquejada, maltractada, on la censura, el nepotisme i fins i tot l’assetjament sexual han campat a pler.

En aquest sentit, la CGT-PV manifesta el seu rebuig a la pèssima gestió política i econòmica que ha dut a la televisió i ràdio públiques valencianes a la situació actual, i distingeix al Consell i a les successives Direccions de RTVV com culpables.

CGT insta a que es depurin responsabilitats, que es compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i retornin al seu lloc de treball les 952 persones acomiadades il·legalment, i que es lluiti en defensa de l’ocupació pública i de qualitat. Es tracta d’assegurar el dret del poble valencià a comptar amb un mitjà de comunicació públic i democràtic, mitjà la gestió del qual hauria de portar-se a terme en clau obrera i col·lectiva. Aquest és el futur

Confederació General del Treball del País Valencià València

6 novembre de 2013

http://www.cgtpv.org/Per-a-CGT-PV-l-anunci-de-tancament.html

Blog Secció Sindical CGT RTVV: http://cgtrtvv.blogspot.com.es/

CGT-PV aposta per l’autogestió de RTVV i crida a participar en les manifestacions contra el tancament de l’ens públic

El Comitè Confederal de la CGT del País Valencià, reunit en sessió plenària en el dia d’avui, ha aprovat per unanimitat un dictamen de reconeixement i suport al conjunt de la plantilla de RTVV per la seua solidària i exemplar actuació després de l’anunci del seu tancament per part de la Generalitat Valenciana.

Llegir més »

El PP tanca Canal 9: abans de marxar, cremen la terra

Crítics sempre amb qui menteix, ultracrítics amb qui manipula per mantenir la veu única del poder, fa anys i panys que Canal Nou i tota la Radiotelevisió Valenciana era un enemic a batre pels moviments socials, les organitzacions d’esquerres polítiques i sindicals, per qui defensava la llengua catalana al País Valencià o senzillament per qui no es plegava a la versió oficial i única creada per la dreta regionalista espanyola a l’hora de parlar del País Valencià i caracteritzar-lo com el seu ‘levante’.

I avui en som al carrer en defensa de la televisió pública. Ens hem tornat bojos? Segurament sempre ho hem estat però tenim bons motius per ser-hi, perquè tenim ben clar que els mitjans públics -i els públics en català més encara que els altres- són imprescindibles per a la nostra llengua i per a la llibertat d’expressió. I avui fa goig veure la televisió valenciana, Canal 9, obrint les finestres i deixant entrar l’aire. Avui les treballadores i els treballadors són els amos i per això hi expliquen tot el que el periodisme digne explica quan fa periodisme i no esdevé només veu dels amos corruptes.

Llegir més »

La CGT i la CUP demanaran explicacions a l’Ajuntament de Reus sobre els monitoratge i seguiment d’activistes i col·lectius per part del CESICAT

Arran de les informacions publicades per Anonymous sobre l’activitat d’investigació i control sobre persones i col·lectius de la nostra ciutat, realitzades des de l’edifici del CESICAT, ubicat també a la nostra ciutat i on l’Ajuntament participa en el seu Patronat, des del sindicat CGT i la CUP, “volen denunciar la seva indignació davant d’aquesta caça de bruixes” i han anunciat que demanaran explicacions a l’Ajuntament sobre aquest “monitoratge”, tal i com farà també la CUP-AE al Parlament de Catalunya.

Llegir més »

CGT Catalunya s’adhereix a la querella d’Argentina pels crims del franquisme

La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) en reunió del Secretariat Permanent celebrada el 9 de setembre de 2013, va acordar per unanimitat, l’adhesió i suport a la querella 4591-10 del jutjat nº1 de Buenos Aires, República Argentina, que porta a terme davant la magistrada Sra. María Servini de Cubría per delicte de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Manifestar que la impunitat que han gaudit i gaudeixen els autors de delictes qualificats en la normativa internacional com crims contra la humanitat i la situació de desampara en que es troben les víctimes del genocidi, que no han rebut per part de l´estat espanyol cap tipus de reparació judicial pels enormes danys que han sofert, afecta a tot l´entremat social damnificat per la falta de justícia.

Llegir més »

L’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments es reuneix el 14 d’agost amb el director general d’Immigració de la Generalitat per “desencallar” els informes d’arrelament del Poblenou (BCN)

La Generalitat es coordinarà amb l’Ajuntament de Barcelona per “desencallar” els informes d’arrelament del Poblenou

Unes 50 persones que vivien a les naus desallotjades s’han concentrat el 14 d’agost a la porta de la Direcció General d’Immigració durant la reunió entre Generalitat i l’Assemblea Solidària.

Una delegació de l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments, integrada per les persones desallotjades de les naus del Poblenou i entitats solidàries, s’ha reunit aquest migdia amb el director general d’Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, per “desencallar” els informes d’arrelament d’aquest col·lectiu, després que es deneguessin els primers la setmana passada per part de l’administració catalana.

Durant la reunió, Bosch s’ha compromès a coordinar-se amb el Consistori amb l’objectiu que els Serveis Socials de Barcelona emetin un informe social individualitzat per a cada integrant d’aquest col·lectiu recomanant l’arrelament per raons humanitàries, tal i com preveu la Llei d’Estrangeria. Sobre aquesta base, la Generalitat tramitaria favorablement l’informe d’arrelament i aleshores la regularització d’aquestes persones estaria finalment en mansde la Subdelegació de Govern.

Llegir més »

El carnet de família monoparental a fons

Marta Fdez de Piñar i Purificació Outeiral

Després d’un llarg debat i com a conseqüència de l’evolució natural del ventall de tipus de famílies, en l’últim trimestre del 2009 es va aprovar a Catalunya el decret que reconeixia una sèrie d’ajuts a les famílies monoparentals equiparant-les a les nombroses. En aquests moments ja són més de 19.000 els sol·licitants d’aquest títol a Catalunya.

Llegir més »

Hisenda, una malvada al servei dels Borbons

Hisenda, una malvada al servei dels Borbons

“Darrere de cada gran gran fortuna sempre hi ha un crim”
(Honoré de Balzac)

A Fabra cada dos per tres li toca la Loteria. A Díaz Ferran li surt negativa la declaració de la renda. I la Infanta Cristina, la mateixa Hisenda que prejutjar la seva innocència en el sumari Nóos assegura que les tretze propietats que apareixen en els seus arxius és per error. Casualitats, rareses i errors que els altres mortals no solem cometre. Com l’error del Rei de matar elefants, óssos borratxos i espècies protegides com a esport. O l’altre error d’instal·lar a la seva íntima amiga, la princesa alemanya Corina, en una residència del Patrimoni Nacional a costa de la butxaca de tots els espanyols. Una “borbònica” cadena d’errors, que demostra que La Corona és la mare de totes les corrupcions. Perquè la deessa Fortuna és addicta: sempre torna al lloc del crim.

Llegir més »
Administració Pública

Finalitza el tancament dels delegats sindicals de la Diputació de Barcelona després de la concentració aquest dimecres, a la que han assistit més de 300 treballadors/es

Finalitza el tancament dels delegats sindicals de la Diputació de Barcelona després de la concentració aquest dimecres, a la que han assistit més de 300 treballadors/es

Us informem que des d´ahir dimecres, a les 13 hores, els delegats i delegades de la Junta de Personal i de l’Òrgan de Representació Unitària de la Diputació de Barcelona, han decidit tancar-se de forma indefinida dins del saló de Plens de la Diputació, a la seu corporativa de Can Serra (Rambla de Catalunya, 126), en protesta per les retallades de drets laborals que estem patint el conjunt dels empleats i empleades públiques, i en defensa dels serveis públics. La seva intenció és restar-hi fins que des de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació s’accedeixi a tirar enrere totes les mesures implementades des de l’any 2010, que han tingut com a efecte erosionar greument el poder adquisitiu i les condicions de treball dels treballadors i treballadores d’aquesta corporació, i també dels seus organismes i ens depenents.

Llegir més »
Crisi

Un increment del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua encarirà encara més el rebut de l’aigua

La factura ja es va disparar arran de la privatització d’ATLL, que la Generalitat va adjudicar a Acciona en un procés irregular que ara està encallat.

La factura de l’aigua que paguen els usuaris s’està disparant a Catalunya els darrers anys, malgrat que la creixent precarietat de les economies domèstiques, com a conseqüència de la gravetat de la crisi. Si a mitjan de desembre es va anunciar que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) havia aprovat un encariment mitjà del 18% en les tarifes de submnistrament de l’aigua pels 35 municipis que la formen, gràcies a un pacte entre CiU i PSC, ara ha transcendit que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) vol apujar el cànon de l’aigua al voltant del 23% en els propers quatre anys. La tarifa final de l’aigua que paguen els ciutadans inclou el subministrament, el cànon, taxes i altres impostos.

Llegir més »
Alliberament Nacional

Contra la màquina

Davant el drama obstinat de la crisi, tot un cor de veus deplora que els estats hagin perdut gran part de la seva sobirania. I sens dubte hi ha una part de veritat en el seu lament: ja ningú té dubtes (començant pel president del govern, que més enllà d’alguna que altra bravuconada de taverna, reconeix obertament la seva condició de vassall) que l’estat espanyol és un protectorat sense marge de decisió en les matèries fonamentals.

Curiós sobirà, diria Schmitt, aquell que precisament no pot decidir sobre allò que posa en joc la seva existència. I tal vegada aquesta amputació serveixi per a explicar l’al·lèrgia pre-política que ha provocat en la dreta, però també en gran part de l’esquerra del règim, el procés independentista català: el clam de la multitud de la Diada, aquella reivindicació del seu dret a decidir, va ser com un recordatori cruel de la capacitat perduda.

En l’

Llegir més »
Institucions públiques

CGT Manresa dóna recolzament a la Concentració dissabte 12 de gener a la C55 a Manresa: No + morts a la Carretera C-55

Benvolguts/des,

En motiu dels darrers accidents ocorreguts a la carretera C-55 amb el trist balanç de dues persones atropellades al km 19 al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i la primera víctima mortal de l’any 2013, a causa d’un xoc frontal just al km 26,5 de la C55, la “Federació d’Associacions de Veïns de Manresa” (FAVM) i la “Plataforma No Més Morts C- 55” us comunica i convida a la Concentració que tindrà lloc el dissabte 12 de gener de 2013 a les 17:00 hores de la tarda a la C-55 km. 26,5 (entrada sud de Manresa – St. Pau).

Llegir més »
Antirepressió

TV3, el DOGC televisat?

El meu company hi era i ho va veure. Era el 14N, dia de la vaga general. Era a la manifestació alternativa de Barcelona. Ell hi era i va veure la policia disparant pilotes de goma. Tot i això, el que ell pugui explicar no interessa als grans mitjans, no els val com a testimoni per contradir les paraules d’un conseller. Ni tampoc els val l’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull el dia de la vaga i que la gent que estava en aquell moment amb ella assegura que va ser per culpa d’una bala de goma disparada pels mossos d’esquadra.

Llegir més »
Crisi

Nota de premsa de la Federació Local de CGT Sabadell en relació als casos de corrupció a l’ajuntament

Des de la Federació Local de CGT Sabadell volem expressar la nostra profunda indignació davant els casos de corrupció descoberts la setmana passada a l’Ajuntament de Sabadell.

La gestió de l’alcalde i del l’equip de govern des de que van entrar al poder s’ha caracteritzat per l’amiguisme i l’autoritarisme. L’alcalde Bustos s’ha dedicat sistemàticament a muntar consorcis de dubtosa utilitat publica per col·locar els seus familiars i socis comercials. La seva actitud cap a la ciutat sempre s’ha caracteritzat per un tracte de favor cap a les entitats que li donen suport incondicional i una voluntat de marginar (o criminalitzar) aquells que no combregaven amb el seu estil de governar la ciutat.

Es per això que no creiem pertinent concedir el benefici de la presumpció d’innocència en un consistori que compta amb un llarg historial de practiques irregulars, conegudes i denunciades repetidament des de molts sectorsde la ciutat.

Llegir més »
Administració Pública

Ajuntaments i Comunitats Autònomes podran acomiadar treballadors si les aportacions estatals cauen un 5% en un any

La nova mesura publicada al BOE també contempla que es puguin fer acomiadamants col·lectius si les aportacions baixen un 7% en dos anys. També poden aplicar-la organismes i ens públics.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest dimarts 30 d’octubre que els Ajuntaments i Comunitats Autònomes que vegin reduïdes les seves aportacions estatals un 5% en un any o un 7% en dos exercicis podran fer acomiadamants col·lectius de treballadors. I no tan sols aquestes administracions, sino que la nova norma també és aplicable a ens, organismes i entitats públiques que pateixin els mateixos descensos en les aportacions rebudes. En cap cas es tracta dels funcionaris de l’administració pública sinó que la nova normativa recau sobre el col·lectiu conegut com a personal laboral contractat, unes 700.000 persones a tot l’Estat espanyol, i als treballadors assalariats d’empreses amb més del 50% de capital públic, que representa uns 140.000 empleats a Espanya.

Llegir més »
Administració Pública

Un miler de treballadors de les empreses municipals s’han manifestat el 13 d’octubre a Barcelona contra les retallades

Aquest dimecres 13 d’octubre a la tarda al voltant d’un miler de treballadors d’empreses públiques i diversos serveis de l’Ajuntament de Barcelona s’han concentrat contra les retallades i la precarització a la plaça Sant Jaume per iniciar una marxa fins a la delegació del Govern espanyol a Catalunya, convocats per la recentment creada Coordinadora Sindical de Serveis Públics Municipals, formada per representants
de la pràctica totalitat de les empreses i organismes públics dependents dels pressupostos municipals de Barcelona.

Aquesta és la primera mobilització per protestar contra les retallades socials i laborals aplicades pel Govern espanyol que fan junts tots els sindicats amb representació de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal (CCOO, CGT, USOC i UGT) i és l’inici d’un calendari de mobilitzacions que s’allargarà fins el 23 novembre. Els treballadors han cridat contra les privatitzacions i contra l’eliminació de la paga extra de Nadal perquè en el cas de l’Ajuntament de Barcelona es té una bona situació econòmica que no justifica les retallades. Concretament rebutgen les reformes salarials i d’ocupació aprovades pel govern central en el decret 20/2012, unes reformes que està aplicant el consistori.

Llegir més »
25S a Madrid
15M

La democràcia està segrestada. El 25S anem a rescatar-la.

El 25 de setembre anem a envoltar el Congrés dels Diputats…

El pròxim 25 de setembre envoltarem el Congrés dels Diputats a Madrid per a rescatar-lo d’un segrest que ha convertit a aquesta institució en un òrgan superflu. Un segrest de la sobirania popular portat a terme per la Troica i els mercats financers i executat amb el consentiment i la col·laboració de la majoria dels partits polítics. Partits que han traït els seus programes electorals, als seus votants i a la ciutadania en general incomplint promeses i contribuint a l’empobriment progressiu de la població.

Envoltem el Congrés després de més d’un any d’intenses mobilitzacions en tots els sectors socials i després de comprovar que no pot haver-hi democràcia quan les institucions que diuen representar-la es mouen per interessos que no són els de la majoria. Perquè no tenim res que parlar amb un poder que ha demostrat sistemàticament ser cec, sord i mut a justes i concretes demandes d’igualtat i justícia social. L’envoltem per a rescatar a la política d’un règim econòmic insostenible i depredador: el sistema capitalista.

Envoltem el Congrés perquè volem donar un salt en la mobilització social i posar en el centre la recuperació de la sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de la democràcia. Hem creat nombrosos processos de lluita, espais de participació i discussió en les xarxes i en les places, en els barris i en els centres de treball, i hem portat a terme iniciatives que volem seguir desenvolupant des de baix, sense dreceres i pas a pas. Perquè creiem que el temps de les decisions preses per uns pocs ha acabat; perquè, enfront de qui volen deixar-nos sense futur, tenim els mitjans i la intel·ligència col·lectiva per a decidir i construir la societat que volem; perquè no necessitem falsos intermediaris, sinó recursos i eines col·lectives que fomentin activament la participació política de totes les persones en els assumptes comuns.

Envoltem el Congrés el 25S per a dir-los a qui diuen manar-nos que no, que desobeirem les seves imposicions injustes, com la de pagar el seu deute, i que defensarem els drets col·lectius: l’habitatge, l’educació, la salut, l’ocupació, la participació democràtica, la renda. Per a iniciar un procés que permeti que els responsables de la crisi deixin de ser impunes, perquè els piròmans que han provocat la nostra crisi no siguin recompensats i comencin, en canvi, a ser jutjats.

El 25 de setembre ens manifestarem al voltant del Congrés perquè volem recuperar la responsabilitat sobre el nostre propi futur sense acceptar imposicions. Per a dir-los a qui tenen segrestada la democràcia que ha arribat el moment d’anar-se’n i per a exigir la dimissió d’aquest Govern com primer pas, perquè anem a alliberar-la iniciant un procés constituent. Un procés de participació directa obert en el qual determinem i engeguem les institucions polítiques, eines de participació i mecanismes jurídics i polítics que necessitem per a garantir que les decisions col·lectives siguin completament efectives. Un procés constituent sostingut i la definició col·lectiva del qual comença, però no acaba, el 25S.

Rescatar el Congrés és llançar una invitació a que s’articulin i uneixin altres moviments socials com la lluita dels funcionaris per la defensa dels serveis públics, les diverses “marees” i altres lluites per la igualtat i la justícia social. Significa negar-nos a acceptar la por, la impotència i la desorientació sorgides de la reducció del polític a l’econòmic i les seves conseqüències feixistes, xenòfobes, racistes i masclistes. I buscar una sortida col·lectiva.

Convidem a totes les persones que vulguin acompanyar-nos a envoltar el Congrés el 25 de setembre, a dir prou! i a continuar aquest camí per a rescatar la democràcia i la sobirania.

Volem drets, democràcia, justícia i llibertat per a tot el món.

Llegir més »
Ecologisme

L’Àrea Metropolitana de Barcelona pretén atorgar a dit el servei d’aigua a l’empresa Agbar-Suez

ÒSCAR ROMERO | Setmanari Directa

L’ombra de la Torre Agbar es va estenent sobre el territori. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va decidir, el passat 8 d’agost, integrar diferents serveis referents a la gestió de l’aigua –abastament en baixa, sanejament en alta, depuració i regeneració d’aigües residuals– i otorgar-los a una societat amb capital mixt entre AGBAR (80%) i l’empresa pública EMSSA (15%). Així doncs, la nova societat s’encarregarà de l’abastament de l’aigua que beuen més de tres milions de persones que viuen a la ciutat de Barcelona i a 35 municipis del seu entorn mésproper.

Llegir més »
Antirepressió

El PP provoca una carnisseria a RTVE…

“Hola, qué pasa”, així comença cada edició del programa ‘Siglo 21’, un espai dirigit i presentat per Tomás Fernando Flores, flamant nou director de Ràdio 3. El que passa és que Gallego i Flores eren companys fins a fa tan sols unes setmanes i ara el segon ha decidit que el primer sobrava, cosa com a mínim cridanera veient les dades d’audiència del programa… El que passa, és que a Javier Gallego li ha vingut la Inquisició a baixar-li la persiana de la seva ‘carnisseria sonora’ quan estava desfent les maletes recent aterrat de les seves vacances.

A nosaltres també ens ha enxampat amb el pas canviat: és el que té prendre decisions amb ‘agostitat’ i traïdoria… Probablement el tancament de ‘Carne Cruda’ estava cantat, a ningú li hauria d’estranyar després del cessament d’Ana Pastor, Juan Ramón Lucas o Toni Garrido. Però mentre en els anteriors casos estem parlant de primeres espases de la Ràdio Televisió Pública amb sous considerables, en el cas de Javier Gallego es tracta d’un periodista amb un sou molt ajustat dintre d’una ràdio minoritària com Ràdio 3 que fins a ara s’havia lliurat d’aquestes persecucions ideològiques…

S’ha al·legat motius econòmics: “És molt car per a Ràdio 3: set col·laboradors, quatre guionistes per a Gallego” va comentar el director de l’emissora ‘jove’ de RNE en el diari El Mundo després de conèixer-se el cessament del presentador de ‘Carne Cruda’. El que no ha dit el sr. Flores, és que dos dels guionistes estaven en pràctiques i l’altre era interí. És cert que hi havia més col·laboradors, però com el propi Gallego va explicar, “cobren uns 50 euros per col·laboració i una part d’ells ho fan gratis”. A veure si resultarà que ‘Carne Cruda’ és més car que la cobertura dels festivals d’estiu, als quals el senyor Flores és assidu…

Descartats doncs els motius econòmics, no ens queda altra que acceptar la tesi ideològica. Han acomiadat a Javier Gallego per fer bé el seu treball, per no casar-se amb ningú i criticar el que considerava injust d’aquest o de l’anterior Govern. Els mitjans públics haurien de ser exemple de llibertat i ‘Carne Cruda’ ho ha estat sense cap dubte durant els tres anys que ha durat en antena.

La llarga ombra de la censura planeja sobre aquest acomiadament molt especialment quan el director de Ràdio 3 li havia assegurat a Javier Gallego que continuaria la temporada que ve. Tot fa pensar que el Sr. Flores (que en els últims dies està rebent un al·luvió de crítiques en les xarxes socials) hagi acatat una ordre superior de tancar la Carnisseria i ho ha fet de la forma més rastrera possible: comunicant-ho al Sr. Gallego a tres diesdel començament de la “s

Llegir més »