Recopilatori de sentències sobre acomiadaments col·lectius per temes sociolaborals 2012-2013, fet per Carlos Hugo Preciado Domènech, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:
Attached documents
Pensions: així quedarà la teva jubilació després dels canvis que planeja el Govern
Un cotitzant de 50 anys de base màxima cobrarà 2.498 i li retallaran 277 euros al mes
Si cotitza per base mitjana, li retallen 169 de 1.783, i 61,2 de 645 si cotitza per la mínima
En defensa de les pensions públiques, suficients i dignes per a tothom
La proposta lliurada pels dotze experts als gestors de la Seguretat Social proposa dues modificacions substancials, que se sumen a la darrera reforma del model de pensions, que va entrar en vigor al gener, i que prossegueix la seva aplicació escalonada fins a l’any 2027, en què culmina el retard de l’edat de retir fins als 67 anys.
La Confederació General del Treball (CGT) manifesta que la nova Llei de Costes del govern del PP lluny de configurar-se com una norma que protegeixi el nostre patrimoni natural, es converteix en una Llei que permetrà seguir urbanitzant-lo. Així mateix pretén amnistiar gran part dels excessos urbanístics i emparar la privatització de Domini Públic Marítim Terrestre.
El passat 31 de maig va entrar en vigor la denominada Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral i de modificació de la Llei de Costes, que retorna al nostre litoral a la situació de desprotecció anterior a 1988 i que regularitzarà, d’una forma o altra, a més de 150.000 habitatges, 1700 indústries, hotels en plena platja, marines i ports esportius privats, reobrint la veda a una nova re-urbanització del litoral espanyol.
La nova Llei de costes concedeix als Ajuntaments la potestat de legalitzar les urbanitzacions en la zona de servitud de protecció, mitjançant la reducció de la mateixa de 100 a 20 metres.
Prorroga fins a 75 anys les concessions en terrenys públics, permetent la seva inscripció registral i transmissió “inter vivos” o “mortis causa”. També s’exclouen amb absoluta arbitrarietat 3400 habitatges situats en el DPM-T de 12 nuclis poblacionals.
Es permet la realització als propietaris d’obres de defensa enfront de la inundació o avanç dunar natural. En els trams urbans podrà autoritzar-se la celebració d’aquells esdeveniments d’interès general amb repercussió turística.
La CGT declara que el rerefons d’aquesta Llei no és altre que el seguir apostant per un model econòmic i territorial, l’especulació urbanística i financera, que ha enriquit molt a uns pocs i ha empobrit al conjunt de la ciutadania.
Ens trobem davant una evident involució normativa que va a suposar una pèrdua col·lectiva d’un patrimoni natural i d’un bé comú, en benefici d’una classe privilegiada que són els únics als quals aquest Govern pretén representar.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
Attached documents
A l’Estat espanyol existeix una representació de la figura del becari com aquest entranyable jove que passeja per l’oficina fent coses avorrides i poc importants però que tanmateix està carregat d’il·lusions. És la renovació del mite de l’aprenent que passa a la maduresa a través del treball i d’algun que altre cop.
Aquesta assimilació, excepte en l’honorable excepció del vinyetista Forges, ha representat al becari com figura submissa i espantada davant el món del treball. Aquesta visió, que parteix d’una concepció paternalista del món de l’ocupació, és responsabilitat directa d’un model de relacions laborals que segueix sent anacrònic amb la realitat productiva.
El missatge que se’ls dóna als becaris, els quals tenen estudis de FP o universitaris, és el que el món del treball és molt dur i que gràcies a aquells que tenen empreses o aquells que s’han guanyat ocupacions fixes –obviant que la falta de personal tècnic va permetre un accés directe i ràpid dels professionals formats durant els anys ‘70 i ‘80– podran adaptar-se després dels seus anys (inútils) de formació en l’entorn laboral.
Els becaris són una figura que se sosté mitjançant la legislació creada per l’anterior Govern del PSOE (Reials decrets 1543/2011 i 1707/2011), però no hauria de ser aplicada, doncs contravé les normes establertes per l’Estatut dels Treballadors i ratificades per la jurisprudència respecte a la laboralitat –bàsicament: quan s’entén, en dret, que hi ha una relació laboral o no la hi ha–. En resum, poden anomenar-se becaris però són treballadors.
En aquests moments, quan l’atur juvenil supera el 50%, observem com la figura del becari serveix com vàlvula d’escapament per a les aspiracions juvenils de trobar una ocupació, i sobretot de trobar una renda amb la qual sobreviure. Situació que ve aprofitada per la classe empresarial d’aquest país per a posar pel terra els costos laborals –pensem que parlem de salaris sempre inferiors als determinats per conveni col·lectiu, quan hi ha salari, a més de la falta de pagaments a la Seguretat Social–.
Aquesta forma de contractació no està radicada en un sol sector, s’aplica del sector industrial al financer, passant per turisme, comunicació, etc., i en empreses de qualsevol titularitat –empresa privada, pública, administració autonòmica, administració general de l’Estat, etc.– La becarització s’ha convertit en una forma general d’ingrés al mercat laboral per a tots aquells treballadors que tinguin títols formatius.
Amb les dades que estem recopilant amb la campanya “No més beques per treball” estem comprovant que són molts els becaris que sostenen o són part fonamental de l’activitat productiva de les seves empreses, realitzant torns i funcions ordinàries de la resta d’empleats. És a ells als que ens dirigim, ja que a més són conscients de la situació, i per això volem que assumeixin el seu rol, que s’empoderin i reconeguin que si se’ls exigeixen els deures d’un treballador haurien de conquistar els seus drets.
Per això volem obrir el camp del Dret al conflicte i és precisament en l’ordre social en el qual més clarament es pot realitzar això, doncs és en els jutjats socials on el conflicte empresari-treballador pot començar a delinear-se. D’un costat els becaris –sense drets, amb baixa o cap remuneració, invisibles a les estadístiques, etc.–, per l’altre l’empresari: qui aprofita la falta de la condició de treballador per a eliminar els drets, qui garanteix la invisibilitat i qui s’enriqueix del treball infraremunerat, etcètera.
El conflicte jurídic ha de servir-nos per a conscienciar a un grup de treballadors que ho són perquè, posteriorment, comencin a reivindicar i lluitar pels drets de tots. Per això serà necessari que tots els treballadors reconeguin que no estem davant pobres recent titulats que no saben res sinó davant companys que estan obligats a afavorir la caiguda salarial que l’austeritat ens imposa.
És necessari visibilizar als becaris per a enfortir la lluita contra la precarietat i l’atur, i l’Oficina Precària es disposa a fer això.
La devastadora austeritat imposada per Berlín a tota la zona euro i en particular als seus socis del Sud (Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i Xipre) està provocant en aquests països una pujada de la germanofòbia. En les seves recents visites a Madrid, Atenes i Lisboa, la cancellera alemanya Angela Merkel ha estat rebuda per manifestacions molt hostils. Milers de víctimes de les polítiques ‘austericidas’ denunciar en carrers i places la coacció del “IV Reich” i van acollir a la dirigent alemanya amb banderes nazis i uniformes de lesSS o de la Wehrmacht …
Li van fer una coronació a mida de les seves necessitats, sense denunciar d’on venia ni on anava, entronitzan-lo com un faraó: rei vitalici, cap de l’Exèrcit i monarquia hereditària. I ara, els dos partits dinàstics turnantes li preparen una abdicació a la carta, blindant els seus poders deposats més enllà del càrrec perquè els tribunals, cas de despertar, no arribin al Borbó del Bribón.
Els bancs tenen emissions de deute avalades per més de 76.000 milions d´euros.Les privatitzacions de caixes poden suposar pèrdues a l’Estat d´uns altres 19.000 milions d´euros
Espanya va demanar ajuda a Europa per rescatar la banca, que serà de 37.000 milions.
Les ajudes directes de l’ Estat a la banca des que va començar la crisi-sense comptar les ja amortitzades o altres que es podrien sumar, com els préstecs del Banc Central Europeu (BCE) ,comprometen a l’actualitat al voltant de 216.000 milions d’euros, l’equivalent al 21% del producte interior brut (PIB) d’Espanya.
El sector s’ha beneficiat dels diners públics des d’octubre del 2008, quan la tempesta financera que va seguir a la caiguda del banc d’inversió Lehman Brothers va posar en escac a l’economia i les finances mundials. En aquell moment es van arbitrar dues mesures urgents per pal · liar la falta de liquiditat.
Es va crear el fons d’adquisició d’actius financers (FAAF), un sistema d’avals que va permetre a la banca captar 19.300 milions en els mercats, i que ja es va liquidar, i es va muntar un programa d’avals del Tresor, encara vigent, i que a finals d’octubre recolzava emissions de deute del conjunt de la banca per valor de 76.200 milions d’euros. Però les majors partides-i on es concentra el major risc per a l’Estat i, en conseqüència, per al contribuent-són a les injeccions directes de préstecs i capital a les entitats financeres, d’una banda, i al banc dolent, de l’altra.
Entre el ja desemborsat i el que arribarà en els propers mesos per ambdós conceptes s’haurà regat a la part més feble del sector financer amb uns 120.200 milions. A diferència de les anteriors facilitats de liquiditat, aquí del que es tractava i del que es tracta és de la solvència. Clar i català: milers de milions d’euros per evitar (o retardar) la fallida d’entitats concretes.
En el primer d’aquests apartats s’emmarca l’activitat del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), creat el juny del 2009, pocs mesos després de la intervenció de Caixa Castella-la Manxa (CCM) per propiciar la reestructuració del sector. Les participacions preferents i després l’entrada directa al capital van regar amb milers de milions a les caixes d’estalvis, el que els va permetre, en la majoria dels casos, fusionar, tancar milers d’oficines, acomiadar bona part de les seves plantilles i. .. arribar al 2012 amb uns balanços infestats de risc immobiliari, amb els comptes de resultats en vermell o molt pròximes a estar-ho i amb la seva viabilitat futura seriosament compromesa.
Aquest panorama, empitjorat a propòsit pel Govern en obligar a realitzar a tot el sector provisions per uns 85.000 milions d’euros per sanejar els actius tòxics del totxo, és el que va motivar, el juliol passat, la petició d’ajuda europea concretada aquesta setmana en els 37.000 milions d’euros concedits a Bankia, Catalunya Banc, Nova Galícia i el Banc de València , les quatre entitats nacionalitzades pel FROB.
Entre els primers préstecs (mai retornats), les primeres injeccions del FROB i les que farà ara gràcies a l’ajuda europea freguen els 59.000 milions d’euros.
La xifra encara augmentarà en uns pocs milers de milions més quan Liberbank, BMN i la fusionada Espanya-Duero demanin els ajuts necessaris per cobrir les seves necessitats de capital d’aquí a dues setmanes. Precisament, els fons europeus han propiciat que la factura es dispari per la imposició de la troica-BCE, Fons Monetari Internacional (FMI) i Unió Europea-de crear un banc dolent, batejat com Sareb.
La societat requereix d’entrada 2.400 milions en capital públic i una part essencial del seu funcionament és que emetrà bons amb l’aval de l’Estat que lliurarà als bancs-a canvi dels seus préstecs al sector promotor i actius immobiliaris-perquè puguin obtenir liquiditat immediata del BCE. Encara que el Govern vol que l’Estat sigui minoritari al banc dolent, els bons estan garantits i es consideren un ajut públic amb caràcter.
Ja hi ha compromesos bons per 44.000 milions per les quatre entitats nacionalitzades i el Banc d’Espanya calcula que faran falta uns 15.000 milions més per a les que demanaran ajuda immediatament.
Finalment, resta comptabilitzar una partida incerta, associada a la venda de les caixes per part de l’Estat . Les subhastes que ha realitzat fins ara el Banc d’Espanya per adjudicar les entitats intervingudes o nacionalitzades han incorporat el que en el sector es coneix com un esquema de protecció d’actius (EPA). Aquest instrument és una mena d’assegurança que cobreix al comprador d’una part de les pèrdues d’una determinada cartera de crèdits durant un temps determinat, generalment deu anys.
El major EPA de les cinc subhastes ha estat el de la CAM, que és també la major caixa rescatada. El Sabadell, el seu comprador, es va garantir la cobertura de crèdits per 24.600 milions-gairebé tots ells del sector immobiliari-, que ja comptaven amb provisions per 3.900 milions. Per tant, el risc net es reduïa a 20.700 milions, dels quals el fons de garantia de dipòsits (FGD) respondria a un futur del 80%: 16.560 milions.
El Sabadell va dir al seu dia que la pèrdua esperada s’acostarà a aquesta xifra. La resta d’EPA concedits ocasionaran, previsiblement, fallides molt inferiors. El del Banc de València, per exemple, només cobreix una cartera de 5.500 milions i el Banc d’Espanya calcula que la pèrdua esperada no serà superior als 600 milions d’euros. Unnim va ser traspassada al BBVA amb un EPA que podria impactar al FGD amb altres 1.000 milions, mentre que CCM i CajaSur podrien afegir, en el pitjor dels casos, uns 1.000 milions més.
El sistema exigeix un període de cotització en proporció més elevat per als treballadors a temps parcial.
Implica una discriminació indirecta per les dones perquè són els que subscriuen el 80% dels contractes a temps parcial.
El TJUE respon a una petició de decisió prejudicial plantejada per un jutjat social de Barcelona assenyalant que la legislació espanyola en matèria de pensió de jubilació contributiva dels treballadors a temps parcial-dones en la seva immensa majoria-és discriminatòria, perquè en comparació amb els treballadors a temps complet, els exigeix un període de cotització proporcionalment major per accedir a la pensió de de jubilació contributiva en quantia reduïda en proporció a la parcialitat de la seva jornada
La legislació espanyola exigeix per obtenir una pensió de jubilació contributiva-almenys de moment-haver complert seixanta-cinc anys d’edat i tenir cobert un període mínim de cotització de quinze anys, per al còmput, la normativa nacional es basa en el principi del còmput exclusiu de les hores efectivament treballades, calculant la seva equivalència en dies teòricsde cotització.
La taxa de precarietat a Espanya, que inclou nuclis familiars amb ingressos conjunts iguals o inferiors a 12.000 euros bruts anuals, així com famílies sense ingressos, es va incrementar fins a arribar al 43,7% de la població, de manera que en l’actualitat afecta un total de 20,6 milions de persones.
Introducció
La necessitat de reflexionar sobre la realitat social, política i laboral, ens obliga moral i ideològicament, a oferir alternatives d’organització i mobilització, per a transformar l’estat actual de les coses.
Que les persones, al despertar-se cada matí, deixin de sentir l’angoixa sobre què és el que els oferirà el dia, interioritzant la seva possibilitat de perdre l’ocupació, que la seva jornada sigui reduïda o que el seu salari sigui segrestat i, a més que pugui ser el pròxim o la pròxima, que sumarà una desena a les estadístiques fatídiques d’aquesta economia de guerra, bé en el seu habitatge, en la seva salut o en la possibilitat certa que els seus fills i filles, puguin ser exclosos del sistema educatiu.
El calendari laboral i festiu ho determina la Direcció General de Treball. Cada any es proposa i s’aprova sobre el mes d’Octubre de l’any anterior. Els dies festius a nivell estatal així com els dies festius en cada Comunitat es determinen en el calendari laboral.
– CERCADOR DE CALENDARIS LABORALS 2013 PER COMUNITATS I NACIONALITATS
S’anuncia la presentació oficial de la Plataforma Defensem el Park Güell, un grup de pressió i acció ciutadana amb l’objectiu de mantenir el Park Güell públic i gratuït per a tothom donada la intenció de l’ajuntament de Barcelona de limitar i controlar l’accés a la part monumental del parc.
S’informa de l’acció al parc dissabte 27 d’Octubre de 2012 a les 11h, a les escalinates del Drac (entrada C/Olot) com a toc d’inici de la Plataforma. Citem a la premsa i ens oferim a respondre qualsevol pregunta in situ.
Aquesta plataforma, formada per un centenar de veïns/es, una trentena d’entitats de Barcelona i recolzada en les més de 20.000 firmes reclamant un Park Güell lliure i gratuït, creu fermament que:
a) El tancament atempta contra el caràcter públic i comunitari del parc, que no el concebem com a un museu sinó com a parc urbà. A més del gran valor cultural- patrimonial, el parc és un espai públic connector de barris i equipaments i l’espai de lleure de moltes persones.
REFORMES LABORALS I ACORDS SOCIALS. DECÀLEG DELS ANYS 70 FINS A L´ACTUALITAT
DÈCADA DELS ANYS SETANTA
• Octubre de 1977. – Tots els partits polítics amb representació parlamentària signen el Pacte de la Moncloa. L’acord va comptar amb el suport de CCOO i el rebuig d’UGT i de CEOE.
• Desembre de 1979. – Es signa l’Acord Bàsic Interconfederal amb l’oposició de CCOO. El text estableix les bases de l’Estatut dels Treballadors i introdueix la negociació dels salaris amb el referent d’IPC previst pel Govern.
Auditoria ciutadana del deute: un procés d’apoderament ciutadà que obre nous camins cap a la justícia social i econòmica.
Acte a Barcelona el 2 d’octubre amb Maria Lucia Fatorelli i Myrian Ayala, dues auditores amb una llarga experiència, tant en el seu treball professional com com en les auditories ciutadanes de l’Equador i el Brasil. Ens guiaran a través dels processos portats a terme en aquells països i ens mostraran les possibilitats i avantatges d’engegar un procés similar a l’Estat espanyol.
El text del R.D. 20/2012 de 13 de juliol, de les retallades socials massives del govern del PP, anomenat eufemísticament “de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad”.
BOE 14/7/2012. Mesures de retallades socials govern PP
View more documents from CGT Catalunya
Attached documents
A continuació per tal de posar-te en contacte amb les diverses secretaries Jurídiques d´arreu de Catalunya, tens la relació de les seus locals i sectorials de CGT Catalunya:
Visita la pàgina On Trobarnos
Llei d´estrangeria. Text refòs a 30-6-2012:
Llei d´estrangeria. gencat from CGT Catalunya
FONT: GENCAT.CAT
La CGT de Catalunya marxa amb 9 autocars a Madrid per participar en les Marxes de la Dignitat
A la matinada del 22 de març 9 autocars organitzats per la CGT Catalunya marxaran des de diferents localitats de Catalunya, entre elles Barcelona, Igualada, Sabadell, Mollet del Vallès, El Vendrell, Sant Boi de Llobregat… cap a la Marxa per la dignitat del 22 de Març a Madrid, a part dels afiliats de CGT Catalunya que han fet la marxa a peu, participant a la Columna Nord-Est.
A Madrid s’aplegaran amb la resta de companys i companyes de la CGT d’arreu del territori per manifestar-se a partir de les 4 de la tarda pels carrers de Madrid confluint amb la gran Marxa reivindicativa de la societat per canviar aquest model i reclamar una societat a on la justícia social acabi sent una realitat.
