CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Presentació del llibre “Luchaban por un mundo nuevo. Lucía Sánchez Saornil i Sara Berenguer Laosa, militancia anarquista durante la Guerra Civil Española”, el 4 de març a Barcelona

“Luchaban por un mundo nuevo.
Lucía Sánchez Saornil i Sara Berenguer Laosa, militancia anarquista durante la Guerra Civil Española”.

El proper divendres 4 de març a les 18:30h en els nostres locals de Via Laietana 18, 9ª, us convidem a la presentació del llibre “Luchaban por un mundo nuevo. Lucía Sánchez Saornil i Sara Berenguer Laosa, militancia anarquista durante la Guerra Civil Española”, amb la nostra companya i escriptora d’aquest llibre la Yanira Hermida, posteriorment tindrem l’oportunitat de fer un debat entre totes.

Llegir més »

Projecció el 25 de febrer a Reus del documental ’El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

Projecció del documental ’El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

Dijous 25 de febrer, 20h. Casal de la Dona, Plaça Patacada 9, Reus

Debat posterior amb presència de Juan Felipe, autor del documental.

És breu el temps de les cireres… però sempre torna

“Le temps des cerises” és una antiga cançó d’amor que es va convertir en un himne de la Comuna de Paris (1871). El temps de les cirerers és una bona alegoria de l’etern renéixer de la vida i, en paral·lel, de les idees, de l’esperança. Els temps revolucionaris podran ser intensos i breus, i encara que aparentment siguin vençuts, sempre tornarà a donar-se una nova oportunitat a la història.

Llegir més »

‘Vivir la anarquía, vivir la utopia’, la biografia de Josep Peirats i Valls

Ressenya del llibre de Chris Ealham sobre un dels militants més rellevants de la CNT abans i durant la guerra del 1936-39.

L’historiador britànic Chris Ealham, autor entre d’altres del magnífic treball La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937, acaba de publicar el llibre Vivir la anarquía, vivir la utopia, una complerta biografia del militant llibertari Josep Peirats i Valls.

Llegir més »

De cireres i llibertaris. Entrevista a Juan Felipe, director del documental “El tiempo de las cerezas”

Al director Juan Felipe li agrada posar el dit en la nafra. Armat d’una càmera i un micro, el 2011 es va atrevir a explicar la història de ‘Indomables’ , el moviment llibertari explicat a través de les protagonistes de la història. Ara reapareix amb ‘El tiempo de las cerezas’, un documental que aborda una altra aresta de la transició, des d’una òptica llibertària. En 67 minuts esbudella el moviment llibertari, preguntant-se per les condicions del seu auge entre 1977 i 1979 i el perquè de la seva caiguda.

– Juan, què t’impulsa a explicar aquesta història?

Llegir més »

Familiars de víctimes del franquisme requeriran judicialment al Govern que creui les dades del Banc d’ADN

Familiars de víctimes del franquisme requeriran judicialment al Govern que creui les dades del Banc d’ADN

Els familiars de víctimes del franquisme presentaran a la justícia argentina un requeriment judicial per al creuament de les dades del Banc d’ADN de Catalunya amb les restes ja exhumades per la Generalitat.

Aquest divendres els representants de les diverses entitats impulsores de la iniciativa han signat públicament el document davant la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on té la seu el Banc d’ADN, per reivindicar la necessitat d’identificar persones desaparegudes durant la dictadura al territori català a través de la vinculació amb les dades genètiques de familiars. L’advocat argentí Máximo Castex, presentarà la petició el proper mes de febrer al Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Romilda Servini de Cubría.

Llegir més »

Centenari d’un mite llibertari: Quico Sabaté Llopart

DAVID CASTILLO – BARCELONA

La història del maqui anarquista Francesc Sabaté Llopart ha crescut amb el temps, fins i tot més enllà de les organitzacions que va representar. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat fa un segle, va destacar en els conflictes dels anys trenta abans d’enrolar-se a la columna Durruti durant la Guerra Civil. Va passar per Puigcerdà a l’Estat francès el gener del 1939 i va conèixer totes les misèries que van haver de patir al país veí els exiliats republicans.

El guerriller va ser dels últims homes a creuar la frontera, amb les unitats dels Aguiluchos de la FAI. Convençut anarquista, membre de les Joventuts Llibertàries i la CNT –s’hi va afiliar als quinze anys–, Quico Sabaté no es va rendir mai i va continuar les incursions contra el franquisme. Des de l’adolescència, en què va militar en el grup faista d’Els Novells –o Els Novençans–, Sabaté va mantenir en escac les autoritats franquistes durant quinze anys, del 1945 al 1960, quan el seu grup va patir una emboscada al mas Clarà, entre Girona i Banyoles.

Tots els membres de l’escamot, Antoni Miracle Guitart, Roger Madrigal, Francisco Conesa i Martín Ruiz Montoya, van morir per les bales de la Guàrdia Civil, però el Quico, greument ferit –amb dos impactes, un a la natja i l’altre al peu–, va aconseguir liquidar un oficial i travessar les línies durant la nit. Com en una pel·lícula d’acció, i amb el suport d’una injecció de morfina, va creuar el Ter i a Fornells va segrestar un tren. Els maquinistes van explicar que l’únic mal que els va fer va ser devorar els seus dos entrepans de l’esmorzar. Amb l’avís de perill fet pel maquinista de tornada a Girona, la Guàrdia Civil i les forces reaccionàries de Sant Celoni, com el sometent, el van matar pels carrers de la ciutat la vigília del dia de Reis del 1960. El cos duia tants impactes de bala que ni el seu pare ni la seva germana el van poder reconèixer.

Llegir més »

Cinefòrum i debat amb el documental “El tiempo de las cerezas (1977-1979, eclosión libertaria) a Cornellà el #14G i a Igualada #15G

Cinefòrum i debat amb el documental “El tiempo de las cerezas (1977-1979, eclosión libertaria)” a Cornellà el #14G i a Igualada #15G.

– 14 DE GENER. Cornellà. 19.30 h. al Local de CGT Baix Llobregat (Carretera d´Esplugues, 46)

– 15 DE GENER. Igualada. 19h. Espai pels Somnis (Carrer Sant Josep, 36)


https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/23421551784/in/dateposted-public/

Cinefòrum i debat amb el documental "El tiempo de las cerezas (1977-1979, eclosión libertaria) a Cornellà el #14G i a Igualada #15G
http://www.s

Llegir més »

Homenatge a Sant Celoni el 5 de gener al maqui Quico Sabaté, en el 56è aniversari de la seva mort

Un any més des del moviment llibertari vallesà volem recordar la figura de Francesc Sabaté Llopart “Quico”. Són moltes les accions que s´han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d´en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d´homenatge, així com també l’any 2000 per part d´una comissió celonina en el 40 è aniversari. Més recentment, en el 50 è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT de Granollers i comarca, i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d´un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.

Llegir més »

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista’ explica els vint anys de guerrilla anarquista (1939-1960) a través de Quico Sabaté

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista‘ (Editorial Descontrol), un volum de 282 pàgines, és la darrera novetat sobre un dels maquis anarquistes més populars de tots els temps, Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté (1915-1960). Les gestes del maqui llibertari Sabaté –que inclouen atracaments, contraban d’armes i tota mena de sabotatges contra el franquisme– van convertir-lo en un mite durant la seva vida i també a la fi, l’any 1960, quan, perseguit per la guàrdia civil franquista, fou mort per un sometent a Sant Celoni. Tanmateix, el llibre és un intent d’emmarcar Sabaté en la guerrilla anarquista que va durar vint anys (1939-1960) i involucrà centenars de persones, i no pas un sol home. Aquesta guerrilla fou referent de les guerrilles revolucionàries de l’Amèrica del Sud. El llibre intenta explicar, doncs, que Sabaté no estava pas sol, ni la seva història era una història individual, sinó una història col·lectiva molt poc coneguda: la guerrilla anarquista sota el franquisme.

Llegir més »

Actes en memòria del centenari de Quico Sabaté, 17 i 18 de desembre a Barcelona

Comissió centenari Quico Sabaté 14 des 2015

Aquest dijous i divendres el barri de Sants acull l’acte central en memòria del Quico Sabaté i totes les companyes que han lluitat i lluiten per la transformació social i radical de la nostre realitat

Resum de les activitats:

– Dijous 17 de desembre:

Trajectoria de la resistencia guerrillera a Catalunya

– A les 18’00:

Passi del documental Quico Sabaté (1979) del col·lectiu Penta i presentació a càrrec de Bartomeu (director del documental) i l’actor que repesenta al “Quico” del que era nebot.

Presentació del llibre col·lectiu Quico Sabaté i la guerrilla anarquista a càrrec de Ricard de Vargas Golarons

A continuació debat sobre 20 anys de guerrilla urbana anarquista a Catalunya

Actuació del cantautor i poeta Jaume Arnella

LLOC: Edifici: Francesc Masclans – SALA D’ACTES (Metro Placa Sants) .

Llegir més »

Documental ‘El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

És breu el temps de les cireres… però sempre torna

“Le temps des cerises” és una antiga cançó d’amor que es va convertir en un himne de la Comuna de Paris (1871). El temps de les cirerers és una bona alegoria de l’etern renèixer de la vida i, en paral·lel, de les idees, de l’esperança. Els temps revolucionaris podran ser intensos i breus, i encara que aparentment siguin vençuts, sempre tornarà a donar-se una nova oportunitat a la història.

Llegir més »

Txema Bofill, itinerari d’un compromís

Txema Bofill, itinerari d’un compromís

Dilluns a la tarda, a la carretera de Flaçà a la Bisbal, sempre al Baix Empordà, l’anarquista bisbalenc Josep Maria Bofill i Condom, dit ‘Sabata’ o ‘Txema’, va morir en un accident de trànsit als 62 anys

Durant les presentacions dels llibres de memòries de Jann-Marc Rouillan a Catalunya el Txema Bofill l’acompanyava i li facilità la integració a casa nostra Toni Ferragut

Giulia Valle transita entre l’abstracció del jazz i la duresa del rock i el punk amb LíberaLa jornada de lluita contra la islamofòbia, fora del focus mediàtic
Deia Txema Bofill que, tot llegint el recull d’articles d’Heleno Saña titulats El anarquismo, de Proudhon a Cohn Bendit, publicat el 1970, es va fer anarquista, com molta gent jove que va llegir-lo. Bofill sempre ha estat un lector multidisciplinari i constant. Té una important biblioteca que la volia fer pública en forma d’ateneu als baixos de casa seva a la Bisbal. La seva actuació llibertària s’inicià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona l’octubre de 1972, durant la campanya per fer baixar el preu del dinar al restaurant universitari que hi havia aleshores a la zona de Pedralbes –on inventà el crit de “menjar sense pagar”–, integrant-se en el col·lectiu d’aquell centre de la coordinadora d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears.

Llegir més »

Projecció del documental ‘Economía Col·lectiva. La úlitima revolució a Europa’ i cinefòrum el 10 de desembre a CGT Barcelona

Documental ‘Economía Col·lectiva. La úlitima revolució a Europa’ i cinefòrum amb la directora, Eulália Comas i Antoni Castells, autor del llibre “Les col·lectivitzacions a Barcelona 1936-1939”, el dijous 10 de desembre a les 18,30h a CGT Barcelona (Via Laitena 18, 9a planta).

“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.

Llegir més »

Entrevista a l’Enric Casañas. La dignitat dels perdedors, que van il·luminar el món, en memòria de la seva mort recent. Que la terra li sigui lleu

Biografia de l´Enric Casanyes Piera, per Manel Aisa

L’Enric Casanyes Piera (1919-2015) fou un històric llibertari que al llarg de molts anys el varem entendre com una persona que sempre ens va parlar amb claredat, senzillesa i molta humilitat, que en cap moment va tractar d’imposar el seu criteri, i amb el pas del temps, és una de les persones que guanyen i fan respectar la seua manera d’estar i el seu criteri d’home lliure que sempre va caminar i aprendre quina era la nostra raó de ser.

La cooperació, la socialització de les nostres vides és el camí que per raons de injustícies classistes es fomentaren en un període de revolució industrial on molt pocs tenien els drets adquirits de la vida social, per la qual cosa els homes i dones dels pobles injustament tractats tingueren que començar a organitzar les seves vides i construir una societat, i Enric Casanyes Piera forma part d’aquests homes i dones. Ja procedia d’uns vincles familiars molt directes amb les lluites obreres de moments anteriors, i de ben jovenet ja estava militant amb les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet, que eren els seus barris, quan amb al maig de 1935 el varen detenir amb 16 anys amb altres companys i l’acusaren de boicotejar els tramvies de Sant Andreu a Sant Adrià, quan col·laboren amb els obrers del sector que estaven en vaga i es cremaren alguns dels tramvies d’aquella línea.

Ell, Casanyes, a penes tenia 16 anys, i ja trepitjava la presó, ell que havia nascut al 1919, un any que podem destacar perquè un dels seus familiars, Simó Piera, fou un dels obrers a destacar en aquell moment de la Vaga de la Canadenca i fundador de la CNT de 1910 i Salvador Seguí havia voltat per casa seua quan ell era xicotet.

Llegir més »

Entrevista a Txema Bofill, en memòria de la seva recent mort. Que la terra li sigui lleu

Hem de lamentar la pèrdua de l’amic i company Txema Bofill (1953, La Bisbal d´Empordà), mort en fatídic accident de cotxe aquest 7 de desembre. El Txema, activista social incansable, llibertari, investigador de l’anarquisme i col·laborador de la revista Catalunya, dins la qual realitzava la majoria de les entrevistes a les pàgines centrals. Transmetem el condol a amics i familiars per la seva pèrdua.

Us deixem amb entrevista feta el 2010 a la revista El Pèsol Negre, que fa de fil conductor amb la seva enriquidora biografia personal i que ens va deixar pòsit a les pàgines de la Revista Catalunya.

Llegir més »

Demanda perquè es treguin noms de sants, militars i capellans, i es substitueixin per noms de veïns i militants obrers als carrers de Berga

El passat dilluns el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs va presentar una instància a l’Ajuntament de Berga sol·licitant el canvi de nom d’alguns carrers de Berga.

L’entitat demana que es treguin alguns noms de sants, militars i capellans dels carrers de la ciutat i siguin canviats per altres que proposen. Les seves propostes es divideixen en tres blocs: Un carrer per Josep Maria Isanta, del qual precisament aquests dies l’entitat berguedana presenta un llibre titulat Isanta, 10 anys després. En segon lloc un llistat de militants obrers, veins de la ciutat, del passat segle i finalment un tercer bloc de noms antics, anteriors als 1870 i que molts encara es fan servir popularment.

Aquesta instància és el primer pas del que apunta serà una campanya reivindicativa.

Aquesta petició i aquesta campanya no és nova, l’entitat ja l’havia dut a terme al 2005, 2006 i 2007, amb sol·licituds formals i accions reivindicatives. Recordem per exemple el canvi de noms de carrers de setembre de 2006 en relació també a l’

Llegir més »

Ovidi Montllor, un obrer de la paraula

Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995), és un dels personatges dels temps de la Nova Cançó més admirats i més estimats per les noves generacions rebels. Un poeta crític i autocrític que enguany ha fet vint anys que ens va deixar. De l’Ovidi recordo els seus recitals a diversos teatres de la ciutat, sempre amb el seu posat seriós i vestit de negre, sempre acompanyat a la guitarra per l’entranyable Toti Soler.

Tal vegada el concert més popular de l’Ovidi fou el que va fer al Poliorama de la Rambla de Barcelona, l’abril de 1976, per presentar el seu àlbum “Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924”. Guardo com un tresor el programa d’aquell vespre amb la coberta dissenyada per Josep Guinovart i a la seva primera pàgina una dedicatòria: “A Ferran Aisa, molt cordialment i amb agraïment. Salut! Ovidi.”

El vaig anar seguint en les seves actuacions com la que va realitzar al Teatre Grec de Montjuïc conjuntament amb Pi de la Serra, l’estiu de 1978. La seva participació, ja tocat per una dura malaltia, el 1993 al Palau Sant Jordi en els “30 anys d’Al Vent” amb Raimon. I, a més, vaig tenir la sort de conèixer la seva bonhomia i humanitat personalment durant el centenari de Joan Salvat-Papasseit. Ovidi Montllor va participar en un acte emotiu organitzat per l’Ateneu Enciclopèdic Popular, quan jo n’era el president, el juny de 1994, al Centre Cívic Blai (actual Biblioteca) del Poble-sec.

Llegir més »

Lluís Companys i l’intent oblidat de crear un obrerisme republicà

Companys i l’intent oblidat de crear un obrerisme republicà

L’assassinat de Companys per part de l’Estat franquista va convertir el president en un màrtir, però sovint s’oblida que aquell advocat laboralista fou constantment atacat per part del catalanisme, entre altres coses, per la seva proximitat a la CNT


Francesc Layret, Lluís Companys i Salvador Seguí (d’esquerra a dreta) van compartir una intensa amistat i van ser decisius a l’hora d’organitzar un republicanisme d’esquerres que pretenien fer arrelar en l’espai obrer

L’assassinat de Companys per part del mateix Estat espanyol que avui té continuïtat en la Constitució i la monarquia ha convertit el 123è president de la Generalitat en un màrtir. Tanmateix, sovint s’obvia que aquest advocat laboralista nascut al Tarròs (Urgell) va ser constantment criticat i atacat per bona part del catalanisme, especialment pels sectors més conservadors i més nacionalistes. Es va qüestionar el seu paper durant la guerra –especialment el que molts consideraven la seva connivència amb la revolució llibertària del 19 de juliol– o la seva suposada tebior nacional –malgrat la proclamació de l’Estat català del 6 d’octubre de 1934. Tanmateix, aquests sectors consideraven que el seu pecat original era la seva proximitat amb la CNT i l’obrerisme.

Llegir més »

Luigi Gnecchi, criminal de guerra absolt i condecorat?

El judici obert a Barcelona l’any 2010 contra l’aviació feixista italiana per crims de lesa humanitat, comesos durant els bombardejos de Barcelona del 1938, ha donat un gir preocupant en aquests últims mesos.

El 28 de desembre del 2014 el Ministeri de Justícia va fer pública una declaració oficial, després de tres anys de silenci, en la qual instava la justícia italiana a col·laborar amb la lleialtat que exigeixen els tractats de coordinació judicial europeus.

Des del començament del litigi, la república italiana s’ha desentès d’un judici que posa en qüestió el revisionisme històric que actualment es viu a Itàlia (com per exemple, la difusió de la imatge del militar-cavaller, que comporta la rehabilitació de combatents feixistes), i que reclama l’assumpció de responsabilitats i indemnitzacions. Les paraules forçades de la justícia espanyola arriben amb retard, volen tapar el postfranquisme en què està instal·lat el règim i, alhora, pretenen conjurar el ridícul internacional que significa mantenir una posició condescendent amb qui no compleix les seves obligacions elementals.

Llegir més »

Commemoració del 106è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, el 13 d’octubre a Barcelona

DIA: Dimarts 13 d’octubre

HORA: a les 11:30 hores

LLOC: Monument a Ferrer i Guàrdia – Parc de Montjuïc

– Ofrena foral de commemoració i memòria del 106è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Hi haurà presència del Secretari de Formació i de Comunicació del Secretariat Permanent de CGT Catalunya, de membres de CGT Ensenyament i de la Fundació Salvador Seguí.

Llegir més »

Activitats a Reus amb motiu del centenari de Cels Gomis

Un reusenc en una Catalunya en transformació.
Cels Gomis i Mestre (1841-1915)

Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) és un personatge polifacètic: folklorista, divulgador del coneixement científic, racionalista, lliurepensador, difusor dels ideals llibertaris i de l’internacionalisme obrerista, catalanista… Gomis publicà reculls de folklore dedicats a les creences populars sobre les plantes, els animals o la meteorologia popular; aplegà cançons, rondalles, dites i variants en el lèxic, però també va escriure sobre les injustícies de la societat del seu temps i en defensa dels drets del treballadors; va redactar nombrosos textos per a ús escolar, articles de divulgació científica o adreçats als més petits amb voluntat educativa, poesia… Va participar activament en l’associacionisme excursionista emergent, va ocupar-se de la Biblioteca Arús, documentà monuments o aplegà diverses peces per al fons dels museus…

Si es pot trobar un nexe d’unió en aquesta rica diversitat, és probablement el fet que Cels Gomis sintetitza, en molts sentits, els canvis de mentalitat i les transformacions econòmiques i tecnològiques, les noves idees, les aspiracions de llibertat i les contradiccions de la societat catalana de la segona meitat del segle xix i començaments del xx: la industrialització, els canvis de paradigma en la visió de l’universi l’evolució, la confrontació entre religió i raó…

Llegir més »

Homenatge a Conxa Pérez Collado, anarquista i llibertària (1915-2014), el 17 d’octubre a Barcelona

Com a Dones Llibertàries de CGT i com a Secretaria de Gènere de CGT, no podíem deixar de fer un homenatge a la Conxa, una dona lluitadora, anarquista, antifeixista i feminista com va ser ella.

I hem volgut recordar-la coincidint amb el que seria el centenari del seu naixement.
El seu exemple de vida i de lluita, ens ha de servir de model per a totes les dones i totes les persones.

Llegir més »

Acte Centenari de Quico Sabaté, divendres dia 25 de setembre a Barcelona

Acte Centenari Quico Sabaté, divendres dia 25 a les 19.30 al Bar La Riera. BCN

Projecció del documental “Quico Sabaté” amb la intervenció de Jaume Serra (director) i Ricard de Vargas Golarons (guionista).

Comptarà amb la música del company Jaume Arnella.

Després presentació del llibre col·lectiu de “Quico Sabaté, la guerrilla anarquista”

Llegir més »