CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

L’evolució del pensament filosòfic i polític de Bakunin

A diferència de Kropotkin, en el pensament del qual no va haver-hi canvis bruscs i radicals (si exceptuem el seu allunyament de la concepció tradicional del món i la seva ruptura amb la fe cristiana), Bakunin va sofrir una llarga evolució, tant pel que fa al vessant filosòfic-religiós com al socio-polític.

En ella es poden reconèixer tres etapes ben definides:
1. L’etapa idealista-metafísica, que va de 1834 a 1841.

Llegir més »

II Jornades Llibertàries de CGT a Rubí, del 3 al 7 de juny

– Dimarts 3 de juny:

18:00h. Presentació de les jornades i inaguració de l’Exposició “UN COP D’ULL AL PASSAT”

La CGT de Rubí organitza del 3 al 7 de juny l’exposició “un cop d’ull al passat” dintre del programa d’actes de les Jornades de Cultura Llibertària: Es tracta en aquesta exposició de fer un recorregut per la història recent de l’anarcosindicalisme a Rubí, i per tant de part important del moviment obrer de la nostra ciutat.

Un recorregut per: La legalització de la CNT, el Cas Scala, el V Congrés, el Congrés d’Unificació de CNT, la perduda de les sigles i el naixement de la CGT, les lluites socials, sindicals , les vagues generals, la premsa obrera…

Tota una ullada al nostre passat recent, sense oblidar tot el bagatge que ens precedeix en lluites i experiències llibertàries durant més d’un segle de presència organitzada a Rubí.

19:00h. Presentació del llibre “Joaquim Aragonès de Rubí a Mathaussen” a càrrec de la seva autora Josepa Gardenyes.

Presentat per Josepa Gardenyes, autora del llibre, recuperem la memòria de l’anarcosindicalisme en el Rubí dels anys 30 a través del testimoniatge de Joaquim Aragonès, militant de la CNT de Rubí i que va viure i va sofrir la terrible experiència dels camps de concentració alemanys.

– Dimecres 4 de juny:

18:00h. Projecció de curtmetratges llibertaris.

1.- No hay mañana (35’min) Vídeo sobre el problema energètic i ecològic que té la nostra civilització. El problema del creixement infinit en un planeta finit.

2.- Tu problema es el Estado (8’min) Vídeo sobre les protestes en la zona austral de Xile.

3.- El empleo (7’min) Crítica a l’alienació laboral.

4.- Man (3’30) Animació parla de la relació del ser humà amb la naturalesa.

5.- Cris-is (8’35) Cris decideix optar per la desobediència per a colar-se en el metro, és acusada per un defensor del civisme i perseguida pels vigilants de seguretat.

19.30h. Xerra-Debat “Introducció a l´Anarquisme: Història, actualitat i conceptes bàsics”.

Parlarem sobre com i quan es fonamenten les idees llibertàries, quins són els seus conceptes bàsics, a més d’un breu resum del seu recorregut històric per a comprendre millor i analitzar l’actualitat.

– Dijous 5 de juny:

19:00h. Xerrada-Debat “L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia” a càrrec de Pere Solà, professor de la UAB.

Pere Solà, professor de la UAB i biògraf de Ferrer i Guàrdia, ens acosta a la vida d’aquest home de pensament llibertari i revolucionari que a través de l’Escola Moderna pretenia un ensenyament inspirat en el lliure pensament, aliè a premis i càstigs, i una ruptura amb els mètodes tradicionals d’educació.

– Divendres 6 de juny:

19:00h. Xerrada-Debat “35 anys de penitenciarisme democràtic?”, a càrrec de Cesár Lorenzo, autor del llibre Cárceles en llamas.

35 anys de protestes dels i les preses i el seu impacte en el sistema penitenciari, formació de la COPEL, etc..

21:00h CONCERT (Grup sense confirmar)

– Dissabte 7 de Juny:

11:00h (Pl. Clavé) Ruta pel Rubí Llibertari i revolucionari dels anys 30.

La CGT de Rubí amb la iniciativa de la Ruta “Pel Rubí llibertari i revolucionari dels anys 30”, volem recuperar la memòria històrica de les lluites de tants homes i dones en la seva majoria anònims que de manera constant i silenciosa, sense medalles ni reconeixements oficials van escriure amb el seu esforç col·lectiu, amb la seva lluita obrera, amb la seva passió revolucionària una de les pàgines més intenses i humanes d’aquestes terres.

13.30h. Clausura de les jornades.

Els actes tindran lloc al l’Espai Cultural de la CGT de Rubí, situat a la Plaça Clavé.

Llegir més »

Autogestió al Matarranya

Encarnita i Renato Simoni van presentar Queretes el 1977 i en francès a la Facultat de Lletres de la Universitat de Ginebra. Aleshores era un llibre pioner en aquesta matèria, se’n sabia molt poc de les col·lectivitzacions anarquistes en terres aragoneses durant la Guerra Civil. Aquest mateix assaig va ser publicat en castellà el 1982, i el 2006 en italià: Cretas. Autogestione nella Spagna Republicana (1936-1938).

Llegir més »

Santi Soler, el teòric del MIL

Santi Soler i Amigó (Badalona, 1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que el va atacar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i l’adolescència. Malgrat aquesta circumstància, la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar gràcies als professors particulars de batxillerat a casa i la seva gran afició a la lectura. La capacitat i l’esforç el van convertir en un bon estudiant, que va arribar a fer dues carreres: filosofia i lletres i periodisme.

Ara, els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l’entorn del Santi, creant d’aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb el llibre Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment, el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida.

Des de la seva etapa d’estudiant, Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d’esquerres i va treballar a favor dels grups obrers més radicals de Comissions Obreres. Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotski, Bakunin, Mao i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d’un marxisme llibertari o neoanarquisme, que va influenciar decisivament en la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Aquest grup no solament criticava l’esquerra tradicional i els partits comunistes com a sostenidors del sistema, sinó que es declarava obertament anticapitalista.

Santi Soler i Amigó va formar part d’aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Josep Lluís Pons Llobet, Salvador Puig Antich, Jean-Marc Rouillan i, entre altres, Xavier Garriga Paituvi. El MIL es va dedicar a fomentar l’agitació armada (no confondre amb la lluita armada) per ajudar la classe obrera: atracaments de bancs, edició de propaganda destinada a mantenir l’agitació en el món obrer i la creació d’una biblioteca.

Per realitzar aquesta propaganda d’agitació, el MIL va comptar amb la revista CIA (Conspiració Internacional Anarquista) i les edicions Maig-37. D’algunes d’aquestes tasques es van encarregar bàsicament Santi Soler i Xavier Garriga. Santi Soler, anomenat “El Petit”, va ser l’ideòleg del grup i autor de molts dels textos que va publicar el MIL. El setembre de 1973 va ser detingut per la policia, cosa que fou l’esquer que va servir per detenir al carrer Girona els seus companys Garriga i Salvador Puig Antich. Santi Soler va estar tancat a la presó (Model i Carabanchel) fins a l’amnistia general atorgada després de la mort de Franco.

A la sortida va continuar en la línia intel·lectual d’abans de la detenció escrivint a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo, señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT, a l’època de la direcció del també malaguanyat Ramon Barnils.

Llegir més »

Vídeo de la xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró

Xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró.

Xerrada realitzada a Mataró, on va néixer al 1887 i va desenvolupar el seu llegat cooperativista del vidre a Mataró, dins les jornades prèvies al Xè Congrés de CGT Catalunya:

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »

Ha mort el company Salva Gurucharri

Ha mort el company Salva Gurucharri

Ahir va morir sobtadament a Girona el company i amic Salvador Gurucharri. Que la terra et sigui lleu company!

Salvador Gurucharri Ochoa (Barcelona, 1936) va ingressar a la secció londinenca de la CNT i la FIJL en 1956, des d’on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París. Va participar en el procés de reunificació de la CNT el 1960 i en les fases preparatòries de Defensa Interior. Com a secretari de la Comissió de Relacions de la FIJL participa en la Comissió de Defensa. Va ser detingut el 1963, en una macrobatuda de les autoritats franceses contra mitjans llibertaris, i assignat a vigilància a París, on va integrar la Comissió de Relacions clandestina. El 1965 va marxar a Brussel · les per constituir la Delegació Exterior de la FIJL. Després de la seva tornada a Espanya en 1976 es va situar en el corrent oficial sense participar en el punyent V Congrés.

En els anys noranta milita a la CNT de Catalunya desconfederada. Va dirigir Solidaritat Obrera fins a 1999 i és autor de Bibliografia de l’anarquisme espanyol 1869-1975. Anotacions per a una bibliografia raonada(Barcelona, 2004).

Llegir més »
Il·lustració: Roser Pineda
Anarquisme

Entrevista a Jean Marc Rouillan, escriptor i revolucionari: “L’únic homenatge revolucionari a Puig Antich és continuar la seva lluita costi el que costi”

Jean Marc Rouillan és escriptor i revolucionari francès, o millor dit, occità amb avantpassats catalans. Fou un dels fundadors dels grups autònoms i armats MIL, GARI i Action Directe. Aquests grups tenen en comú que varen actuar contra les dictadura franquista, el feixisme, el neoliberalisme, l’imperialisme i el sistema capitalista. Grups actius des els anys 70 fins el 1985.

Jean Marc Rouillan ha patit 23 anys de presó, 10 anys completament aïllat, acusat de múltiples atemptats i accions contra l’Estat, entre elles l’assassinat de Georges Besse, president de la multinacional Renault, degut a l’acomiadament massiu de treballadors, la del general René Audran, de l’exercit francès, i la de Gabriel Chahine, un confident de la policia que va provocar la seva detenció al 1980.

Ha sigut l’enemic número 1 de l’Estat francès durant molts anys. Per a nosaltres és un gran amic. I ens agrada sentir les seves reflexions, anàlisis i experiències. Ara es troba en llibertat condicional, però amb bona salut i molta energia. Cada vegada que ve al nostre país ha de demanar autorització.

– Vas conviure l’últim any amb en Salvador Puig Antich(1), fins als últims dos minuts abans de la detenció.

Al nucli armat, operàvem principalment en parelles. En Jordi Soler Sugranyes amb el Quesa (Pons Llobet) i en Salvador amb mi. Els diversos sectors del MIL pensaven (probablement amb raó) que ell calmava el meu “entusiasme” guerriller. Em trobàvem un pèl massa activista! I ell era tranquil i seriós. Al transcurs dels mesos, vaig veure en Salvador transformar-se en el Metge, en un un veritable lluitador revolucionari. La clandestinitat, l’acció armada de resistència… ens anava formant. I vaig acompanyar la seva mutació fins els últims instants, com acabes de dir, fins al metro, estació Girona, i l’ultim tiroteig.

Vam aprendre a estimar-nos i a respectar-nos. Per descomptat que hi van haver escridassades ocasionals. Desacords. Però políticament en la quotidianitat havíem arribat a una veritable harmonia. Tu saps el que és sortir junts cada dia de l’amagatall sense saber si seràs viu al vespre, o a la presó torturat. Els lligams que es creen tenen molta força…

Contràriament al que s’ha dit més tard, érem perfectament coherents sobre el camí a seguir després de l’autodissolució de l’estiu de 1973. Tan ell com jo, consideràvem la lluita armada com a una única estratègia viable i teníem com a projecte avançar cap a una major autonomia, cap a mésautonomia política, cap a l’autonomia organitzada…

Llegir més »
fitxa_de_juan_antonio_gonzalez_pacheco_billy_el_nen_reclamat_extradir_a_argentina_per_crims_del_franquisme.jpg
Antifeixisme

Comunicat de CEAQUA en relació a la negativa a l’extradició de González Pacheco a l’Argentina per crims del franquisme

Davant l’il·legal i indignant resolució l’Audiència Nacional espanyola nega l’extradició a Argentina a Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, afirmant, una vegada més, que el franquisme no va cometre crims de lesa humanitat.

DAVANT AQUESTA NOVA MANIFESTACIÓ DE IMPUNITAT, LA COORDINADORA ESTATAL DE SUPORT A LA QUERELLA ARGENTINA CONTRA ELS CRIMS DEL FRANQUISME (CEAQUA) MANIFESTA:

Avui 30 d’abril de 2014, la Secció Segona de l’Audiència Nacional, reiterant en el essencial els “fonaments” que van portar el 15 d’abril a la Secció Tercera a denegar l’extradició del torturador Jesús NinesAguilar, ha rebutjat la d’Antonio González Pacheco.

Llegir més »

Concha Pérez, militant de la CNT, miliciana durant la guerra i de la CGT en la etapa moderna, llibertària sempre, ha mort aquest 17 d’abril

La companya Concha Perez, militant de la CNT, miliciana durant la guerra i de la CGT en la etapa moderna, llibertària sempre, ha mort aquesta matinada.

El velatori comença aquesta tarda a les 17:15h al Tanatori de Les Corts (Barcelona) i la cerimonia serà demà a les 14:15 al mateix lloc.

Fundació Salvador Seguí – Catalunya

Per recordar el seu llegat, reproduïm entrevista feta a. Conxa Pérez, miliciana de la revolució silenciada i tergiversada del 36
a 1 de febrer de 2011

Aquesta entrevista es pot veure a la TV okupem les ones (programació actual):
http://blip.tv/file/4778062

I en la revista mensual Catalunya de la CGT
www.revistacatalunya.cat/cat125.pdf

Contxa Perez en la manifestació contra el Papa a via Laietana

És un gran plaer i satisfacció personal presentar-vos a la Conxa Pérez Collado, de 95 anys, una lluitadora de tota la vida, quasi bé un segle de vivències històriques i confederals. Destaquem la seva participació en la preparació i acompliment de la revolució del 36, ignorada i tergiversada pels poders franquistes i pels actuals.

Llegir més »

Diccionari militant: Sanz, Ricardo (1898-1986)

Peó tèxtil i d’oficis diversos, militant sindicalista i anarquista. Ricardo Sanz García va néixer a Canals en 1898. Pertanyia a una família de camperols pobres valencians, que portaven una vida primitiva i de privacions . Als divuit anys va emigrar a Barcelona, on va ser acollit per uns familiars instal·lats al barri obrer de Poblenou. Va començar a treballar en el Ram de l’Aigua (del Tèxtil). Va ingressar a la secció sindical de tintorersde la CNT.

Llegir més »

40 anys sense Puig Antich

Fa vint anys dèiem que feia vint anys que havien matat a Puig Antich. L’Ateneu Enciclopèdic aleshores va organitzar tot un seguit d’actes dedicats al militant del MIL assassinat legalment pel franquisme. Al Pati Manning de Barcelona hi va haver una xerrada amb la presència de Francesc Caminal, un dels advocats del cas Puig Antich. També es va presentar el llibre Puig Antich y el MIL (Virus) de l’historiador Antonio Téllez. Dies després s’inaugurava una exposició monogràfica dedicada al MIL al Centre Cívic del Poble Sec (actual Biblioteca del Poble Sec), la cloenda fou un recital de cançó de Ramon Muns al pati del mateix espai.

En tots els actes vam comptar amb la presència de les germanes Puig Antich. L’Ateneu Enciclopèdic, a iniciativa de Ricard Vargas Golarons, va editar el llibre de poemes Antologia Poètica a la Memòria de Salvador Puig Antich. El llibre també recull poemes dedicats al també militant del MIL Oriol Solé Sugranyes, mort a causa de les bales de la Guàrdia Civil el 6 d’abril de 1976, a pocs metres de la frontera francesa. El llibre es va presentar el 1996 a la Llibreria Taifa de Gràcia.

Des d’aleshores s’ha anat parlant de Puig Antich ja fos per la insistència de les seves germanes a lluitar per la revisió del cas com per l’aparició del llibre de Francesc Escribano Compte enrere (2001) o la pel·lícula de Manuel Huerga Salvador (2006). Però sobre Puig Antich i el MIL ja s’havien celebrat activitats de remembrança molt abans. L’any 1977 la mítica editorial Ruedo Ibérico publicava el llibre Telésforo Tajuelo El MIL Puig Antich i los GARI. L’any 1985 apareixien dos llibres sobre el MIL, un a França d’André Cortade i l’altre a Barcelona escrit de joves estudiants coordinats per Ramon Barnils sota el nom de Carlota Tolosa per l’editorial Empúries.

Llegir més »
Cartell X Congrés de la CGT de Catalunya
agenda_destacat

Calendari d’Actes previs al Xè Congrés de la CGT de Catalunya

Roda de premsa de presentació del X Congrés de la CGT de Catalunya

Comptarà amb la presència de:

– Àngel Bosqued (secretari General CGT Catalunya)

– Quim Garreta (secretari d´Organització CGT Catalunya)

– Moisès Rial (secretari de Comunicació Catalunya)

– Ermengol Gassiot (Secretari d´Acció Social)

El dimarts 25 de març a les 11 hores al local de la CGT Mataró (carrer Unió 38 baixos de Mataró).

Jornades prèvies al X Congrés de la CGT de Catalunya: Organitzem la cooperació

Tots els actes a les 18:30 horesal Cafè de Mar de Mataró.

Llegir més »

Presentació del llibre “Joaquim Aragonés, de Rubí a Mauthausen”, l’1 d’abril a Rubí

Després de tot el procés de micromecenatge que vam engegar el passat mes de novembre del 2013 ha arribat el moment de poder presentar el llibre* Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen*. És per això que desitjaríem comptar amb la teva companyia en aquest moment tan especial per a nosaltres i poder-te agrair personalment el teu suport.

Farem la presentació el proper dia 1 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí (C/Aribau,5). Comptarem amb la presència de la historiadora Rosa Toran, Ex-presidenta de l’Amical de Mauthausen, i d’en Martí Pujol, Regidor d’Identitat i Projecció Exterior. Es presentarà també l’exposició *Un silenci que s’escolta del fotògraf rubinenc Pere Olivan.

Llegir més »

Entrevista a Pere López Sánchez, autor del llibre “Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)”: “Cal visualitzar els barris proletaris com a espais de vida i lluita”

“La revolució social del 36 sempre m’ha semblat un dels millors exemples de procés revolucionari fet des de la base”

“El meu objectiu era traçar la trajectòria de lluita i les aspiracions d’emancipació, traduïdes en utopia concreta, de les gents condemnades a viure a les perifèries relegades”

“A les Cases Barates de Can Tunis es tractava de lluitar contra l’explotació i l’opressió, i s’aspirava a l’auto-emancipació”

No, no em vaig criar a les Cases Barates de Can Tunis, ho vaig fer a la part vella —ara centre històric— de Barcelona; en aquella relegada barriada va viure la meva família paterna. Fa molts anys que tinc interès i escric sobre la importància del territori en els processos socials, especialment sobre “les lluites en i per la ciutat” com a crítiques pràctiques en què els projectes concrets d’emancipació s’aixopluguen i es despleguen. A “Rastros de rostros” he intentat explicar com els “protagonistas del montón” d’aquelles perifèriques Cases Barates van ser capaços de fer realitat, després de molts anys de brega i autoaprenentatge, el seu somni igualitari de la revolució social. Un testimoni de les Barcelones rebels que convindria, crec, no descuidar en els tempsque corren.

Llegir més »

Felipe Alaiz, escriptor anarquista

Felipe Alaiz de Pablo va néixer a Bellver de Cinca (Osca) l’any 1887, era fill d’una família acomodada de classe mitjana. Alaiz va estudiar Magisteri a Lleida i Osca, en aquesta darrera capital va fer amistat amb Ramon Acin. Finalment es traslladà a Saragossa a cursar estudis superiors però va quedar atrapat per la bohèmia literària i política del moment i va començar a fer de periodista.

Entre 1912 i 1914 dirigirà La Revista de Aragón. Abans de que esclatés la Gran Guerra visità París. D’aquesta època són les seves col·laboracions al diari madrileny El Sol, convidat per José Ortega y Gasset. Són anys en què Alaiz professa republicanisme, aragonisme i costisme; i fins i tot col·labora amb els germans Baroja en una campanya política acompanyant-los per terres aragoneses i catalanes.

El curs 1914-1915 Alaiz entra a formar part del claustre de mestres del Liceu Escolar de Lleida, l’escola d’avantguarda fundada el 1906 per Frederic Godàs i Legido, que va desaparèixer el novembre de 1937 a conseqüència del bombardeig de l’aviació italiana. Al Liceu Escolar coincideix amb un planter de mestres joves com ara Joaquim Maurín i Víctor Colomer. Alaiz fou professor de literatura espanyola, mostrant-se un gran admirador de l’obra de Miguel de Cervantes, El Quijote.

Felipe Alaiz fou un dels animadors de les festes literàries del Liceu Escolar. Les festes cervantines eren presidides per les autoritats escolars i polítiques de la ciutat del Segre. A la festa de l’any 1916 Alaiz va parlar de la flamarada d’idealitat que conté el Quixot, les seves paraules eren recollides per el Boletín del Liceo Escolar: “El Quijote es una llamarada de idealidad. Los jóvenes representan una posibilidad dichosa probada en actos como el que acabamos de reseñar. Toda continuidad en el fervor cervantino significa una nueva luminosidad y un intento ejemplar de adhesión a los supremos valores humanos.”

L’any 1918 es trasllada a Barcelona on fa amistat amb els joves militants llibertaris Jose Viadiu, Rafael Vidiella i Joan Ferrer. L’any 1920 viu a Tarragona on coneix a Eugeni D’Ors i coincideix amb Hermós Plaja en la lluita sindical. En plena època del pistolerisme Alais s’havia afiliat a la CNT i la seva militància cenetista el portaria a la presó per primera vegada. A la Model de Barcelona escriurà la seva primera novel·la Quinet, publicada el 1924 per l’Editorial Hoy. Els seus treballs literaris posteriors seran publicats a La Novela Ideal a partir de 1932 i a Solidaridad Obrera el 1933, sobretot novel·les curtes i narracions.

Llegir més »

Joan Peiró i la justícia de Franco, un documental de Xavier Muntanyà (2004)

Joan Peiró i la justícia de Franco és un documental de Xavier Muntanyà, produït per TVC, sobre Juan Peiró i Belis, anarquista català nascut el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants (Barcelona) i afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942. Arreplega, entre altres, testimoniatges dels seus fills i néts (Guillermina i Joan), així com d’Isidre Guàrdia, que va estar amb ell a la presó, i de diversos companys i amics.

Llegir més »

CGT declara davant la jutgessa argentina Servini denunciant els treballs forçats dels presos del franquisme

Des del passat dia 17 de febrer de 2014 i durant 4 dies consecutius, els querellants contra els crims del franquisme han declarat a través de vídeo conferència davant la jutgessa Servini des d’una sala de l’ambaixada argentina a Madrid.

Després de diversos intents fallits per les pressions, no dissimulades, del govern espanyol i amb la decisió encara per prendre sobre l’extradició dels dos membres del complot torturador del franquisme, finalment, i amb un sigil màxim perquè les pressions d’Espanya no tornessin a arruïnar el tràmit processal dels testimoniatges, el dia 17 de febrer el nostre company Cecilio Gordillo de CGT Andalusia va realitzar una explicació sistematitzada del règim de treballs forçats amb els presos del franquisme.

Va ser preguntat per la mateixa jutgessa, el seu secretari i els advocats representants dels querellants per a aclarir diferents punts que havien generat més interès. Després d’ell han declarat més querellants denunciant el robatori de nens, les tortures, les desaparicions forçades, els afusellaments, etc. que recullen totes les temàtiques plantejades davant la jutgessa argentina demostrant la vilesa del règim franquista i el seu pla exterminador de l’enemic en les seves diferents facetes i etapes.

La CGT lloa l’actitud de l’ambaixada argentina que en tot moment ha col·laborat per a assolir portar a terme la realització d’aquest tràmit processal que els querellants necessiten, tant judicial com psicològicament. Sense aquesta possibilitat, als querellants solament els queda l’opció de prendre un avió i presentar-se en el jutjat de Buenos Aires perquè a Espanya no es persegueixen els crims del franquisme.

CGT està personada des de 2012 com querellant denunciant el tracte i el negoci muntat amb els presos del franquisme sotmesos a treballs forçats en condició d’esclaus, sense drets. Gairebé totes les grans empreses actuals són hereves de les que van explotar als presos amb l’estat d’intermediari a l’estil de les actuals ETT’s . El nostre pròxim pas serà desemmascarar a aquestes empreses que van aconseguir fer la seva emporio sobre la sang i la suor dels esclaus del franquisme.

I, també, tornem a denunciar l’anomenada llei de la memòria històrica que, sens dubte, s’ha demostrat que no ha servit per a recuperar la memòria, ni la dignitat ni la justícia per a les víctimes del franquisme que no tenen cap reconeixement per part de l’actual estat (govern, parlament i judicatura).

Esperem que aquest gran pas aconseguit en el mes de febrer, juntament amb la gran fita de posar contra les cordes a l’estat espanyol per a decidir sobre l’extradició dels torturadors, ens dugui a aconseguir la JUSTÍCIA PER A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME.

Salutacions fraternals.

21 de febrer de 2013

Charo Arroyo, Coordinadora de Memòria Llibertària
Irene de la Cuerda, Secretaria d’Acció Social de la CGT

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Cgt declara ante la jueza servini denunciando los trabajos forzados del franquismo from CGT Catalunya

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/cgt-declara-ante-la-jueza-servini-denunciando-los-trabajos-forzados-de-los

Attached documents

Comunicat CGT

Llegir més »
Portada llibre
Anarquisme

“Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos”, un llibre d’Agustín Guillamón

Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos

Agustín Guillamón

Editorial Aldarull i Dskntrl.ed!, 2013, 333 pàg.

Aquest llibre d’història és també un llibre de teoria revolucionària. L’Agrupació dels Amigos de Durruti va constituir una seriosa oposició revolucionària als comitès superiors de la CNT i la FAI oficials, que van apostar per una col·laboració inter-classista, que passava per abandonar a la seva sort les conquestes “revolucionàries” de Juliol de 1936: expropiacions, socialitzacions, col·lectivitats, control obrer, milícies, comitès de barriada i abastaments, etcètera.

Agustín Guillamón elabora una rigorosa, actualitzada i detallada història dels Amigos de Durruti, en la qual es presenta el procés de creació de l’Agrupació, el seu context històric, les seves idees fonamentals, el seu combat i la seva herència política. Aquesta història es complementa amb diversos annexos documentals, des de cartes fins a articles de premsa, manifestos i fullets, des de discursos fins a entrevistes i enquestes dels protagonistes amb diversos historiadors. El conjunt d’annexos conformen una important antologia de textos, imprescindible per a aprofundir en el coneixement de l’Agrupació.

Els historiadors de la burgesia menteixen sempre, falsifiquen, ometen, deformen… perquè està en la seva pròpia naturalesa de servidors de la història sagrada universitària. Els Amigos de Durruti van encarnar l’avantguarda revolucionària del proletariat i, per això mateix, les seves teories i ensenyaments són, avui, vitals i imprescindibles. Van ser una nombrosa agrupació anarquista, fundada al març de 1937. Els seus membres eren milicians de la Columna Durruti oposats a la militarització, que havien abandonat el front duent-se les armes, per a lluitar per la revolució a Barcelona, unint-se a altres anarquistes crítics respecte a l’entrada de la CNT en el govern republicà i de la Generalitat.

La importància històrica i política de l’Agrupación radica en el seu intent de construir una avantguarda revolucionària, que posés fi a l’abandó dels principis àcrates i revolucionaris, al col·laboracionisme amb organitzacions burgeses i estalinistes o a la participació en tasques de govern i de reconstrucció de l’Estat.

Les conquestes fonamentals dels Amigos de Durruti van ser:

1.- La necessitat d’un programa revolucionari, clar i precís, defensat pels fusells. Tot el poder econòmic és gestionat pels sindicats.

2.- Les revolucions són totalitàries o fracassen. Totalitària significa que abasta tots els camps: polític, social, econòmic, cultural. I també assenyala la necessària repressió violenta de la contrarrevolució burgesa.

3.- La substitució del govern de la Generalitat per una Junta Revolucionària, que és entesa com un organisme revolucionari únic de la classe obrera, oposat a la col·laboració de classes, sense participació de la burgesia ni dels estalinistes.

Llegir més »
Cartell actes 40 anys assassinat Puig Antich
agenda

Actes d’homenatge a la memòria de Salvador Puig Antich el 28 de febrer i el 2 de març a Barcelona

40 aniversari de la mort a garrote vil del company Puig Antich a la Model

El 2 de març de 1974 era assassinat per l’estat franquista Salvador Puig Antich, militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), militant anticapitalista autònom i llibertari.

Divendres 28 de febrer de 2014, presó Model de Barcelona

19h Concentració a la presó Model, al lloc del seu assassinat

El diumenge 2 març, 40 anys després de l’assassinat franquista de Puig Antich, hi ha convocats a Barcelona diversos actes de recordatori:

12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc
Agrupació 14, nínxol 2737
(Casella B10 d’aquest plànol)

17:30h Acte recordatori a Can Batlló
(Bloc 11, c/ Constitució, 19 – [FGC] La Magòria)
Introducció:
– Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)
– Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)
Recordatori:
– Juanito Piquete
– Iagoalaiaga
– Ràbia Positiva
– Cesk Freixas
– Lectura de poesies per Bio-lentos

Organitza: Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich

http://40anys.s

Llegir més »
Cartell Jornades
agenda

Jornades “Llibertat, esperança i desencís als anys 70”, del 14 de febrer al 2 de març a Barcelona

Enguany des del Febrer Llibertari de Sants us proposem fer un viatge al passat amb les Jornades “Llibertat, esperança i desencís als anys 70”. Volen recordar una època que ens han volgut transformar en un camp de lliris polític, on tothom estava d’acord en arribar a un status quo “còmode” pel poder i mantenir-lo. Un poder que no havia canviat de mans, i els que pretenien gratar-ne ni que fos una engruna ho feien a còpia de llepar sabates i vendre el poble. Ens van mentir i ens continuen mentint. No hi estàvem d’acord en aquella època, ni ho estem ara. Es va deixar clar llavorsi ho continuem reivindicant actualment.

Llegir més »
Cartell presentació
agenda

Presentació de la XI Ofensiva Contra l’Oblit, l’1 de març a Tornabous

Presentació de la XI OFENSIVA CONTRA L’OBLIT
(Dins la XVII Marxa-Homenatge als Maquis)

Dissabte, 1 de març de 2014

Tornabous (Urgell)

Durant el matí es realitzarà mural en record del company EMILI PARDIÑAS VILADRICH amb arrels al poble, SALVADOR PUIG ANTICH i ORIOL SOLÉ SUGRANYES, tots tres militants del MIL, i es presentarà la samarreta per l’autogestió de la marxa.

Llegir més »

Documental “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.

Un documental d’investigació que explica el procés de col·lectivització únic que va viure Catalunya entre 1936 i 1939, un dels episodis més extraordinaris de la nostra història recent: l’expropiació i gestió col·lectiva d’empreses per part dels seus treballadors i treballadores.

Les organitzacions obreres es van fer càrrec de barberies, tallers, cinemes, i fins i tot de companyies tan importants com General Motors, Campsa, Hispano Suiza, Aigües de Barcelona i Damm. El 80% de les indústries i els serveis van ser col·lectivitzats. És una de les transformacions d’arrel més radicals i innovadores del segle xx.

Estem immersos en una crisi econòmica de grans proporcions i encara no sabem quan ni com acabarà. Últimament, en el nostre país es parla cada vegada més d’economia col·lectiva i economia solidària com possibles alternatives al model actual. quins ensenyaments podem recollir de l’experiència col·lectivista? quines propostes d’anàlisis i intervenció i experiències pràctiques existeixen actualment en aquesta línia? quins són els reptes actuals per a una transformació socialista i llibertària de la economia?

Aquest documental s’ha finançat parcialment a través del micromecenatge i té llicencia Creative Commons.

“Aviat vaig comprendre que la revolució de 1936 (…) és l’única i veritable revolució social moderna que conec”. (Noam Chomsky)

Més informació a:
http://economiacollectiva.com/

Tràiler:
http://vimeo.com/52149911

[català] “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

Llegir més »

L’ONU continua denunciant la falta de justícia per a les víctimes del franquisme

El Relator Especial de l’ONU per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no reparació ha estat visitant diversos territoris de l’estat espanyol (Madrid, Barcelona, Sevilla i Santiago de Compostel·la) on ha tingut trobades amb les autoritats governatives i les associacions de recuperació de la memòria i familiars víctimes del franquisme.

CGT, s’enorgulleix del suport del Relator de l’ONU per la veritat, la justícia i la reparació dels delictes comesos durant el franquisme contra els defensors de la llibertat.

Pablo Greiff indica, en el seu informe preliminar, que és necessari que l’estat espanyol abordi, d’una vegada per sempre, la investigació d’aquests delictes de lesa humanitat. Considera que és inacceptable el comportament de la judicatura amb la seva insistent defensa de la impunitat d’aquests delictes per la llei del 1977. No entén aquesta postura en una democràcia, que ell considera, consolidada.

Està espantat, nosaltres indignats, pel gran temps transcorregut des dels fets i la data actual sense haver arribat a donar solució a les víctimes, entenent que els fets són ja de sobres coneguts encara que no reparats.

El Relator demana a la societat civil una millora i no decaure en el seu treball de petició de justícia i a l’administració facilitar els mitjans adequats per a la recerca de la veritat i facilitar l’accés als fons documentals que continua sent deficient.

També presenta en el seu informe preliminar una crítica a l’anomenada llei de memòria històrica (que des de la seva discussió parlamentària critiquem la CGT) al considerar-la deficient i no reparadora i no troba explicació a la negativa sobre l’anul·lació de les sentències franquistes que, clarament, van ser dictades sense compliment de les garanties judicials i mogudes per interessos polítics.

De la mateixa manera, no entén el significat del Valle de los Caídos. Aquesta obra que va ser feta pels presos condemnats a treballs forçats no conté cap referència al fet (ho ha visitat personalment) i se sorprèn de la situació de robatori de restes per a dur-los al Valle de los Caídos sense l’autorització ni coneixement dels seus familiars.

Llegir més »