CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Acte en record d’en Facerias i la guerrilla anarquista el 30 d’agost a Barcelona

Per principi, estem en contra de destacar a qualsevol persona per sobre d’una altra. Però tampoc podem deixar que l’oblit engoleixi el gest digne i valent d’aquelles persones que des de la més terrible de les derrotes, en un món de misèria i desolació, van decidir no donar-se per vençudes, romandre en peus i declarar, que la lluita no havia acabat. Que per alt que fos el preu a pagar, es comprometien a no abandonar la batalla contra l’opressió i l’explotació.

Llegir més »

Catalunya va ser protagonista del comerç negrer amb Cuba, amb 360 expedicions d’embarcacions catalanes amb esclaus entre 1790 i 1845

Catalunya va ser protagonista del comerç negrer amb Cuba

S’han documentat més de 360 expedicions d’embarcacions catalanes amb esclaus entre 1790 i 1845, que demostren la participació de comerciants i grans famílies del Principat en aquest negoci, clandestí des que fou prohibit el 1820

La participació dels comerciants catalans en el tràfic d’esclaus, principalment a Cuba, ha estat un terreny pel qual la historiografia catalana sempre ha passat de puntetes.

Malgrat les dificultats per documentar el comerç negrer, es pot constatar que la burgesia catalana va tenir un pes notable en el tràfic d’esclaus a les Antilles. Els indians (nom que rebien els comerciants que van anar a fer negocis a les Antilles i després van tornar a la metròpoli) van amassar grans fortunes, que van ser transferides i invertides al llarg del segle XIX a Catalunya, especialment a Barcelona. Aquest va ser un dels factors clau del creixement econòmic i la industrialització de la capital catalana durant aquella època.

Llegir més »

Crònica dels actes a Granollers el 19 de juliol amb motiu del 79è aniversari de la Revolució de 1936: La revolució a Catalunya i el Kurdistan, perspectives llibertàries i d’alliberament de les dones

Crònica i fotos de l’acte a Granollers en motiu del 79è aniversari de la Revolució Social

El 19 de juliol, un cop més, i per tercer any consecutiu les organitzacions Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, la CGT del Vallès Oriental, la CNT-AIT de Granollers i comarca, el Comitè de Suport al Kurdistan i el restaurant-llibreria Anònims vam organitzar una diada reivindicativa amb motiu del 79è aniversari de la Revolució Social.

Llegir més »

XVIII Marxa-Homenatge als Maquis a Berga el 25 de juliol

XVIII Marxa-Homenatge als Maquis

Dissabte 25 de juliol de 2015

7.45 h: Ruta circular comentada per punts d’importància per la història de la guerrilla anarquista berguedana. Sortida de l’aparcament de la Rasa dels Molins.

Distància: 17 km. Desnivell: 544 m. Dificultat: mitja-baixa. Temps aproximat: 6 hores amb parades per les petites expliacions. Atenció: Cal dur calçat adequat, gorra, aigua i esmorzar.

Llegir més »

Comunicat de CGT Ensenyament contra el tractament de l’Anarquisme en les PAU 2015

L’ANARQUISME EN LES PAU 2015

EL COMBAT PER LA HISTÒRIA CONTINUA

El debat entre diferents corrents historiogràfics que interpreten el passat des de perspectives diferents és un dels instruments que permeten l’avanç del coneixement sobre el nostre passat. La història és un àmbit, per tant, en construcció contínua. Una de les perversions que es produeixen en l’estudi del passat és intentar interpretar-lo a partir de conceptes del nostre present que no existien en l’època objecte d’estudi o que tenien significats diferents dels actuals.

Un dels conceptes més controvertits en l’actualitat és el del terrorisme, concepte que, definit des dels poders de l’Estat, té una connotació pejorativa que evita el debat polític i que, aplicat a fenòmens molt diversos, permeten la criminalització d’activitats polítiques i socials que qüestionen l’ordre social existent. El que no és permissible en el camp del debat històric és intentar interpretar esdeveniments del passat, sobretot de la nostra història contemporània en què la violència política utilitzada tant des del poder com des de les classes subalternes era un instrument habitual del conflicte entre les classes, amb aquest concepte de terrorisme que, des de la caiguda de les torres bessones de NY, ha servit per designar determinades formes d’oposició, aconseguir la seva demonització per l’opinió pública gairebé sense debat i facilitar la repressió de l’Estat sense qüestionament possible i amb un ampli consens.

Un fet semblant ha passat en les darreres proves de selectivitat, en l’assignatura d’història. Es demanava a l’alumnat que expliquessin les diferents formes d’oposició al sistema de la Restauració Borbònica en el període 1875-1898. Els i les coordinadores de selectivitat assignen al professorat corrector uns criteris bàsics que han de permetre unificar la correcció. Un dels criteris fa referència a l’oposició del moviment obrer al sistema canovista. Es fa una breu referència a l’aparició del PSOE i de la UGT (sense qualificatius que condicionin l’alumnat) i, de manera immediata, a l’anarquisme, al qual presenta dividit en dues corrents: l’anarcosindicalista i l’anarcoterrorista, recreant-se a continuació en tots aquells atemptats als quals l’alumnat ha de fer referència: bomba del Liceu, Corpus, (dubtós atemptat anarquista…i possible operació policial), atemptat contra Cánovas del Castillo, etc.

La pregunta s’expressava així: “Comenteu l’oposició al sistema de la Restauració fent referència al carlisme, al republicanisme i a l’obrerisme fins al 1898” i els criteris de correcció referits a l’obrerisme, eren: “… l’obrerisme, que veié la fundació del PSOE el 1879 i la UGT el 1888, socialistes; i la divisió dels anarquistes entre anarcosindicalistes i anarcoterroristes, que portaren a terme importants atemptats, entre ells el del mateix Cànovas del castillo el 1897, així com les bombes del Liceu i del Corpus; i el judici de Montjuïc del 1897”

Des de CGT Ensenyament volem mostrar el nostre absolut desacord amb aquesta presentació d’un dels moviments socials més importants de la nostra història contemporània i qüestionem la cientificitat dels termes utilitzatsper a definir-lo.

Llegir més »

XII Ofensiva contra l’oblit 19, 20 i 21 de juny de 2015 (Dins la XVIII Marxa-Homenatge als Maquis)

XII Ofensiva contra l’oblit 19-20 i 21 de juny de 2015
[Dins la XVIII Marxa-Homenatge als Maquis]

La Seu d’Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Bellver (Cerdanya)

Homes del Bosc – Anarquia a la Cerdanya – MIL – Lluites a la Vall de Susa –

– Divendres, 19 de juny
La Seu d’Urgell
Ateneu de l’Alt Urgell
C/Capdevila, 6 baixos
16.45h Presentació de les jornades.

Llegir més »

El somni igualitari de les Barcelones rebels (versió catalana del vídeo)

El somni igualitari de les Barcelones rebels (versió catalana del vídeo)

Poques vegades una ciutat ha estat en mans de la seva gent. Barcelona algunes vegades, poques, però amb tal intensitat que el record d’aquella alba, d’aquella festa solidària al llarg dels dies o setmanes, encara els obsessiona. A ells per provar-ho una altra vegada i als seus enemicsper evitar-ho.

Llegir més »

Diccionari militant: Abel Paz (1921 – 2009)

Diego Antonio Camacho Escámez (Almería, 12-8-1921 / Barcelona, 13-4-2009), més conegut pel seu pseudònim literari: “Abel Paz “, es va criar en una família camperola de jornalers. Als 8 anys va emigrar amb la seva família a Barcelona. Va estudiar a l’escola racional Natura del barri obrer del Clot, dirigida per Joan Puig Elias. Es va afiliar molt aviat a les Joventuts Llibertàries, creant un grup de militants en què es trobaven els seus amics: Federico Arcos, “Víctor García” i Liberto Sarrau. Va combatre al front del Segre, enquadrat en els grups de defensa confederalsdel Clot.

Llegir més »

Ja es pot veure a youtube el documental ‘Radikales Libres’

Ja es pot veure a youtube “Radikales libres”, un documental per al debat d’Alberto Peñalba & Jakue Pascual (AnarkHerria).

#9N. Rulando por Barcelona

Un debat sobre la situació de Catalunya durant la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, amb entrevistes a vuit activistes dels àmbits llibertaris i independentistes: Iñaki Garcia, Jordi Martí, Núria Comerma, Ricard de Vargas, Joni D., Oriol Rigola, Montse Puig i Xavier Domènech.

Llegir més »

PSOE i PP volen que la llei d’amnistia no es toqui

PSOE i PP volen que la llei d’amnistia no es toqui

Actualment Rodolfo Martín Villa està reclamat juntament amb altres dinou presumptes torturadors de la dictadura franquista per una jutge argentina María Servini de Cobria, acusats per crims contra la humanitat, emparant-se en el principi de la justícia universal

La Interpol a l’Argentina ha sol·licitat a la Interpol de Madrid l’extradició urgent de vint persones investigades per la jutge María Servini per crims comesos durant el franquisme, entre els quals es troben els exministres José Ultrera Molina i Rodolfo Martín Villa.

Llegir més »

Rescatant els noms de l’oblit : Todoslosnombres.org compta amb 82.008 persones, 644 microbiografies i 976 documents sobre desapareguts/des durant la repressió franquista

Rescatant els noms de l’oblit

El web Tots (…) els noms continua recollint noms, històries i documents sobre les persones desaparegudes durant la repressió franquista. Facilita la col·laboració entre l’equip del projecte, les investigadores i les familiars de represaliades

El web Tots (…) els noms és una base de dades oberta de totes les persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme a Andalusia. Avui dia, compta amb 82.008 persones, 644 microbiografi es i 976 documents. Moltes de les cerques es fan des de Catalunya, on les descendents de persones desaparegudes intenten reconstruir una part silenciada de la seva història, aquella que les va fer emigrar de les seves terres per motius econòmics i de persecució social. El portal està promogut per l’associació andalusa Memoria Histórica y Justícia i per la Confederació General del Treball d’Andalusia.

Llegir més »

Crític entrevista a Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya: “A la CGT pensem que cap Estat no ens farà lliures i alhora que Catalunya té dret a decidir el seu futur”

Ermengol Gassiot és professor d’arqueologia a la UAB i des de fa un any secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya. Un dirigent anarcosindicalista jove –43 anys— i atípic. Molt implicat en moviments socials, sobretot des de la seva època a l’Assemblea d’Okupes de Terrassa. Ara està imputat en un procés penal per les mobilitzacions estudiantils contra el ‘pla Bolonya’. La seva veu calmada i paraules senzilles contrasten amb la radicalitat del que diu. Creu que la lluita és al carrer i no confia en les institucions. Ni tan sols si vénen de la mà de l’anomenada “nova política”. Gassiot, des de la CGT, no dubta a fer seves les paraules de Joan Fuster: “La política que no faci el poble serà feta en contra nostre”.

Llegir més »

Ens ha deixat Manuel Fornés Marin, dels darrers exmaquis en vida. Que la terra li sigui lleu

Manuel Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.

Llegir més »

Bonaventura Durruti, llegenda revolucionària

L’emblemàtic i ja clàssic llibre de la revolució i la Guerra Civil espanyola obra del poeta i escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, 1929) ara ha estat traduït per primera vegada al català. Anteriorment havia conegut les edicions de Grijalbo (1977) i Anagrama (1998).

El mateix autor en el pròleg per aquesta edició explica com l’any 1971 va arribar a Espanya per tal de preparar la pel·lícula Buenaventura Durruti. Biographie einer Legende, que es va emetre a Alemanya el 1972. Els problemes clandestins en què en van bellugar per recaptar va aixecar la sospita de la policia franquista, que va convidar tot l’equip a sortir del país. H.M. Enzensberger, amb el fons documentat de la seva recerca i els testimonis orals realitzats a Espanya, França i Països Baixos, va elaborar aquest llibre que va veure la llum a Alemanya el 1972.

El llibre, estructurat en vuit glosses, segueix cronològicament la vida del militant i líder anarquista Bonaventura Durruti (Lleó, 1896 – Madrid, 1936), lligada a la història del seu temps: la infància a Lleó, l’aprenent de mecànic, la vaga del 1917, la incorporació a la CNT, la creació del grup Los Solidarios, els seus exilis i avatars per mig món, la presó, la República, el 19 de Juliol, les milícies, l’estiu revolucionari de 1936, la participació de la CNT-FAI als governs de la Generalitat i de la República, la mort i el gran enterrament a Barcelona.

En la primera glossa: la història com a ficció col·lectiva, l’autor cita la conclusió que havia tret l’escriptor rus Ilia Ehrenburg quan el 1931 va conèixer Durruti: “Cap escriptor no s’hauria decidit a escriure la història de la seva vida, s’assemblaria massa a una novel·la d’aventures.” I així en quatre ratlles n’hi havia prou per explicar qui era Durruti: “Aquest obrer metal·lúrgic havia lluitat per la revolució des de la joventut. S’havia enfilat en barricades, havia atracat bancs, havia llançat bombes i segrestat jutges. L’havien condemnat a mort tres vegades, a Espanya, a Xile i a Argentina. Havia passat per incomptables presons i l’havien expulsat de vuit països.”

Una història així qui se l’hagués cregut, però era real i encara es va engrandir més durant les grans vagues obreres de l’època republicana i sobretot durant la gesta de juliol de 1936 contra les forces militats rebels aixecades contra el govern del Front Popular. Durruti ja era aleshores el líder carismàtic dels treballadors catalans i espanyols i va comandar la primera columna de milicians que sortí a conquerir Saragossa de les urpes feixistes.

Hans Magnus Enzensberger ha alimentat el foc revolucionari del curt estiu de l’anarquia a través de testimonis de primera fila que van viure in situ la revolució anarcosindicalista i van conèixer el carismàtic anarquista. Entre els autors o testimonis recollits per l’escriptor alemany trobem Rosa Durruti, Emilienne Morin, Diego Abad de Santillán, Ricardo Sanz, Joan Garcia Oliver, Frederica Montseny, Josep Peirats, Abel Paz, Simone Weill, Frank Bokernau, Mikhail Kolstov i, entre altres, H.E. Kamisky, que narra l’enorme acomiadament que Barcelona va fer al mésgran heroi de la revolució: Durruti. Però la revolució llibertària el novembre de 1936 ja gairebé l’havien liquidat.

Llegir més »

Eusebi Carbó, anarquista sense fronteres

Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), va ser un veritable rodamón anarquista sense fronteres. Estudià magisteri a Girona i, abans d’exercir de mestre, treballà a la indústria del suro. Des de les idees republicanes federals va evolucionar ràpidament cap a l’anarquisme després de llegir els principals pensadors Proudhon, Kropotkin, Bakunin, Godwin…

Per la seva implicació amb la lluita de la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, al llarg de la seva vida seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys de captiveri.

Eusebi Carbó el 1903 era mestre a l’Escola Moderna de la Bisbal, que dirigia Joaquim Garriga Pons, allà es va unir amb la filla del mestre, Lluïsa, amb qui va tenir un fill, Proudhon, que destacaria com escriptor llibertari.

Eusebi Carbó el 1905 fa amistat amb el poeta i dramaturg Felip Cortiella i freqüenta el Grup Avenir de Barcelona participant en les vetllades teatrals.

El 1908 coneix per primera vegada l’exili a França. Dons anys més tard s’instal·la a Barcelona i participa a la fundació de la CNT. Carbó es relaciona amb la flor i nata de l’anarcosindicalisme ibèric: Salvador Seguí, Josep Negre, Manuel Buenacasa, Eleuterio Quintanilla, Hermós Plaja, Josep Viadiu, Àngel Pestaña, Higinio Noja, Llibertat Ródenas, Antonia Maymon, Francisco Arín, Tomás Cano Ruiz, Josep Canela, Joan Peiró…

El desembre de 1910 s’escapa a França amb Margarita Gironella i, posteriorment, a Itàlia on entra en contacte amb els anarquistes Luigi Fabri, Armando Borghi i Camilo Berneri. La parella retorna a Espanya, concretament a Elda on Eusebi Carbó fa de mestre d’una escola racionalista i participa en nombrosos mítings confederals per Llevant. Quan el govern civil tanca l’escola racionalista es trasllada una breu temporada a Madrid.

El 1915 novament el trobem a Catalunya dirigint la publicació Reivindicación de Sabadell, on defensa la revolució mexicana. Eusebi Carbó i Francesc Miranda viatgen al Ferrol, en representació de Solidaridad Obrera i del Comitè Regional de Catalunya, respectivament per assistir al Congrés contra la Guerra organitzat pels grups anarquistes ibèrics i amb companys gallecs cenetistes fa una gira de propaganda per Galícia. Aquell mateix any exerceix de mestre a l’escola laica Institución Libre de Enseñanza de Valladolid, on fa bona amistat amb Valerio Orobón Fernández. El 1916 amb Mauro Bajatierra assisteix com observador al Congrés de la UGT.

Eusebi Carbó retorna a València, forma part del grup d’afinitat anarquista “Los Iguales” i escriu a Tierra y Libertad, Cultura y Acción i La Voz del Campesino. El 1918 representa l’Organització Confederal a la Conferència Internacional del Treball a Ginebra i assisteix com delegat a la Federació d’Agricultors Nacionals a València. Aquell mateix any participa en el Congrés Anarquista de Barcelona en representació dels grups de Llevant.

El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera a València i assisteix en representació de la CRT de Llevant al II Congrés de la CNT al Teatre de la Comedia de Madrid. Durant els dies del Congrés escriu la seva opinió al periòdic Nueva España.

Carbó va ser un dels signants del manifest sobre la finalitat de la CNT, el comunisme llibertari, i alhora defensà la integració de l’Organització en la Internacional Comunista, essent nomenat delegat amb Àngel Pestaña i Salvador Quemades per anar Moscou, però finalment l’únic que va poder arribar-hi fou el lleonès Pestaña. Eusebi Carbó, posteriorment, va denunciar la dictadura del proletariat i va defensar la tendència anarquista per a la CNT.

El 1922 dirigeix Cultura y Acción a Saragossa. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Perpinyà on va treballar de taxista. En aquesta època manté una gran amistat amb Peiró, coneix Malatesta i es retroba amb els anarquistes italians Borghi i Fabbri i l’alemany Rudolf Rocker.

L’any 1930 va ser un dels signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana i va fer de redactor de Guerra Social. El 1931 entra a la redacció de Solidaridad Obrera que dirigia Joan Peiró. El 1931 assisteix al Tercer Congrés de la CNT, celebrat a Madrid, on és elegit per assistir al Congrés de l’AIT. Novament a València torna a dirigir la Solidaridad Obrera d’aquesta ciutat.

El 1933 Carbó és elegit per formar part del Secretariat de l’AIT amb l’anarquista nord-americà Alexander Shapiro. Des de posicions anarcosindicalistes s’oposa a la supremacia de la FAI dins de la CNT. El 1934 es va entrevistar amb Lluís Companys en nom de la CNT i fou un dels encarregats d’organitzar la rebuda dels infants dels vaguistes de Saragossa. Aquell mateix anys retorna a la redacció de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe Alaiz.

Durant el temps de guerra i de revolució va ocupar diversos càrrecs polítics en representació de la CNT com ara vocal del Consell d’Economia i delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des del Comissariat, que dirigia Jaume Miravitlles, fou enviat a Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a contactar amb els immigrants italians d’ideologia anarquista amb la fi de recaptar fons econòmics per ajudar a sostenir els refugiats de la República a Catalunya.. A Nova York es reunirà amb els immigrants anarquistes del Circolo Volontà, Cultura Proletaria i L’Adunatta dei Refractari. Al seu retorn d’Amèrica tindrà un càrrec al Ministeri d’Instrucció de la República, aleshores en mans de la CNT, i col·labora en el periòdic confederal Catalunya.

Eusebi Carbó és un dels animadors, amb els seus companys italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez), de la Colònia Infantil L’Adunata dei Refractari inaugurada el 7 de novembre de 1938 a Pins del Vallès (Sant Cugat) amb l’ajuda econòmica dels anarquistes italians residents als Estats Units.

Llegir més »

Presentació a Tarragona el 17 d’abril dels llibres ‘El curt estiu de l’anarquia’ i ‘Durruti en el laberinto’ al voltant de la figura de Durruti

Divendres 17 d’abril, a les 18,30 h, tindrà lloc la presentació dels llibres ‘El curt estiu de l’anarquia’ de Hans Magnus Enzensberger i ‘Durruti en el laberinto’ de Miquel Amorós. Informació sobre els llibres a http://www.viruseditorial.net/

La presentació es farà al local de la CGT de Tarragona, plaça Imperial Tàrraco, 1, Edif. 2, 3r planta. Hi participarà Miquel Amorós, http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Amor%C3%B3s

Després, a les 21,30, hi haurà una Tertúlia-sopar vegetarià al local de l’Ateneu Llibertari Alomà, C/ Misser Sitges 9, Part Alta (Tarragona)
http://ateneutgn.ourproject.org/

Cartell en document adjunt.

Llegir més »

Conferència “Ideologia i Folklore. Cels Gomis i Mestre en el centenari de la seva mort”, autor de, entre altres, “De l’anarquisme al folklore”, el divendres 10 d’abril a Lleida

Us fem arribar informació sobre els propers Diàlegs Culturals, que tindran lloc el dvendres dia 10 d’abril de 2015, a les 19.30h, al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, C/St. Martí s/n (baixos de l’església de St. Martí).

En aquest cas, serà la conferència “Ideologia i Folklore. Cels Gomis i Mestre en el centenari de la seva mort” a càrrec d’Emili Samper Prunera, Doctor en Filologia Catalana i tècnic de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, queens parlarà i endinsarà en la vida i obra d’aquest reusenc, enginyer, folklorista, federalista i anarquista. Un personatge complex, de vegades oblidat quan parlem dels grans folkloristes de casa nostra, i darrerament estudiat i reivindicat, encara més i si cal, en l’any del centenari de la seva mort.

Llegir més »

Tres lluitadores llibertàries: Ha coincidit el 2014 la desaparició de Conxa Pérez, Antònia Fontanillas i Concha Liaño

El 2014 ens van deixar tres dones llibertàries nonagenàries que van viure in situ la revolució de 1936 i la força de l’anarquisme a la península Ibèrica del primer terç del segle XX. Pérez, Fontanillas i Liaño representen la conjunció entre la lluita popular i la reflexió cultural. Les tres no en van tenir prou amb el fervor revolucionari i les dures condicions de les seves vides, i van condicionar la resistència a una sòlida formació intel·lectual i moral.

Llegir més »

Nacions Unides: “L’Estat Espanyol ha d’extradir o jutjar els responsables de violacions greus de #DDHH” – Experts de l’ONU

GINEBRA (27 de març de 2015) – Un grup d’experts en drets humans de les Nacions Unides han alertat avui que l’Estat espanyol està obligat a extradir als responsables de violacions greus dels drets humans, mentre no es prenguin mesures per garantir l’accés a la justícia i el dret a la veritat de les víctimes davant les instàncies legals espanyoles.

Llegir més »