L’anunci sobre la possible decisió de l’actual Govern de realitzar inversions del Fons de Reserva de la Seguretat Social en l’adquisició de deute públic espanyol, mereix la màxima atenció.

Perquè l’assumpte va molt més allà de jugar a la Borsa amb els diners de qui van ser cotitzadors i ara ja no siguin ni tan sols jubilats. Per a exposar breument unes idees, diré que la utilització del Fons de Reserva de la Seguretat Social per a adquirir deute públic espanyol significa desproveir-la de l’objectiu primigeni de garantia financera per al pagament de les pensions en anys de conjuntures econòmiques adverses, ja que transvasa aquesta garantia “despolititzada” a les finances de l’Estat espanyol que ara per ara són incertes per diverses raons objectives, que sintetitzo així:

Primera raó. La política del govern actual contra el dèficit manté o incrementa la recessió econòmica en un cercle viciós infernal (dèficit – retallades – menor PIB – menys recaptació – més dèficit – mes retallades – més dèficit…) que porta a més endeutament (l’endeutament del país, no el de l’Estat, ja ha superat el PIB em sembla haver llegit). I és un endeutament públic cada vegada més costós; com reflecteix i demostra l’actual nivell de la mal anomenada prima de risc, és a dir, de la major rendibilitat que exigeixen els “inversors” en bons sobirans d’Espanya perquè valoren la major incertesa en el futur i la possibilitat d’una quitació en algun moment futur (això són ja comentaris en “la comunitat financera” anglosaxona, per descomptat). Recordeu quan la “prima” de 175 punts sobre el bo alemany el 2010 era ja una fita històrica?

Segona raó. Com aquest endeutament creixentment costós requerirà majors terminis d’amortització, hi hagi rescat o no hi hagi rescat europeu, no cal ser pessimista per a preveure una quitació del deute públic espanyol (i aquesta és una de les raons de l’alt nivell actual de la “prima de risc”), la qual cosa significaria una devaluació del valor de mercat del deute públic espanyol emès i seria disminució addicional del Fons de Reserva, si el govern porta a terme aquesta decisió política.

Tercera raó. Aquesta decisió política fa preveure i témer que tingui per objectiu polític últim una futura baixada generalitzada de les pensions de la Seguretat Social qualsevol que fossin els drets adquirits. Ja vam veure com no es va respectar pel govern de Zapatero el Pacte de Toledo ni tampoc per aquest Govern de Rajoy encara que estava ja en la legislació vigent des dels anys vuitanta. Aquest objectiu polític últim seria de molt més abast com seria ampliar el mercat espanyol inserit en els mercats financers globals, que és l’objectiu del neoliberalisme financer vigent.

* Juan Hernández Vigueras és membre del Consell Científic d’ATTAC Espanya

http://www.attac.es/2013/01/11/%C2%BFcomprar-deuda-publica-con-dinero-de-la-seguridad-social/

Hi ha la impressió generalitzada en cercles econòmics, financers, polítics i mediàtics (fins i tot acadèmics) d’aquest país que les pensions a Espanya són molt generoses i que permeten a la gent gran tenir uns percentatges de pobresa per sota dels de la població en general. Tal percepció, però, éserrònia.