Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”

Des del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya s’ha impulsat la creació de l’editorial Edicions Malapècora.

El primer llibrer editat ha sigut Els Comitès de Defensa de la CNT. Es tracta d’una traducció al català de l’original, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, de l’Agustí Guillamón, i editat al 2011 per Aldarull. La publicació forma part de la commemoració que des de la CGT de Catalunya fem del 80è anniversari de la revolució social del 1936.

L’Agustí Guillamón és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i des de 1993 director de la revista “Balance. Cuadernos de historia”. És autor de diversos llibres sobre la revolució social del 1936, centratsprincipalment a Barcelona.

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista‘ (Editorial Descontrol), un volum de 282 pàgines, és la darrera novetat sobre un dels maquis anarquistes més populars de tots els temps, Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté (1915-1960). Les gestes del maqui llibertari Sabaté –que inclouen atracaments, contraban d’armes i tota mena de sabotatges contra el franquisme– van convertir-lo en un mite durant la seva vida i també a la fi, l’any 1960, quan, perseguit per la guàrdia civil franquista, fou mort per un sometent a Sant Celoni. Tanmateix, el llibre és un intent d’emmarcar Sabaté en la guerrilla anarquista que va durar vint anys (1939-1960) i involucrà centenars de persones, i no pas un sol home. Aquesta guerrilla fou referent de les guerrilles revolucionàries de l’Amèrica del Sud. El llibre intenta explicar, doncs, que Sabaté no estava pas sol, ni la seva història era una història individual, sinó una història col·lectiva molt poc coneguda: la guerrilla anarquista sota el franquisme.

Vida y pensamiento de Errico Malatesta

Gianni Sarno

Edicions Tinta Invisible, 2014, 24 pàg.

Errico Malastesta és una de les grans figures en la història del pensament anarquista. Nascut el 1853 en el si d’una família italiana de classe burgesa, queda de molt jovenet seduït per aquesta ideologia. Participa en els congressos anarquistes del moment, promou gires propagandistes, s’implica en insurreccions a mig món (Egipte, Síria, França, Bèlgica, Suïssa, Anglaterra, etc.) i viatges a l’altre mig (Argentina, Cuba, Estats Units, etc.); impulsa publicacions periòdiques, en les quals ell també hi escriu centenars d’articles. Passa deu anys a la presó i uns trenta a l’exili. El feixisme el perseguirà fins a la seva mort, que es produeix el 1932.

L’historiador Gianni Sarno, nascut a Itàlia però afincat al nostre país des de fa uns anys, explica els moments clau en la vida de l’activista italià que, com es veu, va tenir una participació important en l’organització de l’anarquisme a nivell internacional. En la segona part ofereix una síntesi del seu pensament, en aspectes com l’antidogmatisme, l’insurreccionalisme, el gradualisme en la consecució dels objectius i l’estructura d’una organització.

Ens trobem davant d’un opuscle senzill divulgador de la vida i l’obra d’aquest anarquista, ben escrit, en un llenguatge planer i força assequible. L’ha confeccionat la cooperativa Edicions Tinta Invisible.