Sota el lema “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou! Les nostres vides no són un negoci”, diferents coordinadores, plataformes i moviments socials de diverses ciutats i comarques de Catalunya han convocat un seguit de mobilitzacions per als dies20, 21 i 22 de gener.
Periòdic “Ja n’hi ha prou”. sobre la retallada de les pensions i el que s’hi amaga darrere, 8 pàgines en format periòdic de distribució gratuïta, és un molt bon material de campanya, un bon treball d’informació i denúncia per a ser repartit i llegit.
Les pensions, amenaçades pel govern
Després de la reforma laboral, ara volen passar les tisores per les pensions i amenacen amb una privatització de la sanitat.
Durant els mesos de novembre i desembre, la Direcció de NISSAN, va presentar unes propostes xantatgistes contra els treballadors per a la suposada adjudicació d’un nou vehicle per a la factoria de la Zona Franca de Barcelona. En aquella ocasió la totalitat del Comitè d’Empresa vam mantenir un no rotund, a la imposició d’un tipus de mesures que perjudicaven greument al conjunt dels treballadors.
Durant el període nadalenc, els sindicats signants del FRACASSAT PLA INDUSTRIAL, semblen haver replantejat la seva posició i han decidit entrar a negociar aquest tipus de mesures. El resultat d’aquestes noves negociacions ha estat un acord al que s’ha arribat, sembla ser que amb els tres sindicats signants del Pla Industrial, amb la diferència que UGT i SIGEN-USOC, han decidit plantejar un referèndum per a l’acceptació d’aquestes condicions de forma immediata, i el sindicat restant CCOO, pretenia arribar a aquest tipus d’acords una vegada concloses les pròximes eleccions sindicals del 24 de febrer.
Tant UGT com SIGEN-USOC, han decidit plantejar un referèndum, per a vincular la seva decisió a la signatura d’aquest acord. Des de la CGT tenim clar, que aquest tipus de condicions no han de ser acordades per als treballadors, no solament per la pèrdua de drets que suposen, si no per l’acceptació i imposició d’unes condicions de negociació basada en el xantatge i la mentida.
L’acceptació d’aquestes mesures no només és la perduda de poder adquisitiu, l’increment de la flexibilitat, o de les jornades de treball, va més enllà. Aquest acord accepta una IMPOSICIÓ EMPRESARIAL amb el beneplàcit d’alguns sindicats, que ve a culminar el fracassat pla industrial, que solament va servir per a aconseguir uns acomiadaments sense garantir cap futur industrial.
Des de la CGT entenem que si aquesta fàbrica, és prou “bona” per a produir com estem fent en l’actualitat, a ritme record, els productes que tenim consolidats, som també els adequats perquè se’ns adjudiquin nous models. NO HEM D’ACCEPTAR XANTATGES. El referèndum, plantejat per SIGEN-USOC i UGT, serveix perquè aquests dos sindicats ratifiquin aquests acords. La postura de CCOO, que ha volgut traslladar aquests acords per a després de les eleccions sindicals, ens sembla repugnant i hipòcrita. CCOO ha estat el primer a voler negociar aquestes condicions amb les administracions, però sempre una vegada conclòs el període electoral.
Des de la CGT tenim clar que aquest tipus d’acords no seran acceptats per aquest sindicat.
Secció Sindical CGT Nissan
http://cgtnissan.blogspot.com/
Nota del web: El pla de mesures de millora de la competitivitat perquè la direcció de la multinacional japonesa reconsideri la decisió d’excloure la planta de la Zona Franca de Barcelona del procés d’adjudicació per produir la nova camioneta lleugera tipus pickup, inclou la contenció salarial entre els anys 2012 i 2014, un augment de la productivitat del 6%, un increment del temps de treball efectiu a partir de l’abril d’aquest any i l’establiment de 15 dissabtes productius.
Diguem Prou a la criminalització dels moviments socials!
Solidaritzem-nos amb els encausats de la vaga general!
12 de gener:
– 10 hores: Concentració a la “Ciutat de la Justícia”.
L’ÚNIC CAMÍ: LA UNITAT I LA MOBILITZACIÓ AMB LA MÀXIMA PARTICIPACIÓ I CONTROL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES D’AENA
Nombrosos treballadors i treballadores d’AENA han manifestat en assemblees tant el seu desacord amb la privatització com l’exigència de unitat i lluita a totes les forces sindicals.
La CGT anima i aposta per aquest esperit d’unitat en la lluita. Però sabem que perquè això sigui així cal trencar no poques divisions que han crescut a l’empara d’una política sindical que ha “menjat en la mà de l’empresa” durant molts anys i ha consistit majorment a exercir funcions de “oficina d’atenció al client”, limitant-se en moltíssims casos a la tramitació de queixes individuals, i al compliment, sense crítica ni qüestionament, de totes les directrius de l’empresa i dels diferents governs. Per això, no creiem que siguin els sindicats majoritaris qui han de posar condicions a la unitat, sinó els propis treballadors i treballadores d’AENA qui han d’imposar-la en cada centre i controlar totalment les decisions i les possibles negociacions. Perquè quan diem NO A LA PRIVATITZACIÓ no estem per negociar-la, sinó per aturar-la, el que només serà possible amb la màxima unitat en la lluita.
La divisió dels treballadors i treballadores d’AENA -en sindicats de la CSE i sindicats que estan fora, en seccions (sindicats i associacions) amb interessos corporativistes, en nivells retributius, en fixos i temporals, a AE i NA, a Control i la resta?- és el primer fet que resta força en la lluita contra la privatització. Cal sumar la força de tots els treballadors i treballadores d’AENA, i contar amb totes i tots, i per a això cal:
1) realitzar assemblees sistemàtiques en les quals es discuteixi el pla de mobilització i es legitimin els organismes unitaris que ens representin en aquesta situació excepcional.
2) Que els Comités de centre estableixin reunions de coordinació amb totes les forces sindicals i professionals allí on calgui, formin part o no dels actuals Comitès, però que si estiguin organitzades dintre d’Aena. El procés de privatització ha de tenir davant a TOTES I TOTS, incloent als treballadors de AE, de NA, fixos i temporals i al col·lectiu de Control.
3) La Taula de Garanties també ha d’incloure a tots els sindicats i associacions professionals d’AENA.
4) Les decisions d’aquesta Taula de Garanties de ser votades i discutides i pels treballadors i treballadores en assemblea en tots els centres, tal com es feia a AENA fins al II Conveni. Res de decisions imposades per les presses o per les exigències del moment, a cop de pito i sense consultar als treballadors.
L’aprovació pel consell de Ministres el passat dia 3 de desembre del Decret-Llei que materialitza l’anunciada privatització d’AENA ha vingut acompanyada d’una altra sèrie de mesures que retallen els drets de la totalitat dels treballadors d’aquest país. Al costat de la supressió de l’ajuda als desocupats, estan l’abaratiment dels acomiadaments, l’augment de l’edat de jubilació, l’augment de l’IVA, la disminució d’impostos als beneficis empresarials i un llarg etc.
Les mobilitzacions pel manteniment dels nostres drets hem d’emmarcar-les en la lluita de tots els treballadors contra aquestes mesures, buscant el suport mutu dels ciutadans, treballadors, associacions, sindicats i partits polítics que estiguin en contra d’aquests atropellaments imposats per les multinacionals i els mercats. I començant pels propis treballadors i treballadors d’AENA, com els controladors aeris, avui hostigats i acorralats, per l’empresa i des del govern per ser un obstacle per a la privatització, a més d’usats com cortina de fum per a desviar les mirades del públic contra el major expoli d’un bé públic en aquest país.
Cal explicar als ciutadans que el que es cedirà amb aquesta privatització són 47 aeroports, 2 heliports, la xarxa de torres de control, Centres de Control i una quantitat ingent de sòl en zones de gran valor econòmic, al voltant dels aeroports, amb unes infraestructures immillorables pagades amb diners públics, i llistes per a generar beneficis econòmics immediats. Així mateix, cal explicar que AENA ha sofert una gestió que ha malversat diners públics en grans inversions -algunes d’elles innecessàries- i que el problema d’AENA no són els sous dels seus treballadors o dels controladors aeris, sinó que els beneficis que generarà tota aquesta despesa pública van a posar-se ara en mans d’interessos privats.
Aquests interessos privats xoquen directament amb les nostres condicions laborals. La liberalització i els mercats exigeixen fer negoci i obtenir beneficis amb els aeroports, però també menors costos laborals, el que implica retallades de plantilla, flexibilitat en els llocs de treball, menors retribucions per als treballadors, acompanyades de sous multimilionaris per als directius.
El panorama que se’ns ve damunt és el següent:
Ens pretenen subrogar a una Societat Anònima, en principi amb el 51% de capital públic, sense cap garantia que això sigui així al mes següent, i que des de ja es degui a la rendibilitat dels inversors. Una part dels treballadors, els del Prat, Barajas i determinades Torres se subrogarien al seu torn a altres empreses concessionàries per 30 o 40 anys i no sabem on acabarà la cadena de subrogacions.
L’única garantia del manteniment dels nostres llocs de treball i de les nostres condicions laborals és el manteniment de la condició d’empleats públics i això només aconseguirem mitjançant la mobilització.
CRIDEM A TOTS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES A LA MOBILITZACIÓ, I ALS SINDICATS I ASSOCIACIONS D’AENA A LA UNITAT CONTRA LA PRIVATITZACIÓ.
-PEL MANTENIMENT DE LA XARXA AEROPORTUÀRIA I DE NAVEGACIÓ AÈRIA INTEGRADA I PÚBLICA.
-PEL MANTENIMENT DE LA CONDICIÓ D’EMPLEAT PÚBLIC I LA CONSOLIDACIÓ D’OCUPACIÓ PRECÀRIA A FIXA.
-NO A LA PRIVATITZACIÓ. PROU D’AUTORITARISME ANTISOCIAL.
– UNIM LA NOSTRA LLUITA CONTRA LA PRIVATITZACIÓ AMB LA DE LA RESTA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES, PER A CONFLUIR EN UNA NOVA VAGA GENERAL CONTRA LES MESURES ANTISOCIALS I PRIVATITZADORES.
Secció Sindical Estatal de CGT/Aena
Attached documents
Per a CGT resulta intolerable que un conflicte laboral com és el de les i els controladors aeris s’estigui resolent mitjançant la seva militarització, la seva acusació per delicte de sedició i fins i tot la previsible petició de l’embargament dels seus béns personals.
Avui ens trobem, molt probablement, en una època que podria ser de divisòria històrica. Estem davant la crisi estructural més greu i més intensa que ha patit l’economia-món capitalista des dels anys trenta del segle passat. Una època de crisi social –emmarcada, a més, en una crisi ambiental generada pel model de creixement productivista encara dominant–, que anuncia canvis molt importants, i a gran escala. No debades, els vents de l’orient anuncien ja l’adveniment de la barbàrie, sota la forma de l’emergència d’una nova potència mundial hegemònica, la força de la qual es fonamenta en la negació absoluta dels drets civils, socials i laborals més elementals.
Mentrestant, aquí, al vell continent, la classe dominant ha decidit començar la fase definitiva dels treballs d’enderroc d’allò que un dia es va conèixer com el “model social” europeu. Després de dos anys de dubtes sobre l’estratègia adequada per a “s
El Delegat de Personal de CGT i Delegat de Prevenció, Samuel Ortega Caballero, ha estat acomiadat de l’empresa BABCOCK MONTAJES SA.
ANTECEDENTS:
1) Que des que va presentar una denúncia a Inspecció de Treball en data 27.10.09, pel que ens van citar a compareixença en data 13.11.09, el resultat de la qual va ser que VAN SANCIONAR a l’empresa per INFRACOTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL, informe emès el 15.12.009, va estar sotmès a una persecució total i vigilància extrema.
2) Que en data 26.05.10 li van posar una sanció per l’exercici de la seva activitat sindical i que està impugnada judicialment però que donada la lentitud del sistema judicial encara no s’ha assenyalat ni data de judici.
3) Que en data 09.09.10 va presentar una queixa sol·licitant les nòmines dels treballadors per a comprovar els imports pagats en concepte de ½ dieta i Plus desplaçament Mobilitat i per a presentar-los en Inspecció de Treball per falta de cotització a la Seguretat Social.
4) Que, com represàlia, en la nòmina d’octubre-2010 l’empresa va deixar de pagar la ½ dieta i el Plus Desplaçament Mobilitat únicament al Delegat de Personal.
5) Que en data 24.11.10 va presentar una queixa sol·licitant per escrit informació de les hores extraordinàries que es realitzaven en l’empresa, en virtut de l’art. 29 del Conveni.
6) En data 13.12.10 li van obrir expedient contradictori: a) per denunciar que responsables de l’empresa havien AIXECAT REPETIDAMENT A UN TREBALLADOR DES DEL TERRA A UNA ALTURA DE DIVERSOS METRES AMB UNA CORRIOLA DINTRE D’UNA CALDERA. I que segons l’empresa es tractava d’una broma. b) per un anònim sense signatura que segons l’empresa l’ha fet el nostre delegat i està penjat en un tauler d’anuncis tancat amb clau al que únicament té accés l’empresa. c) Per una sèrie d’actes vandàlics imaginaris.
7) En data 30.12.10 l’acomiaden per l’a) i b) i es retracten del c) perquè diuen no tenir proves.
8) L’empresa ja li va dir que l’anaven a acomiadar encara que perdessin el judici.
Campanya de suport i solidaritat:
*ENVIAMENT MASSIU DE FAXOS amb el text que considereu oportú o sinó el típic: “PROU DE PERSECUCIÓ SINDICAL CONTRA ELS DELEGATS DE CGT”
Núm. de fax BABCOCK MONTAJES SA: 944.170.700
Federació Local CGT Tarragona
Estem davant una nova agressió de Bancs i poderosos contra la classe treballadora (contra tu, contra els teus amics, contra la teva família). De la mà de polítics venuts als seus interessos tornen a atacar els nostres drets per a fer negoci i eliminar qualsevol rastre de “despesa” social.
No perdrem el temps a explicar la falsedat de les seves mentides i solucions. Per a cada agressió tenen un catàleg d’explicacions creat per a manipular-nos i mantenir-nos quiets, tractant-nos com la massa d’idiotes que creuen som. És només màrqueting escombraries, no mereix major atenció.
Si a hores d’ara de la pel·lícula encara queda algú que pensa que cada Reforma no guarda relació amb les altres té, certament, un problema de percepció.
Els treballadors i treballadores informàtics estem en el mateix punt de mira que la resta: fer-nos treballar més i més cobrant menys i menys, el major temps possible. Si és possible, que coincideixi amb la data de la nostra mort. Com contrapartida, aquests serfs de les empreses i poders financers s’asseguren la pensió vitalícia amb 7 anys de “treball” en el congrés de diputats.
Els 37 ultramilionaris que es van reunir amb ZP no tenen problemes de despesa corrent ni jubilació: cotitzen al 1% en les seves SICAV, desvien diners a Luxemburg lliurement per a pagar encara menys, les seves empreses guanyen més i més diners fins i tot en temps de crisis.
I com afecta un canvi així en el nostre sector? Sabuda és l’extrema cobdícia de les nostres empreses, el continu procés d’acomiadament de treballadors ‘cars’ (no precaris) per altres (de vegades els propis acomiadats) en pitjors condicions econòmiques i laborals.
Davant aquest panorama, molts de nosaltres serem acomiadats a edat avançada. Ja sabem el que els agrada a les empreses consultores contractar a persones majors de 45 anys. Gens.
Sent així, postergar la jubilació farà que sofrim en pitjors condicions més temps, que esgotem prestacions per atur, que ho passem malament. I què podem fer? Per descomptat que perdre en la tele el que els nostres pares i avis van guanyar en el carrer no és la solució.
En el matí del dia 22 es va reunir el CGE amb la Direcció Corporativa de RENFE Operadora i amb el Director General de Mercaderies Manuel Acero. El motiu de la convocatòria era explicar el passat, present i futur del nou model empresarial de Mercaderies. El Director General va reconèixer que els esforços realitzats no han estat suficients, per a mostra, entre l’any 1997 i 2010 la quota de Mercat s’ha reduït en un 6,2%, solament Irlanda i Grècia estan per sota d’aquests valors de pèrdues.
Segons el Nou Model de Mercaderies això ha estat a causa de:
• Ingressos insuficients.
• La rigidesa a abaratir els preus al client i la incapacitat de generar vendes.
• El limitat aprofitament del material rodant (les distàncies recorregudes pel material rodant enfront dels de la carretera són insuficients) i del personal (les hores efectives del personal de Conducció és inferior als d’altres operadors o altres maneres de transports).
• Les relacions directes amb el client final.
• La baixa activitat en els mercats europeus amb escassos acords amb operadors internacionals.
• Els pocs recursos i experiència del personal i la deterioració del material.
• (….)
El que preocupa són els plantejaments que pretén dur a efecte RENFE Mercaderies per a “salvar” el que ells mateixos han enfonsat. RENFE Operadora prestarà i comercialitzarà els serveis de tracció i serà la seva propietària juntament amb el personal necessari per a la prestació del mateix.
Es creen Operadors Logístics especialitzats i es constituiran Societats Mercantils amb capital 100% de Renfe però NOMÉS en el moment que es constitueixin, en el futur poden incorporar-se socis amb capital privat (filials) sense que puguin adquirir mes del 45% del capital. Aquestes filials han de tenir autonomia financera i garantir la seva viabilitat en un termini de 3 anys.
Seran les propietàries dels vagons i restants actius, i incorporarà el personal que es cregui necessari. Els treballadors que s’incorporin a aquests nous operadors se’ls mantenen els drets que actualment tenen a Renfe Operadora, però fins a quan?.
El Director General de Seguretat i RRHH va comunicar que de manera imminent i a l’empara del ETT convocarà al CGE per a formalitzar les filials i el transvasament del personal que es xifra de moment en almenys 120 treballadors.
Des de CGT estem amatents al diàleg per a discutir els problemes i l’adaptació als nous plantejaments de l’empresa sobre el Nou Model Empresarial previst, amb les variacions que continguin encaminades a incrementar i millorar el servei, però no entrarem a negociar mesures que perjudiquin als treballadors.
DEFENSA ELS TEUS DRETS I EL TEU FUTUR LABORAL
SFF-CGT
Benvolguts companys i companyes:
En primer lloc dir-vos que estem en disposició de reunir per tractar sobre aquesta proposta o altres des d’aquest moment en el lloc i hora que estimeu oportú. Així mateix participaré que hem realitzat aquesta proposta a la CGT, a la CNT-AIT i a les organitzacions que formen part de l’espai “Hay que pararles los pies” a Madrid.
Zapatero allarga artificialment el tancament de l’espai aeri per justificar la declaració de l’estat d’alarma davant l’opinió pública. Iberia, Vueling i Spanair hi han col·laborat.
AJUNTAMENT DE MANRESA EN LLUITA
CRIDA A LA SOLIDARITAT
Els afiliats i afiliades de CGT a la Diputació de Barcelona volem fer públic el nostre suport als treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Manresa, en lluita per defensar els seus salaris i la seva dignitat. Igualment, manifestem públicament la nostra solidaritat amb els companys i companyes de la Secció sindical de la CNT-AIT a l’esmentat Ajuntament, i denunciem totes les mesures de repressió sindical contra ells/es dutes a terme per la corporació municipal. Més concretament, exigim la retirada de tots els expedients sancionadors que l’Ajuntament ha iniciat arran del conflicte, que es reconegui la seva legitimitat negociadora i que es respectin les decisions preses majoritàriament pels treballadors i treballadores en assemblea. També denunciem l’actitud claudicant d’UGT i CCOO en aquest conflicte, i la seva absoluta manca de respecte per la voluntat dels treballadors i treballadores, expressada majoritàriament a les assemblees.
La Confederació General del Treball (CGT) s’està dirigint per carta a sindicats i organitzacions socials indicant que considera imprescindible convocar una nova Vaga General contra la Reforma del Sistema Públic de Pensions, la Reforma Laboral, les retallades socials i laborals, entenent que aquesta Vaga General ha de convocar-se abans que s’aprovi l’esmentada Reforma del Sistema de Pensions prevista per a final de gener.
A més CGT manifesta en la seva carta a sindicats i organitzacions socials, el seu desig mantenir una reunió el més urgent possible en la qual abordar la convocatòria d’aquesta nova Vaga General. Aquesta sol·licitud, en alguns casos, ja s’està concretant o ja s’ha concretat.
CGT assenyala que és responsabilitat dels sindicats que aquesta pretesa Reforma de les Pensions obtingui una resposta contundent que posi fre a aquesta dictadura dels mercats que patim.
Per altra banda, CGT indica que la passada Vaga General del 29-S, així com les vagues generals que recorren Europa, permeten comprendre que en aquests difícils temps la classe treballadora i els col·lectius socials exigeixen sumar esforços en la lluita perquè la Vaga General sigui un èxit, aportant cada organització en funció de les seves possibilitats i evitant tot tipus de sectarismes o protagonismes innecessaris.
Finalment CGT considera que aquesta convocatòria de Vaga General, contra la Reforma de les Pensions, ha de ser compartida, organitzada, secundada, assumida… pel màxim d’organitzacions sindicals i socials amb l’objectiu d’aconseguir que compti amb el suport ple de la societat.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE CGT
Comunicat A TOTA l’afiliació de la Secció Sindical de CGT de Caprabo & Eroski.
A causa de les dates en les quals ens trobem i de l’afluència de treball, la propera assemblea d’afiliats ordinària que se celebra cada darrer dimarts de mes queda ajornada fins la següent assemblea ordinària, que se celebrarà el proper 26 de gener de 2011, als localsde la CGT a Via Laietana 18, 9ª planta.
El dia 25 de Desembre, de 05,00 a 00,45h del dia 26 de Desembre i el dia 1 de Gener de 2011, des de les 05,00h fins a les 00,45h del dia 2 de Gener està convocada VAGA per a tots els treballadors pertanyents a la Direcció executiva d’Estacions de Viatgers de l’Entitat Pública Empresarial Administrador d’Infraestructures Ferroviàries en l’àmbit de tota la xarxa ferroviària.
Aturades i vagues que el personal d’Estacions ve realitzant des d’Octubre de l’any 2007, fa ja més de tres anys, motivats per la nefasta gestió que l’empresa realitza dels serveis d’informació, venda i atenció al client. Veient-nos en l’obligació de seguir convocant-los a causa de la degradació, reducció i privatització que se segueix fent d’aquests serveis públics. Deterioració i mal servei les conseqüències del qual venim sofrint tant els treballadors com els usuaris del ferrocarril.
Una de les causes és la falta de personal. Aquesta situació, provocada pels continus Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i la falta d’ingressos suficients, és aprofitada per l’empresa per a pactar amb els mal anomenats “sindicats” majoritaris la privatització de serveis i estacions que fins a ara venien sent gestionats per l’empresa pública, o simplement deixar-les tancades sense personal que atengui al ciutadà.
D’altra banda s’està penalitzant l’atenció a l’usuari en les taquilles a l’oferir els bitllets de tren per la resta de canals de venda a molt menor preu que en les pròpies estacions. Així doncs els viatgers són sancionats a les tarifes més cares a l’adquirir directament els bitllets en les les estacions. Una competència deslleial que ens deixa en desavantatge pel que fa a Internet o a la resta d’agències de viatges.
Seguim sense tenir clar quin serà el futur professional d’aquest col·lectiu, que després de la partició de l’antiga RENFE va quedar dividit per la meitat en les dues empreses resultants i és pel que es demana una garantia de futur amb el manteniment dels llocs i de les càrregues de treball, com la millora de les condicions laborals, quant a seguretat i salut. Així com el reconeixement de les reivindicacions històriques del col·lectiu, que venim sofrint a causa de les condicions laborals especifiques en les estacions, afectant-nos directament a la salut i agreujant la falta de conciliació de la vida familiar.
Des de CGT, hem fet un nova aposta negociadora, sense convocar mobilitzacions des del passat mes d’Agost amb l’objectiu d’arribar a acords positius, intentant durant aquests mesos donar sortida al conflicte que lamentablement ADIF continua sense solucionar, pel que no ens queda altra solució que convocar aquestes noves mobilitzacions.
Els responsables que un conflicte s’estengui durant més de tres anys tirant per la borda tots els acords i negociacions que fins al moment s’han portat a terme, haurien de respondre davant la societat per causar situacions com aquestes i perjudicar tant a usuaris del ferrocarril com a treballadors. Mentre es balafia diners públics en infraestructures “faraòniques” per a servei d’uns pocs com és l’AVE, es deixa morir a poc a poc el ferrocarril convencional, tant en inversió com en servei públic de qualitat.
Les causes que motiven la convocatòria d’aquestes aturades són les següents:
1. – Falta de personal i progressiva reducció i privatització de llocs de treball, que incideixen negativament tant en la qualitat del servei al/la usuari/a del ferrocarril com en les condicions de treball del personal d’estacions. Exigim la contractació de personal suficient que garanteixi un servei de qualitat, mitjançant oferta pública d’ocupació en ADIF, a més de la paralització de les privatitzacions i la recuperació per part d’ADIF de les càrregues de treball externalitzades.
2. – Millora de les condicions actuals de treball, seguretat i salut dels/les treballadors/es, valoració del treball a torns i del treball en diumenges i festius, a més de no estar regulat el menyscapte de diners, el que produeix que els/les treballadors/es hàgin de reposar els faltants en caixa de la seva butxaca sota amenaça d’expedients disciplinaris.
Des de CGT lamentem haver hagut d’arribar a la necessitat de continuar amb les aturades i demanem comprensió i suport als usuaris del ferrocarril, ja que un dels objectius fonamentals d’aquestes mobilitzacions és assolir un servei públic ferroviari de qualitat.
Sindicat Federal Ferroviari de la Confederació General del Treball
Una vegada realitzada la vaga estatal de consum del 21 de desembre de 2010, podríem valorar la mateixa com molt positiva, encara que encara insuficient.
Aquesta Vaga de Consum ha estat una primera experiència que pretenia d’una banda ser un nou mètode de lluita i pressió contra govern i multinacionals. Però també una eina de conscienciació social que permeti a la societat reflexionar sobre si l’actual model capitalista, basat en el consum insostenible és viable i sobretot, si és possible sortir de l’actual crisi aplicant les mateixes receptes que ens han dut a ella.
Si analitzem aquests dos pilars de la vaga de consum, podem obtenir dues conclusions molt diferents:
* D’una banda aquesta Vaga de Consum no ha aconseguit paralitzar, per mitjà del no consum, centres comercials, grans bancs, empreses o supermercats. És evident que el consum ha baixat aquest dia ja que milers de persones han secundat la vaga, però la seva repercussió en un moment de consum desmesurat no ha produït tot just efecte, encara que si va baixar el consum elèctric en les llars.
* No obstant això l’altre vessant d’aquesta vaga, el costat de la conscienciació social, creiem que ha estat molt positiva i ha servit perquè centenars de milers de persones es replantegin si l’actual model de consumisme és socialment sostenible, just i ecològic. I és en aquest aspecte des del qual Vaga de Consum 21D valora com un ÈXIT la mobilització.
En tot just un mes s’han adherit 140 organitzacions a la convocatòria, altra moltes s’han sumat encara que no ho han comunicat per alguna de les línies obertes. Desenes de col·lectius ens han donat suport des de les xarxes socials, sent milers els seguidors en les mateixes a la vaga de consum. A pesar del silenci intencionat dels mitjans oficials de comunicació, la repercussió en la premsa, ràdio i TV local ha estat més que acceptable i centenars de pàgines web han difós aquesta convocatòria.
S’han repartit milers de díptics, octavetes i cartells en centres comercials, centres de treball i pels carrers de nombroses ciutats, arribant a un sector de la població que és impossible arribar per internet.
Hem estat moltes les persones donant suport aquesta iniciativa, però no suficients. No hem estat suficients per a aconseguir convertir una vaga de consum en una eina de pressió davant govern i grans empresaris. Seguim sense ser suficients per a promoure un canvi en els hàbits de consum.
És evident que amb aquesta jornada de vaga de consum, convocada el 21 de desembre de 2010, s’ha creat un precedent i sentat les bases de futures mobilitzacions. Ara ens toca debatre, reflexionar i analitzar internament en cadascuna de les nostres organitzacions. Veure on hem fallat i com podem millorar.
Solament després d’aquesta anàlisi podrem, aquesta vegada amb més temps, treball i participació, buscar noves dates adequades per a una nova Vaga de Consum en el seu doble vessant: com element de lluita, pressió i mobilització i com eina de conscienciació social, que permeti amb el temps avançar cap a una societat més justa, solidària, sostenible i ecològica.
Gràcies pel vostre suport i ens veurem, amb tota seguretat, en una altra jornada similar.
Avui dimarts 21 de desembre, s’ha desenvolupat la primera Vaga de Consum a l’estat espanyol, convocada per la CGT, Ecologistas en Acción, Amigos de la Tierra, i així fins a més de 140 organitzacions socials, de consumidors, ecologistes, culturals, sindicals… de totes les parts de l’estat, que han col·laborat i difós aquesta convocatòria, juntament amb més de 100.000 persones i col·lectius que l’hi han donat suport a través de les xarxes socials.
Els resultats d’aquesta vaga han estat satisfactoris, ja que s’han cobert els objectius bàsics de la mateixa. Aquests abastaven dos vessants. D’una banda, tenia per objecte no consumir i no utilitzar els serveis de les grans superfícies, bancs, multinacionals, realitzant solament les compres o gestions imprescindibles en el petit comerç o amb les i els treballadors autònoms. Per altra banda, la vaga de consum ha permès reflexionar sobre el sistema de producció en el qual les persones ens trobem immerses i per al qual només som objectes.
Per a la CGT, aquesta Vaga de Consum està plantejada per a donar continuïtat a la passada Vaga General del 29 de setembre, tenint com fi pressionar als grans especuladors financers, a la banca, a la patronal i a la classe política per a exigir una sortida social a la crisi econòmica que patim.
Al llarg del dia, estan tenint lloc nombrosos actes públics, concentracions, mobilitzacions socials… en moltes ciutats de tot l’estat espanyol organitzades conjuntament per tots els col·lectius convocants, el que per a la CGT demostra que la vaga ha comptat amb un suport social considerable.
Finalment, per a CGT, aquesta vaga de consum és un pas més en el camí que ens condueixi a la convocatòria d’una nova Vaga General en les pròximes setmanes contra la Reforma de les Pensions i la resta de mesures antisociales del Govern.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE CGT
Attached documents
L’acte tindrà lloc al Centre cívic Fort Pienc de Barcelona (Ribes 14) el dia 13 de Gener a les 6 de la tarda.
Als Secretaris Generals de CNT Catalunya, CNT-AIT, CGT Catalunya, Co.bas, IAC, Solidaritat Obrera, COS, Intersindical-CSC, CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya i USOC.
Des de el Col·lectiu Kaosenlared observem amb molta preocupació les polítiques que, tant el capital com els governs neoliberals, estan duent a terme contra la crisi amb la repercussió que està tenint tot aquest procés sobre les condicions de vida i els drets laborals i socials de les classes populars, treballadores i més desafavoridesen general.
Ens trobem en un any de celebració de l’anarcosindicalisme, el del centenari de la creació a Barcelona de la Confederació General del Treball, que al cap de poc temps passaria a convertir-se en la Confederació Nacional del Treball. Hereus com som d’aquestes sigles, des de la CGT hem estat organitzant per tot el territori de l’Estat espanyol diversos actes i jornades d’anàlisi, reflexió i celebració, actes que tindran la seva clausura a Barcelona, amb l’acte que es va portar a terme el 17 de desembre a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya i amb l’exposició “100 anys d’anarcosindicalisme” que estarà a Barcelona entre el 15 de gener i el 15 de febrer de 2011. Com a pròleg a aquests actes de tancament del centenari, el multitudinari concert de Paco Ibáñez que va tenir lloc el passat 26 de novembre, organitzat per la CGT de Barcelona.
El divendres 17 de desembre, després de la celebració d’una Plenària Confederal, el Comitè Confederal de la CGT va decidir convocar una nova Vaga General contra les mesures antisocials que el govern acordat i té planejat engegar com són la Reforma Laboral, el Pla d’Ajustament i la Reforma de les Pensions.
Per a la Confederació aquestes mesures són nefastes per a les treballadores i treballadors, persones parades, pensionistes i per al conjunt de la població que ens converteixen en els pagadors d’una crisi que ni és nostra ni l’hem provocat.
Així les coses, la CGT ha decidit convocar Vaga General abans de l’engegada de la Reforma del Sistema de Pensions prevista per al pròxim 28 de gener.
La CGT s’està dirigint per escrit a les organitzacions sindicals i socials de tot l’estat amb la finalitat de que aquesta convocatòria de Vaga General sigui compartida, convocada, secundada i assumida pel màxim nombre possible d’aquestes organitzacions.
Per a la CGT l’única sortida possible a la crisi és la sortida social de la mateixa i aquesta passa obligatòriament pel repartiment del treball i la riquesa.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
La Clínica Coroleu continuarà bategant amb més força que mai al cor de Sant Andreu. El CatSalut rectifica i prorroga el concert econòmic amb els gestors d’aquest centre públic sanitari.
Les últimes notícies, amb noves retallades de drets per a totes les persones, especialment les més desfavorides, no poden deixar-nos indiferents. El fruit del treball de generacions se’ns escorre entre els dits sense que, pel que sembla, puguem fer-hi res.
Ens diuen que són els mercats els que manen, els que perden la confiança en els països, els que dicten les polítiques dels governs… Representants de la casta política i empresarial, de la banca, del capital financer, comentaristes de l’actualitat i economistes insisteixen a assenyalar al mercat com una espècie de déu que marca les lleis que regeixen la vida.
Però qui és el mercat, sinó les grans concentracions de poder i capital: bancs, multinacionals, fons d’inversió i grans fortunes? És a dir, especuladors que juguen amb els nostres diners i les nostres vides per al seu enriquiment personal.
No obstant això: Què seria del mercat si ningú consumís ni produís per a ell?. Perquè el consumisme és l’estil de vida propi d’aquest sistema injust, que ens explota, espolia els recursos dels països empobrits, genera insatisfacció permanent, no cobreix les nostres necessitats i posa en perill la pròpia continuïtat de la vida en el planeta.
Per a boicotejar a la banca, multinacionals i grans empreses com primers culpables d’aquesta crisi, cridem a no adquirir cap tipus de bé, producte o servei durant el dia 21 de desembre.
Perquè és necessari donar una resposta als governs (locasl, autonòmics, central) i qui els dirigeixen en l’ombra. El dia 21 de desembre, NO COMPRIS RES, ni utilitzis el teu telèfon, utilitza el transport públic, no posis gasolina, consumeix l’electricitat o gas imprescindible, no usis el teu banc, aquest dia que no entri ni una moneda en les butxaques de qui ens exploten.
Aquesta vaga és contra la banca, multinacionals, especuladors i els governs que obeïxen submisament. Les petites empreses i autònoms poden i han de donar suport la vaga fixant el seu descans setmanal el dia 21D, ja que, igual que igual que la resta, se’ls està fent pagar la crisi generada pel capitalisme.
El 21 de desembre, REBEL·LA’T contra la retallada de drets, fes la VAGA DE CONSUM
Secretaria d’Acció Sindical Comitè Confederal CGT
Valoració de la manifestació de Granollers del 19 de desembre
Comunicat de premsa de la Coordinadora 19-D
Pocs minuts després de les 12.30h i amb banderes i pancartes de moltes de les organitzacions socials i polítiques de base, de baix i a l’esquerra del Vallès Oriental, ha començat la manifestació convocada aquest matí pel centre de Granollers.
Convocades per la CGT, un centenar de persones s’han manifestat aquest passat dissabte 18 de desembre contra la ultima reforma laboral i contra la reforma de les pensions que el govern espanyol te pensat dur a terme el govern de Zapatero, entre les que s’inclou l’augment de l’edat de jubilació fins els 67 anys i l’eliminació del subsidi d’atur per als aturats que han esgotat la seva prestació.
