La Direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona pretén sumar una nova privatització del servei públic, incomplint d’aquesta manera amb els Estatuts de l’Institut i amb el Conveni Col·lectiu, que diuen que aquests treballs s’executaran de forma directa i amb personal propi. En aquest cas es tracta de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri.

El motiu que argumenta la Direcció de l’Institut, excusant-se en la crisi econòmica, per a aquest nova privatització, és la falta de mitjans humans i materials per a portar a terme les tasques encomanades a la brigada de la zona i per això opta per privatitzar el servei a través d’empreses “d’inserció dedicades a treballs de reinserció social i laboral de personis amb especials dificultats”.

Durant molts anys el Comitè d’Empresa ha reclamat Ofertes Públiques d’Ocupació ben nodrides que incorporessin un ampli percentatge de personal discapacitat per a plantar cara a les necessitats de personal i així portar a terme les tasques encomanades a aquest Institut de manera eficient. Ara ens comuniquen que per falta de personal es veuen obligats a privatitzar la jardineria pública d’un barri de la ciutat.

L’aposta d’aquesta ciutat per la jardineria pública des de la sortida del franquisme fins als anys 90 va ser una constant. Parcs i Jardins de Barcelona ha estat referència jardinística a nivell estatal, i ara la gestió política de la Direcció municipal d’ICV-EUiA estan truncant una trajectòria professional que era l’enveja de qualsevol servei municipal de jardineria.

El 27 de juliol de 2010 es va celebrar l’obertura de les ofertes de la contracta destinada a mantenir la zona enjardinada del barri de la Sagrera. S’han presentat 5 ofertes, i curiosament 4 d’elles han estat ofertes de 0.02 euros per sota del preu de sortida. Fantàstica coincidència en la qual totes les empreses ofertants han proposat ofertes de 272.729,38 euros. L’única empresa que ha rebaixat substancialment el preu de sortida de la plica ha estat Barna Verd, l’antiga empresa a càrrec del Parc de la Guineueta que va perdre la contracta en el mes d’abril després de 25 anys.

No és casualitat que totes les persones i personatges als quals se’ls va comentar el tema prèviament a l’obertura d’ofertes van vaticinar que Barna Verd aconseguiria el contracte. No és encara definitiu, però ja ve olorant a podrit. Tots els indicis donen a entendre que a Barna Verd se li va a concedir la contracta, àdhuc a risc d’acusacions de prevaricació, d’amiguisme, de pagament de favors, d’especulació, d’informació privilegiada…

La contractació de serveis a empreses especials per a la reinserció de persones amb discapacitat no és un cas aïllat, ja el 2007 vam veure com el Parc d’Aigües del Guinardó i la seva zona urbana d’influència passava a mans privades. I des de fa molts anys altres jardins com el Parc de la Guineueta, El Putxet, o Vil·la Amelia treballen amb personal discapacitat. Personal que lluny d’integrar-se en l’Institut es perpetuen en les condicions laborals, precàries i amb sous miserables, d’aquestes empreses especials àmpliament subvencionades.

El senyor Ricard Gomà i Carmona, com president del Institut Municipal de Personis amb Discapacitat i company de partit de la presidenta de Parcs i Jardins, la sra. Imma Mayol, expressa de la següent manera les seves funcions: “…impulsar polítiques i actuacions perquè les persones amb qualsevol tipus de discapacitat puguin desenvolupar els seus projectes vitals d’una manera autònoma, en igualtat de condicions, i amb respecte als diferències.” (Vaja, que amb 600€ al mes es pot viure)

L’Institut Municipal de Parcs i Jardins també ha anat incorporant personal d’aquestes característiques i treballen totalment integrats en la plantilla amb els mateixos drets, deures i sou que qualsevol treballador, amb la qual cosa les seves possibilitats d’emancipació, les seves expectatives d’independència i per tant la seva integració tant laboral com social es fan més possibles. Per contra, en aquestes empreses d’integració els sous ronden els 600 euros i els seus drets laborals són els mínims, el que dificulta la integració real d’aquestes persones i crea un assistencialisme no desitjable.

De tot això podem extreure que els motius de la privatització d’aquest servei no parteix de l’ànim de la integració laboral, sinó de desmembrar Parcs i Jardins mitjançant la no contractació de personal propi. Al no contractar personal propi no podem donar el servei en condicions, i això ens durà a poc a poc a una cessió dels espais públics al benefici empresarial.

No hem de deixar que aquest servei municipal passi a mans privades, sinó que hem de tractar de reforçar-nos mitjançant la contractació de personal i l’adquisició dels mitjans necessaris per a poder donar al ciutadà un servei acord a les expectatives; sense excuses; sense deixar que les zones verdes es deteriorin. L’augment en 70 persones del cos tècnic (la majoria d’ells contractats a dit) durant els últims 4 anys i la disminució del personal directe de manteniment i conservació dels jardins públics no és gratuït, respon a una clara intenció de desprestigiar i de malbaratar el nostre servei públic, abandonant les zones verdes.

Les brigades i personal de carrer de Parcs i Jardins no són els culpables de la mala gestió, sinó víctimes de la precarietat de mitjans, de la falta de personal i inversió pública. La contraprestació és l’externalització, els serveis en benefici de l’empresa privada. Amb això volen desprendre’s

Contra la privatització de la conservació de la jardineria del barri de la Sagrera a través d’empreses d’integració de persones discapacitades

Antecedents

El 14 de Novembre de 2005, l’Ajuntament de Barcelona (PSC, ERC,ICV-EUiA) va aprovar la reconversió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins en Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), a pesar de la total oposició de la plantilla i diverses institucions socials, doncs vèiem que darrere s’ocultava una clara intenció privatitzadora. La presidenta de l’Institut, Imma Mayol (ICV-Verds), tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona en aquests moments, va declarar que la reconversió a EPEL obeïa a un tema d’adaptació “a la Llei”, i es feia “amb la finalitat de poder assumir treballs a tercers” (com si això no ho permetés ja l’Institut) i que en cap moment es privatitzarien els serveis de conservació i manteniment del verd públic.

Gairebé cinc anys després, la realitat segueix desmentint a la Sra. Mayol. Mentre que els treballs a tercers, excusa per a la conversió en EPEL, no han augmentat, el que sí s’ha anat incrementant progressivament, en contra del disposat en els Estatuts de l’Institut i en el Conveni (que estipulen que s’han de prestar amb personal propi), és la privatització de serveis: manteniment dels jocs infantils, tractaments fitosanitaris, una part de la poda, el manteniment d’infraestructures, etc. Actualment, gairebé un 25% dels serveis estan ja adjudicats a contrates, tal com reconeix la pròpia gerència de Parcs i Jardins.

Privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera

A tot aquest procés de privatització, la Direcció de l’Institut pretén afegir ara la privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri. El motiu que argumenta la Direcció de l’Institut per a aquest nou intent de privatització és la falta de mitjans humans i materials per a portar a terme les tasques encomanades a la brigada de la zona i opta per privatitzar el servei a través d’empreses “d’inserció dedicades a treballs de reinserció social i laboral de personis amb especials dificultats”.

O molt ens equivoquem o el que realment amaga aquesta nova privatització, a més de respondre a l’exprés desig de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona (que en boca del Gerent Municipal, Andreu Puig, va apostar recentment per la privatització de Parcs i Jardins), és la necessitat de tapar el despropòsit provocat després de l’adjudicació del manteniment integral del Parc de la Guineueta a una altra empresa d’inserció, Can Neteja 5, desplaçant als tretze treballadors, la majoria discapacitats psíquics, pertanyents a la Barna Verd, que venien realitzant el manteniment des de feia 25 anys. La desídia i la indecent aplicació de les lleis del mercat va fer que aquest col·lectiu quedés exclòs del que durant anys va ser el seu lloc de treball, atès que ningú va tenir la previsió de, si més no, incloure clàusules de subrogació de personal en l’expedient de la contracta. Si finalment a l’octubre d’aquest any, s’adjudica el manteniment del verd públic del barri de la Sagrera a una empresa externa, i l’adjudicació recau en Barna Verd, les sospites es compliran: la coincidència de dates, de necessitats de personal i certes clàusules de la contracta, certificaran un nou nyap administratiu, quan no una decisió propera a la prevaricació.

Hipocresia dels responsables municipals

Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins denunciem l’actitud hipòcrita dels responsables de Parcs i Jardins i de l’equip de govern que els avala (PSC, ICV-EUiA), que permanentment contradiuen els seus programes electorals. Els arguments que utilitzen per a justificar aquest nou intent de privatització, cauen pel seu propi pes. L’Informe Motivat de l’expedient diu textualment que “en els moments actuals el personal que disposa l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona no és suficient per a atendre la demanda de manteniment que es planteja i atès que la prestació és l’objecte d’aquest contracte no justifica la necessitat d’una ampliació per part de l’Administració de mitjans personals i materials, tenint en compte la conjuntura econòmica existent i les limitacions establertes per la legislació aplicable, s’aconsella procedir a la contractació externa”.

Aquests arguments posen de manifest que els responsables de l’Institut, intencionadament, no es doten dels recursos públics necessaris per a prestar els serveis, tal com li marquen els estatuts de Parcs i Jardins. Aquesta política de personal és “coherent” amb la política de manteniment del verd de la ciutat que fan. No dubten a deixar degradar-se els parcs públics per a posteriorment tenir arguments per a grans i costoses remodelacions a benefici d’empreses privades, i a costa dels ciutadans, o justificar la seva privatització. O fan una mala gestió, com el recent cas de Can Framis, on primer s’abandona el manteniment per a després haver de replantar fins a deixar-lo com al principi, costant molt més diners a les arques públiques.

La utilització que fa l’Ajuntament dels Centres Especials de Treball (CET), amb la pretesa “integració” de les persones que tenen especials dificultats per a accedir al món del treball, dificulta la integració social real d’aquest col·lectiu, doncs les condicions de treball que se’ls ofereix estan molt lluny, no ja del conveni de Parcs, si no de l’estatal de Jardineria , a més de crear zones de “guetto” amb mà d’obra barata que no faciliten una integració real en el món del treball.

Exemple d’integració real ho dóna la composició de la brigada de Parcs i Jardins encarregada actualment del manteniment de la zona de la Sagrera, la qual ara intenten privatitzar, dos dels seus nou components, tots amb els mateixos drets i obligacions, són persones discapacitades.

Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:

Davant aquesta situació, la plantilla de Parcs i Jardins, i en la seva representació el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals que el componen, exigim que es posi fi a la política privatitzadora de l’Institut. Sol·licitem, així mateix, a l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, als grups municipals i als regidors, que apostin amb claredat per la defensa del Servei Públic i exigeixin el compliment, per part de la Direcció de l’Institut Municipal, dels Acords de Garanties de Servei Públic acordats en el seu moment.

Els treballadors de Parcs i Jardins no podem acceptar la política d’incompliments denunciada i per això ens veiem en l’obligació d’iniciar de nou un procés de denúncies i mobilitzacions per la defensa del Servei Públic. Per tant, i donada l’exposició de motius abans relacionats, els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:

1. Es doni nul·litat a l’expedient 10/204 relatiu a la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona.

2. S’absorbeixi a les persones discapacitades de les empreses d’inserció que en aquests moments estan treballant en el manteniment d’altres sis espais verds de la ciutat de Barcelona, en les mateixes condicions dels treballadors de Parcs i Jardins.

3. Es convoquin les necessàries ofertes públiques d’ocupació amb la reserva de places que calgui per a persones discapacitades, amb adaptació de les proves d’accés i programes de formació específics per a aquest col·lectiu, a més de reserva de places en promoció interna, tutela i seguiment del col·lectiu per part de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

4. Exigim responsabilitats tècniques i polítiques per la mala gestió dels recursos públics dels quals són dipositaris, tant la Direcció de Parcs, com els responsables polítics encapçalats per la Presidenta de l’Institut, Imma Mayol (ICV-EUiA), respecte a la política de personal i de manteniment del verd públic en Parcs i Jardins.

5. Es combati la degradació paulatina que sofreixen els espais verds de la ciutat de Barcelona, provocada per la deixadesa dels que gestionen el servei, la nul·la planificació de les càrregues de treball i la insuficient dotació de recursos humans i materials per a assumir les tasques que encomanin els propis Estatuts de l’Institut. No es pot justificar la progressiva privatització, ni les costoses operacions de posada a punt d’uns espais degradats per un manteniment intencionadament insuficient.

Comitè d’Empresa I.M. Parcs i Jardins de Barcelona

Seccions Sindicals de CC.OO, CGT, UGT, USOC.

PER LA JARDINERIA PÚBLICA!

PER LA INTEGRACIÓ REAL DE LES PERSONES DISCAPACITADES!