Xerrada-debat sobre l’anarquisme a l’Amèrica Llatina, a càrrec de membres del consell de redacció de la revista “El Libertario”, editada a Veneçuela.
Divendres 19 de novembre, 19.30 h. al local de la CGT, Circumval·lació 77 2n, Manresa.
Campanya per l’Apostasia a Reus
En el marc de la campanya davant la visita del Papa: Jo no t’espero!
Xerrada de presentació
Dijous 4 de novembre, 20 h. a Cal Massó (c.Pròsper de Bofarull 7, Reus)
A càrrec de l’actor tarragoní Oriol Grau (apòstata i activista GLTB) i un membre de la campanya per l’Apostasia
* Apostasia: acte de renunciar a formar part de l’Església, de la religió que hom professa o hi està reconegut o reconeguda.
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
GABINET DE PREMSA CONFEDERAL
LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL A LA MARXA A BRUSSEL·LES
La marxa pels drets socials i contra la reforma laboral, que va partir de Saragossa el passat 14 d’agost, arriba 25 d’agost a Toulousse.
El Recreixement de l’embassament, que suposarà greus impactes socials, ambientals i del patrimoni històric de la zona, inundarà gran part de l’àrea de Ruesta, poble gestionat per la Confederació General del Treball (CGT)
El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha donat un pas més per a la realització del Projecte de Recreixement de l’Embassament de Yesa a la cota de 511 metres, amb l’aprovació del seu estudi d’impacte ambiental, que suposa el vistiplau definitiu del mateix, publicat en el BOE del 14 de agost de 2010.
Arran de la polèmica sobre el tractament dels crims del franquisme que el procés contra el jutge Garzón ha fet sortir en els mitjans de comunicació, la CGT de Catalunya ha promogut, junt amb altres associacions, el manifest que adjuntem tot seguit. De moment s’hi han adherit diverses organitzacions i persones, moltes d’ellesde l’àmbit acadèmic.
Els dies 4, 5 i 6 de desembre de 2009 a Ruesta es va celebrar la primera trobada de Joves Anarcosindicalistes, amb 21 assistents corresponents a les següents delegacions: Benidorm, Valladolid, València, Barcelona, León, Alacant, Aranda de Duero, Tenerife, la secretaria d’acció social i la secretaria de comunicació del confederal, i la coordinació de Ruesta.
Els passats 27 i 28 de novembre, van tenir lloc a Madrid les Jornades sobre Alternatives Socials de la CGT, amb assistència de 60 persones de tot l’Estat. En les cinc taules que van consistir les Jornades, es van anar desgranant pels diferents ponents les experiències i els plantejaments que configuren les possibles alternatives socials al capitalisme en crisi que patim : l’economia solidària, el decreixement, la agroecología i la autogestió. En la cinquena i última taula, es va debatre un conjunt de propostes de cadascun dels quatre eixos tractats en les taules anteriors, amb la idea d’elaborar un pla de treball a mitjan i llarg termini que serveixi, juntament amb el marc reivindicatiu aprovat en l’últim Congrés de la CGT, d’eina de lluita, de conscienciació i d’acció per a una mobilització sostinguda i transformadora del sistema social dominant, injust, depredador i opressor.
Avui dimarts 20 d’octubre s’ha fet a Reus, davant l’entrada de l’oficina d’empadronament de l’OAC, una roda de premsa de presentació del manifest TOTS SOM VEINS I VEINES DE REUS i de la campanya que un conjunt d’entitats i associacions hem iniciat davant les dificultats existents actualment per a empadronar-se a Reus i les conseqüències que això comporta.
Trobant-nos, reflexionant, actuant, ballant, menjant, cantant… contra la crisi i la refineria.
Des de diferents posicionaments de lluita per la justícia i la solidaritat ambiental, laboral, social, cultural, educativa, etc, una sèrie de persones i col·lectius hem vingut a coincidir en el nostre profund rebuig al projecte de feroç desenvolupament neoliberal que suposa la Unió Europea. Hem constatat que, al llarg de la seva història, la UE està atemptant contra els drets dels pobles i els drets ecològics, socials, culturals i laborals.
La precarització del treball i de la vida (temporalitat, rotació en l’ocupació, pèrdua d’estabilitat, creixement de la incertesa davant del futur, exclusions i discriminacions racials, de gènere, etc.), ha difuminat el laboral en l’existència quotidiana, permetent visualitzar els vincles entre vida laboral i vida extralaboral.
Les lluites contra les Reformes Laborals, les deslocalitzacions d’empreses, la reduccions salarials i la resta de retalls de drets laborals, no han de deslligar-se dels retalls democràtics, l’encariment dels serveis bàsics (vivenda, sanitat, ensenyament, jubilacions i la resta de prestacions de la Seguretat Social) ni de la repressió i marginació que patim les classes més humils, ni de la corrupció i impunitat de què gaudeixen els polítics, els rics i tot l’entramat que els protegeix (Jutges, policies, militars, etc.)
La CGT té una oportunitat extraordinària de desenvolupar la seva funció “històrica” de lluitar contra la mercantilització total de la vida, de lluitar contra aquesta tendència inhumana del capitalisme d’utilitzar la capacitat de les persones com si fórem un “recurs mercantil” més, un factor econòmic buidatge de vida. Aquesta situació on el laboral i extralaboral es confonen és especialment notòria en el cas dels joves, de les dones, de les persones immigrants, amb discapacitat, etc.
Desenvolupar una cultura sindical, en la que el social i el laboral s’interrelacionin i s’influenciin mútuament, és elevar el nostre nivell d’incidència, de resposta i d’intervenció transformadora. En aquest sentit hi ha una gran feina a desenvolupar:
– 1r Treball és molt més que ocupació i CGT ha de reconéixer com a treball aquells que no es veuen i no es paguen: els treballs invisibles realitzats històricament per les dones per a lluitar per la redistribució dels treballs (de tots els treballs) i de la riquesa
– 2n En l’àmbit laboral, lluitar en les professions feminitzades que arrosseguin les pitjors condicions laborals, exigir el mateix salari per a treballs del mateix valor, convertir els convenis col·lectius en instruments de lluita contra la discriminació de gènere, combatre el procés de flexibilització de temps i espais de treball assalariat davall la lògica del capital, fer front a les distintes formesd’acaçament.
Antirepressiva
L’Estat reprimeix i estigmatitza la dissidència, criminalitza e il•legalitza idees i persones, ens cal continuar, com ja hem fet en el cas de la Laura i molts d’altres, denunciant aquesta criminalització, estant al costat de tots els col•lectius que lluiten contra la Llei antiterrorista, contra les tortures i qualsevol agressió del capital, ens cal estar amb les qui les pateixen, el nostre sindicat cal que sigui casa seva.
La CGT s’ha de dotar d’una secretaria àgil, una secretaria amb un nom que actuï com a coordinadora i un grup de treball al darrera. El conjunt de persones que formin la secretaria d’acció social s’han de constituir en el nexe que uneixi totes les federacions per una major coordinació i en l’impuls d’algunes campanyes d’abast nacional que siguin assumides per cada federació i ens donin una imatge méshomogènia, clara i contundent.
El sistema militar és una poderosa màquina productora i, a la vegada, consumidora d’armes i estratègies perquè unes persones en dominin d’altres, que està produint ja, ni que sigui pel desviament de recursos econòmics d’àrees que necessiten atenció urgent, estralls en la humanitat i en el seu entorn.
En l’últim Congrés de la CGT estatal a València, s’han aprovat uns acords sobre la implantació de programari lliure als diversos ens de la Confederació. Aquests acords no suposen de cap manera un brindis al sol, ni cap farol: és perfectament possible implantar aquest programari en la CGT en un termini raonable i sense entrebancs irresolubles. El programari lliure progressivament ha perdut molt bona part de la seva presumpta dificultat intrínseca. Ara bé, hi han una sèrie de recomanacions per seguir, seguint una evolució on els usuaris vagin agafant progressivament confiança i formació en el seu ús.
La CGT es defineix en els seus estatuts com a anarcosindicalista, per tant defensem el sindicat com una eina necessària per a la transformació social en les seves vessants que inclou de manera molt important el món de treball però que també compren l’acció social fora de la nostra feina. Si realment volem construir el sindicat que diem i que hem escrit en forma d’estatuts es condició indispensable donar-li a l’acció social la importància que esmereix.
L’anarcosindicalisme, en el seu desenvolupament històric, sempre s’ha caracteritzat per la seva resistència, tant en l’orde de les idees com de l’acció revolucionària, a acceptar que la vida de les persones fóra un conjunt inconnex de compartiments estancs: per un costat el món del treball, per un altre el món de la cultura, per un altre el món de les relacions socials, personals, etc… El plantejament d’una suposada, però falsa, dicotomia entre el social i el sindical, ha degenerat sempre en conflictes de prioritats, com si un àmbit o un altre d’acció fóra més “revolucionari” enfront del contrari. La realitat és que no hi ha acció sindical sense conseqüències en la societat i en la vida de les persones, com no hi ha acció social que no tingui res a veure amb els espais laborals i de producció. L’acció sindical no és més que la nostra acció social en el món del treball, i l’acció social no és més que la nostra intervenció sindical en la societat i en les relacions socials.
