CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Actes en homenatge a Joan Peiró en el 75 anniversari del seu afusellament, el 20 de juny a Mataró i el 27 de juny a Sants

En el marc dels actes del 75è aniversari de l’afusellament del militant anarcosindicalista Joan Peiró i Belis, la Fundació Salvador Seguí de Catalunya ha organitzat una conferència de l’historiador Pere Gabriel, autor del llibre ‘Joan Peiró. Escrits (1917-1939)’, al Cafè de Mar de Mataró (c/Santa Rita 1) el dimarts 20 de juny a les 19h. Presentació a càrrec d’Emili Cortavitarte.

La Fundació Salvador Seguí forma part de la Comissió Ciutadana que organitza força actes aquest Any Peiró a Mataró. Per tal de fer un seguiment dels mateixos us
facilitem el segúent web: http://www.cooperadorsdemataro.coop/joanpeiro/

Tanmateix estem participant, amb les seves Comissions de la Memòria Històrica, en altres actes a Sants i Badalona. En concret el dimarts 27 de juny a la Seu del Districte de Sants-Montjuïc (Creu Coberta 104, Sala Anselm Cartañà) a les 19h tindrà lloc la xerrada ‘Joan Peiró (1887-1942): Cooperativisme, cultura i revolució social’ a càrrec de Miguel Garau Rolandi.

Llegir més »

Joaquima Dorado Pita, cent anys de lluita incansable per l’emancipació social

La matinada del 14 de març, a l’Hospital del Mar de Barcelona ens va deixar la militant anarquista Joaquima Dorado Pita quan li faltaven 3 mesos per complir els cent anys.

La Joaquima era una dona fidel als seus ideals llibertaris que va practicar tota la seva vida. Era una dona menuda i bonica, afable, generosa, senzilla i discreta amb una fermesa de caràcter i conviccions, amb un alt grau de responsabilitat de tot allò que feia i sempre solidària amb els oprimits i la causa de la llibertat.

Llegir més »

El retorn d’Ajoblanco

Aquest és l’anunci: torna Ajoblanco als quioscos d’Espanya i Sud-Amèrica. Per tercera vegada surt en paper la revista contracultural i llibertària que tan èxit va assolir entre la joventut dels anys setanta. Al front de la mateixa els veterans i alhora entusiastes Pepe Ribas i Fernando Mir aposten per una nova etapa intergeneracional que afronti els problemes del nostre temps amb decisions clares que ajudin a trencar l’impasse en què viu la joventut (i no joventut) del segle XXI. Pepe Ribas, en una entrevista, afirmava que “avui en dia no hi ha una alternativa clara al neoliberalisme perquè ho té tot: les universitats, les multinacionals, els museus…, però hi ha símptomes de que està passant alguna cosa. Molts ens han dit que és el moment d’Ajoblanco, perquè és el moment d’allò social i cultural sense dogmatismes, amb la participació verdadera de la gent.”

Aquesta és la filosofia en què retorna Ajoblanco, la mateixa que la va fer néixer l’any 1974 quan encara estava ben viu el franquisme i s’acabava de donar garrot al militant anarquista del MIL Salvador Puig Antich. La revista contracultural en un sentit ampli d’oposició a la cultura i a la cultureta que es feia a Catalunya i a Espanya en aquells moments va ser un veritable revulsiu per la joventut que buscava respostes per refer la seva vida quotidiana. Ajoblanco va ser l’aglutinador de molts projectes de tota mena que anaven de la lluita social fins a l’ecològica passant pel feminisme, la sexualitat, l’antipsiquiatria, les comunes, la festa i un llarg etcètera que es por veure consultant a les hemeroteques la col·lecció de la revista.

Foren importants el números d’Ajoblanco dedicats a dossiers sobre l’ensenyament, sobre els ateneus llibertaris, sobre la contracultural, sobre la premsa marginal, sobre la crítica de la vida quotidiana, sobre les energies lliures, sobre el propi cos, sobre la cultura llibertària, sobre el naturisme, sobre les comunes, sobre els viatges, sobre l’art, sobre el teatre independent, sobre les ràdios lliures, sobre el cinema llibertari, sobre la cuina vegetariana, sobre les drogues, sobre les festes populars… Un dels dossiers que va tenir una gran acceptació va ser el dedicat a Durruti, en uns moments que la CNT i el moviment llibertari creixia i els seus militants cercaven arrels i espills on mirar-se. La revista va ser una de les promotores de les mítiques Jornades Llibertàries Internacionals de Barcelona.

Va ser també impactant els números extres d’Ajoblanco dedicats a les lletres: “La linterna literaria”, “La bomba literaria” i “La bombilla literaria”. Aquests números extres solien sortir coincidint amb la diada de Sant Jordi. La Rambla punt habitual de les paradetes de venda de llibres als compradors de la revista se’ls obsequiava amb una alcavota enlloc de la popular rosa.

Ajoblanco va ser sobretot una revista que unia col·lectius i individualitats d’arreu de les terres espanyoles. La seva secció ‘La Cloaca’ era el punt de comunicació i contacte de tota la gent que descobria que no estava sol al món i que arreu hi havia joves que pensaven com ell. Va servir també de coordinació de les comunes tant urbanes com rurals que van aparèixer els anys setanta. Ajoblanco va ser aglutinador d’altres projectes com per exemple els col·lectius ecologistes que crearen la revista Alfalfa. Una altra secció era l’anomenada “Miniprimer” on es barrejaven tota mena de notícies, però el més impactant d’Ajoblanco eren les seves portades que anunciaven gràficament el contingut de la revista, exposaven idees o denunciaven un fet concret.

La revista va viure moments d’eufòria amb tirades de cent mil exemplars i de repressió, doncs va ser tancada durant una temporada per ordre governativa. La primera etapa de la revista va durar fins el 1980. En la seva primera etapa altres publicacions llibertàries i contraculturals com Star, Ozono i Bicicleta van tenir una certa personalitat, i fins i tot la marxista El Viejo Topo o la humorística Butifarra!, però cap d’elles va arribar a la popularitat d’Ajoblanco. Entre els col·laboradors de la primera etapa d’Ajoblanco, a més dels fundadors de la revista Pepe Ribas, Fernando Mir i Toni Puig, destaquen tot un planter de joves creadors com Ramon Barnils, Luis Racionero, Quim Monzó, Karmele Marchante, Francesc Boldú, Santi Soler, Juanjo Fernández, Pepista Galvany, Juan Martínez Alier, Mario Gaviria, Florencia Ripollés, Rossend Arqués, el dibuixant Bolinaga i els fotògrafs Manel Esclusa i Gol. També era prou meritòria dels col·lectius TARA, Sexajo, Taller 7, Antipsiquiatria i els corresponsals dels diferents Ajos d’arreu del país. Durant les Jornades Llibertàries els redactors d’Ajoblanco amb col·laboració de la CNT, van editar el diari Barcelona Libertaria.

L’any 1987 es va iniciar la segona etapa d’Ajoblanco que, sense l’empenta llibertària dels primers temps, va ser crítica amb el poder, aleshores en mans del PSOE a Espanya i de CIU a Catalunya. Aquesta segona part d’Ajoblanco va durar finsel 1999.

Llegir més »

Diccionari militant: Àngel Pestaña (1886-1937)

Ángel Pestaña Núñez va néixer en un poblet proper a Ponferrada (Lleó), en 1886. Fill de ferroviari. Va treballar en les mines des dels 11 anys. Orfe als 14. Va emigrar, treballant en diferents oficis i llocs: Béjar i Bilbao, i després a França: Bordeus i París. En 1906 va ser retornat a Espanya, per viatjar sense diners ni documentació. Poc temps després va tornar a emigrar a França, i a Marsella va treballar d’estibador. En 1909 va embarcar rumb a Alger, on va fabricar espardenyes i després va aprendre l´ofici de rellotger. Arran de la Setmana Tràgica de Barcelona, ​​el 1909, va començar a col·laborar a Tierra y Libertad. A l’inici de la Gran Guerra, a l’agost de 1914, va decidir marxar a Barcelona i evitar ser enrolat en les tropes colonials franceses.

Llegir més »

XIV Ofensiva contra l’oblit el 16, 17 i 18 de juny de 2017 a l’Alt Urgell i Cerdanya

XIV Ofensiva contra l’oblit
[Dins la XX Marxa-Homenatge als Maquis]
16, 17 i 18 de juny de 2017
La Seu d’Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Aransa (Cerdanya)
Joan Català – 20 anys Marxa Maquis – Txema Bofill

Divendres, 16 de juny

La Seu d’Urgell
Ateneu de l’Alt Urgell
C. Capdevila, 6 baixos
19h Presentació de les jornades i de l’Escamot Joan Català.

Llegir més »

Berga i el nom dels carrers

Una manera senzilla de saber quina és la ideologia dominant d’una societat és fixar-te en el noms dels seus carrers i places. A la majoria de poblacions els carrers porten noms de capellans, militars, cacics, nobles, intel·lectuals del poder i burgesos. La majoria noms d’homes, la majoria explotadors i la pràctica totalitat de noms imposats.

Llegir més »

‘Digueu que parla el Noi del Sucre’, un llibret per apropar-nos al personatge anarcosindicalista que fou Salvador Seguí

Digueu que parla el Noi del Sucre
Notes biogràfiques en el decurs del moviment obrer

Abel Escribano

Col·lecció Històries del Raval, 2016, 70 pàg.

El segon volum de la col·lecció Històries del Raval és un llibre petit que casi millor considerar un opuscle, però les seves seixanta i pico pàgines li donen una considerable consistència i ens apropen molt al personatge anarcosindicalista que fou Salvador Seguí, i sobre tot ens el descriu molt correctament dins del seu context.

Llegir més »

Xerrades i exposició a Reus pel 75è aniversari de la mort de Joan Montseny, pedagog i activista llibertari

Joan Montseny, educar per transformar la societat

Reus commemora enguany el 75 aniversari de la mort de Joan Montseny i Carret (1864-1942), més conegut com a Federico Urales. Mestre, escriptor, editor, publicista i propagador dels ideals llibertaris, el seu pensament va influir notablement en els moviments socials de l’estat espanyol i d’altres indretsdel món.

Llegir més »

Publicació del llibre Feminisme Revolucionari

La CGT de Catalunya ha publicat el llibre ‘Feminisme Revolucionari’. El podeu trobar adjunt en PDF al final d’aquesta pàgina.

Pròleg de Feminisme Revolucionari

Les dones hem lluitat al llarg de la història, i seguim fent-ho, perquè se’ns reconegui com a subjectes, com a dones I com a treballadores.

Llegir més »

Transitant de les confluències al moviment popular

Les Jornades Obertes d’Embat que se celebren aquest cap de setmana del 17 i 18 de febrer a Can Batlló se situen en el marc dels aniversaris “rodons” de les grans gestes revolucionàries del segle XX: el centenari de la revolució russa de 1917 (a celebrar-se enguany) i el 80è aniversari de la revolució que va tenir lloc a Catalunya i l’Estat espanyol el 1936 (celebrat l’any passat). El propòsit de les jornades no és un altre que aprofitar la rica memòria històrica que tenim a casa nostra, per després fer un salt en el temps i tornar al moment actual fent un recorregut per algunes de les moltes lluites socials que tenim al voltant i de les qualsparticipem.

Llegir més »

Un llibre de Manel Aisa sobre l’efervescència social a la Barcelona de 1917-1923

La efervescencia social de los años veinte
Barcelona 1917-1923

Manel Aisa Pàmpols

Descontrol, Barcelona 2016, 200 pàg.

Aquests dies m’ha caigut a les mans el nou llibre de Manel Aisa que porta per títol “La Efervescencia social de los años veinte, Barcelona 1917-1923” publicat per la jove editorial Descontrol. En les seves primeres pàgines ens deixa clar que es tracta d’un treball d’investigació que en el seu moment es va editar en fotocòpies l’any 1998 i que formava part com a guió de l’exposició que realitzà l’Ateneu Enciclopèdic, que amb el mateix nom va inaugurar el 1998 al centre Cívic de Fort Pienc, bé que ara corregit i ampliat substancialment es presenta en forma de llibre.

Llegir més »

Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular: Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló

Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular

Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló

Embat, organització llibertària de Catalunya, organitzarà les seves primeres Jornades obertes els dies 17 i 18 de febrer de 2017 a l’Auditori de Can Batlló (Sants, Barcelona) ‘Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular’.

Llegir més »

Salvador Seguí, pensador i pràctic de l’anarquia

Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Dirigent de la CNT, anarcosindicalista, líder indiscutible -però discutit- de les esquerres catalanes i ibèriques, revolucionari, pragmàtic, activista i home d’acció. I, esperem, a partir de la publicació d’«El pensament polític de Salvador Seguí» de Xavier Díez que acaba de publicar Virus Editorial i al qual em van convidar a fer-hi el pròleg, també teòric llibertari de primera fila, màxim pensador i organitzador, tot i que mai sol, d’un dels projectes i realitzacions socials més singulars que Europa i el món sencer van acollir entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX: la construcció d’un nou món sencer basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat… portats a les seves màximes expressions; o, parlant en plata, la construcció d’una societat llibertària que va arribar a veure possible avançar cap a l’anarquia. Sense cap mena de dubte, la més important aportació catalana -i no només- a la història de la humanitat.

Llegir més »

Jornada sobre el pensament polític de Salvador Seguí el 4 de febrer a Tornabous (Urgell)

Jornada EL PENSAMENT POLÍTIC de SALVADOR SEGUÍ RUBINAT

a la seva població natal TORNABOUS, al Cinema Flotats

Dissabte, 4 de febrer 2017

10h30m Presentació Jornad(A)

Exposició “Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Lleida” al vestíbul

11h Presentació del llibre “El pensament polític de Salvador Seguí” amb l’autor Xavier Diez i Jordi Martí Font autor del pròleg.

Llegir més »

Curs de Formació a Terrassa: ‘Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya’

Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya

Cicle de conferències-debat

Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed i el Consell de l’Escola Nova Unificada

El Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i CGT Terrassa hem organitzat un cicle de conferències-debat sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya. Concretament, es desenvoluparan els plantejaments de Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed. El curs està dirigit especialment a professionals docents, però, tanmateix, està obert a tots els interessatsen la matèria.

Llegir més »

Disponible la digitalització del diari ’Catalunya’, 1937-1938

EL DIARI “CATALUNYA”: GUERRA I REVOLUCIÓ SOCIAL EN LLENGUA CATALANA

El diari “Catalunya”, íntegrament editat en llengua catalana, és una de les aportacions periodístiques llibertàries més valuoses que es van donar, en temps de revolució social i de lluita sostinguda contra el feixisme, a Catalunya durant el període històric de la Guerra Civil, que abasta històricament des del 18 de juliol de 1936 fins als primers mesosde 1939.

Llegir més »

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona

Demanen a l’Ajuntament de Barcelona que interposi una querella criminal perquè s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes

Els signants al·leguen que la Llei d’Amnistia transgredeix els pactes internacionals i no ha d’impedir la investigació dels crims contra la humanitat

“No volem que la impunitat de la dictadura sigui una característica del sistema democràtic”

Setze organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat a l’Ajuntament de Barcelona un escrit de petició perquè el Ple de la corporació interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona “a efectes que, per part d’aquests, s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar als ciutadans i ciutadanes de la nostra localitat, es determinin les circumstàncies en les que van ser perpetrats, qui van ser els responsables directes i indirectes i, si s’escau, que es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”.

Llegir més »

‘Barcelona 1909. La revolución de Julio’, un llibre de Leopoldo Bonafulla

Recentment s’ha reeditat el llibre que tot apassionat per l’història de la ciutat de Barcelona agraeix poder llegir, una història que forma part del llegat històric social d’un món que es va obstinar a buscar els privilegis d’uns en detriment dels molts, i que d’alguna manera va apartar i va reprimir als seus millors fills pel simple fet de tenir criteri en les seves opinions. Es tracta de ‘Barcelona 1909. La revolución de Julio’ (Ediciones Dirección Única, Barcelona 2016, 305 pàg.)

La coneguda “Setmana Tràgica” de tan profunda memòria entre les generacions arribades del segle XX, que fins i tot podem afirmar que durant molts anys només la historicitat dels anglosaxons va poder fer-se càrrec, diguem entre cometes, amb dignitat en els anys 70 amb l’aparició del llibre de la americana Joan Connnelly Ullman i la seva Setmana Tràgica editat per Ariel; un treball d’investigació molt ben resol.

Llegir més »

El davantal de Durruti, 80 anys més tard

“A principios de 1936 Durruti vivía justo al lado de mi casa, en un pequeño piso en el barrio de Sants. Los empresarios lo habían puesto en la lista negra. No encontraba trabajo en ninguna parte. Su compañera Émilienne trabajaba como acomodadora en un cine para mantener a la familia.

Una tarde fuimos a visitarle y lo encontramos en la cocina. Llevaba un delantal, fregaba los platos y preparaba la cena para su hijita Colette y su mujer. El amigo con quien había ido trató de bromear: “Pero oye, Durruti, ésos son trabajos femeninos.” Durruti le contestó rudamente: “Toma este ejemplo: cuando mi mujer va a trabajar yo limpio la casa, hago las camas y preparo la comida. Además baño a la niña y la visto. Si crees que un anarquista tiene que estar metido en un bar o un café mientras su mujer trabaja, quiere decir que no has comprendido nada.”

Testimoni recollit a Hans Magnus Enzensberger, ‘El corto verano de la anarquía’ (Barcelona, Anagrama, 2002).

Llegir més »

Converses amb Paco Madrid

Ja fa uns quants anys que vaig conèixer Paco Madrid, però com tenim clar què “la vida es poc més què un instant”, sobretot quan les sensibilitats flueixen i tot just és necessari que siguin perceptibles per què allà hi són, sempre omnipresentsper quan calguin.

Llegir més »

Els Pactes de la Moncloa. D’aquella pols venen aquests fangs

Situem-nos en el context de l’època… El dictador Franco havia mort amb prou feines feia dos anys, els partits polítics sorgits de les primeres eleccions (juny del 77) hagudes a Espanya des de febrer de 1936 estaven buscant el seu lloc a l’espai polític del que més tard es va dir Transició. El timó de la política va recaure sobre Adolfo Suárez (llavors ministre-secretari general del Movimiento, càrrec que equivalia al lloctinent del dictador, dins del partit únic: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS), president d’un recentment il·luminat partit de centre-dreta, sorgit de l’aliança variopinta (mentre van mantenir el poder) de exfalangistes, liberals, opusdeístes, monàrquics i postfranquistes convertits, per art de màgia i per la imperant necessitat d’adaptar-se als nous temps, en demòcratesde tota la vida.

Llegir més »

Desobeïm als carrers. El 19 de novembre a Berga reinauguració del carrer Marcel·lí Massana i inauguració del carrer Alfonsina Bueno

Desobeïm als carrers. Desobeïm per la memòria

El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs és un centre de documentació, recerca i difusió historicosocial de Berga. Treballem per la recuperació de la memòria històrica, especialment, del moviment obrer a la comarca. Durant els més de 15 anys de vida de l’associació hem editat diverses obres en aquesta línia. L’última publicació ha estat la reedició de la biografia de Marcel·lí Massana a cura de Josep Maria Reguant. Precisament, el 21 de maig d’enguany, després de la presentació del llibre esmentat vam inaugurar simbòlicament el carrer que volem que porti el seu nom amb la col·locació d’una placa que així ho assenyala a la seva casa natal.

Llegir més »

Jornades ‘Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya’ a l’Ateneu La Base, Poble Sec (BCN)

JORNADES — Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya

Tindran lloc a l’Ateneu La Base, Carrer de Les Hortes 10, Barcelona, de 19 a 21h.

Amb la finalitat d´apropar la cultura a tothom, hem coorganitzat, juntament amb Deixem de ser una illa-cgt ensenyament, un cicle de xerrades sobre la pedagogia llibertària a Catalunya.

En elles ens aproximarem a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Aquest impuls pedagògic va animar la creació de diferents tipus de centres educatius, com les escoles racionalistes o l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina de transformació i justícia social.

Llegir més »