CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Memòria històrica

Diccionari militant: Abel Paz (1921 – 2009)

Diego Antonio Camacho Escámez (Almería, 12-8-1921 / Barcelona, 13-4-2009), més conegut pel seu pseudònim literari: “Abel Paz “, es va criar en una família camperola de jornalers. Als 8 anys va emigrar amb la seva família a Barcelona. Va estudiar a l’escola racional Natura del barri obrer del Clot, dirigida per Joan Puig Elias. Es va afiliar molt aviat a les Joventuts Llibertàries, creant un grup de militants en què es trobaven els seus amics: Federico Arcos, “Víctor García” i Liberto Sarrau. Va combatre al front del Segre, enquadrat en els grups de defensa confederalsdel Clot.

Llegir més »

Ja es pot veure a youtube el documental ‘Radikales Libres’

Ja es pot veure a youtube “Radikales libres”, un documental per al debat d’Alberto Peñalba & Jakue Pascual (AnarkHerria).

#9N. Rulando por Barcelona

Un debat sobre la situació de Catalunya durant la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, amb entrevistes a vuit activistes dels àmbits llibertaris i independentistes: Iñaki Garcia, Jordi Martí, Núria Comerma, Ricard de Vargas, Joni D., Oriol Rigola, Montse Puig i Xavier Domènech.

Llegir més »

PSOE i PP volen que la llei d’amnistia no es toqui

PSOE i PP volen que la llei d’amnistia no es toqui

Actualment Rodolfo Martín Villa està reclamat juntament amb altres dinou presumptes torturadors de la dictadura franquista per una jutge argentina María Servini de Cobria, acusats per crims contra la humanitat, emparant-se en el principi de la justícia universal

La Interpol a l’Argentina ha sol·licitat a la Interpol de Madrid l’extradició urgent de vint persones investigades per la jutge María Servini per crims comesos durant el franquisme, entre els quals es troben els exministres José Ultrera Molina i Rodolfo Martín Villa.

Llegir més »

Rescatant els noms de l’oblit : Todoslosnombres.org compta amb 82.008 persones, 644 microbiografies i 976 documents sobre desapareguts/des durant la repressió franquista

Rescatant els noms de l’oblit

El web Tots (…) els noms continua recollint noms, històries i documents sobre les persones desaparegudes durant la repressió franquista. Facilita la col·laboració entre l’equip del projecte, les investigadores i les familiars de represaliades

El web Tots (…) els noms és una base de dades oberta de totes les persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme a Andalusia. Avui dia, compta amb 82.008 persones, 644 microbiografi es i 976 documents. Moltes de les cerques es fan des de Catalunya, on les descendents de persones desaparegudes intenten reconstruir una part silenciada de la seva història, aquella que les va fer emigrar de les seves terres per motius econòmics i de persecució social. El portal està promogut per l’associació andalusa Memoria Histórica y Justícia i per la Confederació General del Treball d’Andalusia.

Llegir més »

Crític entrevista a Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya: “A la CGT pensem que cap Estat no ens farà lliures i alhora que Catalunya té dret a decidir el seu futur”

Ermengol Gassiot és professor d’arqueologia a la UAB i des de fa un any secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya. Un dirigent anarcosindicalista jove –43 anys— i atípic. Molt implicat en moviments socials, sobretot des de la seva època a l’Assemblea d’Okupes de Terrassa. Ara està imputat en un procés penal per les mobilitzacions estudiantils contra el ‘pla Bolonya’. La seva veu calmada i paraules senzilles contrasten amb la radicalitat del que diu. Creu que la lluita és al carrer i no confia en les institucions. Ni tan sols si vénen de la mà de l’anomenada “nova política”. Gassiot, des de la CGT, no dubta a fer seves les paraules de Joan Fuster: “La política que no faci el poble serà feta en contra nostre”.

Llegir més »

Ens ha deixat Manuel Fornés Marin, dels darrers exmaquis en vida. Que la terra li sigui lleu

Manuel Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.

Llegir més »

Bonaventura Durruti, llegenda revolucionària

L’emblemàtic i ja clàssic llibre de la revolució i la Guerra Civil espanyola obra del poeta i escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, 1929) ara ha estat traduït per primera vegada al català. Anteriorment havia conegut les edicions de Grijalbo (1977) i Anagrama (1998).

El mateix autor en el pròleg per aquesta edició explica com l’any 1971 va arribar a Espanya per tal de preparar la pel·lícula Buenaventura Durruti. Biographie einer Legende, que es va emetre a Alemanya el 1972. Els problemes clandestins en què en van bellugar per recaptar va aixecar la sospita de la policia franquista, que va convidar tot l’equip a sortir del país. H.M. Enzensberger, amb el fons documentat de la seva recerca i els testimonis orals realitzats a Espanya, França i Països Baixos, va elaborar aquest llibre que va veure la llum a Alemanya el 1972.

El llibre, estructurat en vuit glosses, segueix cronològicament la vida del militant i líder anarquista Bonaventura Durruti (Lleó, 1896 – Madrid, 1936), lligada a la història del seu temps: la infància a Lleó, l’aprenent de mecànic, la vaga del 1917, la incorporació a la CNT, la creació del grup Los Solidarios, els seus exilis i avatars per mig món, la presó, la República, el 19 de Juliol, les milícies, l’estiu revolucionari de 1936, la participació de la CNT-FAI als governs de la Generalitat i de la República, la mort i el gran enterrament a Barcelona.

En la primera glossa: la història com a ficció col·lectiva, l’autor cita la conclusió que havia tret l’escriptor rus Ilia Ehrenburg quan el 1931 va conèixer Durruti: “Cap escriptor no s’hauria decidit a escriure la història de la seva vida, s’assemblaria massa a una novel·la d’aventures.” I així en quatre ratlles n’hi havia prou per explicar qui era Durruti: “Aquest obrer metal·lúrgic havia lluitat per la revolució des de la joventut. S’havia enfilat en barricades, havia atracat bancs, havia llançat bombes i segrestat jutges. L’havien condemnat a mort tres vegades, a Espanya, a Xile i a Argentina. Havia passat per incomptables presons i l’havien expulsat de vuit països.”

Una història així qui se l’hagués cregut, però era real i encara es va engrandir més durant les grans vagues obreres de l’època republicana i sobretot durant la gesta de juliol de 1936 contra les forces militats rebels aixecades contra el govern del Front Popular. Durruti ja era aleshores el líder carismàtic dels treballadors catalans i espanyols i va comandar la primera columna de milicians que sortí a conquerir Saragossa de les urpes feixistes.

Hans Magnus Enzensberger ha alimentat el foc revolucionari del curt estiu de l’anarquia a través de testimonis de primera fila que van viure in situ la revolució anarcosindicalista i van conèixer el carismàtic anarquista. Entre els autors o testimonis recollits per l’escriptor alemany trobem Rosa Durruti, Emilienne Morin, Diego Abad de Santillán, Ricardo Sanz, Joan Garcia Oliver, Frederica Montseny, Josep Peirats, Abel Paz, Simone Weill, Frank Bokernau, Mikhail Kolstov i, entre altres, H.E. Kamisky, que narra l’enorme acomiadament que Barcelona va fer al mésgran heroi de la revolució: Durruti. Però la revolució llibertària el novembre de 1936 ja gairebé l’havien liquidat.

Llegir més »

Eusebi Carbó, anarquista sense fronteres

Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), va ser un veritable rodamón anarquista sense fronteres. Estudià magisteri a Girona i, abans d’exercir de mestre, treballà a la indústria del suro. Des de les idees republicanes federals va evolucionar ràpidament cap a l’anarquisme després de llegir els principals pensadors Proudhon, Kropotkin, Bakunin, Godwin…

Per la seva implicació amb la lluita de la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, al llarg de la seva vida seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys de captiveri.

Eusebi Carbó el 1903 era mestre a l’Escola Moderna de la Bisbal, que dirigia Joaquim Garriga Pons, allà es va unir amb la filla del mestre, Lluïsa, amb qui va tenir un fill, Proudhon, que destacaria com escriptor llibertari.

Eusebi Carbó el 1905 fa amistat amb el poeta i dramaturg Felip Cortiella i freqüenta el Grup Avenir de Barcelona participant en les vetllades teatrals.

El 1908 coneix per primera vegada l’exili a França. Dons anys més tard s’instal·la a Barcelona i participa a la fundació de la CNT. Carbó es relaciona amb la flor i nata de l’anarcosindicalisme ibèric: Salvador Seguí, Josep Negre, Manuel Buenacasa, Eleuterio Quintanilla, Hermós Plaja, Josep Viadiu, Àngel Pestaña, Higinio Noja, Llibertat Ródenas, Antonia Maymon, Francisco Arín, Tomás Cano Ruiz, Josep Canela, Joan Peiró…

El desembre de 1910 s’escapa a França amb Margarita Gironella i, posteriorment, a Itàlia on entra en contacte amb els anarquistes Luigi Fabri, Armando Borghi i Camilo Berneri. La parella retorna a Espanya, concretament a Elda on Eusebi Carbó fa de mestre d’una escola racionalista i participa en nombrosos mítings confederals per Llevant. Quan el govern civil tanca l’escola racionalista es trasllada una breu temporada a Madrid.

El 1915 novament el trobem a Catalunya dirigint la publicació Reivindicación de Sabadell, on defensa la revolució mexicana. Eusebi Carbó i Francesc Miranda viatgen al Ferrol, en representació de Solidaridad Obrera i del Comitè Regional de Catalunya, respectivament per assistir al Congrés contra la Guerra organitzat pels grups anarquistes ibèrics i amb companys gallecs cenetistes fa una gira de propaganda per Galícia. Aquell mateix any exerceix de mestre a l’escola laica Institución Libre de Enseñanza de Valladolid, on fa bona amistat amb Valerio Orobón Fernández. El 1916 amb Mauro Bajatierra assisteix com observador al Congrés de la UGT.

Eusebi Carbó retorna a València, forma part del grup d’afinitat anarquista “Los Iguales” i escriu a Tierra y Libertad, Cultura y Acción i La Voz del Campesino. El 1918 representa l’Organització Confederal a la Conferència Internacional del Treball a Ginebra i assisteix com delegat a la Federació d’Agricultors Nacionals a València. Aquell mateix any participa en el Congrés Anarquista de Barcelona en representació dels grups de Llevant.

El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera a València i assisteix en representació de la CRT de Llevant al II Congrés de la CNT al Teatre de la Comedia de Madrid. Durant els dies del Congrés escriu la seva opinió al periòdic Nueva España.

Carbó va ser un dels signants del manifest sobre la finalitat de la CNT, el comunisme llibertari, i alhora defensà la integració de l’Organització en la Internacional Comunista, essent nomenat delegat amb Àngel Pestaña i Salvador Quemades per anar Moscou, però finalment l’únic que va poder arribar-hi fou el lleonès Pestaña. Eusebi Carbó, posteriorment, va denunciar la dictadura del proletariat i va defensar la tendència anarquista per a la CNT.

El 1922 dirigeix Cultura y Acción a Saragossa. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Perpinyà on va treballar de taxista. En aquesta època manté una gran amistat amb Peiró, coneix Malatesta i es retroba amb els anarquistes italians Borghi i Fabbri i l’alemany Rudolf Rocker.

L’any 1930 va ser un dels signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana i va fer de redactor de Guerra Social. El 1931 entra a la redacció de Solidaridad Obrera que dirigia Joan Peiró. El 1931 assisteix al Tercer Congrés de la CNT, celebrat a Madrid, on és elegit per assistir al Congrés de l’AIT. Novament a València torna a dirigir la Solidaridad Obrera d’aquesta ciutat.

El 1933 Carbó és elegit per formar part del Secretariat de l’AIT amb l’anarquista nord-americà Alexander Shapiro. Des de posicions anarcosindicalistes s’oposa a la supremacia de la FAI dins de la CNT. El 1934 es va entrevistar amb Lluís Companys en nom de la CNT i fou un dels encarregats d’organitzar la rebuda dels infants dels vaguistes de Saragossa. Aquell mateix anys retorna a la redacció de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe Alaiz.

Durant el temps de guerra i de revolució va ocupar diversos càrrecs polítics en representació de la CNT com ara vocal del Consell d’Economia i delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des del Comissariat, que dirigia Jaume Miravitlles, fou enviat a Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a contactar amb els immigrants italians d’ideologia anarquista amb la fi de recaptar fons econòmics per ajudar a sostenir els refugiats de la República a Catalunya.. A Nova York es reunirà amb els immigrants anarquistes del Circolo Volontà, Cultura Proletaria i L’Adunatta dei Refractari. Al seu retorn d’Amèrica tindrà un càrrec al Ministeri d’Instrucció de la República, aleshores en mans de la CNT, i col·labora en el periòdic confederal Catalunya.

Eusebi Carbó és un dels animadors, amb els seus companys italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez), de la Colònia Infantil L’Adunata dei Refractari inaugurada el 7 de novembre de 1938 a Pins del Vallès (Sant Cugat) amb l’ajuda econòmica dels anarquistes italians residents als Estats Units.

Llegir més »

Presentació a Tarragona el 17 d’abril dels llibres ‘El curt estiu de l’anarquia’ i ‘Durruti en el laberinto’ al voltant de la figura de Durruti

Divendres 17 d’abril, a les 18,30 h, tindrà lloc la presentació dels llibres ‘El curt estiu de l’anarquia’ de Hans Magnus Enzensberger i ‘Durruti en el laberinto’ de Miquel Amorós. Informació sobre els llibres a http://www.viruseditorial.net/

La presentació es farà al local de la CGT de Tarragona, plaça Imperial Tàrraco, 1, Edif. 2, 3r planta. Hi participarà Miquel Amorós, http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Amor%C3%B3s

Després, a les 21,30, hi haurà una Tertúlia-sopar vegetarià al local de l’Ateneu Llibertari Alomà, C/ Misser Sitges 9, Part Alta (Tarragona)
http://ateneutgn.ourproject.org/

Cartell en document adjunt.

Llegir més »

Conferència “Ideologia i Folklore. Cels Gomis i Mestre en el centenari de la seva mort”, autor de, entre altres, “De l’anarquisme al folklore”, el divendres 10 d’abril a Lleida

Us fem arribar informació sobre els propers Diàlegs Culturals, que tindran lloc el dvendres dia 10 d’abril de 2015, a les 19.30h, al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, C/St. Martí s/n (baixos de l’església de St. Martí).

En aquest cas, serà la conferència “Ideologia i Folklore. Cels Gomis i Mestre en el centenari de la seva mort” a càrrec d’Emili Samper Prunera, Doctor en Filologia Catalana i tècnic de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, queens parlarà i endinsarà en la vida i obra d’aquest reusenc, enginyer, folklorista, federalista i anarquista. Un personatge complex, de vegades oblidat quan parlem dels grans folkloristes de casa nostra, i darrerament estudiat i reivindicat, encara més i si cal, en l’any del centenari de la seva mort.

Llegir més »

Tres lluitadores llibertàries: Ha coincidit el 2014 la desaparició de Conxa Pérez, Antònia Fontanillas i Concha Liaño

El 2014 ens van deixar tres dones llibertàries nonagenàries que van viure in situ la revolució de 1936 i la força de l’anarquisme a la península Ibèrica del primer terç del segle XX. Pérez, Fontanillas i Liaño representen la conjunció entre la lluita popular i la reflexió cultural. Les tres no en van tenir prou amb el fervor revolucionari i les dures condicions de les seves vides, i van condicionar la resistència a una sòlida formació intel·lectual i moral.

Llegir més »

Nacions Unides: “L’Estat Espanyol ha d’extradir o jutjar els responsables de violacions greus de #DDHH” – Experts de l’ONU

GINEBRA (27 de març de 2015) – Un grup d’experts en drets humans de les Nacions Unides han alertat avui que l’Estat espanyol està obligat a extradir als responsables de violacions greus dels drets humans, mentre no es prenguin mesures per garantir l’accés a la justícia i el dret a la veritat de les víctimes davant les instàncies legals espanyoles.

Llegir més »

Homenatge a Quico Sabaté i Jornada Antirepressiva el 27 i 28 de març a València

Homenatge a Quico Sabaté i Jornada Antirepressiva el 27 i 28 de març a València

Projecció i presentació del documental «El Maquis a Catalunya» a càrrec del seu director Ricard Vargas, el divendres. I dissabte, Taller Antirepressiu, Dinar, projecció de «Ciutat Morta» i Taula redona amb represaliades.

Actes organitzats per la Secretaria de Formació de CGT País Valencià i Múrcia que tindran lloc en la Biblioteca Llibertària Ferrer i Guàrdia (Avgda. del Cid, 154 – 3ª planta, València) el primer, i en diferents espais del local del sindicat la jornada del 28.

Llegir més »

Presentació el 20 març a Tarragona del llibre ‘CNT. La força obrera de Catalunya’

El divendres 20 de març a les 18.30h, l’escriptor i historiador Ferran Aisa presentarà al local de CGT Tarragona (Pl. Imperial Tarraco 1, edifici 2, 3a planta) el seu llibre “CNT. La força obrera de Catalunya”.

Més informació:

TWITTER CGT TARRAGONA

PÀGINA FACEBOOK CGT TARRAGONA

CNT. LA FORÇA OBRERA DE CATALUNYA
Ferran Aisa
Editorial Base
Barcelona, 2013
336 pàgines
20 euros

PRESENTACIÓ

“Esta ciudad (Barcelona) la hemos hecho los trabajadores, la burguesía nos la ha arrebatado, pero un día la conquistaremos y será nuestra”.

Llegir més »

L’Ateneisme a Catalunya

La tarda del 26 de gener de 1939 dia de l’ocupació de Barcelona per las tropas franquistes, un escamot de falangistes va envair el local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del carrer Carme 30, i llançant pel balcó, llibres, mobles i estris va fer una gran foguera en el més pur estil dels nazis. L’atac a l’Ateneu Enciclopèdic Popular era un cop mortal contra les aspiracions emancipadores de la classe treballadora a través de la cultura.

Els ateneus populars tenien un llarg recorregut a Catalunya… La tradició ateneística a Catalunya es remunta a mitjans del segle XIX, en plena efervescència del romanticisme liberal i de la renaixença literària. Els ateneus neixen amb la idea d’apropar la cultura al poble a través de conferències, cursets i altres activitats d’esplai que ajuden a promoure l’associacionisme i a millorar el nivell cultural dels seus associats. Per una banda hi ha els ateneus (o casinos) científics literaris de caire burgés liberal com ara el Centre de Lectura de Reus (1859), l’Ateneu Català i el Casino Mercantil de Barcelona, aquest dos darrers fusionats donaran pas a l’Ateneu Barcelonès.

També per aquesta època apareixen altres centres culturals amb la dèria de l’educació com a bandera de la seva ideologia per ajudar a formar a les classes populars. En el nostre país els precedents d’aquest tipus de centre cultural benèfic són els ateneus de la classe obrera dels anys seixanta i setanta del segle XIX que partint del federalisme o del progressisme liberal aniran a raure al bakunisme internacionalista com ara l’Ateneu Català de la Classe Obrera o l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. A la dècada dels vuitanta es multipliquen aquest tipus de centres amb el nom d’ateneus obrers com ara l’Ateneu Obrer Barcelonès, l’Ateneu Obrer de Sant Martí de Provençals, l’Ateneu Obrer de Badalona, l’Ateneu Tarragoní de la Classe Obrera, l’Ateneu Obrer de Mataró, etc. La majoria d’aquests ateneus disposen de biblioteca, hemeroteca, sala de conferències i escola d’adults.

Llegir més »

Manifest Internacional contra la impunitat dels crims del Franquisme

MANIFEST INTERNACIONAL CONTRA LA IMPUNITAT DELS CRIMS DEL FRANQUISME

Els sotasignats: (persones individuals i / o associacions, etc,)
Identificats amb el principi de justícia universal que atribueix a tots els tribunals nacionals de qualsevol país del món la competència per perseguir i jutjar als qui hagin comès crims contra la humanitat, independentment del lloc de la seva comissió i de la nacionalitat dels seus autors o víctimes, sent deure de tot Estat el implementar les mesures necessàries per a la investigació i enjudiciament d’aquests crims.

Llegir més »

Dolors Marín, historiadora: “Des de l’anarquisme es planteja una visió alternativa però integral del canvi social”

Nascuda a l’Hospitalet del Llobregat, va estudiar Sociologia i Història Contemporània i s’especialitzà en historia dels moviments socials urbans del segle XX a Catalunya i a Espanya. És professora d’ensenyament secundari i va treballar molts anys com a documentalista i comissaria d’exposicions i documentals.

– Comenta’ns les teves investigacions sobre l’anarquisme?

Llegir més »

Antònia Fontanillas Borràs: Un fil roig i negre més de la història de la CNT

Parlar de l’Antònia Fontanillas, és un recorregut per l’anarquisme i l’anarcosindicalisme militant. Deixeu-me que en destaqui la seva tasca comunicativa, que sovint no es valora suficient la seva importància, apassionada de la literatura social i llibertària, ella que va començar com administrativa al diari Solidaridad Obrera i en va acabar composant a la clandestinitat del franquisme uns 14 números, al llarg de la seva vida va escriure sota diversos pseudònims (Tona, AF Borràs) a diverses publicacions: Action Libertaire, Anthopos, Butlletí Amicale, Butlletí Roine-Alps, CIRA, Le Combat Syndicaliste, Confrontacions, Espoir, Dones Llibertàries, El Noi, Nova Senda, Rojo y Negro, Ruta, Solc, Volontà, CNT, Solidaridad Obrera, etc, i afegiria, que ens va quedar pendent una entrevista programada de la mà del Txema Bofill, ja no hi vam ser a temps a fer-la a la nostra històrica capçalera, el Catalunya,òrgan d´expressió de la CGT Catalunya.

Cal recordar obres de l’Antònia, com Testimoni sobre Germinal Gràcia (1992, inèdit), Des d’un i altre costat dels Pirineus (1993, inèdit), Francisca Saperas (1995, inèdit), De l’après i viscut (1996, inèdit en castellà, però editat en italià per Volontà), Dones Lliures. Lluitadores llibertàries (1998, amb altres); la introducció del llibre de Víctor García Contribucions a una biografia de Raúl Carballeira (1961), el seu testimoni en el llibre Clandestinité libertaire en Espagne: la presse (1994) i va intervenir en la preparació d’una antologia sobre Luce Fabbri (La llibertat entre la història i la utopia, 1998) o Lola Iturbe: vida i ideal d’una lluitadora anarquista (2006, amb Sonya Torres).

Llegir més »

Un opuscle sobre la vida i pensament d’Errico Malatesta

Vida y pensamiento de Errico Malatesta

Gianni Sarno

Edicions Tinta Invisible, 2014, 24 pàg.

Errico Malastesta és una de les grans figures en la història del pensament anarquista. Nascut el 1853 en el si d’una família italiana de classe burgesa, queda de molt jovenet seduït per aquesta ideologia. Participa en els congressos anarquistes del moment, promou gires propagandistes, s’implica en insurreccions a mig món (Egipte, Síria, França, Bèlgica, Suïssa, Anglaterra, etc.) i viatges a l’altre mig (Argentina, Cuba, Estats Units, etc.); impulsa publicacions periòdiques, en les quals ell també hi escriu centenars d’articles. Passa deu anys a la presó i uns trenta a l’exili. El feixisme el perseguirà fins a la seva mort, que es produeix el 1932.

L’historiador Gianni Sarno, nascut a Itàlia però afincat al nostre país des de fa uns anys, explica els moments clau en la vida de l’activista italià que, com es veu, va tenir una participació important en l’organització de l’anarquisme a nivell internacional. En la segona part ofereix una síntesi del seu pensament, en aspectes com l’antidogmatisme, l’insurreccionalisme, el gradualisme en la consecució dels objectius i l’estructura d’una organització.

Ens trobem davant d’un opuscle senzill divulgador de la vida i l’obra d’aquest anarquista, ben escrit, en un llenguatge planer i força assequible. L’ha confeccionat la cooperativa Edicions Tinta Invisible.

Llegir més »

Badalona vol recordar Julio del Alamo. Acte d’homenatge el 21 de Febrer

BADALONA VOL RECORDAR JULIO DEL ALAMO

El dia 14 de gener moria nostre amic i company juliol del Álamo Díaz, gran lluitador i sindicalista, militant de CNT, i posteriorment, de CGT.

Els que vam conèixer a Julio durant força temps, l’escoltem alguna vegada parlar de quan al juliol de 1936 el seu pare va agafar un fusell i va sortir al carrer per aportar el seu granet de sorra a la lluita contra la injustícia. Moltes vegades va esmentar aquest episodi, sobretot quan el debat tenia a veure amb el que Julio va alguna vegada “la capacitat per indignar-fins a les últimes conseqüències”, aquesta capacitat que, segons ell, tenien les persones de generacions passades, però no tant , per desgràcia, els de generacions actuals.

Llegir més »

Anarquistes a la Nova Catalunya

Enric Larreula (Barcelona, 1941), llicenciat en filologia catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or i Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada.

El seu llibre Terres verges, escrit als anys 90 i reeditat el 2013 per Edicions 62, és l’aventura d’una família catalana i llibertària que fugint de la dictadura de Primo de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la pròpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric Larreula, com aquells catalans del segle XIX que s’embarcaren cap als Estats Units decidits a col·laborar en la construcció del comunisme cabetià a la ciutat utòpica d’Icària, s’endinsa a recrear el somni d’uns catalans que anhelen un món de fraternitat, justícia i llibertat.

A les primeres pàgines del llibre veiem com un jove estudiant de ciències de la comunicació remena caixes plenes de papers a la casa dels pares fins a trobar cinc llibretes antigues lligades amb un cordill on s’amaga la cal·ligrafia del seu avi.

Escrites a mà, contenen un diari personal, que s’inicia el 20 de setembre de 1923 i s’acaba el 19 de juliol de 1936, dues dates prou significatives de la història contemporània de Catalunya. La primera té a veure amb el cop d’Estat de Primo de Rivera i la segona, amb l’aixecament militar contra la República.

El personatge que enceta el diari és un infant que escriu com un infant que seguint els seus pares es prepara per marxar al Brasil i quan definitivament es tanca el diari ens trobem amb un home fet que retorna a Barcelona després d’haver intentat amb els seus pares, familiars i altres companys de viatge ideològic crear una Nova Catalunya a la selva del Brasil, lluny de l’opressió de l’estat dictatorial espanyol, seguint l’ètica i els ideals anarquistes i internacionalistes.

El jove idealista aixecarà acta de tot el procés de constitució del poblat utòpic: “El pare sempre deia que si en aquest racó de selva on anirem a viure està tot per fer, doncs fem-ho des d’un començament. Que l’única llei i ordre que hi hagi en la nostra comunitat sigui la llei de la justícia, de l’amor i de la llibertat. I amb aquesta il·lusió treballem tots.”

No és un fet nou voler crear una colònia utòpica al Brasil, com recorda el mateix protagonista del llibre. El 1890 un grup d’italians van posar en marxa la colònia socialista experimental Colònia Cecília, però les dificultats que van trobar, tant amb l’Estat del Brasil, que els carregava d’impostos, com de l’Església, que sentenciava la llibertat dels anarquistes, van posar fi al projecte que volien continuar els llibertaris catalans.

Aquest esperit apareix pel llibre en forma de naturisme, vegetarianisme, esperantisme, pacifisme i la moral de suport mutu, de solidaritat i de llibertat a favor de totes les persones i sobretot dels més explotats i abandonats, com els indis.

El record de Barcelona és present des de les lluites obreres de la CNT, del món cultural que irradiaven els ateneus populars i de la defensa de la llengua catalana. Finalment els habitants de la Nova Catalunya com els utòpics italians de la Cecília hauran de cedir davant les topades amb els grans terratinents, els homes sense escrúpols i la realitat d’un món cada vegada més advers.

La restauració de la llibertat a Catalunya farà que la Nova Catalunya plegui per retornar els supervivents a la terra estimada. Les terres verges queden enrere… Cal construir la utopia a la Catalunya lliure…

Llegir més »

Homes del bosc: Una història dels maquis

Homes del bosc: Una història dels maquis

Francisco Collado Cerveró

Autoedició, 2014, 160 pàg.

Un text que, amb un llenguatge assequible i entenedor, barreja el relat juvenil, la divulgació històrica i el gènere epistolar. Els més menuts d’una família descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una duríssima repressió per part de la dictadura i com front a això, milers de persones resistiren i la combateren durant anys. Aquest llibre intenta que la història quasi sempre amagada i la memòria d’aquestes persones que lluitaren fins el seu últim alè cercant la llibertat arribi als més joves.

L’autor, vinculat a diferents col·lectius i moviments socials de València, va estudiar Història però treballa com a bibliotecari. Ha publicat un llibre sobre la història del Moviment Okupa a la ciutat de València i un altre sobre el poble sahrauí.

Llegir més »