Historia Inmediata, Los Anarquistas, documental de 1984 presentat per Eduardo de Guzman. Documental de TVE sobre els anarquistes, el seu arrelament a Espanya, auge, caiguda, el fi de la guerra, l’ exilio, el franquisme, amb intervencions de Federica Montseny, Cipriano Damiano, Ramon Alvarez, Juanel, Luis Andres Edo, Eliseo (…)
los anarquistas from CGT-VALENCIA on Vimeo.
Xerrada-debat:
La Comuna de París (1871), Kronstadt (1921) i les rebel·lions actuals
Amb: Octavio Alberola, històric militant llibertari autor de diversos llibres i
Pepe Gutierrez, membre de la Fundació Andreu Nin i militant de Revolta Global-esquerra anticapitalista.
El dijous 17 de març, a les 19:15 h, la Secretaria de Formació de la FL de CGT Barcelona organitza un acte de presentació del llibre de Ferran Aisa “Poetes en temps de Revolta”, que tindrà lloc al local de Via Laietana 18, 9è, de Barcelona.
Documental sobre Felipe Sandoval , controvertit home d´acció , fugitiu i botxi d aristócrates. “Doctor Muñiz, el enemigo público número uno”, le presentaba la prensa de la república”
Videoclip de l’himne de Mujeres Libres – Dones Lliures.
A càrrec de les companyes i companys de la Fanfarre Libertaria de Pamplona-Iruña, dins del projecte “Indomables”.
Joni D. és autor del llibre “Què pagui Pujol!. Una crònica punk de la Barcelona dels 80” (La Ciutat Invisible, 2010), una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retractar el moviment punk de principis dels 80 del segle XX, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa.
L’ATENEU LLIBERTARI ALOMÀ HOMENATJA UN TREBALLADOR ASSASSINAT A TARRAGONA EL 1976
Amb motiu del 35è aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodríguez Knafo, l’Ateneu Llibertari Alomà ha organitzat un seguit d’actes per commemorar la figura d’aquest treballador assassinat l’any 1976 a Tarragona.
Segons la versió oficial, el 5 de març de 1976 Rodríguez estava participant en una manifestació organitzada pels treballadors de les empreses de muntatge a la refineria ENTASA (l’actual REPSOL) quan va morir a causa de l’impacte d’una pilota de goma. No obstant, familiars i companys defensen que l’obrer va ser assassinat per un tret de la Policia Nacional i va ser llançat al carrer pel balcó d’un pis del carrer Unió
* El divendres 4 de març a les 19h l’Ateneu Llibertari Alomà oferirà la xerrada “Quan els obrersmorien pel carrer”, que correrà a càrrec d’un familiar de Juan Gabriel Rodrigo Knafo i tindrà lloc al local de l’Ateneu.
Andreu Jerez (Contrast) – Directa 208
“No em vaig convertir en escriptor per netejar les botes dels poderosos”. Així descriu Heleno Saña la seua feina. Este escriptor nascut a Barcelona l’any 1930 procedeix d’una família de tradició anarquista. Heleno va viure la repressió com un element quotidià durant la seua joventut. Ara, fa 50 anys que viu a Alemanya per qüestions polítiques i personals. Allà, ha publicat prop de 30 llibres
en alemany i nombrosos articles a la premsa. Encara que ara, com ell reconeix, el tenen “apartat” perquè ha sigut “massa crític” amb un país que no ha sabut analitzar críticament la seua història recent. Ara, este autoexiliat publica el seu llibre en castellà: ‘La revolución libertaria’.
Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees
Dolors Marín i Salvador Palomar
Carrutxa, 2010
L’associació Carrutxa de Reus ha reeditat aquest llibre, la primera edició del qual, realitzada el 2007 per l’Arxiu Històric Municipal de Reus, es troba totalment esgotada. Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra, però el seu pare i la seva mare no tenien una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles.
Com a continuació de l’exposició dels 100 anys de l’anarcosindicalisme, es porta a Barcelona l’exposició dels 25 anys de la CGT.
L’Exposició sobre els 25 anys d’existència de la CGT s’inaugurarà el dijous 3 de març a les 19:30 hores, acte al que esteu tots i totes convidades, al Pati Llimona (Regomir 3, Barcelona).
PRESENTACIÓ LLIBRE:
Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939)
El Grupo DAS:
sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón
Presentació del llibre, el divendres 25 de febrer de 2011, a les 19 hores, amb els autors: Dieter Nelles, Harald Piotrowski i Carlos García
CCCB – aula 2, Montalegre 5 (Barcelona)
Organitzen:
Ateneu Enciclopèdic Popular i Editorial Sintra
US ESPEREM
Cartell en pdf |http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/IMG/pdf/presentacio_llibre_DAS_WEB.pdf
www.ateneuenciclopedicpopular.org|www.ateneuenciclopedicpopular.org
Conferencia sobre la setmana tràgica i Francesc Ferrer i Guàrdia realitzada a la Federació Local de Barcelona de la Confederació General del Treball 2009.
Conferenciants:
Dolors Marín
Bernat Muniesa
Ferran Aisa
Presenta i modera:
Laura Gómez
Secretària d’Organització FL Barcelona CGT
La setmana tràgica i Ferrer i Guàrdia from cgt barcelona on Vimeo.
Conferencia sobre Francesc Ferrer i Guàrdia, l’Escola Moderna i la pedagogia llibertària realitzada a la Federació Local de Barcelona de la Confederació General del Treball 2009.
Conferenciant:
Pere Solà
Presenta i modera:
Rafael Iniesta
Secretari de Comunicació FL Barcelona CGT
Ferrer i Guàrdia i la pedagogia llibertària from cgt barcelona on Vimeo.
Historiador. Anarquista. Exiliat. Home.. .
Una pel.lícula par aprende de la memoria.
EL VIOLENTO OFICIO DE LA HISTORIA. Largometraje. Versión Íntegra. from Utopi on Vimeo.
25 anys d’una victòria dels treballadors
Dissabte 12 de març de 2011
A mitjans dels anys 70, la crisi econòmica de la època manté a l’atur i la precarietat a molts joves.
La patronal de les empreses de missatgeria, com sempre a l’aguait de les oportunitats, veu en aquest col·lectiu de joves necessitats, mà d’obra barata i els ensarrona en un entramat pseudolegal, per “regular” la relació laboral.
Aquest article de Miguel Garau Rolandi, que teniu en document adjunt, partirà d’un dels aspectes menys estudiats del líder anarcosindicalista Joan Peiró Belis: la seva defensa del paper revolucionari de les cooperatives i la seva relació amb l’obra cultural que va engegar. El que el porta a tractar el desenvolupament empresarial de la cooperativa Cristalleries de Mataró, de la qual va ser director, així com del Centre d’Estudis Socials de Mataró i de l’Escola Racionalista fundada per aquesta cooperativa. Així doncs ens allunyarem de la seva personalitat sindical per a centrar-nos en la seva militància a nivell local durant la II República.
Attached documents
Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939
Ferran Aisa
Lleonard Muntaner Editor. Palma, 2010
“Poetes en temps de revolta” de l’historiador i poeta Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948), és un passeig per la Barcelona revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra contra el feixisme. És una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment que són superades a base de fe en l’ésser humà, i ho fa a través de la cultura i de la poesia. És el compromís solidari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el poble que està defensant la llibertat al front o a la rereguarda.
Dins la XIV Marxa-Homenatge als Maquis
9 i 10 d’abril de 2011
Vilanova de Meià (La Noguera)
Casa Colònies de Cal Petit www.calpetit.net
– Dissabte 9 d’abril
De 8 h a 8:30 h: rebuda dels participants.
Com s’ha fet l’entrevista
Aquesta entrevista a l’Hortènsia Inés consta de tres parts diferenciades. Una, en què li preguntem sobre els seus orígens, que malauradament hem de retallar, malgrat que la seva família es mereix tot un llibre. La part central, a la qual hem dedicat més espai, tracta de la revolta del passat octubre a França. En aquesta part hi ha participat també el company Antonio Horta. I, finalment, una tercera part, que anirà separada com article a banda per raons d’espai, sobre l’educació la Catalunya Nord, que podeu llegir a la pàgina 30 d’aquest Catalunya. Aquesta està feta, bàsicament, amb preguntes enviadesper Xavier Díez.
El Museu d’Història de Catalunya és l’escenari des del 15 de gener i fins al 15 de febrer de la mostra ’100 anys d’anarcosindicalisme ’, organitzada de manera conjunta pel sindicat CGT i la Fundació Salvador Seguí.
L’exposició, que va ser inaugurada oficialment el 18 de gener, repassa la història del moviment sindical anarquista i destaca, per a commemorar el seu centenari, cent noms de destacats militants anarquistes.
L’exposició situa cronològicament al visitant des dels principis filosòfics que van donar origen a la CNT fins al present, ja amb les sigles de la Confederació General del Treball, a través de quatre etapes diferenciades per colors: el verd de 1910-1931, el violeta de 1931-1939, el marró de 1939-1975 i el vermell de 1975-2010. El verd identifica els anys de puixança de l’anarquisme, des del naixement de la CNT el 1910 fins a la proclamació de la II República en 1931. El període violeta repassa la dècada dels anys 30, amb especial atenció a la tensió política i la Guerra Civil. El marró és per a la llarga nit franquista, i el vermell repassa els 35 últims anys, des de la mort de Franco fins a l’actualitat. En cada etapa s’acompanya una cronologia i una llista de 25 noms de destacats militants, que sumen els 100 noms més destacats d’aquest centenari.
Premsa de l’època, cartells, llibres i altres documents històrics relacionats amb la ideologia i la pràctica del moviment anarquista, són la base de la mostra, que també anirà acompanyada d’un cicle de xerrades sobre l’anarcosindicalisme. La primera, a càrrec de la professora de la UB Teresa Abelló, tindrà lloc aquest dijous dia 20 a les 19h i porta per títol ’La creació d’una organització anarcosindicalista en temps de crisi’. El mateix dia, a la mateixa hora, però una setmana més tard, Pere Joan, de la universitat alemanya de Konstanz, impartirà la conferència titulada ’L’aportació llibertària en la literatura dels últims 100 anys’. El 3 de febrer serà Juan Ibarz, de la UB, qui parli de ’Les realitats d’una societat anarcosindicalista: les col·lectivitats’ i ja el 10 de febrer seran els membres de la CGT qui parlin de ’Futur i anarcosindicalisme’.
L’acte de inuguració va comptar amb la presència del secretari general del sindicat, Jacinto Ceacero, de la presidenta de la Fundació Salvador Seguí, María Ángeles Rodríguez, del secretari d’organització de CGT Catalunya Quim Garreta i amb els comissaris de l’exposició són Rafael Maestro i Cristina Escrivá. També van estar presents el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director del Museu, Agustí Alcoberro.
Més informacions sobre l’exposició:
– Vídeo Exposició 100 anys d’Anarcosindicalisme (Barcelona 16 gener-16 febrer)
www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article33000
– 100 anys d’anarcosindicalisme al Museu d’Història (La Malla)
www.lamalla.cat/cultura/article?id=435006
– Vídeo 100 anys d’anarcosindicalisme (La Vanguardia)
www.lavanguardia.es/cultura/20110118/54103126182/100-anos-de-anarcosindicalismo.html
– Vídeo Un segle d’anarcosindicalisme al Museu d’Història de Catalunya (BTV)
www.btvnoticies.cat/2011/01/19/100-anys-danarcosindicalisme-en-una-exposicio-al-museu-dhistoria/
– Una exposición repasa un siglo de anarcosindicalismo en España (El País)
– Galeria fotogràfica:
www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article33001
– Crònica i galeria fotogràfica web CGT
www.cgt.org.es/spip.php?article2022
– Complet dossier de premsa de l’exposició
www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/b000b3ff-10a0-4bd6-b247-745335c74ce7.pdf
Gent corrent: Ricard de Vargas
Dimecres, 12 de gener del 2011 – GEMMA TRAMULLAS – El Periódico de Catalunya
Als seus 61 anys, gairebé cec i xacrós però igual de combatiu, l’home conegut com el Gafas i el Llengües en els grups armats dels70 fa balanç d’una vida de lluita.
El Dissabte 15 de Gener a les 12:00 del migdia, familiars i amics d’en Paco Conesa, Martin Ruiz, Antonio Miracle i Rogelo Madrigal, companys del maqui Quico Sabaté, organitzen al cementiri de Girona una ofrena floral en reconeixement dels companys represaliats pel franquisme el Gener de 1960.
Amb aquest acte, que es farà anualment, es vol desterrar l’oblit al que també varen ser condemnats després dels tràgics successos del dia 4 de Gener de 1960, ocorreguts al MasClarà, de Palol de Revardit.
ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable internacionalment
Com avançàvem ahir, avui ETA decretat un alto el foc permanent, general i verificable, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i el final de la confrontació armada.
ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable
ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i el final de la confrontació armada.
GARA
DONOSTIA-. ETA ha donat a conèixer, mitjançant un nou comunicat, la seva decisió de decretar un alto el foc “permanent” i de caràcter “general”, verificable internacionalment, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i amb el final de “la confrontació armada “.
Per fomentar el debat i veure la diversitat d’opinions existent, publiquem tres articles d’opinió sobre la pel·lícula, extrets del diari Avui, del setmanari Directa i de la revista llibertària El Pèsol Negre:
La solitud del darrer maqui
Lluís Galter estrena ‘Caracremada’, un film presentat a Venècia i Sant Sebastià, i seleccionat per nou festivals més
10/12/10 – AVUI – Bernat Salvà
“Fer aquesta pel·lícula ha estat com tirar a terra una torre d’alta tensió”. El cineasta Lluís Galter (Figueres, 1983) compara així el procés de producció del seu primer llargmetratge, Caracremada, que arriba avui als cinemes després d’un espectacular periple per diversos festivals, tenint en compte que és una opera prima de baix pressupost: va passar per la Mostra de Venècia, Sant Sebastià i quatre certàmens més (l’Inquiet de València el va distingir com a millor llargmetratge de ficció), i en té cinc en agenda (a Munic, Göteborg, Praga i Corea del Sud).
100 años de Anarcosindicalismo. La Idea, ayer y hoy
Llibret en castellà coordinat per Rojo y Negro i la Fundació Salvador Seguí, que recopila els articles i il·lustracions que han anat publicant-se en “La pàgina del centenari” en el periòdic confederal Rojo y Negro durant 2010.
Presentació per Mª Angels Rodríguez
La paraula, les paraules que han anat configurant durant aquests últims cent anys l’ideari d’aquesta organització, omplirien segurament quilòmetres i quilòmetres de raimes de paper. El somni de molts de nosaltres seria complet si tinguéssim un lloc on es trobessin totes elles, per a no deixar-se res ni a ningú i mostrar la riquesa d’aquests pressupostos destinats a mantenir i millorar el que es coneix com la Idea.
La Idea com alguna cosa no exclusiva, la Idea com concepte que tenia i té al seu voltant infinitat d’altres idees que s’han plasmat d’una o altra forma i han anat de vegades resolent, unes altres agitant i sempre intentat aconseguir un món millor per a tots els humans.
La tasca de triar uns textos que donessin una visió general o aglutinessin aquestes intencions era de per si mateix una proposta fallida. Les limitacions de temps i espai ho impedien. No obstant això, el desig de deixar constància que durant aquest període la nostra construcció ideològica i l’acoblament de la mateixa com organització al voltant de l’anarcosindicalisme era fruit de moltes i diverses opinions va ajudar a presentar una selecció tan escarida com el nombre de mesos d’aquest any, comprimint-la, a més, en l’espai d’una pagina del periòdic.
Segurament podrien haver-se fet moltes altres combinacions o seleccions de textos tant dels ja publicats com de les opinions o propostes actuals. Vagi per davant la nostra petició d’indulgència per la selecció dels primers i el nostre agraïment per la col·laboració de les persones implicades en els segons.
Si que direm, no en la nostra defensa però serveixi com aclariment, que existia la pretensió que els textos triats suscitessin curiositat, debat o les ganes de tornar a rellegir part dels mateixos o d’uns altres, des dels acords presos pels que van fundar aquesta organització per a dotar-se d’una eina que els ajudés a portar a terme el seu ideari, com era la proposta amb que vam iniciar al gener del 2010 aquesta selecció, passant pel dictamen del congrés de 1919, declaració d’una organització més consolidada que va més enllà de la defensa del lloc de treball i dóna consistència als seus pressupostos d’organització de la societat.
Però com no només estem nosaltres en aquesta construcció d’un món diferent i no passem per la història com uns il·luminats, no està de més recordar que hem donat resposta a qui si que es consideraven com els únics detentadors de la veritat i han pretès devaluar el nostre ideari acusant-lo de falta de respostes o de contingut. Resposta que sempre ha donat aquesta organització en tots els fronts, que ha estat no només trencadora per la seva presència sinó avançada per la defensa de les seves idees. Res li ha estat aliè al concepte de llibertat per a tota la humanitat. No hi ha distincions de gènere, ni d’edat.
Tampoc ha faltat l’instint de resposta utilitzant la paraula per a convocar a l’acció immediata, per a repel·lir i respondre a l’atac dels que han pretès per mitjans violents emmudir-la i fer-la desaparèixer. Quan ha estat necessari s’ha cridat a empunyar les armes. I quan s’ha vist obligada a exiliar-se per a no morir, a més dels treballs propis per a mantenir-se, ha hagut de plantar cara a els seves pròpies divergències, de vegades arribant a enfrontar-se d’una forma inadequada d’acord a les seves pròpies normes de funcionament, però som humans i la finalitat d’aquestes controvèrsies creiem que sempre ha tingut com horitzó resoldre els conflictes d’una forma llibertària.
Tornar a ser una organització en el nostre territori, explicar i explicar-nos què s’havia fet d’aquella organització declarada il·legal, empresonada, perseguida, afusellada però mai anul·lada. Enfrontar-se als canvis d’una societat que enfilava l’última part del segle XX deixant enrere la dictadura feixista per a emergir en una democràcia de nou encuny. Preguntant-se quin era la seva herència més enllà de les sigles, dels somnis, de les esperances, reflectint-se entre les imatges reals o irreals que d’ella es tenia.
Donar resposta, valorar el fet, visionar el que havia per fer, recollir o crear, reconèixer als amics i alsque no ho eren. Moure’s
