Xerrada-debat sobre l’anarquisme a l’Amèrica Llatina, a càrrec de membres del consell de redacció de la revista “El Libertario”, editada a Veneçuela.
Divendres 19 de novembre, 19.30 h. al local de la CGT, Circumval·lació 77 2n, Manresa.
Campanya per l’Apostasia a Reus
En el marc de la campanya davant la visita del Papa: Jo no t’espero!
Xerrada de presentació
Dijous 4 de novembre, 20 h. a Cal Massó (c.Pròsper de Bofarull 7, Reus)
A càrrec de l’actor tarragoní Oriol Grau (apòstata i activista GLTB) i un membre de la campanya per l’Apostasia
* Apostasia: acte de renunciar a formar part de l’Església, de la religió que hom professa o hi està reconegut o reconeguda.
Gemma Garcia – Setmanari Directa 197
Remei Sipi va néixer a Rebola, un poble bubi de Guinea Equatorial. La seva infància va estar embolcallada de contes narrats pe les dones de la seva comunitat i que Sipi va rescatar de la seva memòria amb ‘Cuentos africanos’ (Edicions Carena, 2007). Des que va arribar a Catalunya, ara fa 42 anys, ha publicat diversos articles i assaigs sobre dones africanes i migrants. Actualment, presideix –a Barcelona– l’Associació de Dones E’Waiso Ipola, que en llengua bubi significa “dona: aixeca’t, lluita, dignifica’t”.
La Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa ha presentat el documental per la retirada del monument que hi ha al mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa
– S’inicia una campanya d’enviament de correus electrònics a Ferran Bel, amb qui mantindran una reunió el proper 8 de novembre.
Per a enviar un correu demanant la retirada, veure el text a enviar i saber a quines adreces s’ha d’enviar, aneu a:
http://quinacapital.blogspot.com/2010/10/envia-li-un-correu-ferran-bel-alcalde.html
– Per a més informació sobre el tema i sobre la campanya, aneu al seu web, on també podeu veure el vídeo que s’ha realitzat:
http://quinacapital.blogspot.com/
Persones d’àmbits diferents estan mostrat el seu suport a la campanya: Toni Soler (periodista), Arcadi Oliveres (economista, professor de la UAB i president de Justícia i Pau), Arturo Gaya (periodista i músic), Màrius Serra(escriptor), Neus Miró (sociòloga), Víctor Alexandre (periodista i escriptor), Xavier Garcia (periodista i escriptor), Andreu Carranza (escriptor), Clàudia Pujol (directora de la Revista Sàpiens), Joan Montesó (membre d’Unió de Pagesos), José Juan Moreso (rector de UPF), Matthew Tree (escriptor), Jesús Tibau (escriptor), Xavier Grasset (periodista), Josep M. Terricabras (filòsof), Emigdi Subirats (professor i escriptor), Vitòria Campos (represaliada), Manolo Pérez Bonfill (professor jubilat i escriptor), Susanna Abella (membre de la PDE), Xavi Sarrià (músic, Obrint Pas), Manolo Tomàs (membre de la PDE), Ramon Miravall (historiador), Ignasi Blanch (il·lustrador), Juli Loras (mestre d’escola), Cinta Arasa (politòloga) i Josep Subirats Piñana (polític i escriptor).
“Què pagui Pujol!. Una crònica punk de la Barcelona dels 80” és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d’alt contingut batallant, editat per La Ciutat Invisible i Hace Color. Es tracta d’una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d’una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.
“Fronteras invisibles” és un curt sobre les redades policials massives contra immigrants que es produeixen quotidianament en els carrers de les ciutats de l’Estat espanyol, de forma especial a Madrid, sense cap cobertura legal, ja que la llei prohibeix les redades indiscriminades i les detencions en comissaria a persones documentades que no han comèscap delicte.
Magonismo. Utopía y Revolución (1910-1913)
Rubén Trejo
Aldarull edicions. 2010
Aquest llibre, publicat en el centenari de la revolució mexicana, està dedicat a recordar i analitzar la història del moviment magonista, o més aviat, del Partit Liberal Mexicà (PLM) i el seu imprescindible paper en el començament de la Revolució de 1910.
El PLM, liderat pels germans Flores Magón, es va dedicar incansablement a organitzar vagues i insurreccions a Mèxic en l’etapa final de la dictadura de Porfirio Díaz. Quan, en 1910, el règim va arribar a una decadència generalitzada i es van complir les condicions adequades per a llançar un aixecament a escala nacional, no van dubtar els revolucionaris del PLM a llançar una insurrecció a gran escala. Durant dos anys va estar el PLM i els seus partidaris lluitant per una revolució social llibertària totalment diferent a la proposada per Madero, de caràcter liberal-burgesa, resultant aquesta opció, finalment, triomfadora.
Gairebé desconeguda a l’Estat espanyol, la història d’aquest particular moviment llibertari i socialista d’exiliats mexicans als Estats Units d’Amèrica, que van treballar braç a braç amb els seus col·legues nord-americans. Aquesta obra exhaustiva de Rubén Trejo ens rescata uns fets insurreccionals que després de derrocar un dictador van encendre en tot el país mexicà la flama de la Revolució social. Revolució, que d’haver comptat amb més suports inicials i de no haver hagut d’estar tan pendents de les reaccions del poderós govern ianqui, sens dubte hauria canviat la història, per a bé o per a mal.
Sota el lema “12 d’octubre, res que celebrar” els integrants de diferents moviments socials van marxar aquest dimarts per la ciutat de Barcelona contra l’anomenat “Dia de la Hispanitat, Dia de la Raça o Descobriment d’Amèrica.”
Al voltant de 300 manifestants van iniciar a Plaça Catalunya un recorregut pels cèntrics carrers de la ciutat amb lemes com “Alerta que camina la espada de Bolívar por América Latina”, “12 d’octubre, res que celebrar” o “No és hispanitat, ésgenocidi”.
No ens ve de nou a ningú. Però no per això deixem de sorprendre’ns cada vegada que ens esmenten. Quan els mitjans parlen d’anarquisme, treuen el garrot. No hi ha vegada que no se’ls vegi el llautó. Tant és val la seva afiliació política. Els de de l’Església perquè cal mantenir viva la sagrada croada contra els descreguts. Els de la dreta per allò de a l’enemic ni aigua. Els de centre per el seu cinisme costumista (ja se sap, tots són iguals, tots van fer de les seves, diuen amb la seva rutinària arrogància). I els d’esquerra … els d’esquerra, res de res. A Espanya no hi ha mitjans de comunicació d’esquerra: els van liquidar a trenc d’alba parents dels que ostenten el poder.
Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia s’organitza a Barcelona una ofrena floral de commemoració de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, acte que tindrà lloc dimecres 13 d’octubre, a les dotze del migdia, davant el monument a Francesc Ferrer i Guàrdia, a Montjuïc. (Final
de les escales mecàniques d’accès a l’avinguda de l’Estadi)
Des de l’organització de l’acte pretenen un acte senzill de retrobament dels amics de la Fundació i de Ferrer i Guàrdia, i demanen que les persones que vulguin assistir-hi els confirmin la seva assistència, fet que els permetrà vetllar perquè cada entitat sàpiga -per odre alfabètic- el torn de les ofrenes.
En Tonet Puig Artigas (l’Escala 1886 – Tolosa de Llenguadoc, 1960) i en Josep Vicens Juli (dit l’Avi Xaxu, l’Escala, 1870-1956) eren dos destacats sardanistes i anarquistes, com podeu llegir en el llibre “Antoni Puig “Tonet”: barber, àcrata i savi. El moviment anarquista i la guerra civil a L’Escala” (Edicions CCG, Girona, juny 2010, 509 pàgines) escrit per Rafel Bruguera Batalla, antic senador del PSC i antic alcalde de l’Escala pel mateix partit, sobre Tonet Puig Artigas i l’anarquisme a l’Escala fins l’any 1939 i l’Exili militant.
Es tracta d’un brillant estudi biogràfic, fruit de cinc anys sense interrupció de recerca per part de l’amic Rafel Bruguera, seguit d’una primera i inèdita antologia d’escrits anarquistes, llibertaris i anarcosindicalistes d’un nombre considerable d’autors escalencs entre 1919 i 1959, entre els quals el propi Tonet Puig (aquest recull va de la pàgina 303 a la 509.)
Tonet Puig, teòric anarquista i militant molt actiu, formador de les joventuts llibertàries locals, articulista i compositor de sardanes, és una persona clau per entendre la puixança de l’anarquisme a l’Escala al llarg dels anys 20 i 30 del segle passat, fins a convertir-lo en el moviment hegemònic durant en procés revolucionari de 1936 fins el moment de l’entrada de les tropes feixistes italianes a la vila el febrer de 1939. Tot resseguint la seva biografia, en Rafel Bruguera intenta fer una aproximació a l’arribada de l’anarquisme social a l’Escala i el seu desenvolupament, així com als trets més importants de la revolució social autogestionària local entre 1936 i 1939. Finalment, en dos annexes, es transcriuen més de 100 articles escrits per Puig i altres anarquistes escalencs i publicats a la premsa llibertària de l’època.
El primer cap de setmana d’octubre realitzarem un seguit d’activitats com a homenatge als lluitadors del maquis llibertari.
Divendres, 1 d’octubre
– Teatre: Representació d’”El goig de St. Pancraç” a càrrec de la companyia El Gall Roig (un maqui a punt de morir explica en primera persona tot el que ha viscut al maquis)
– Després, sopar d’entrepans
A les 20:30 h. a l’Espai Obert (c/ Violant d’Hongria, 71)
Dissabte, 2 d’octubre
– “Els oblidats de la memòria històrica”: xerrada a càrrec de Joan Busquets (exmaquis i autor d’”El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui).
Dijous 14 d’octubre, al local de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.
Xerrada-debat: La vaga de gasolineres de 1977
18 h. Projecció de vídeo
18.30 h. Xerrada a càrrec de Rodrigo Márquez i Gabriel Villanueva
A continuació piscolabis.
Salut companyes!
De nou tornem a recordar per no oblidar.
No volem oblidar a tots aquells que, moguts per un ideal llibertari, van seguir lluitant per la llibertat i la dignitat humanes.
No volem oblidar aquells que mai es van rendir i van seguir la lluita finsa la mort.
La Direcció General de Memòria Democràtica respon la carta oberta de Joan Busquets
Dijous 7 d’octubre a les 19 h a la Plaça Urquinaona: concentració de protesta contra la Generalitat de Catalunya i en defensa dels maquis.
En el cartell que adjuntem, hi teniu el cicle de xerrades a càrrec de l’exmaqui Joan Busquets “El Senzill” que es portaran a terme en diferents localitats de Catalunya (Girona, Manresa, Sallent, Barcelona, Berga, Balaguer, Tarragona i Granollers) finsla concentració del dia 7 d’octubre.
En el marc del centenari de la CNT el dijous 16 de setembre el Dr. Bernat Muniesa donarà una conferència sobre la fundació de la CNT, en els locals de la Federació Local de Barcelona de la CGT, a Via Laietana nº 18, 9ª planta, a les 18.30 h. Moderador: Rafel Iniesta.
Després de la conferència la Federació Local, que organitza l’acte, oferirà un refrigeri on es podrà continuar el debat relaxadament entre tots els assistents.
Un article de Víctor J. Sanz
Si cerques al diccionari “violació de domicili” et suggereix, després de les seves tres accepcions, l’expressió ” violació de domicili” i diu literalment: Delicte que comet qui, sense habitar en ella, entra o es manté en casa aliena contra la voluntat del seu ocupant.
El convergent Jordi Bohigas denuncia que es recordi públicament a Teresa Pons i Tomàs, la primera regidora dona de les comarques gironines, que era una anarquista de la CNT. Protesta enèrgicament que els saltencs posin el nom a un carrer del Veïnat de Salt a una anarquista saltenca. També critica que en l’acte, en el que es va presentar un llibre dedicat a Teresa Pons, hi hagi anat l’alcaldessa Pineda de Salt i hagi homenatjat a la regidora anarquista del 36.
La llei prohibeix les redadas indiscriminades i les detencions en comissaria a persones documentades que no han comès cap delicte.
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
GABINET DE PREMSA CONFEDERAL
LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL A LA MARXA A BRUSSEL·LES
La marxa pels drets socials i contra la reforma laboral, que va partir de Saragossa el passat 14 d’agost, arriba 25 d’agost a Toulousse.
El Recreixement de l’embassament, que suposarà greus impactes socials, ambientals i del patrimoni històric de la zona, inundarà gran part de l’àrea de Ruesta, poble gestionat per la Confederació General del Treball (CGT)
El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha donat un pas més per a la realització del Projecte de Recreixement de l’Embassament de Yesa a la cota de 511 metres, amb l’aprovació del seu estudi d’impacte ambiental, que suposa el vistiplau definitiu del mateix, publicat en el BOE del 14 de agost de 2010.
És una de les últimes personalitats del moviment anarquista dels anys 1940-1950 la que desapareix amb Georges Fontenis, mort en Tours el 9 d’agost del 2010, als seus 90 anys d’edat. Quedarà en la memòria del moviment obrer com un combatent infatigable, representant del comunisme llibertari, un actor en suport als independentistes algerians, un sindicalista de l’
En 1889 a Barcelona es va celebrar el segon certamen socialista llibertari, en qual a petició de l’Ateneu Obrer de Terrassa un dels temes va ser l’escrit d’una “Novela filosófica o cuadro imaginativo o descriptivo de costumbres en plena anarquía o de la sociedad del porvenir“. L’obra de Ricardo Mella, de llavors 28 anys, va ser la guanyadora del concurs. Sent editada igual que l’escrit que va quedar en segon lloc, “El siglo de oro”, de firmant anònim.
Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo
Salvador Gurucharri i Tomás Ibáñez
344 pàgines, 24 €
Editat per Virus editorial
Malgrat la dispersió de la militància llibertària després de 1939, el moviment llibertari va mantenir en l’exili el pols de les seves organitzacions, encara que amb una pesada llastri d’enfrontaments interns. La col·laboració governamental durant la guerra, va donar peu a una divisió entre «puristes» i «col·laboracionistes» sovint més nominal i biogràfica que política, però que va condicionar els debats de postguerra. No obstant això, entre els nuclis d’anarquistes fugits de la Península es va anar generant una xarxa de contactes, publicacions, ateneus, trobades internacionals etc., que la direcció cenetista a Tolosa de Llenguadoc va voler centralitzar jugant, a la llarga, un paper entorpidor i paralitzant.
Seguim els passos dels maquis
De Mas Tartàs (Palau de Cerdanya) a Pedret (Berga), caminada d’uns 74 km
24 i 25 de juliol
– Divendres 23 de juliol a les 19 h punt de trobada a l’estació de la Renfe de Puigcerdà, sopar a Puigcerdà i a les 21 h sortida amb vehicles cap a Mas Tartàs on esfarà nit.
