El col·lectiu Dones Llibertàries de CGT Catalunya neix l’any 2002. La fundació del grup tenia com objectius prioritaris ser una eina útil per les afiliades del sindicat, incidir en la negociació col.lectiva amb visió de gènere, visibilitzar la necessitat del repartiment del treball domèstic i de cura per afavorir la presència de dones a les tasques sindicals, guanyar un espai propi dins el moviment feminista de classe, el feminisme antipatriarcal i anticapitalista.

Desprès de molts anys i moltes resistències, articles, ponències als congressos i treball feminista dins i fora del sindicat, no va ser fins el Congrés de la CGT de Catalunya a Lleida el 2010 que Dones Llibertàries va assumir la Secretaria de Gènere, 8 anys més tard de la nostra fundació com col·lectiu de dones feministes.

Més de 600 dones han mort en l’última dècada a les mans de les seves parelles o exparelles. Més de 600 homes s’han convertit en assassins, alguns es van suïcidar després de matar a la que durant un temps havia estat la seva dona, uns altres estan a la presó. Informes i estudis contrastats d’aquest any, xifren el nombre de dones assassinades en el període 2000-2009 en 629, amb una mitjana de 63 per any. Aquestes són les dades oficials de víctimes per violència de gènere en el nostre país, però a elles s’haurien d’afegir les dones assassinades per altres homes que no eren parelles o exparelles seves, però que podrien catalogar-se fàcilment com crims masclistes (agressors sexuals, pares, germans, chulos, etc). La xifra oficial en el que va d’any és de 57 dones assassinades.

Les mesures previstes en la Llei Integral contra la violència de gènere no semblen ser molt eficaces. En els Pressupostos d’aquest any es dediquen 5.566,05 milions d’euros per a seguretat ciutadana i lluita antiterrorista. Tal vegada, si s’augmentés el pressupost per a la lluita contra la violència masclista, s’obtindrien millors resultats i sobretot, si es dediquessin més diners a l’educació en igualtat i a l’educació sexual. No obstant això per a 2011, el pressupost per al Ministeri d’Igualtat era de 69 milions d’euros (un 1’02% del pressupostat per a seguretat), un 10% menys que l’any passat. El doble de la retallada mitja dels altres ministeris.

I parlem en passat perquè una vegada més es confirma el que totes veiem dia a dia: no hi ha voluntat política de lluitar contra la violència de gènere, i el regal del govern a les dones per a aquest 25 de Novembre és la desaparició del Ministeri d’Igualtat, que amb la nova remodelació governamental passa a ser una secretaria dintre del Ministeri d’Assumptes Socials. I totes sabem que, per desgràcia, en aquest món capitalista nostre si no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.

Al llarg de l’any ens han bombardejat durant tots els dies amb detencions i la lluita antiterrorista, aquí i a França. I què passa amb tots els programes que hi ha pendents d’executar per a lluitar contra la violència de gènere? En Educació, en Sanitat, en Justícia, en Intervenció Social… com no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.

Que bé els ha vingut la crisi! És l’excusa perfecta per a no haver de complir les seves lleis. I cada any que passa, menys reposició d’efectius en l’Administració Pública, més càrrega de treball per als i les treballadores que queden en els serveis i que no poden assumir, per més que ho intentin, tot el pendent per fer. Per no parlar de la desaparició de serveis públics tan importants com tot el sector educatiu social, des del qual es treballava en la integració de persones, sobretot menors, en risc d’exclusió social, serveis que són realitzats per empreses privades amb ànim de lucre i que la majoria sabem com funcionen…

Amb aquesta comparança i amb la teva ajuda exigirem que es tracti a la violència de gènere com un problema d’estat de primera magnitud. No podem permetre que any rere any, segueixin assassinant a dones davant la vista impune de tota la societat i amb la indiferència d’un estat que no s’aplica per a atallar aquesta sagnia que és un problema de totes i tots.

Des de CGT també volem fer una crida a tota la societat: tots i totes som responsables, al seguir perpetuant rols i comportaments patriarcals. Per això, el més important és la deconstrucció de tot l’après: en les nostres relacions, en l’educació que rebem i donem, en les nostres comunicacions….

Una societat que eduqui solidàriament, sense sexisme, sense violència, sense autoritat imposada, llibertària, ens ajudarà a construir una societat de persones lliures, iguals, respectuoses amb les diferències i crítiques amb el món, on no existeixi dominació ni competitivitat. Una societat que eduqui sense religió, separant-la de l’escola i deixant-la en l’àmbit privat. Una societat que no permeti que els seus mitjans de comunicació siguin agressius i perjudicials per a la imatge de les dones, considerant-les objectes d’adorn en els seus anuncis, emetent programes xarons i masclistes amb totes les forces.

I sobretot, sobretot, a la CGT volem una societat que no calli, que denunciï, que qüestioni i que participi en l’eradicació d’aquesta xacra social.

Dones i Homes de la CGT, Contra la violència masclista!

Acudiu i Participeu en les manifestacions i actesdel 25 de novembre, dia contra la violència de gènere.

Hi ha una part d’afiliació del nostre sindicat que veu amb esgarrifança que es demanin dades desagregades per sexe per disposar d’estadístiques per conèixer millor com som i què pensem en aquesta
organització.

Sovint sentim a dir que a la CGT el masclisme no existeix, que no és
una organització androcèntrica, que aquí totes i tots som iguals. Si això
és cert, com és que al nostre sindicat, a Catalunya, s’afilien moltes
menys dones que homes? Com és que hi ha moltes menys delegades
que delegats?

Aquestes són les úniques dades que coneixem de la CGT:

– El percentatge d’afiliadesés del 29,6% i el d’afiliats és del 70,4%, segons les dadesde 2009 de l’afiliació de la CGT.

LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR

Tothom parlen de sortides a la crisi cercant solucions. MENTIDA: el capitalisme és crisi i guerres i no te solució.

Tots el mitjans de comunicació, partits i sindicats majoritaris parlen de pactes i diàleg per frenar l’atur. MENTIDA: l’atur segueix creixent i les reformes laborals només fan retrocedir les nostres condicions de treball i la vida cada cop és mesdifícil.

Granada, trenta anys després: aquí i ara

De nou unes jornades estatals feministes per a trobar-nos…, que escelebraran a Granada, els dies 5, 6 i 7 de Desembre de 2009. Les jornades estaran Coordinades per la Federació d’Organitzacions Feministes de l’Estat Espanyol (La Coordinadora), i organitzades per l’Assemblea de Dones de Granada.

Què és La Coordinadora?.

La nostra Història “La Coordinadora” és un espai de trobada i posada en comuna, una xarxa de grups de dones que funciona de forma assembleària i oberta als diferents grups feministes, on intercanviem experiències, debats i activitats dels diferents temes que realitzem els col·lectius que participem en ella.

Sorgeix l’any 1978 i es va crear per a unir i coordinar esforços, difondre les idees feministes entre les dones i al conjunt de la societat i aconseguir que les reivindicacions que es plantejaven se situessin en primer plànol polític i social. Així, diferents campanyes s’han vingut succeint: divorci, avortament lliure i gratuït, contra la violència masclista, pels drets de les lesbianes…

Igualment, La Coordinadora ha organitzat Jornades Feministes d’àmbit estatal periòdicament. Algunes han estat monogràfiques, com per exemple les d’avortament (1981), sexualitat (1983), lesbianisme (1988), violència masclista (1988). Unes altres han tingut caràcter general, com les de Granada el 1979 -que van marcar una fita, un abans i un després per a la reflexió-, les de Barcelona en 1985 (“10 anys de lluita feminista”), les de Madrid (1993), amb el lema “Juntes i a per totes”, i les últimes de Còrdova (“Feminisme és… i serà”, en el 2000).

Per què fem aquestes jornades?

Han passat gairebé deu anys des de les últimes Jornades (Còrdova, 2000), i trenta anys des de les “II Jornades Estatals de la Dona”, celebrades en la nostra ciutat, Granada, al desembre de 1979 “.

Granada, trenta anys després: aquí i ara”, pretén ser un espai de trobada i debat feminista. Un debat que se’ns presenta més porós, més plural, potser menys centrat en “els orígens de l’opressió de les dones” i en identitats tancades i monolítiques.

Un feminisme que segueix sent necessari per a visibilizar les “lluites” contra velles i noves opressions de forma col·lectiva. Parlem d’un feminisme crític, global i transversal, centrat en la dissidència activa i no en el victimisme; un feminisme conscient de la diversitat del ser dona; que es fa eco de les injustícies i desigualtats (ètnia, immigrants, violència masclista, opció sexual, diversitat corporal, les més joves, les més grans, les que treballen en la indústria del sexe…).

Trenta anys després Granada es converteix també en un lloc on les dones puguem intercanviar l’acumulat en els nostres camins, un espai per a mostrar, narrar i aprendre. I en aquesta línia de confluències d’aus viatgeres, en aquesta xarxa atapeïda que anirem teixint, volem que aquestes jornades contribueixin a establir una genealogia que vinculi la lluita de les diferents generacions de dones: des de la recuperació de la nostra memòria històrica més llunyana, o des d’aquelles que en la dècada dels setanta van créixer en la lluita contra el franquisme i van participar en la transició política, fins a les que continuen fent-se visibles en l’actualitat.

Una xarxa de rutes i trajectòries que ens situï també en els nous debats del nostre “corpus” feminista, en l’evolució i en la revisió actual. Les aus viatgeres han de saber que aquestes Jornades Estatals no han de, ni volen, ser solament una data històrica a commemorar. Pretenen ser una trobada per a seguir treballant en i amb el nostre temps històric.

DONA DEFENSA’T!!!

AUTODEFENSA OBRERA i FEMINISTA

L’experiència dels tallers d’autodefensa feminista a Catalunya. Es van iniciar l’any 2005 a Reus i fins ara s’han organitzat també a Barcelona.

A petició de Dones Llibertàries, entitat adherida a la CGT de Catalunya, us facilitem el comunicat que han realitzat davant la inclusió d’una ponència antiavortament dins el llibre de ponències del congrés de la CGT que tindrà lloc a Málaga del 4 al 6 de juny, ponència que contradiu totalment els acords adoptats pel sindicat en diferents comicis i la pràctica quotidiana que realitzem sobre el tema.

En documents adjunts, comunicat DDLL amb les seves reflexions i peticions, i ponència antiavortament.

Us passem en document adjunt el fanzine que s’ha fet des de Dones Llibertàries de Catalunya sobre autodefensa obrera i feminista.