Que ens prenen el pèl tot sovint no cal que ho digui jo ara i aquí que ja ho sabem de fa molt. Algunes vegades, però, la presa de pèl es produeix o intenten fer-la a ple sol, a plena llum del dia, sense ni respectar la regla no escrita aquesta de fer els crims més fastigosos d’amagat, a plena foscor, amagant-se i tota la pesca, i aleshores, com que ja sabem que quan parlen només solten mentides, ens produeixen una ràbia especial.
Dones, migrades i del sud, als mitjans de comunicació.
Introducció al periodisme amb una visió de gènere, classe i ètnia.
Dissabte 19 i 26 de gener, a l’Espai cultural La Llibertària, c/Torrent de L’Olla 72, Vila de Gràcia, Barcelona.
Programa estructurat per sessions:
19 de gener de 2013, de 10 a 14h.:
– Invisibles i menystingudes.
Invisibilització i homogeneització de dones, migrades i del sud en l’agenda informativa. Objectes/subjectes invisibilitzats; redacció androcèntrica, sexisme lèxic, infravaloració, jerarquització informativa, divisió sexual del treball al món de la comunicació i el periodisme, esviaix de gènere en recerca de fonts, protagonistes, portaveus, dades. Estudis de representació de gènere en els mitjans: Capítol J de la Plataforma d’Acció de la Plataforma de Beijing 1995, Projecte Global de Monitoreig dels Mitjans(PGMM), estudis estatals i nacionals.
El dret a l’habitatge és un dret social inclòs en nombrosos tractats internacionals i en les legislacions dels estats europeus, però de fet aquestes eviten fer referències concretes a aquest compromís adquirit i ni especifiquen si una persona pot invocar el seu dret a un habitatge en cas de no poder obtenir-ne un amb els seus propis mitjans ni, encara menys, expliquen com podrien fer-ho.
Els treballadors i treballadores de la ACEROS PARA LA CONSTRUCCIÓN SA (l’Arboç del Penedès), pertanyent al grup CELSA, han decidit en assemblea celebrada el divendres dia 11 de gener anar a la vaga.
La convocatòria es formalitzarà el dilluns 14 de gener per donar cobertura legal a la vaga que es durà a terme des del dia 21 fins al 9 de febrer, data “oficial” de la finalització del període de consultes de l’ERO presentat per l’empresa i que pretén acomiadar a 25 treballadores d’una plantilla total de 82 treballadors, una rebaixa salarial d’un 20%, un increment de 9 diesde jornada.
En document adjunt teniu el cartell del dinar pro-Pèsol Negre de diumenge 13 de
gener a les 14 h a l’Ateneu Popular Rocaus de Sallent. A 10 euros el
dinar.
Entre totes tirem endavant les publicacions anarquistes. Salut!
Més informació:
– Pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012:
Aquesta era la notícia publicada el passat 29 de juny de 2012:
França eleva el salari mínim dels seus treballadors a 1.425 euros
El Govern socialista del francès François Hollande ha decidit elevar el salari mínim dels treballadors francesos un 2%, fins als 1.425 euros, a partir del pròxim 1 de juliol de 2012, segons ha informat el Ministeri d’Ocupació gal.
Recordem a Antonia Lisbona Celma (Juny 1914 a La Codoñera (Aragó) – Maig 2012 a Fourques (Pirineus Orientals), militant de FIJL a Calanda i de la CNT a Barcelona i exili. Lluitadora per un mon més just i solidari. Queden ja molt pocs testimonis de lluitadors de la revolució social del 36, de la resistència i de l’exili llibertari. Antonia Lisbona és una representant digne i íntegre dels milers de lluitadors anònims que varen patir el genocidi franquista, presó i exili.
Antonia Lisbona i el seu company Miguel Grau varen deixar la memòria escrita de la gesta i epopeia que varen viure. Unes memòries d’amor i revolució on expliquen la història viscuda per ells mateixos. Miguel Grau fou detingut per participar a la insurrecció anarquista del desembre 1933 i fou milicià de la columna Ortiz.
Ells, com molts altres llibertaris sobrevivents, han deixat constància de la revolució social ignorada, denigrada i tergiversada. Aquestes memòries son una contribució de gent humil, autodidactes, que varen cultivar el pensament enmig de les adversitats i volien aprendre i discernir per ells mateixos. Aquestes micro-històries són molt valuoses i necessàries per desemmascarar l’engany de la història oficial, que encara avui patim. Son una resposta al silenci i menyspreu dels historiadors i Poders.
Les banderes són tema de discussió freqüent en cercles llibertaris i moviments socials. Arriba la mani del dia X, convocada via xarxes socials: duem banderes de la nostra organització? Comença la mani de l’1 de maig: qui agafa les banderes? Fem banderoles d’un sol ús per poder-les distribuir entre els assitents i tenir més presència com a organització, o ens limitem a dur-ne tres o quatre per limitar-nos a indicar que hi som? Cridem “ni banderas ni fronteras” ben fort amb una bandera negra a les mans?
Als voltants de l’anomenat Maig francés de 1968, el filòsof/sociòleg alemany Herbert Marcuse exiliat als USA, d’on va ser expulsat pel governador de California Ronald Reagan acusat d’inspirar les revoltes estudiantils de Berkeley contra els poders polítics i financers, va explicitar que el Sistema capitalista (o liberal) convertia al ciutadà en l’home unidimensional, l’individu pla, fàcil de manipular per aquells poders i els seus instruments: els mass media (premsa, ràdio, TVs). El complementaria el sociòleg i activista anarquista francés Guy Debord amb la seva teoria de la societat de l’espectacle, fomentada pel poder domesticar als ciutadans.
Els governants de l’Imperi Romà ja ho practicaven: a la plebe hi ha que donar-li “panem et circenses”. A aquesta plebe, que ha estat i és encara la que sosté el Sistema explotador i alienant, Marx li deia la massa, i Nietzsche la xusma. No han variat massa les situacions: avui, per exemple, tenim futbol pràcticament cada dia, i control solapat dels mass media: ometre notícies, per exemple sobre Islàndia i l’empresonament de banquers i polítics.
El futbol és sens dubte l’opi del poble, del poble que es deixa drogar pel poder. Sota la aparença democràtica (una dictadura del liberalisme), funciona un feixisme postmodern, sense camises marrons hitlerianes ni camises negres mussolinianes ni camisses blaves franquistes.
A l’oligaquia governant sota, repeteixo, l’aparença democràtica, li basta amb un domini sobre els mass media, falsificadors de les realitats i imperi de la ideologia dominant. Per exemple, l’anomenat intel·lectual crític, sorgit amb Emile Zola a finals del segle XIX, ha desaparegut i ha estat silenciat en l’ostracisme. Ha estat substituit per l’“intel.lectual“ reproductor dels valors del Sistema. Fou Pier Paolo Pasolini qui fa molts anys va dir que si l’intel·lectual no és crític, aleshores és el bufó dels seus amos.
Per altra banda, cal dir que existeix el ciutadà rebel contra el Sistema, però aquests ciutadans es troben aïllats i dispersos i naturalment no són mai convocats pels poders, els quals tenen la seva clientela i els seus proselits i els poders massius de convocatòries mitjançant els mass media monopolitzats.
El poder, que el meu amic poeta i anarca Jesús Lizano defineix com la PANCRACIA, oposat a la ACRÀCIA, es nodreix d’aquells que sempre li diuen que SÍ a tot. Aquest SÍ massiu nodreix al Sistema, però de tant en tant apareix un rebel que diu NO.
Spartacus, ha passat a la història com el gran negador. Aquest esclau és va aixecar davant el poder de l’Imperi Romà i va dir NO. Aleshores milers d’esclaus/ves el van seguir en la lluita contra el poder de l’Imperi, amb una rebel·lió massiva i alliberadora, finalment derrotada per la traició d’uns comerciants fenicis i l’envestida dels exèrcits imperials, just al sur de la bota d’Itàlia.
Entre 2008 i 2011, l’atur de llarga durada va pujar a Espanya en 1,6 milions de persones , el 43% de l’increment total registrat a la UE (3,7 milions), segons un estudi publicat aquest dimarts a la Comissió.
Els països amb menor atur de llarga durada són Àustria, Luxemburg, Holanda, els estats nòrdics i Xipre. Després Espanya, els increments més importants es van registrar al Regne Unit (400.000 persones), França i Itàlia (al voltant de 300.000 persones), Grècia i Polònia (240.000) i Portugal i Irlanda (150.000). En contrast, a Alemanya l’atur de llarga durada disminueix durant el mateix període en gairebé 500.000 persones.
La desocupació juvenil segueix en alça: a Espanya, el 57,6% dels menors de 25 anys està a l’atur. Es tracta d’una xifra rècord només igualada per Grècia, la taxa d’atur juvenil és també del 57,6%, segons Eurostat, l’oficina estadística europea.
Quant a la zona de l’euro, l’atur juvenil va arribar al novembre el 24,4%, i el 23,7% en el conjunt de la Unió Europea, després del 21,6% i el 22,2% registrats respectivament en el mateix mes del 2011. Les taxes més baixes d’atur entre la gent jove es van registrar a Alemanya (8,1%), Àustria (9%) i Holanda (9,7%).
La sanitat pública espanyola és la menys finançada de la UE-15 (el grup de països de la Unió Europea que tenen un desenvolupament econòmic similar al del nostre país).
En 2008 (quan es va iniciar la crisi), es gastava només un 6,5% del PIB, comparat amb un 7,3% en la mitjana de la UE-15. El baix despesa sanitària a Espanya explica que tingui també una despesa privada elevat, el més alt de la UE-15. De tota la despesa sanitària espanyol el 2008, el 71,6% era públic i el 28,4% era privat (el públic era el percentatge més baix, i el privat el més elevat de la UE-15). Les retallades en la sanitat pública comportaran un increment notable del pes del sector privat la grandària ja ésmolt elevat.
Xerrada i debat: “Capitalisme: injustícia i repressió. Desobediència civil!”
Dilluns 14 de gener 19h al Casal d’Entitats Mas Guinardó (Plaça Salvador Riera 2, Metro L4 Guinardó-Hospital Sant Pau), Barcelona.
Amb Gabriel Serra, del Centre d’estudis per la Pau J. M. Delàsi la plataforma Rereguarda en Moviment.
L’exposició “La lengua como liberación: el esperanto”, creada pels companys del Sindicat Únic de la CGT Burgos, estarà exposada al local de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT (Carretera d’Esplugues 46), del dia 15 al 22 de gener.
El dimarts 15 de gener a les 18h, Jesús González parlarà sobre Esperanto i Anarquisme.
L’Estat espanyol ha estat silenciosament tocant els més rics del país, l’Assegurança de la guardiola del Fons Social de Reserva, com a comprador d’últim recurs per als bons del govern espanyol, que planteja interrogants sobre el paper del Fons com a garant dels pagaments futurs de pensions.
La crítica a la realitat, suposant que algú sigui capaç de dir què és real i què irreal, sempre en el centre. I en el mateix centre, el dubte expressat de saber que el món on suposem que vivim, bàsicament, el construïm i el fem amb paraules i aquestes no són fiables, menys encara si qui les fa anar és part del malson que volem explicar, descriure i canviar.
“El territori s’ha gestionat a base d’anar posant pedaços i responent a les demandes dels grans grups de poder”
“Les nuclears tendeixen a crear deserts econòmics al seu voltant”
“Al govern de la Generalitat no els interessava la planificació territorial”
J.R. | 05/01/2013 – Setmanari Directa
Quan es compleix un any de la mort d’Idrissa Diallo també el col·lectiu audiovisual 15mbcntv ha aprofitat per donar a conèixer la realitat d’aquests centres d’internament de persones migrades amb la publicació d’un extens reportatge que recull el testimoni de víctimes, familiars i juristes que pateixen el dia a dia de recintes de reclusió com el de la Zona Franca de Barcelona.
El col·lectiu audiovisual 15mbcntv ha fet el documental “Sobren Raons. Tanquem els centres d’internament d’estrangers (CIE)” per tal de donar a conèixer la realitat d’aquests centres d’internament de persones migrades, amb la publicació d’un extens reportatge que recull el testimoni de víctimes, familiars i juristes que pateixen el dia a dia de recintes de reclusió com el de la Zona Franca de Barcelona.
El número 146 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Cal recuperar la
democràcia directa
i construir la
sobirania popular
– Reportatge:
El nou model de Relacions Laborals que ens imposen: La voladura (des)
controlada de
Drets Fonamentals
– Treball-economia:
El disbarat de Wert:
L’avantprojecte de la LOMCE aposta per menys assignatures, més concertada, més
competitivitat, interins a dit…
CGT davant la
inauguració del TAV fins
la frontera francesa
Jornades de lluita contra la Banca: del
28 de gener al 3 de febrer del 2013
L’atac a les pensions,
Un home de 57 anys d’edat que travessa dificultats econòmiques ha ingressava el dimecres 2 de gener a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Carlos Haya de Màlaga amb cremades molt greus després de cremar a l’estil bonze al mig del carrer. Els fets van passar a l’avinguda Carlos Haya, a pocs metres del centre hospitalari. La víctima presentava ferides per cremades de tercer grau en el 80% el seu cos, segons el comunicat mèdic. Les flames van afectar a tot el cos, a excepció del cap i el coll.
Els treballadors i treballadores de l’empresa de consultoria i informàtica Alten estan convocats a una vaga indefinida en resposta per un ERO i la Modificació Substancial de les Condicions Laborals imposades per l’empresa.
L’empresa Alten Spain per als seus centres de Madrid, Barcelona i Valladolid ha exposat una sèrie de mesures entre les quals estan:
a). Expedient d’Acomiadament Col·lectiu (abans ERO) per a 141 treballadors de l’empresa entre els tres centres de treball.
b). Reducció del salari del 10% per a tota la plantilla de manera lineal independentment de la franja salarial.
c). Unificació d’horari, el que en realitat significa l’augment d’hores laborals.
d). Eliminació de la compensació de les baixes per malaltia.
Per iniciativa dels treballadors assistents a les diferents assemblees es va decidir mitjançant votació anar a una vaga indefinida fins que es retirin aquestes mesures. S’ha plantejat una vaga indefinida a partir del dia 7 en el centre de treball de Barcelona i per al 8 en els centres de Madrid i Valladolid.
Per a ajudar-los i mostrar-los la nostra solidaritat, des de la Coordinadora d’Informàtica de la CGT s’han convocat concentracions i piquets a Barcelona, Madrid i Valladolid. Les concentracions es faran a les seus dels principals clientsd’Alten.
La taxa de cobertura de les prestacions contributives ha baixat en 26 punts des del 2007, segons una comparativa elaborada pel col·lectiu d’investigació social IOE.
Desenes de persones han participat el dissabte 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l’acte han participat persones destacades com els cantautors Jaume Arnella i Juanito Piquete així com la seva filla Alba Sabaté.
Són moltes les accions que s’han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d’en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d’homenatge, així com també l’any 2000 per part d’una comissió celonina en el 40 è aniversari.
Més recentment, en el 50è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d’un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.
Projecció el dimarts 8 de gener a Reus del documental “La Salut, el negoci de la vida” sobre les retallades, la privatització i la corrupció a la sanitat catalana.
La Taula Ciutadana en Defensa de la Salut Pública de Reus, organitza la presentació del documental “La Salut, el negoci de la vida“, a càrrec del seu director Frederic Pahisa, produït per l’associació “SICOM, comunicació solidària“.
