L’empresa metal·lúrgica Fundiciones Òdena SA (Funosa) ha presentat dos expedients de regulació d’ocupació (ERO) que afectaran el total de la plantilla. El primer d’aquests expedients afecta 36 treballadors i és d’extinció; el segon
afecta la resta dels treballadors, 294, i és de suspensió temporal: els empleats deixaran de treballar deu dies cada mes.
La Direcció de Seat i el sindicat majoritari, UGT, han arribat a un principi d’acord sobre el nou conveni que estarà en vigor de 2011 a 2015 i que preveu, per primera vegada, una fórmula salarial que té en compte l’IPC real i els resultats de l’empresa.
El conveni, el més important de la indústria catalana pel pes i influència de Seat i que és un referent en les relacions laborals, estableix un augment anual igual a l’IPC, amb clàusula de revisió per a garantir l’IPC real, i contempla un increment addicional vinculat al resultat operatiu de l’empresa, segons han informat l’empresa i els sindicats.
El principi d’acord, pendent de ratificar pels treballadors, va ser subscrit aquesta passada matinada entre representants de l’empresa i d’UGT després d’un esprint final de la negociació, i ha deixat fora als altres dos sindicats amb representació en la companyia, CCOO i CGT.
Quan el resultat operatiu de la companyia sigui negatiu (la situació actual de Seat), per cada 25 milions d’euros que es millori el resultat previst s’afegirà un 0,1 % a les taules salarials, amb un màxim del 0,5 %. En els anys que el resultat operatiu sigui positiu, s’establirà una paga única de fins a 500 euros, que es distribuirà en raó dels següents percentatges: un 30 % per l’obtenció d’un resultat positiu, un 30 % per productivitat i un 40 % per qualitat.
Quan aquest preacord sigui ratificat, Seat, integrada en el Grup Volkswagen, es convertirà en pionera a Espanya a aplicar una pujada salarial que vincula una part del sou als resultats operatius de l’empresa. A més, a la signatura d’aquest conveni l’empresa abonarà un pagament de 250 euros a cada treballador de conveni. En l’apartat de la flexibilitat, la Direcció de Seat ha retirat finalment la seva proposta d’establir només tres setmanes de vacances continuades, en lloc de les quatre tradicionals, i que la quarta pogués desplaçar-se en el calendari, encara que el text aprofundeix en mesures com el treball en els caps de setmana, que permetrà a la companyia respondre millor a les puntes de treball.
Seat ha valorat com “un avanç” que el conveni permeti treballar fins a 328 dies a l’any, ja que la planta de Martorell (Barcelona) serà així més competitiva i podrà situar-se en millor posició a l’hora d’optar dintre del grup Volkswagen a la fabricació de nous models. Aquesta mesura contribueix, a més, a l’objectiu estratègic de la companyia de saturar la capacitat de la fàbrica, el que, segons un comunicat de Seat, “renova el compromís per l’ocupació i obre les portes a la creació de nous llocs de treball”.
UGT sotmetrà el principi d’acord sobre el conveni, que afectarà a uns 13.000 treballadors de manera directa, a consulta dels afiliats a aquest sindicat el pròxim 14 de gener.
Per la seva banda, el sindicat CGT ha denunciat, en un comunicat, que el preacord dóna a l’empresa “una flexibilitat a la carta a canvi d’una pobra pujada salarial i sense un minut de reducció de jornada”.
Font: EFE Barcelona 21/12/2011
En document adjunt el text del preacord de Seat
Attached documents
Els treballadors públics estan revoltats. El Govern els ha pagat avui 21 de desembre la nòmina del mes de desembre, com tocava, ja que l’últim mes de l’any cobren el dia 21. La sorpresa ha estat quan han descobert que els han aplicat la retenció d’IRPF no tan sols de la mensualitat, sinó també la corresponent a la paga extra de Nadal, que no cobraran finsal dia 28.
JORDI BERBIS | 19/12/2011
Aquesta setmana, arran del que s’ha anomenat crisi del deute, els governs alemany i francès han posat sobre la taula la potencial integració fiscal de bona part de la Unió Europea. És a dir, l’adopció de normes comunes en despesa pública i impostos. L’adopció de normes comunes pel que fa a impostos genera dubtes sobre quin ha de ser el model: estem parlant de baixar encara més els impostos a les empreses o tindrem un impost sobre la renda realment progressiu a tot arreu?
El broker de la city londinenca que va afirmar a la BBC que somniava “amb una crisi per fer-se ric”, Alessio Rastani, va afegir en rigorós directe que “Goldman Sachs governava el món”. Tothom va riure. Però la realitat supera sovint l’humor i la ficció. El banc d’inversions nord-americà –8.354 milions de dòlars en beneficis nets el 2010– ha entrat a l’alta política europea per atiar i lligar ben curt les polítiques de desregulació, de reformes estructurals i de privatitzacions. Fidel al lema que el va veure néixer l’any 1869 i que no deixa gaire espai pels dubtes: “Els interessos dels nostres clients, el primer”.
El 18 de desembre al Baix Llobregat i el 19 de desembre a Santa Coloma de Gramenet, s’han portat a terme dues mobilitzacions contra les retallades. Us reproduïm les cròniques dels actes realitzades pel setmanari Directa.
Un apropament a les investigacions que busquen agilitzar les dinàmiques de treball en equip.
En les reunions, una cosa que tendeix a oblidar-se és que, amb freqüència, les formes poden importar tant com el fons. Especialista en dinàmiques de grup, l’autor aborda algunes de les claus de la intel·ligència col·lectiva.
El programa econòmic de reajustament neoliberal ja està decidit pels mercats financers. La doctrina del xoc i la TINA (‘there is no alternative’) ja han tombat quatre governs de la UE els darrers mesos enmig de l’auge dels tecnòcrates.
Nou morts i almenys 430 ferits al Caire aquest cap de setmana, segons xifres oficials. Resulta difícil romandre indiferent al comprovar com dones i homes egipcis són copejats i torturats en ple carrer.
Conec a algunes víctimes d’aquest últim episodi de repressió, entre ells a l’activista Hassan Mahmoud. Arrestat ja en una acampada pacífica el passat mes de juliol, va sofrir ahir una brutal pallissa que va poder ser captada per una càmera. En les imatges es veu com les forces de “seguretat” copegen a Hassan i a una altra manifestant, a la qual acaben despullant de part de les seves robes. Després un dels agents comença a disparar contra la multitud. És un vídeo que està sent àmpliament difós per Internet i per alguns mitjans de comunicació internacionals, però que la televisió estatal egípcia ha censurat:
Altres víctimes de la repressió de les últimes hores conegudes per molts periodistes -per la seva implicació en la defensa dels drets humans- són Mico i Sanaa Seif, activistes contra els judicis militars a civils i germanes del bloguer Alaa, arrestat en la presó des del 30 d’octubre. Ambdues van ser detingudes el divendres durant unes hores. Mico va veure com un oficial va bufetejar repetidament a una dona major exigint-li que es disculpés per participar en les protestes.
Noor Ayman Noor, fill del fundador del partit liberal El Ghad Ayman Nour i de la candidata Gamila Ismail, també va ser copejat per les forces de seguretat, mentre protegia a una altra jove manifestant. Aquest vídeo recull el moment en el qual és apallissat (minut 00:50):
El periodista del Jazeera Evan Hill, també va ser arrestat i copejat. La llista de ferits conté centenars de noms i segueix creixent. Uns altres han tingut pitjor sort, com l’estudiant de medicina Alaa Abdel Hady. Va morir el divendres. Tenia solament 21 anys. Just abans d’unir-se a les protestes va escriure en el seu mur de facebook: “Vaig a baixar i veure què passa. Que Déu ens ajudi”. Els seus companys de facultat li van homenatjar aquest dissabte en una marxa cap a Tahrir. Les forces de seguretat van intentar dissoldre la concentració.
Els metges i infermeres que atenen als ferits en l’hospital de campanya proper a Tahrir també han estat desallotjats per la força. L’equip de la cadena de televisió AL Jazeera ha relatat com diversos militars van entrar en el seu hotel, van irrompre en la seva habitació i van llançar les seves càmeres i el seu telèfon satèl·lit per la balconada.
Alguns carrers del centre del Caire són una zona de guerra creada pel règim militar que controla el país a força de repressió i impunitat, el mateix que defensa les eleccions legislatives d’aquests dies, que les supervisa, que les contamina.
Les fotografies i els vídeos filmats pels manifestants, en un exemple de periodisme que traspassa la censura exercida per alguns mitjans de comunicació egipcis, mostren la brutalitat dels agents de “seguretat”. En ells es veu com els oficials arrosseguen cossos de ferits, els pategen, els copegen. Són la prova irrefutable de la cooperació de les forces de “l’ordre” amb els anomenats matons–
Fonts relacionades amb Josep Prat, president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i director general de l’immens hòlding d’empreses municipals de Reus ( “Innova, Grup d’Empreses, S.A.”), sorgit de la sanitat pública, han estimat la quantitat que Prat pot percebre del hòlding municipal. Aquest té ramificacions que s’estenen a poblacions al sud de Reus, fins al PaísValencià.
La passada setmana coneixíem la notícia de la commutació de la pena de mort que pesava sobre l’activista afroamericà Mumia Abu-Jamal per la cadena perpètua. Recorde el rostre de Mumia en enganxines i cartells, haver llegit sobre la seua història quan era adolescent, i haver escoltat alguna de les seues intervencions radiofòniques des de la presó que es pot trobar a la xarxa. Mumia fou condemnat a mort l’any 1982 acusat de matar un policia a Filadèlfia. El seu cas va estar envoltat de polèmica i ha sigut denunciat per ONGs com Amnistia Internacional per les irregularitats del procés. Mumia, que va militar al Partit dels Panteres Negres i exercia de periodista, sempre s’ha declarat innocent, i inclús alguns dels testimonis que van declarar en contra seua van admetre després haver sigut pressionatsper la policia.
El passat 14 de desembre van acomiadat al company V. M., conductor de l’empresa Barcelona City Tour i afiliat a CGT.
L’excusa esgrimida per la direcció per consumar aquest atropellament va ser que el company, estant de paisà per estar de vacances, va pujar a un autobús a plaça Catalunya, per baixar una parada més enllà, a la Catedral.
El veritable motiu és acovardir i atemorir els treballadors, ja que després d’un procés de vaga el mes d’agost passat, ha sorgit amb força una secció sindical de CGT a l’empresa, de la qual el company V. és membre destacat.
Des de l’equip de Comunicació de la CGT de Catalunya s’ha creat una pàgina de la revista Catalunya a Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Revista-Catalunya/207074442708073
La revista Catalunya és el principal òrgan d’expressió del sindicat CGT de Catalunya. Per aquesta publicació han passat centenars de lluites socials, centenars de conflictes sindicals, centenars de propostes emancipadores en tots els àmbits que aquesta paraula pot fer anar: feminisme, laïcisme, antiracisme, okupació, ecologisme, pagesia, moviment llibertari, defensa de les llengües, opció sexual, memòria històrica, antifeixisme… i tot amb un tronc central que són les activitats que desenvolupen les seccions sindicals, els sindicats, les federacions de rama, les federacions locals, comarcals i intercomarcalsde la Confederació General del Treball de Catalunya.
XAVI MARTÍ | 16/12/2011 – Setmanari Directa
El 16 de desembre una marxa formada per unes 400 persones que s’ha allargat dues hores ha acabat amb l’ocupació d’un edifici de tres pisos i de nova construcció situat al carrer Pompeu Fabra número 91 de Terrassa. La manifestació, convocada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la ciutat vallesana, anava encapçalada per una pancarta on es podia llegir “Pel dret a l’habitatge. Dació en pagament retroactiva. Stop desnonaments i lloguer social ja!”. Durant la protesta, que ha passat per un gran nombre de carrers, s’ha cridat contra els centenars de desnonaments que es registren cada dia a l’Estat espanyol. En clau local, les pancartes de les manifestants també han servit per denunciar que a Terrassa existeixen 5.000 vivendes buides i desocupades i que, tot i això, es comptabilitzen tres desnonamentsal dia.
La plantilla de Ficosa ha ratificat l’acord per a retirar l’ERO temporal que el fabricant de components d’automoció va presentar al novembre i que afectava a prop de 800 empleats de Ficosa Electronics a Viladecavalls (Barcelona). En concret, han votat 657 treballadors d’un total de 774, el que es tradueix en una participació del 85%, i 578 han votat a favor (88%), 64 ho han fet en contra i 15 en blanc.
El passat 12 de desembre la direcció de la multinacional de l’automoció havia arribat a un principi d’acord amb el comitè d’empresa (CCOO, UGT, CGT i un independent). En el document acordaven que aprofitaran els dies que es pari la factoria de Viladecavalls per ajustar la producció i muntar els lineals de les noves referències per formar a la plantilla, que era el plantejament inicial dels sindicats. També han acordat que els dies que faltin per ajustar la producció es recuperaran els dissabtes que siguin necessaris.
Les retallades s’obren pas a cop de porra i de por, que si fa no fot són el mateix. Avui (16/12/11), a Girona, els Mossos han tornat a demostrar per a què serveixen. I han corroborat que són una simple peça en mans dels rics per mantenir els seus privilegis, per robar als pobres fins i tot la salut, l’educació… Les porres tenen amo i sempre peguen del mateix costat.
El 15 de desembre va culminar la campanya “19 anys sense Pedro” que va començar l’11 de setembre i que des de llavors ha convocat una desena d’actes. Quatre-centes persones van tornar a reivindicar pel centre de Barcelona un cop més l’assassinat de Pedro Álvarez a mans d’un policia a l’Hospitalet, aquesta vegada posant l’accent en la complicitat de la justícia en l’encobriment d’aquest tipus de casos, que no són aïllats com ja demostra la plataforma des que esva crear el 1992.
HP ha decidit no consensuar amb els seus treballadors un acord que garanteixi l’ocupació i l’estabilitat laboral a la plantilla. Aquests mateixos treballadors que fan que la companyia segueixi obtenint elevats beneficis.
L’empresa no vol sentir a parlar d’un Pla d’Ocupabilitat. No està disposada a renunciar als acomiadaments discrecionals amb els que amenaça la seva pròpia gent.
Al govern de CiU les retallades se’ls estan ennuegant. S’estenen les protestes allà on va el president de la Generalitat i responsable màxim del govern de les retallades i les privatitzacions.
La protesta de tres-cents estudiants per la visita del president de la Generalitat, Artur Mas, aquest matí del 16 de desembre, a la Universitat de Girona amb motiu del seu vintè aniversari, ha acabat amb aldarulls i càrregues de la policia (veure vídeo). Una cinquantena dels manifestants han entrat al claustre, molt a prop de l’Aula Magna, on es celebrava l’acte, cridant consignes contra el president i contra les retallades. Agents antidisturbis de la policia han entrat al claustre i han carregat contra els estudiants, en uns escena que recordava a les actuacions dels grisos a finals del franquisme. Quinze estudiants han hagut de ser atesos pels serveis sanitaris i tres estudiants han estat detinguts.
El dijous 15 de desembre, Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya i un dels principals responsables de les retallades que el seu govern està portant a terme a nivell de sanitat, educació, serveis públics i drets laborals, va visitar Reus convidat per la Cambra de Comerç de Reus per participar en els actes del seu 125è aniversari, en concret en el sopar commemoratiu de lliurament dels premis Cambra Reus, realitzat a la nau principal de l’antiga fàbrica de Vermuts Rofes.
Entrevista a Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona.
Durada: 24 minuts.
Una visió genèrica de la lluita pel dret a l’habitatge i contra els desnonaments, una crida a organitzar-se i la constatació de que sense lluita no s’aconsegueix res.
Els plans de privatització del departament de Salut del conseller Boi Ruiz no s’aturen. Un dels objectius de l’expresident de la principal patronal dels hospitals privats de Catalunya és trossejar l’Institut Català de la Salut -que ara suma 40.000 treballadors- en petites empreses públiques perquè guanyin autonomia i, posteriorment, permetre-hi l’entrada de capital privat. Els hospitals públics de Lleida (Arnau de Vilanova) i Girona (Trueta) seran els primers a sortir del paraigües de l’ICS i a convertir-se en empreses a partir de l’any vinent, en un projecte que es ven com un pla pilot de la conselleria.
Uns 2.200 treballadors de la funció pública, segons la Guàrdia Urbana, i uns 5.000, segons els sindicats, s’han manifestat aquest dimecres 14 de desembre a la tarda pels carrers de Tarragona, convocats per tots els sindicats de la funció pública, per protestar contra unes retallades que afectaran tant a la part salarial com a les condicions laborals dels treballadors públicsde la Generalitat.
El Pius Hospital de Valls ha anunciat que presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà 114 treballadors, el que representa una cinquena part de la plantilla del Pius, on hi treballen 580 professionals. Direcció i comitè d’empresa no s’han posat d’acord en les mesures a prendre per rebaixar els 7,7 milions d’euros d’endeutament que arrossega l’hospital. El president del Consell d’Administració i alcalde de la ciutat, Albert Batet, ja havia advertit els representants sindicals que, si no acceptaven les mesures, l’ERO tiraria endavant. Després de setmanes de converses, i sense haver arribat a cap acord, l’hospital ha comunicat que es veu “abocat” a presentar un ERO en les pròximes setmanes.
El comitè d’empresa del personal docent i investigador (PDI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) protesta la nit del dimecres en el rectorat perquè creu que es preparen acomiadaments i més càrrega docent. El comitè d’empresa ha acordat tancar-se la nit del dimecres en el rectorat per a exigir a l’equip de govern que no promogui unilateralment mesures que retallaran la plantilla docent de la UAB i afectaran greument a les seves condicions de treball.
Els representants dels docents i investigadors es temen el pitjor després de veure un document de treball que circula entre els responsables dels departaments en el qual es preveu com mesures per a aprimar el pressupost un augment de la càrrega docent del personal de 100 hores a l’any (passaria de 560 a 660 hores), així com una rebaixa de la despesa en “personal estructural”, que interpreten com acomiadaments per al pròxim curs.
Els sindicats del comitè d’empresa (CC OO, UGT, CSIF i CGT) no han tingut accés al document de treball, mentre que si s’ha enviat a caps de departament. El document encara ha de passar diversos filtres. Està previst que sigui sotmès a aprovació per part de la Comissió d’Economia del consell de govern del centre i per part del consell de govern. Fins a gener no s’espera que sigui aprovat definitivament. Però el text ja ha fet que els sindicats que estaven negociant amb el centre les retallades s’hagin aixecat de la taula i preparin el tancament en el rectorat.
Un esborrany de la Direcció parla d’augmentar 100 hores a l’any la càrrega docent per professor El primer esborrany, sobre el qual la UAB encara està treballant, desgrana les mesures amb les quals pretén aprimar les despeses de personal 11 milions, un objectiu que el centre es va marcar ja fa mesos, després que en el curs present totes les universitats hagin vist reduït un 16% els mitjans que els transfereix la Generalitat. En el cas de la retallada en el capítol de personal de la UAB, 6,8 milions del total sortiran de professors i personal investigació. I 1,5 milions s’estalviaran a través d’una “reducció de despeses en places estructurals”, que passa per augmentar les hores docents als professors.
Els sindicats interpreten que aquesta reducció es tradueix en acomiadaments de professors no funcionaris, encara que en el text solament es parla de “reducció de despesa”. Segons la proposta inicial, la Universitat Autònoma de Barcelona vol estalviar 3,5 milions d’euros suprimint “recursos provisionals de reforç”, és a dir, professors per a reforçar matèries o cobrir llocs per permisos sense sous. Altres 200.000 euros sortiran de reduir els reforços per baixes per maternitat o malaltia, i 1,6 milions de baixar-los el sou als “associats estructurals” i als professors emèrits (els primers són professors que no tenen una plaça fixa i que normalment tenen un currículum professional i no acadèmic; els segons, són professors que ja podrien estar jubilats). A més, 1,5 milions d’euros es retallaran per la “reducció de despesa en places estructurals”.
Com les justifica la UAB? Segons l’informe amb la proposta, s’augmenten les hores docents per professor. Fins a ara, estaven fixades en 550 hores per plaça. Si ascendeixen a 660 hores, i es recompta el nombre de professors estructurals per departament, en alguns, sobra personal. Per exemple, en el departament de medicina, hi ha una “plantilla estructural homologada” el 2010 de 97,6 persones, tenint en compte que la càrrega docent de cada professor és de 560 hores, a més de la seva dedicació a investigació i màsters. Si es puja la càrrega docent a cada professor fins a 660 hores, és suficient amb 81,1 professors i, per tant, sobren 16,6 persones. En total, proposen estalviar en aquest departament 21.000 euros en 2012. Amb el mateix sistema, li sobren a filologia catalana 20,6 professors i a matemàtiques 14,6. En total, la Universitat creu que pujant la càrrega docent sobren 279 professors. Curiosament, alguns departaments tenen dèficit de personal. Falten en total 44 docents. Però el document no indica que es vagi a acomiadar a 279 persones. El que diu és el que s’estalviarà per departament. Així doncs, en el departament de geologia, on sobren 9,4 docents, el centre vol estalviar 73.000 euros. El cost mig per professor és de 39.420.
No serà l’única protesta universitària: aquest dijous dia 15 hi haurà diverses activitats en la universitat contra les retallades, similars a les que es van realitzar al novembre, encara que sense convocatòria de vaga.
Font: Diari El País i Secció Sindical CGT UAB
Teniu adjunt el document que la Secció Sindical de CGT ha adreçat als membres de la Comissió d’Economia i del Consell de Govern. Recull un conjunt de propostes de CGT alternatives a les mesures de xoc i als acomiadents massius de companyes i companysque vol executar l’Equip de Govern.
