CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Salut laboral / Prevenció de riscos

Erosionar la Seguretat Social a partir de les Mútues

Qüestionades per la seva gestió d’accidents i malalties, el paper de les mútues de treball serà revisat novament.

Fent una mica d’història, cal recordar que el 29 d’abril del 2009 es debatia en el Congrés dels Diputats un informe presentat pel tribunal de Comptes sobre els procediments de contractació de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la seguretat social (MATEPSS). L’informe denunciava irregularitats en les mútues. El més sonat era el frau protagonitzat per la Mútua Universal, que va utilitzar a set empreses satèl·lit per a facturar serveis inexistents a la Seguretat Social. La quantitat defraudada va ser, suposadament, de 219 milions d’euros entre 1990 i 2007. En el citat informe del Tribunal de Comptes demostra que el de la Mútua Universal no és un cas aïllat.

A pesar dels informes que denuncien l’activitat fraudulenta de les Mútues, que en teoria són “associacions empresarials sense ànim de lucre”, els canvis legislatius les han anat dotant de competències que superen les seves primitives funcions de cobertura de baixes per accident i que les converteixen en un element clau en el procés de privatització de la sanitat.

Però, què són les MATEPSS? Les actuals mútues tenen el seu origen al començament del segle XX com associacions de patrons amb l’objectiu de plantar cara a la nova legislació que obligava a pagar indemnitzacions als treballadors per accidents laborals i a cobrir el seu salari durant el període de baixa. El 1963, el règim va posar els fonaments del sistema de sanitat pública amb la Llei de Bases de la Seguretat Social que exclou a les companyies privades d’assegurances de la cobertura sanitària, quedant fora d’aquesta categoria les mútues al ser organitzacions sense ànim de lucre. A partir d’aquest moment, la cobertura sanitària va quedar en mans de l’entitat gestora de la Seguretat Social i de les mútues patronals, que s’han convertit en entitats col·laboradores encarregades de cobrir les baixes derivades de contingències laborals.

En les últimes dècades s’ha donat un procés de concentració que ha provocant la creació de macromútues (actualment n’existeixen 20, en contrast amb les 253 que va arribar a haver-hi registrades l’any 1959). Avui, les mútues funcionen com ens de gestió de la sanitat i presenten un sospitós apetit de creixement cap a àrees dominades per la Seguretat Social, a pesar de ser empreses sense ànim de lucre. Més enllà d’una qüestió de beneficis econòmics, l’interès per al empresariat en l’enfortiment de les mútues està en que realitzen el treball brut de la patronal derivant casos d’accidents o malalties professionals a la sanitat pública, rebutjant el seu origen laboral i eximint de responsabilitats a l’empresa.

L’última reforma laboral, aprovada pel govern del PSOE, va equiparar per primera vegada als fins al moment mèdics avaluadors de les mútues amb els metges del servei públic de Sanitat el que possiblement provocarà la generalització d’una pràctica habitual: l’alta prematura als treballadors de baixa per accident laboral.

Pel que fa al futur del sistema sanitari, la CEOE s’ha posat entre els seus objectius per a la nova legislatura augmentar tot el possible les competències de les mútues. L’objectiu de la patronal és controlar la malaltia comuna i que els treballadors acudeixin a la mútua tant per a les contingències professionals com per a les comunes, una barbaritat social i sanitària.

Des d’organismes vinculats a la defensa de la sanitat pública, com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, es té una visió pessimista del futur, preveient que s’afavoreixin les competències de les entitats empresarials sobre les mútues i la gestió de les baixes, el que fet i fet suposarà lesionar més els drets dels treballadors. Els sindicats de concertació, per la seva banda, s’han plantejat la meta que les mútues siguin cogestionades per les organitzacions sindicals, empresarials i les Administracions públiques. Tot això estarà en la taula de negociació presidida per l’executiu de Rajoy.

Llegir més »
Premsa

L’extorsió i l’agonia de la UE

Aquesta anàlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozy d’incloure l’anomenada unió fiscal com un intent dels països centrals per recuperar el control sobre els països perifèrics de la Unió Europea.

Llegir més »
Acció Feminista

Dones, revolucionàries i anarquistes: 75 anys de la creació del col·lectiu “Mujeres Libres/Dones Lliures”

A l’octubre de 1936 naixia l’Agrupació de Mujeres Libres/Dones Lliures. Anarquista, llibertària i emancipadora, va ser el germen d’un moviment que va arribar a tenir 20.000 afiliades.

Queden poques d’aquelles dones amb vida. Concha Liaño és una d’elles. Té 94 anys i conserva una enorme energia. Viu a Veneçuela des que es va exiliar durant la Guerra Civil. Va formar part de les dones que van iniciar Mujeres Libres/Dones Lliures i recorda la situació de la dona en aquells dies: “Ara no es poden imaginar com era la vida de la dona llavors. L’espòs manava i governava. Acceptaven aquesta submissió. Nosaltres vam entendre que si s’alliberaven econòmicament, ja no haurien de suportar això”.

La idea de la revista Mujeres Libres –de la qual DIAGONAL va publicar un extens reportatge en el seu número 161– va sorgir en la tardor de 1935 de la mà de la militant anarquista Lucía Sánchez Saornil, a la qual després es van unir Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Lucía i Mercedes “havien ensenyat en cursos d’instrucció elemental per a obrers i obreres, promoguts per la CNT de Madrid en els anys 30. Van veure la necessitat de realitzar-los específicament per a les dones, donada la misoginia i els prejudicis existents”, indica Eulàlia Vega, autora del llibre Pioneras y revolucionarias.

Mentre la revista es gestava i sortia al carrer a Madrid, a Barcelona s’havia format l’Agrupació Cultural Femenina, en la seva majoria militants de la CNT i d’altres organismes llibertaris com els ateneus i les Joventuts Llibertàries. Coneixien la revista que es feia a Madrid. Mercedes Comaposada es va presentar a Barcelona buscant-les. Duia amb ella els estatuts d’una Federació Nacional. Els va informar que a Madrid i a Guadalajara ja s’havia constituït una agrupació amb els mateixos objectius. Havien anomenat a aquesta organització Federació Nacional de Dones Lliures i va proposar que Catalunya formés part de la mateixa. Les catalanes van acceptar entusiasmades.

Una organització de masses

Van arribar a comptar amb 20.000 afiliades i 170 seccions locals en tot el país sense cobrar cap quota. La Comissió de Solidaritat s’encarregava de gestionar donatius o subvencions amb sindicats, ateneus i altres entitats. Pura Pérez, militant de l’organització, explicava el 1999 que “es gestava una revolució femenina, de la mateixa forma que entre tots es feia una Revolució Social. Obreres, camperoles, infermeres, llicenciades…Totes eren guiades pel desig d’emancipació, la seva obstinació era assolir una societat equitativa i un futur millor”.

Martha Ackelsberg, autora de Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres assenyala que havia dues tendències en les seves activitats: capacitació (classes d’alfabetització, aprenentatge en el treball, informació sobre els seus propis cossos, sensibilització i suport mutu); i captació, amb programes per a animar a les dones a unir-se al moviment llibertari. “Sense la completa participació de les dones, estaven convençudes, la revolució no podria triomfar realment”, explica Ackelsberg.

El que les diferenciava d’altres agrupacions de dones, com les comunistes o antifeixistes, era que “el seu principal objectiu, fins i tot a la meitat de la guerra, era la capacitació de les dones, no només la seva mobilització en les activitats de suport a l’esforç de guerra”, apunta Ackelsberg. “Insistien que la participació de les dones en el mercat laboral, per exemple, no hauria de ser un canvi temporal, a causa de les necessitats de guerra, sinó un canvi més permanent en la forma que les dones eren vistes en els seus rols en la societat”.

A més, segons Eulàlia Vega, “els seus objectius es diferenciaven dels altres grups femenins de l’època, que no tenien en compte les diferències de gènere, com la comunista Agrupació de Dones Antifeixistes (AMA)”.

El 1937 a València s’estableixen els Estatuts de la Federación Nacional de Mujeres Libres amb l’objectiu de capacitar a la dona i emancipar-la de la triple esclavitud a la qual està sotmesa: “Esclavitud d’ignorància, esclavitud de dona i esclavitud productora”. Amb l’inici de la guerra, des de l’Agrupació Dones Lliures, Concha Liaño assenyala que el seu objectiu, a més de la “lluita per l’alliberament femení”, també era “aportar una ajuda ordenada i eficient a la defensa de la nostra República”. “Els homes al capdavant, les dones al treball”, va ser una de les seves consignes. Convidaven a les dones a inscriure’s

Llegir més »
Premsa

Els desocupats de llarga durada recuperen el seu dret a una assistència sanitària pública gràcies a la Llei de Salut Pública

MADRID, 2 Gener. (EUROPAPRESS)

La nova Llei General de Salut Pública aprovada el passat 22 de setembre en el Congrés dels Diputats estableix que a partir d’aquest diumenge, 1 de gener, els desocupats de llarga durada que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur recuperaran el seu dret a una assistència sanitària pública.

L’objectiu d’aquesta norma, impulsada per l’anterior Govern socialista, és garantir la universalització del Sistema Nacional de Salut (SNS) i, a aquest efecte, estén el dret a l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans residents en territori nacional als quals no se’ls reconeix en aplicació d’altres normes de l’ordenament jurídic.

Fins a ara, i segons les estimacions del Ministeri de Sanitat, a Espanya hi havia prop de 200.000 persones que, per diferents motius, romanien fora de la sanitat pública, tant aturats que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur com a determinats col·lectius, com advocats o arquitectes. Això feia que “legalment” les comunitats poguessin negar-se a oferir-los una atenció sanitària ordinària, “no així en Urgències”, segons reconeixia el llavors secretari general de Sanitat, Alfonso Jiménez.

En canvi, a partir del 1 de gener aquest nombre es redueix un poc més ja que els 40.000 desocupats que van perdre la seva prestació i no van poder acudir a altres alternatives -com ésser beneficiaris d’altres titulars o acreditar-se com persona sense recursos- recuperen el dret a l’assistència sanitària que tenien quan cotitzaven.

D’aquesta manera, quedaran solucionats els “desajustaments” que s’havien produït en algunes comunitats, com Galícia, Murcia o Balears, amb l’atenció a aquestes persones, tant en els centre sanitaris com a l’arribar a les farmàcies amb les seves receptes.

Per a la resta de col·lectius, la llei estableix que el Govern ha d’elaborar en un termini de sis mesos un reglament amb els termes i condicions de l’extensió del dret per a qui exerceixin una activitat per compte propi. No obstant això, en aquests casos les Corts van acordar que l’elaboració d’aquest reglament es faci “atenent a l’evolució dels comptes públics”.

www.europapress.es/salud/asistencia-00670/noticia-parados-larga-duracion-recuperan-derecho-asistencia-sanitaria-publica-20120102103119.html

Llegir més »
Premsa

Concentració de la riquesa

Aquest article critica l’enorme concentració de les riqueses, semblant a l’existent abans de la Gran Depressió a principis del segle XX, conseqüència de l’aplicació per part dels governs de polítiques neoliberals. L’article assenyala que les excessives desigualtats de renda i riquesa són injustes social i políticament i són ineficients des del punt de vista econòmic.

Llegir més »
Memòria històrica

Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

Contra la imposició de l’oblit i de la impunitat dels crims del franquisme i la transició.

DIMECRES 4 DE GENER: a les 12.30h. al cementiri de Girona: Trobada de record i homenatge a Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en l’efemèride dels 52 anys del seu assassinat a mans de la Guàrdia Civil al Mas Clarà i les seves immediacions de Palol de Revardit en aplicació de la denominada llei de fugues. Ofrena floral, poemes i paraules davant la seva tomba a terra.

Llegir més »
Premsa

Urgeix una nova cultura de l’energia

El manteniment de l’actual model centralitzat de producció energètica és insostenible, cal ser conscients: no és eficient energèticament, és ruïnós en pèrdues, és insegur, segueix sent depredador de recursos, de paisatge i de medi natural, afecta la salut, és caríssim i, sols beneficia a uns pocs, a massa pocs!

Llegir més »
Premsa

Les agències d’avaluació i l’economia espanyola

Les agències d’avaluació, les conegudes com agències de rating (Moody’s, S&P i Fitch), determinen el valor del deute espanyol. Segons aquesta avaluació els mercats –els grans fons d’inversió – compren més o menys, o més o menys fàcilment aquest deute.

Però com els fons d’inversió i les agències d’avaluació tenen moltes connexions entre si –els fons són accionistes importants de les agències d’avaluació– això es presta a que es realitzin moltes operacions combinades que poden tenir un fort caràcter trampós i especulatiu. Per exemple: tres fons lligats a les agències d’avaluació esmentades tenen 7.500 milions d’euros invertits en deute públic espanyol. A mesura que es rebaixa la qualificació del deute espanyol (el que fan les agències) augmenta el tipus d’interès que cal pagar per ell, i els beneficis dels inversors augmenten.

Davant l’onada de privatitzacions en marxa –Caixes d’estalvis, Loteries, aeroports– competint desesperadamente per atreure capital, tots els analistes situen com inversors en la graella de sortida als grans fons nord-americans, que porten mesos catant el sector i estudiant comprar accions de caixes, com més barates millor. Diversos d’aquests grans fons són accionistes de Moody´s i de Standard & Poor. La importància que per al procés de privatització tenen aquests fons d’inversió – accionistes de les agències que han forçat precisament aquest procés– és tal que el passat octubre el rei va rebre a la Zarzuela al conseller delegat d’un d’aquests grans fons.

Si les agències disminueixen la valoració del deute espanyol, la compra d’actius serà més barata. El 10 de març de 2011, només unes hores abans que el Banc d’Espanya xifrés en 15.152 milions les necessitats extra del sistema financer espanyol, Moody´s va rebaixar la qualificació del deute espanyol i va xifrar les necessitats del sistema financer en 120.000 milions d’euros, 10 vegades més que la xifra del Banc d’Espanya. La nota de Moody´s difosa a l’obrir la Borsa, la va rebentar. Totes les caixes han d’accelerar la seva privatització i probablement a preus més barats del que aspiraven, en benefici dels fons interessats a comprar, gairebé tots accionistes o clients de Moody´s.

Llegir més »
Premsa

El Banc de Sabadell apuntala CyU: algunes preguntes impertinents

El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l’exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d’euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l’1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar “el crèdit a famílies i empreses”. Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se’n va alegrar:”per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans” o com a mínim “podem pagar els deutes que tenim!” Ara bé, els diners no portaven cap mena d’obligació afegida, ni tan sols de manual d’instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l’economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, nomésfaltaria…

Llegir més »
gràfic comparatiu SMI amb altres països
Premsa

El govern espanyol congelarà el salari mínim interprofessional per primera vegada des de 1966

El mateix dia que s’ha donat a conèixer que el rei Joan Carles I rep un sou de prop de 300.000 euros anuals, el nou president espanyol, Mariano Rajoy ha decidit congelar el 2012 el salari mínim interprofessional (SMI) en 641,4 euros.

El consell de ministres d’aquest divendres aprova la congelació, que suposa contradir la proposta de Valeriano Gómez, l’últim ministre de Treball del Govern socialista de Zapatero, que apostava per apujar l’SMI entre un 1,5% i un 2,5% l’any vinent, i ignorar les peticions sindicals de que el salari mínim recuperés el poder adquisitiu que havia perdut el 2010 i el 2011.

Llegir més »
Premsa

Més ERO que en el 2010

EFE – 27/12/2011

Catalunya tancarà el 2011 amb més Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que el 2010, encara que el volum de treballadors afectats és una mica inferior, després que l’any passat unes 61.000 persones passessin per processos
d’acomiadament o de reducció de plantilles. Tot i que encara falten les últimes dades oficials del mes de novembre i desembre, la Generalitat ha autoritzat enguany un total de 2.583 ERO, que han posat la vida més difícil a 40.450
treballadors, mentre que l’administració n’ha rebutjat 35 més, que afectaven 377 treballadors.

Llegir més »