Erosionar la Seguretat Social a partir de les Mútues
Qüestionades per la seva gestió d’accidents i malalties, el paper de les mútues de treball serà revisat novament.
Fent una mica d’història, cal recordar que el 29 d’abril del 2009 es debatia en el Congrés dels Diputats un informe presentat pel tribunal de Comptes sobre els procediments de contractació de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la seguretat social (MATEPSS). L’informe denunciava irregularitats en les mútues. El més sonat era el frau protagonitzat per la Mútua Universal, que va utilitzar a set empreses satèl·lit per a facturar serveis inexistents a la Seguretat Social. La quantitat defraudada va ser, suposadament, de 219 milions d’euros entre 1990 i 2007. En el citat informe del Tribunal de Comptes demostra que el de la Mútua Universal no és un cas aïllat.
A pesar dels informes que denuncien l’activitat fraudulenta de les Mútues, que en teoria són “associacions empresarials sense ànim de lucre”, els canvis legislatius les han anat dotant de competències que superen les seves primitives funcions de cobertura de baixes per accident i que les converteixen en un element clau en el procés de privatització de la sanitat.
Però, què són les MATEPSS? Les actuals mútues tenen el seu origen al començament del segle XX com associacions de patrons amb l’objectiu de plantar cara a la nova legislació que obligava a pagar indemnitzacions als treballadors per accidents laborals i a cobrir el seu salari durant el període de baixa. El 1963, el règim va posar els fonaments del sistema de sanitat pública amb la Llei de Bases de la Seguretat Social que exclou a les companyies privades d’assegurances de la cobertura sanitària, quedant fora d’aquesta categoria les mútues al ser organitzacions sense ànim de lucre. A partir d’aquest moment, la cobertura sanitària va quedar en mans de l’entitat gestora de la Seguretat Social i de les mútues patronals, que s’han convertit en entitats col·laboradores encarregades de cobrir les baixes derivades de contingències laborals.
En les últimes dècades s’ha donat un procés de concentració que ha provocant la creació de macromútues (actualment n’existeixen 20, en contrast amb les 253 que va arribar a haver-hi registrades l’any 1959). Avui, les mútues funcionen com ens de gestió de la sanitat i presenten un sospitós apetit de creixement cap a àrees dominades per la Seguretat Social, a pesar de ser empreses sense ànim de lucre. Més enllà d’una qüestió de beneficis econòmics, l’interès per al empresariat en l’enfortiment de les mútues està en que realitzen el treball brut de la patronal derivant casos d’accidents o malalties professionals a la sanitat pública, rebutjant el seu origen laboral i eximint de responsabilitats a l’empresa.
L’última reforma laboral, aprovada pel govern del PSOE, va equiparar per primera vegada als fins al moment mèdics avaluadors de les mútues amb els metges del servei públic de Sanitat el que possiblement provocarà la generalització d’una pràctica habitual: l’alta prematura als treballadors de baixa per accident laboral.
Pel que fa al futur del sistema sanitari, la CEOE s’ha posat entre els seus objectius per a la nova legislatura augmentar tot el possible les competències de les mútues. L’objectiu de la patronal és controlar la malaltia comuna i que els treballadors acudeixin a la mútua tant per a les contingències professionals com per a les comunes, una barbaritat social i sanitària.
Des d’organismes vinculats a la defensa de la sanitat pública, com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, es té una visió pessimista del futur, preveient que s’afavoreixin les competències de les entitats empresarials sobre les mútues i la gestió de les baixes, el que fet i fet suposarà lesionar més els drets dels treballadors. Els sindicats de concertació, per la seva banda, s’han plantejat la meta que les mútues siguin cogestionades per les organitzacions sindicals, empresarials i les Administracions públiques. Tot això estarà en la taula de negociació presidida per l’executiu de Rajoy.
