
El BCE posa l’aixovar en les noces de la UE i la banca
L’autor examina qui ha guanyat en les setmanes posteriors a la cimera de la UE. La banca ha mogut fitxa per a fer-se amb títols de deute públic.

L’autor examina qui ha guanyat en les setmanes posteriors a la cimera de la UE. La banca ha mogut fitxa per a fer-se amb títols de deute públic.

Es salva als mercats i no al clima. Així podríem resumir el que constata la 17ª Conferència de les Parts (COP 17) de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de Durban, Sud-àfrica, celebrada del 28 de novembre al 10 de desembre.
La ràpida resposta que governs i institucions internacionals van donar a l’esclat de la crisi econòmica en 2008 rescatant bancs privats amb diners públics contrasta amb l’immobilisme enfront del canvi climàtic. Encara que això no ens hauria de sorprendre.

Segons la Teoria dels Sistemes una societat funciona com un organisme, responent a un seguit de lleis que, bàsicament, responen al principi de que el Tot és més que la suma de les Parts.
Un individuu, d’altra banda, també és un sistema, composat per infinitat de cèl·lules diverses, cadascuna amb la seva funció, contribuint entre totes a la supervivència de l’organisme però sense saber-ho, òbviament, perquè no poden veure més enllà de la funció concreta que realitzen, no poden abastar la complexitat del sistema que conformen. No obstant, tampoc ho necessiten. Només que cadascuna aporti el seu granet de sorra, el conjunt funciona.

“La Peli del Raval, històries de convivència intercultural” és un projecte innovador, col·lectiu i solidari en el qual els veïns/es del Raval de Barcelona han escrit i rodat dues pel·lícules. L’argument ha sortit dels rumors i estereotips sobre la diversitat cultural i de la rica i complexa convivència entre cultures del barri.
És un projecte del Col·lectiu Pasoapaso i es tracta de la primera pel·lícula col·lectiva, intergeneracional i intercultural del Raval.
A “La Peli del Raval” els integrants del Casal Jove Atlas, Casal dels Infants del Raval i veïns del barri del Raval s’atreveixen a explicar la seva història amb un to irònic, basant-se en diferents rumors que existeixen en la societat sobre la immigració, intentant transmetre un missatge clar: si bé tots els éssers humans som diferents, tenim necessitats i inquietuds que ens uneixen i, per a poder conviure, és indispensable el respecte i coneixement de l’altre. L’adaptació ha de ser recíproca.

El Govern de Catalunya ha presentat els seus comptes per al proper any, que segueixen amb les retallades, centrades de forma destacada en el salari dels funcionaris. A més, també volen imposar un euro de taxa per cada recepta mèdica que s’imprimeixi, cobrar als turistes una taxa, vendre patrimoni i pujar els impostos indirectes. Els directes no estoquen.

Convé recordar que a la dècada dels trenta la majoria de democràcies liberals van caure com castells de naips. La raó? L’absoluta incapacitat del sistema polític a l’hora de gestionar la crisi derivada del crash financer de 1929. La indiferència davant l’empobriment de milions de persones. L’aferrament a l’ortodòxia econòmica del capitalisme clàssic que condemnava una part de la població a la desocupació i la indigència.
Un exemple inquietant, l’alemany Heinrich Brüning. Canceller entre 1930 i 1932, protagonitzà una política de dures retallades pressupostàries per equilibrar els comptes públics i pagar el deute. Resultat? Una desocupació que passà de tres a sis milions, un aprofundiment de la recessió i un empobriment generalitzat entre les classes mitjanes, les mateixes que esdevingueren, mesos després de la seva caiguda, lesqui portaren Hitler al poder.

L’any 2012 comportarà l’inici del procés d’entrada del capital privat a l’ICS (una empresa pública que actualment té 40.000 treballadors) i la seva fragmentació diverses empreses, segons els plans del Govern de la Generalitat.
L’actual legislació és l’únic entrebanc legal que fins ara ha impedit que el govern pogués posar en marxa el seu pla per fragmentar l’Institut Català de la Salut (ICS) en una vintena d’empreses filials. Però això canviarà quan el Parlament de Catalunya aprovi a principis del 2012, segons preveu l’executiu, la llei d’agilitat i reestructuració de l’administració (una de les lleis en què es va dividir l’anomenada llei òmnibus). Aquesta norma inclou les modificacions necessàries a l’actual llei de l’ICS (aprovada l’any 2007 per unanimitat al parlament) per donar via lliure al desmembrament progressiu de l’entitat, que preveu, entre d’altres coses, que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia. Tot i que el director gerent de l’ICS, Joaquim Casanovas, ha declarat que la llei impedirà que hi entri capital privat aliè i que seran entitats cent per cent públiques que funcionarien sota el paraigües de l’ICS, la porta a la privatització ja estarà oberta.

23/12/11 EL PUNT AVUI – Barcelona – Xavier Alegret
La multinacional italiana Piaggio, propietària de la marca catalana Derbi, es va comprometre ahir dia 22 amb el govern a donar continuïtat a la fàbrica de Derbi de Martorelles dins de l’activitat del grup, segons van explicar fonts de la conselleria d’Empresa i Ocupació. Aquest compromís, que s’ha d’acabar de concretar, es produeix nou mesos després que Piaggio anunciés la seva intenció de tancar la planta de Martorelles, i un mes i mig després que el comitè d’empresa denunciés que ho faria efectiu el juny del 2012, data en què s’acabava el calendari laboral.

El dimecres dia 14-D de forma anònima (amb carta per correu convencional i sense remitent) se’ns va filtrar un informe encarregat per Parcs i Jardins a l’empresa Konsac-Group on s’estudia la possibilitat de privatització de la totalitat del servei de jardineria.
L’informe contempla tres possibilitats:
1ª.- Subrogació de tota la plantilla a una empresa privada.
2ª.- Subrogació separada en el temps de diferents segments de la plantilla.
3ª.- Amortització gradual i paulatina dels llocs de treball.
En l’esmentat informe es descriuen els pros i els contres de les tres possibilitats.
De la subrogació total de la plantilla, argumenten, estratègicament és la que té més avantatges, una vegada solucionats els problemes jurídics (canvi d’estatuts i del Conveni Col·lectiu).
De la subrogació per parts i temps la veuen més problemàtica al ser major el temps de conflicte, la qual cosa seria perjudicial per a la fi marcada.
L’amortització progressiva la cataloguen com el pla “B” però es queixen de la lentitud en la seva execució.
En resum aquest és l’informe que ens han filtrat i que sobre el qual l’ajuntament hauria d’aclarir si és veritable l’informe i si aquestes són les seves veritables intencions. Aquí teniu el link a l’informe complet, perquè vosaltres mateixos feu la vostra pròpia valoració:
http://sapb_cgt.pangea.org/local/docu.pdf
Més info:
www.publico.es/catalunya/413111/l-ajuntament-estudia-privatitzar-parcs-i-jardins
www.malesherbes.blogspot.com/2011/12/parcs-i-jardins-seis-anos-despues_17.html
Secció Sindical CGT Parcs i Jardins
Treballadors de Parcs i Jardins es concentren el 23 de desembre davant l’Ajuntament de Barcelona contra la privatització de l’Institut Municipal
Un centenar d’empleats del Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona han protestat aquest divendres 23 de desembre a la plaça de Sant Jaume enfront de l’Ajuntament perquè l’alcalde, Xavier Trias (CIU), no emprengui la privatització de l’institut.
Els treballadors han fet coincidir la protesta amb l’últim ple de l’any del consistori, i han cantat la nadala del ’25 de desembre’ amb una nova lletra contrària a la privatització, a més de portar pancartes com la de ‘Trias. CIU = acomiadaments en Parcs i Jardins’.
El comitè d’empresa ha criticat la situació de deterioració intencionada per a justificar la privatització de l’institut, i ha subratllat que el 2005 hi havia un 9% del pressupost externalitzat, i ara ja arriba al 30%.
El 14 de desembre li va arribar al comitè d’empresa un suposat esborrany d’informe de l’empresa Konsac Group sobri la possibilitat de privatitzar l’institut, i que va ser enviat per correu ordinari i sense remitents. L’informe, sobre la base d’una sol·licitud feta per la Direcció de l’institut i dades aportades per l’empresa, presenta tres opcions encaminades a la privatització, encara que a diferents velocitats, donant per bona la de subrogació total de l’institut a una empresa privada.
El tercer tinent d’alcalde i responsable d’Hàbitat Urbà i Medi ambient, Antoni Vives, ha convocat al comitè d’empresa el 29 de desembre, el que va en paral·lel a la negociació del conveni, que per al comitè ha passat a segon pla davant la possible privatització de l’institut.
Font: Agències

Dues concentracions a Gràcia han denunciat els acomiadaments de Caprabo
Una trentena de persones s’han concentrat aquest divendres 23 a la tarda en solidaritat amb les treballadores de Caprabo que han patit la repressió sindical de l’empresa. Davant del Caprabo de Travessera de Gràcia amb Bailèn el grup de concentrats han repartit octavetes i han desplegat una pancarta denunciant la repressió aplicada pel grup Caprabo/Eroski. La convocatòria l’havia feta l’Assemblea de la Vila de Gràcia.

PROU ACOMIADAMENTS A CAPRABO – EROSKI
Els supermercats Caprabo-Eroski pertanyen a la Corporación Mondragón. Malgrat que la Corporación Mondragón va triplicar els beneficis de l’any anterior (178 milions d’euros el 2010) i Caprabo va augmentar-los un 33% (17,4 milions d’euros el 2010), els i les treballadores han vist com l’empresa provava d’eliminar el conveni col·lectiu Caprabo-Catalunya, congelava els salaris o els impedia fer reducció de jornada per tal de conciliar vida laboral i personal, amb l’intenció d’empitjorar les condicions laborals dels i les treballadores i augmentar encara més els beneficis. I, quan han provat d’alçar la veu per defensar els seus drets, com han fet les persones afiliades a la CGT amb i sense responsabilitats sindicals, la resposta de l’empresa ha estat l’acomiadament.

L’empresa metal·lúrgica Fundiciones Òdena SA (Funosa) ha presentat dos expedients de regulació d’ocupació (ERO) que afectaran el total de la plantilla. El primer d’aquests expedients afecta 36 treballadors i és d’extinció; el segon
afecta la resta dels treballadors, 294, i és de suspensió temporal: els empleats deixaran de treballar deu dies cada mes.

La Direcció de Seat i el sindicat majoritari, UGT, han arribat a un principi d’acord sobre el nou conveni que estarà en vigor de 2011 a 2015 i que preveu, per primera vegada, una fórmula salarial que té en compte l’IPC real i els resultats de l’empresa.
El conveni, el més important de la indústria catalana pel pes i influència de Seat i que és un referent en les relacions laborals, estableix un augment anual igual a l’IPC, amb clàusula de revisió per a garantir l’IPC real, i contempla un increment addicional vinculat al resultat operatiu de l’empresa, segons han informat l’empresa i els sindicats.
El principi d’acord, pendent de ratificar pels treballadors, va ser subscrit aquesta passada matinada entre representants de l’empresa i d’UGT després d’un esprint final de la negociació, i ha deixat fora als altres dos sindicats amb representació en la companyia, CCOO i CGT.
Quan el resultat operatiu de la companyia sigui negatiu (la situació actual de Seat), per cada 25 milions d’euros que es millori el resultat previst s’afegirà un 0,1 % a les taules salarials, amb un màxim del 0,5 %. En els anys que el resultat operatiu sigui positiu, s’establirà una paga única de fins a 500 euros, que es distribuirà en raó dels següents percentatges: un 30 % per l’obtenció d’un resultat positiu, un 30 % per productivitat i un 40 % per qualitat.
Quan aquest preacord sigui ratificat, Seat, integrada en el Grup Volkswagen, es convertirà en pionera a Espanya a aplicar una pujada salarial que vincula una part del sou als resultats operatius de l’empresa. A més, a la signatura d’aquest conveni l’empresa abonarà un pagament de 250 euros a cada treballador de conveni. En l’apartat de la flexibilitat, la Direcció de Seat ha retirat finalment la seva proposta d’establir només tres setmanes de vacances continuades, en lloc de les quatre tradicionals, i que la quarta pogués desplaçar-se en el calendari, encara que el text aprofundeix en mesures com el treball en els caps de setmana, que permetrà a la companyia respondre millor a les puntes de treball.
Seat ha valorat com “un avanç” que el conveni permeti treballar fins a 328 dies a l’any, ja que la planta de Martorell (Barcelona) serà així més competitiva i podrà situar-se en millor posició a l’hora d’optar dintre del grup Volkswagen a la fabricació de nous models. Aquesta mesura contribueix, a més, a l’objectiu estratègic de la companyia de saturar la capacitat de la fàbrica, el que, segons un comunicat de Seat, “renova el compromís per l’ocupació i obre les portes a la creació de nous llocs de treball”.
UGT sotmetrà el principi d’acord sobre el conveni, que afectarà a uns 13.000 treballadors de manera directa, a consulta dels afiliats a aquest sindicat el pròxim 14 de gener.
Per la seva banda, el sindicat CGT ha denunciat, en un comunicat, que el preacord dóna a l’empresa “una flexibilitat a la carta a canvi d’una pobra pujada salarial i sense un minut de reducció de jornada”.
Font: EFE Barcelona 21/12/2011
En document adjunt el text del preacord de Seat
Attached documents

Els treballadors públics estan revoltats. El Govern els ha pagat avui 21 de desembre la nòmina del mes de desembre, com tocava, ja que l’últim mes de l’any cobren el dia 21. La sorpresa ha estat quan han descobert que els han aplicat la retenció d’IRPF no tan sols de la mensualitat, sinó també la corresponent a la paga extra de Nadal, que no cobraran finsal dia 28.

JORDI BERBIS | 19/12/2011
Aquesta setmana, arran del que s’ha anomenat crisi del deute, els governs alemany i francès han posat sobre la taula la potencial integració fiscal de bona part de la Unió Europea. És a dir, l’adopció de normes comunes en despesa pública i impostos. L’adopció de normes comunes pel que fa a impostos genera dubtes sobre quin ha de ser el model: estem parlant de baixar encara més els impostos a les empreses o tindrem un impost sobre la renda realment progressiu a tot arreu?

El broker de la city londinenca que va afirmar a la BBC que somniava “amb una crisi per fer-se ric”, Alessio Rastani, va afegir en rigorós directe que “Goldman Sachs governava el món”. Tothom va riure. Però la realitat supera sovint l’humor i la ficció. El banc d’inversions nord-americà –8.354 milions de dòlars en beneficis nets el 2010– ha entrat a l’alta política europea per atiar i lligar ben curt les polítiques de desregulació, de reformes estructurals i de privatitzacions. Fidel al lema que el va veure néixer l’any 1869 i que no deixa gaire espai pels dubtes: “Els interessos dels nostres clients, el primer”.

El 18 de desembre al Baix Llobregat i el 19 de desembre a Santa Coloma de Gramenet, s’han portat a terme dues mobilitzacions contra les retallades. Us reproduïm les cròniques dels actes realitzades pel setmanari Directa.

Un apropament a les investigacions que busquen agilitzar les dinàmiques de treball en equip.
En les reunions, una cosa que tendeix a oblidar-se és que, amb freqüència, les formes poden importar tant com el fons. Especialista en dinàmiques de grup, l’autor aborda algunes de les claus de la intel·ligència col·lectiva.

El programa econòmic de reajustament neoliberal ja està decidit pels mercats financers. La doctrina del xoc i la TINA (‘there is no alternative’) ja han tombat quatre governs de la UE els darrers mesos enmig de l’auge dels tecnòcrates.

Nou morts i almenys 430 ferits al Caire aquest cap de setmana, segons xifres oficials. Resulta difícil romandre indiferent al comprovar com dones i homes egipcis són copejats i torturats en ple carrer.
Conec a algunes víctimes d’aquest últim episodi de repressió, entre ells a l’activista Hassan Mahmoud. Arrestat ja en una acampada pacífica el passat mes de juliol, va sofrir ahir una brutal pallissa que va poder ser captada per una càmera. En les imatges es veu com les forces de “seguretat” copegen a Hassan i a una altra manifestant, a la qual acaben despullant de part de les seves robes. Després un dels agents comença a disparar contra la multitud. És un vídeo que està sent àmpliament difós per Internet i per alguns mitjans de comunicació internacionals, però que la televisió estatal egípcia ha censurat:
Altres víctimes de la repressió de les últimes hores conegudes per molts periodistes -per la seva implicació en la defensa dels drets humans- són Mico i Sanaa Seif, activistes contra els judicis militars a civils i germanes del bloguer Alaa, arrestat en la presó des del 30 d’octubre. Ambdues van ser detingudes el divendres durant unes hores. Mico va veure com un oficial va bufetejar repetidament a una dona major exigint-li que es disculpés per participar en les protestes.
Noor Ayman Noor, fill del fundador del partit liberal El Ghad Ayman Nour i de la candidata Gamila Ismail, també va ser copejat per les forces de seguretat, mentre protegia a una altra jove manifestant. Aquest vídeo recull el moment en el qual és apallissat (minut 00:50):
El periodista del Jazeera Evan Hill, també va ser arrestat i copejat. La llista de ferits conté centenars de noms i segueix creixent. Uns altres han tingut pitjor sort, com l’estudiant de medicina Alaa Abdel Hady. Va morir el divendres. Tenia solament 21 anys. Just abans d’unir-se a les protestes va escriure en el seu mur de facebook: “Vaig a baixar i veure què passa. Que Déu ens ajudi”. Els seus companys de facultat li van homenatjar aquest dissabte en una marxa cap a Tahrir. Les forces de seguretat van intentar dissoldre la concentració.
Els metges i infermeres que atenen als ferits en l’hospital de campanya proper a Tahrir també han estat desallotjats per la força. L’equip de la cadena de televisió AL Jazeera ha relatat com diversos militars van entrar en el seu hotel, van irrompre en la seva habitació i van llançar les seves càmeres i el seu telèfon satèl·lit per la balconada.
Alguns carrers del centre del Caire són una zona de guerra creada pel règim militar que controla el país a força de repressió i impunitat, el mateix que defensa les eleccions legislatives d’aquests dies, que les supervisa, que les contamina.
Les fotografies i els vídeos filmats pels manifestants, en un exemple de periodisme que traspassa la censura exercida per alguns mitjans de comunicació egipcis, mostren la brutalitat dels agents de “seguretat”. En ells es veu com els oficials arrosseguen cossos de ferits, els pategen, els copegen. Són la prova irrefutable de la cooperació de les forces de “l’ordre” amb els anomenats matons–

Fonts relacionades amb Josep Prat, president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i director general de l’immens hòlding d’empreses municipals de Reus ( “Innova, Grup d’Empreses, S.A.”), sorgit de la sanitat pública, han estimat la quantitat que Prat pot percebre del hòlding municipal. Aquest té ramificacions que s’estenen a poblacions al sud de Reus, fins al PaísValencià.

La passada setmana coneixíem la notícia de la commutació de la pena de mort que pesava sobre l’activista afroamericà Mumia Abu-Jamal per la cadena perpètua. Recorde el rostre de Mumia en enganxines i cartells, haver llegit sobre la seua història quan era adolescent, i haver escoltat alguna de les seues intervencions radiofòniques des de la presó que es pot trobar a la xarxa. Mumia fou condemnat a mort l’any 1982 acusat de matar un policia a Filadèlfia. El seu cas va estar envoltat de polèmica i ha sigut denunciat per ONGs com Amnistia Internacional per les irregularitats del procés. Mumia, que va militar al Partit dels Panteres Negres i exercia de periodista, sempre s’ha declarat innocent, i inclús alguns dels testimonis que van declarar en contra seua van admetre després haver sigut pressionatsper la policia.

El passat 14 de desembre van acomiadat al company V. M., conductor de l’empresa Barcelona City Tour i afiliat a CGT.
L’excusa esgrimida per la direcció per consumar aquest atropellament va ser que el company, estant de paisà per estar de vacances, va pujar a un autobús a plaça Catalunya, per baixar una parada més enllà, a la Catedral.
El veritable motiu és acovardir i atemorir els treballadors, ja que després d’un procés de vaga el mes d’agost passat, ha sorgit amb força una secció sindical de CGT a l’empresa, de la qual el company V. és membre destacat.

Des de l’equip de Comunicació de la CGT de Catalunya s’ha creat una pàgina de la revista Catalunya a Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Revista-Catalunya/207074442708073
La revista Catalunya és el principal òrgan d’expressió del sindicat CGT de Catalunya. Per aquesta publicació han passat centenars de lluites socials, centenars de conflictes sindicals, centenars de propostes emancipadores en tots els àmbits que aquesta paraula pot fer anar: feminisme, laïcisme, antiracisme, okupació, ecologisme, pagesia, moviment llibertari, defensa de les llengües, opció sexual, memòria històrica, antifeixisme… i tot amb un tronc central que són les activitats que desenvolupen les seccions sindicals, els sindicats, les federacions de rama, les federacions locals, comarcals i intercomarcalsde la Confederació General del Treball de Catalunya.

XAVI MARTÍ | 16/12/2011 – Setmanari Directa
El 16 de desembre una marxa formada per unes 400 persones que s’ha allargat dues hores ha acabat amb l’ocupació d’un edifici de tres pisos i de nova construcció situat al carrer Pompeu Fabra número 91 de Terrassa. La manifestació, convocada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la ciutat vallesana, anava encapçalada per una pancarta on es podia llegir “Pel dret a l’habitatge. Dació en pagament retroactiva. Stop desnonaments i lloguer social ja!”. Durant la protesta, que ha passat per un gran nombre de carrers, s’ha cridat contra els centenars de desnonaments que es registren cada dia a l’Estat espanyol. En clau local, les pancartes de les manifestants també han servit per denunciar que a Terrassa existeixen 5.000 vivendes buides i desocupades i que, tot i això, es comptabilitzen tres desnonamentsal dia.