• El nostre company Miguel Ángel Cuadrado Bolaños, de 41 anys d’edat, mor en la fàbrica de Martorell dimecres passat 8 d’abril, després de sofrir un infart i estar unes dues hores en el Servei Mèdic Central.
• Al conèixer la notícia, els seus companys del taller 2 no es troben en disposició de tornar al treball i després d’una assemblea acorden parar. Els delegats de Xapistería dels tres sindicats es posen al capdavant de l’aturada.
• La CGT, al rebre la comunicació de la mort del company, planteja als altres sindicats que correspon una resposta igual que el passat 1 de setembre amb la mort del company Iñaki en el taller 8: una aturada de tota la fàbrica, durant 24 hores, en senyal de dol i protesta.
• Els “dirigents” d’UGT i CCOO manifesten que no correspon la mateixa resposta que al setembre, mentre, alguns delegats d’aquests sindicats estan participant, al costat de la plantilla, en l’extensió de l’aturada a la resta de la fàbrica en els torns de matí i tarda.
• A mitja tarda, UGT i CCOO reparteixen un comunicat conjunt a la plantilla, afirmant entre altres coses:
* que s’ha tractat d’una mort natural. Aquest company mor en la fàbrica per infart i això és accident laboral. Hi ha sentències de sobres en el Tribunal Suprem ratificant que l’infart sofert en el lloc de treball és un accident laboral, fins i tot encara que la mort passi hores més tard, fora del lloc de treball.
* acusa a la CGT de provocar l’aturada durant la reanimació del company i aprofitar-nos del dolor aliè.
Esperem que hagi estat un error de redacció, ja que en cas contrari seria motiu d’una demanda per injúries. El comunicat cínic i covard fa una crida a seguir treballant com si no hagués passat res, és aquí on veiem realment qui juga amb el dolor dels companys (comprensible i lògic).
La CGT va recolzar en tot moment a la plantilla i va protegir la decisió dels treballadors que, en les assemblees, van votar continuar l’aturada. La CGT es va posar al capdavant per a evitar possibles represàlies, ja que pràcticament totes les prefectures van sortir a pressionar als treballadors perquè tornessin al treball. Una mostra més de la preocupació per la producció i ni el mínim rastre d’humanitat per la pèrdua d’un company.
QUATRE MORTS EN SET MESOS!! AIXÒ S’HA D’ACABAR!!
Les dades són concloents, quatre morts en set mesos han de comportar un canvi radical en l’actuació dels serveis mèdics i del conjunt de l’empresa, que han de garantir la vida de qualsevol treballador. És la seva primera responsabilitat i queda provat que no fan prou. L’estalvi costi el que costi, és un objectiu psicòpata de l’empresa que està incidint fatalment en la nostra atenció sanitària. S’ha d’acabar la precarització del personal mèdic contractat per empreses que també busquen fer negoci amb la nostra salut.
Per això, la CGT segueix exigint que es portin a terme les mesures compromeses fa set mesos, quan va morir el company Iñaki, per a garantir una prevenció real en la nostra salut i la nostra vida:
• Protocol d’atenció en Farmaciola per a símptomes poc clars, en el qual es descartin problemes coronaris de manera immediata.
• Mitjans de debò en els serveis mèdics i una UVI mòbil a la Farmaciola Central.
• Contractació directa i professionalitzada de plantilla SEAT per a tota atenció mèdica en fàbrica.
• Revisió mèdica anual obligatòria amb l’ampliació de plantilla que això comporti.
• Instal·lació de desfibriladors en cada taller i oficina. Formació programada de responsables en nombre corresponent per a assegurar aquesta atenció en cas d’urgència.
• Avaluació dels Riscos Psicosocials.
La CGT seguirà actuant si fa falta en solitari, davant la defensa de la vida de tots/es nosaltres, encara que no sigui possible la unitat sindical que, pensem, és la força dels treballadors.
15-abril-2009
Seccions Sindicals CGT Seat
