En unes dècades, Teléfonica ha passat de 10 a 315 milions de clients… i de 90.000 a 20.000 empleats. El secret: el “noble‘’ art de la subcontractació.

Divideix i venceràs. Aquesta és l’estratègia que ha seguit Telefònica, segons denuncien sindicats i treballadors, des que el Govern d’Aznar el 1997 tragués a la venda l’últim paquet d’accions públiques de la companyia i el 1999 es consumés la seva privatització. “En els 80 i 90 Telefónica tenia entre 75.000 i 90.000 empleats i ara en queden uns 20.000. Els treballadors que falten som nosaltres, que estem en contractes i subcontrates”, expressa Javier Marco, membre del comitè d’empresa de Cotronic, una de les contractes més combatives. Mar­co explica que els que ahir tenien una ocupació fixa i bones condicions laborals avui viuen en precari disseminats entre contractes i subcontractes. Només a Barcelona existeixen set contractes diferents i unes 512 subcontractes.

El gegant de les telecomunicacions signa un contracte amb aquestes empreses cada cinc anys per a repartir els seus serveis d’instal·lació i manteniment. L’últim contracte es va signar el 2012 i en ell s’incloïa una baixada anual de la retribució a les contractes del 5%, tal com explica Jordi Juan, advocat del Col·lectiu Ronda. “El 2013, les contractes van cobrar un 5% menys que el 2012 i així successivament. Les empreses reparteixen aquest ajustament entre els treballadors amb dues conseqüències: el seu rendiment mínim és superior i, entre els autònoms, s’incrementa l’horari laboral. Així, et pots trobar a un instal·lador pujat a una escala a les 21,30h”, explica.

Desigualtat salarial

Aquest sistema d’externalització ve acompanyat d’importants diferències en les condicions de treball. I la primera és el tipus de conveni. “Mentre els treballadors de Telefònica tenen un conveni propi que recull part de la tradició sindical d’una empresa que era pública, els treballadors de les contractes i subcontractes es regeixen pel conveni del metall. I això porta una desigualtat salarial important”, explica Juan, il·lustrant la situació amb un exemple amb dades de 2011: “Mentre amb el conveni del metall un oficial de primera instal·lador guanyava 20.000 euros bruts anuals, un treballador de Telefònica oficial de segona que duia tres anys en l’empresa guanyava 45.000 euros a l’any”, explica. “És com si em parlessis d’un altre sistema solar, són dues realitats diferents”, conclou.

A part del que marca el conveni, el sou dels treballadors externs també depèn del sistema de punts. “Els empleats han d’arribar a un mínim de punts per a arribar al rendiment mínim mensual. Si no arribes, t’exposes a ser sancionat”, explica el lletrat. Així, per cada instal·lació, alta o avaria reben punts que només són computats quan s’acaba el treball. “Això fomenta el treball a escarada”, afirma. El valor de cada tasca s’ha anat encarint al mateix ritme que disminuïa el pressupost en el contracte signat amb Telefònica. “Els treballadors han passat de necessitar 175 punts mensuals el 2012 a 184 el 2013 i, a l’any següent, 193”, explica l’advocat. Javier Marco posa un exemple: “Quan ara faig una alta per a l’operadora Jazztel aconsegueixo dos punts. He de fer-ne cinc al dia per a ser rendible. Abans valia amb fer tres o quatre instal·lacions per jornada”.

Externalitzar els riscos

Més enllà del salari, existeix una altra gran diferència que és la gestió dels riscos laborals, tal com denuncia Cristina, treballadora de Telefònica des de fa 27 anys i membre de la Plataforma Sindical En Construcció. “Telefònica té molt pocs accidents perquè el treball perillós s’ha externalitzat. Hi ha morts en les telecomunicacions i són morts externalitzades. Els treballs més perillosos els fan les subcontractes”, relata l’empleada de Telefònica que explica que aquesta baula de la cadena, que són empreses contractades al seu torn per les contractes, són les “clavegueres” de la precarització.

“Hi ha diferents nivells i segons vas baixant et trobes pitjors condicions. Ara en les contractes es fomenta que els treballadors es facin autònoms i es converteixin en subcontractes. Jo, si l’empresa no em dóna les mesures de seguretat i la formació necessària, em puc negar a treballar. Ells, si es neguen, a l’endemà estan en el carrer”.

Unir-se en la lluita

Quant a les subcontractes, “hi ha casos delirants”, afirma Jordi Juan. “Jo he vist a un treballador d’una contracta que té al seu torn una S.L. amb treballadors al seu càrrec. És a dir, amb la nòmina que cobra contracta al seu torn a més treballadors. Amb aquest nivell de subcontractació els treballadors s’enfronten a una flexibilitat brutal”, denuncia l’advocat qui es queixa que no hi ha possibilitat de negociació col·lectiva mentre hi ha gent que treballa entre “60 i 70 hores a la setmana”.

“L’estratègia és divideix i venceràs. Ara mateix no saben ni el personal que tenen, però els dóna igual, no els importa perquè guanyen diners”, explica Aitzol Ruiz de Azua, president del comitè d’empresa de Cotronic i així ho demostren les xifres. A dia d’avui Tele­fònica té uns ingressos de 14.141 milions d’euros nets i ha passat de comptar amb 10 milions de telèfons instal·lats el 1978 a més de 315,7 milions de clients al març de 2013.

Enfront d’aquesta situació, treballadors de les contractes Cotronic, Elec­nor, Itete, i Abentel i empleats de Telefònica van decidir barrejar-se el passat 30 de juny en la primera vaga conjunta, que es va celebrar en la província de Barcelona. “Si vas sol ets més vulnerable pel que hem decidit extrapolar la nostra lluita amb altres contractes”, explica el representant dels treballadors mentre recalca que la unió és el camí.

800 acomiadaments en un ERO a Atento

A més del servei d’instal·lacions i manteniment, l’àrea comercial també està externalitzada. Aquests serveis tampoc viuen aliens a la precarietat, tal com explica Rebeca Muñoz, membre de CGT a Atento Madrid. “Han planteja­t un ERO que afecta a més de 800 empleats en una empresa que ha tingut beneficis en l’últim trimestre. Aquesta mesura està totalment injustificada”, explica Muñoz, qui assegura que l’amenaça és la deslocalització.

Mentre la plantilla intenta defensar uns llocs de treball amb una mitjana salarial de 750 euros mensuals, l’empresa que opera en 16 països, està publicant ofertes a Amèrica Llatina. “Ens han dit que els treballadors a Espanya generem moltes pèrdues”, assegura. La companyia de teleserveis, antiga filial de Telefònica, va ser venuda a l’octubre de 2012 al fons d’inversió Bain Capital. “Aquest fons voltor està donant passos per a reestructurar l’empresa”, explica Muñoz mentre relata que Telefònica es va assegurar a Atento com proveïdor de serveis durant nou anys “però no sabem on”.

* Una notícia elaborada per Sara Plaza publicada a la revista Diagonal.