Premsa – Pàgina 83 – CGT Catalunya

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

El deute de la Generalitat i el negoci dels bons patriòtics

CaixaBank, Catalunya Caixa i Banc Sabadell van obtenir beneficis milionaris amb les comissions per la gestió dels bons patriòtics.

El 29 d’abril, la Generalitat de Catalunya va liquidar l’última de les emissions dels anomenats bons patriòtics, un mecanisme de finançament emprat per l’administració autonòmica entre novembre de 2010 i maig de 2012. En total, l’executiu va captar 12.727 milions d’euros a través d’aquests bons, adquirits per particulars i empreses que rebien a canvi un interès d’entre el 4,25% i el 5,25%, depenent de l’emissió. Per afrontar la darrera amortització, de 781,5 milions a 32.605 inversors detallistes, el Govern d’Artur Mas va recórrer al fons de liquiditat autonòmica (FLA), com ha succeït des del 2012. Per tant, la liquidació dels bons no ha reduït el volum del deute de la Generalitat principatina, sinó que n’ha augmentat la dependència amb el govern de l’Estat espanyol, que amb diferència n’ésel principal creditor.

07/08/2014 - 17:48:25

Per què estan qüestionats els sindicats

Les propostes del “sindicalisme del règim”, a partir de 1978/1980 (Constitució i Estatut dels Treballadors), sempre han anat en una doble adreça: d’una banda la protecció dels col·lectius amb ocupació estable, on les polítiques de concertació social, concretades en una política de rendes, oferien la possibilitat de creació d’ocupació i, per descomptat, el blindatge relatiu del “seu no acomiadament” de qui tenien ocupació estable i fixa, a canvi d’una moderació salarial.

Per una altra, per a qui tenia ocupacions precàries i/o simplement estaven en situació d’atur, aquests sindicats negociaven, bé prestacions d’atur, bé cursos de formació, bé mesures incentivadores de l’ocupació de certs col·lectius amb dificultats (joves, majors de 45 anys, dones, etc…).

Per als nuclis estables, el sindicat era garantia de l’ocupació i de la seva qualitat, encara que això no fa desaparèixer la crítica cap a ells, la qual augmenta en la mateixa mesura que ho fa la deterioració de les seves condicions de treball i de vida.

Per al nucli perifèric, el rebuig del sindicat és dominant, doncs aquest perd tota la seva aparent funcionalitat (protegir els seus interessos), ja que aquests, com persones precàries o desocupades, no els importen gens al sindicalisme institucional…

L’individualisme penetra en totes les relacions i desplaça l’acció col·lectiva (funció principal del sindicat), al camp de l’imaginari col·lectiu en “vagues generals”, “manifestacions generals”, no sent possible l’acció cooperativa i solidària, tant en els centres de treball com en la solidaritat dels sectors. La consciència que s’instaura és contrària a l’enfrontament col·lectiu i s’instal·la l’individual entre el treballador/a i l’empresari i, a més, aquest conflicte es torna impotent davant el disciplinament que tenen les normes jurídiques (desregulació de les relacions laborals) i l’increment de l’espai d’intervenció arbitrària de l’empresari.

Aquests sindicats, davant els canvis en el món del treball, o bé han estat cooperadors necessaris (acceptació de normes desreguladores i liberalitzadores de l’organització del treball: ETT, dobles escales salarials, contractes i subcontractes, sectors fora de l’estatut protector del treball, etc.), o bé no han plantat cara, a través de l’enfrontament, davant aquests canvis legislatius i productius que possibiliten, cada vegada en major mesura, el control exclusiu per part de l’empresariat del procés de treball.

La pèrdua de força d’aquest sindicalisme, com factor que contraresta l’arbitrarietat, ha col·locat l’acció sindical en un espai on la possibilitat de resposta esdevé irrellevant. L’empresariat es mou en “el regne de la impunitat” i identifica als Sindicats com “agents socials funcionals” per als seus interessos.

El treball com un espai primordial del conflicte

El moment de la mobilització evidencia el conflicte que suposa el qüestionament de les relacions de poder que hi ha darrere de les relacions laborals. La mobilització és la ruptura amb la normalitat d’opressió i explotació, amb la legitimació del “fet quotidià” d’una relació desigual i injusta, alhora que interromp la sensació “d’impunitat” de l’empresari que, diàriament, en les relacions laborals, la persona assalariada percep i sent de manera humiliant en les seves condicions de treball i de vida.

La mobilització qüestiona l’estricta racionalitat del mercat, que és solament econòmica, la qual no deixa espai per a un pensament lliure d’ordenar les relacions laborals i socials, sota altres paràmetres i valors, on els drets (tots els drets) li pertanyen a les persones (a totes les persones) i han de ser garantits per a tots i totes, basant-se en relacions cooperatives, solidàries i no competitives. És a dir, tot el contrari a l’individualisme, que té en “la competitivitat” l’ànima de les relacions econòmiques, laborals i socials.

Del resultat de la mobilització, depèn que es formi una consciència transformadora, és a dir, apareix la possibilitat que les coses poden ser diferents, sempre que intervingui una “victòria” o un canvi en les regles de joc.

L’estratègia en l’Acció Sindical cap al camí de l’autogestió: L’acció sindical intrínsecament enllaçada a l’acció social: la recerca de la igualtat en les relacions laborals (repartiment de la riquesa), alhora que el necessari repartiment del treball (jubilacions, contractacions), són passos necessaris, no solament possibles, en el camí cap a l’autogestió de la producció, de la distribució i el consum.

La posició objectiva del “subjecte sindicat” en el nostre sistema de relacions laborals i, més específicament, en el paper que la carta Magna atorga a la Negociació Col·lectiva i, en conseqüència, als seus representants –sindicats-, considera un dret fonamental la mateixa, igual que la llibertat sindical, després és reconegut com un paper essencial i fonamental.

Assistim al qüestionament del paper de la negociació col·lectiva i de la legitimació dels subjectes intervinents. Qüestionament que obeeix a diferents factors. Uns, endògens: perversió dels objectius i fins sobre la base de posar parxes i crear esquemes de col·laboració, i, uns altres, exògens: la concertació social i les polítiques de consens que fan desaparèixer en la pràctica el conflicte, comportant-se els sindicats del règim com agents socials, funcionals a l’economia o, el que és el mateix, al benefici empresarial, construint una determinada cultura, cada vegada més allunyada d’una ètica de justícia social i sense posar en qüestió el sistema capitalista.

La negociació col·lectiva ha mutat el seu paper destacat lligada a l’acció sindical, és a dir al conflicte, fins a convertir el seu paper en “un ampli favor legislatiu” on el poder econòmic (i el polític) entenen que el conveni col·lectiu, en un sentit ampli, és “un instrument de governabilitat…preferible al legislatiu” (O.Romagnoli 2008).

Des de la desregulació laboral de la dècada dels 90 (abandó legislatiu dels drets necessaris), l’empresariat entén que l’autonomia “de les parts”, els permet introduir majors quotes de flexibilització de les condicions de treball i, per tant, de l’organització del treball, adaptant la mà d’obra als seus interessos.

Aquesta retirada –estratègica- de la norma legal (drets mínims, dret necessari, en salari, temps de treball, complements salarials, qualificacions, etc.), instaura el conveni com “instrument de governabilitat”, i, els sindicats del règim es transformen en disciplinadors de la mà d’obra, permetent l’actual estat de coses: la precarització integral de les condicions de treball i la dictadura de l’empresari, sent la seva cara contrària, la pèrdua de poder obrer.

La desaparició del dret del treball i la gairebé desaparició de la Negociació Col·lectiva, és el símptoma de la plena constitució de les relacions laborals en termes de mercat i, en el mercat, solament intervenen els individus aïllats que determinen les condicions de la seva relació.

En aquesta fase ens trobem, i és aquí on tenim que reclamar que és possible el repartiment del treball i que és possible el repartiment de la riquesa que generem els treballadors i treballadores, sent la Negociació Col·lectiva un marc adequat, a condició d’una autèntica i real transformació del model de sindicalisme imperant.

El sindicalisme, així almenys ho entén la CGT, ha de ser un contrapoder real, per a acabar d’una vegada amb el capitalisme, ha de ser una eina per a les persones, per a la construcció d’un altre model de relacions de producció, d’altre model de societat, on la cooperació, la solidaritat i el suport mutu entre les persones, a la recerca del “bé comú” per a tots i totes i per al planeta, sigui l’única norma de comportament.

* Article d’opinió de Pepe Aranda, Secretari d’Acció Sindical del Comitè Confederal de la CGT, publicat a Espacio Público

http://www.espacio-publico.com/los-sindicatos-en-tiempos-neoliberales#comment-1506

07/08/2014 - 17:48:09

Atento, CCOO i UGT, un exemple de falta de respecte al dret a decidir, en la votació per l’aprovació de l’ERO

REFERENDUM PARANY

El matí del 7 d’agost l’empresa ha tret un comunicat informant, que tal com sabíem, el període de consultes ha finalitzat AMB ACORD, pel que els sindicats UGT, CCOO i FASGA han validat les causes d’aquest ERO, els criteris d’afectació i, en general, tot el procediment d’acomiadament col·lectiu. A partir de matí, la Direcció d’Atento, amb l’aquiescència d’UGT i CCOO, pot començar a lliurar les cartes d’acomiadament als/les treballadors/es afectats/des. De com i quan ho facin no tenim cap informació, atès que a aquesta part se li està ocultant la mateixa. Sí sabem que l’acord permet acomiadar a 672 treballadors/es, entre forçosos/es i voluntaris/es.

Sobre la pantomima de referèndum d’ahir 6 d’agost solament indicar que des de CGT entenem que ha violat totes les garanties legals possibles. Com a dada significativa, informar que l’únic lloc on va estar present tot el comitè d’empresa, a La Corunya, va guanyar el NO al ERO amb un 55,5% dels vots. Encara que sobre aquest frau poc que dir, ja es pronunciaran els tribunals.

Va succeir el que l’empresa volia que passé. Estem intuint que entre els/les acomiadats/des hi haurà moltes situacions de discriminació. Si creus que has pogut ser acomiadament/a a dit, posa’t en contacte amb nosaltres perquè t’informem de quines mesures pots prendre a partir d’ara.

La CGT ha estat aquest matí en la inspecció de treball denunciant totes les irregularitats que s’han detectat en aquest període de consultes, i hem decidit demandar col·lectivament el procés per a sol·licitar la nul·litat d’aquest ERO i de tots els acomiadaments. Ara es tanca una primera etapa d’aquesta estafa d’ERO.

Des de CGT creiem que la lluita ha de continuar. Legalment amb la demanda col·lectiva i les demandes individuals. Per a CGT la lluita és l’únic camí. Els/les treballadors/es acomiadats/des poden autorganitzar-se i lluitar constantment contra aquests acomiadaments. No podem posar la nostra confiança només en els jutges, que no viuen aliens a les pressions del establishment que té el poder en aquest país. La lluita i la mobilització dels/les treballadors/es són el contrapès imprescindible que ha d’oposar la classe treballadora. Dita d’altra manera, la lluita no ha acabat ara, solament acaba de començar.

ELS ERO NO SE SIGNEN, ELS ERO ES COMBATEN

Secció Sindical CGT Atento

http://www.cgt-telemarketing.es/docattach/520/ComunicadoERE_ATENTO_13.pdf

ATENTO TELERVICIOS, CCOO I UGT, UN EXEMPLE DE FALTA DE RESPECTE DEL DRET A DECIDIR.

S’IMPEDEIX EL CONTROL DEL PROCÉS DE VOTACIÓ ALS SINDICATS CGT, USO I STC A PESAR DE SER MAJORIA EN MOLTS CENTRES DE TREBALL.

Els 9.000 treballadors d’Atento no han pogut decidir lliurement si donaven o no la seva aprovació a l’ERO signat per l’empresa, CCOO i UGT. Han obligat a decidir només a una part de la plantilla, les que estaven afectades pel ERO amb noms i cognoms publicitats prèviament, i la pregunta que se’ls ha plantejat és un empassa-te-la: o acceptes l’acord o se’t acomiada amb el que marca la legislació vigent i la reforma laboral; sense cap alternativa de lluita per a mantenir l’ocupació. Tampoc han pogut votar els 3.690 treballadors de les dues campanyes afectades per l’ERO, solament els que van a ser acomiadats.

S’ha furtat el dret a decidir en llibertat. En el moment que la pregunta es planteja amb els noms i cognoms dels acomiadats sobre la taula, s’usurpa el dret de lliure decisió sense pressions, a la plantilla se l’ha sotmès a un estrès desmesurat davant la pèrdua dels llocs de treball sense sentit. És incomprensible que hi hagi acomiadaments quan estan augmentant les càrregues de treball en l’actualitat i recuperant treball que es realitzava a Sudamèrica realitzant-se noves contractacions.

Tampoc s’ha permès la presència en la sala de votació dels sindicats que han mostrat el seu rebuig a l’ERO, s’ha posat dificultats als delegats del Comitè d’Empresa dels sindicats CGT, USO i STC per a transmetre a la plantilla els arguments contraris a l’ERO, no obstant això s’han facilitat l’entrada en centres de treball a persones externes a l’empresa pertanyents als aparells sindicals de CCOO i UGT, quan a Atento, s’ha hagut de denunciar en reiterades ocasions per vetar l’accés als diferents centres de treball dels representants sindicals de la CGT, sent condemnada Atento a una multa de 6000 euros per vulneració de la llibertat sindical.

En resum s’ha format un tàndem entre l’empresa, CCOO i UGT per a aconseguir un resultat, en un nyap de referèndum que ha emmalaltit de les mínimes garanties perquè el mateix hagués estat l’expressió lliure de tots els treballadors.

La CGT hem presentat i presentarem les denúncies corresponents tant a Inspecció de Treball com en els jutjats socials i demostrarem totes les irregularitats que s’han realitzat vulnerant tant el dret a decidir com la llibertat d’exercir aquest dret sense pressions.

És totalment incomprensible el canvi de postura de CCOO i UGT, coincident amb la mantinguda per la resta de sindicats des del primer dia de l’ERO, fent públic que les causes al·legades per l’empresa eren inexistents. Ni hi havia ni hi ha, cap causa productiva, organitzativa o econòmica.

CGT intentem entendre un canvi de posició tan brusc d’aquests dos “sindicats”, arribem a pensar, que les dues maquinàries sindicals (CCOO i UGT) tenen tantes necessitats d’alliberats després de les retallades que han sofert en les subvencions de formació, que estan buscant de les empreses la constitució de comissions “de seguiment” en la qual se’ls atorga afiliats dedicats a “vigilar que es compleixi l’acord” però que veritablement emmascara la concessió d’alliberats sindicals. No tenim proves d’això però no trobem moltes justificacions a un canvi dels arguments, quan casualment en l’acord se’ls concedeix sis llocs per a la comissió de seguiment.

ELS LLOCS DE TREBALL NO ES VENEN, ELS LLOC DE TREBALL ES DEFENSEN!!!

6 d’agost de 2014.

EL COMITÈ D’EMPRESA DE GLÒRIES-BARCELONA A ATENTO TELESERVICIOS, PER MAJORIA DELS SEUS MEMBRES, VOTA EN CONTRA DE L’ERO I DE L’ACORD DE CCOO, UGT I L’EMPRESA.

El Comitè d’Empresa d’Atento a Barcelona-Glòries reunit avui dimecres 5 d’Agost del 2014 ha mostrat el seu rebuig a l’acord al que van arribar l’empresa, CCOO i UGT.

Rebutgen l’ERO, argumentant que fins al 2021 hi ha un contracte marc que garanteix ingressos, que estan recuperant serveis realitzats a Llatinoamèrica, així com que se segueixen realitzant contractacions i formació. També consideren que la selecció dels afectats ha estat malintencionada, ni tan sols complint els criteris que havien signat.

El Comitè d’Empresa critica a CCOO i UGT per no haver realitzat assemblees entre els treballadors durant aquest procés, no obstant això, sí que han signat 672 acomiadaments traslladant la responsabilitat als treballadors que permetin votar, probablement incloent entre els votants als que marxen voluntàriament i després de fer públic els noms dels acomiadats forçosos.

En cap moment la pregunta serà si s’està d’acord o no amb l’ERO, el que ja van manifestar els treballadors mitjançant recollida de signatures sent el resultat de no a l’ERO, es denuncia la falta d’informació als representants sindicals contraris al ERO i també sobre el referèndum. Es critica la falta de tacte a l’hora de comunicar l’acomiadament i l’absència de CCOO i UGT que han avalat els mateixos amb la seva signatura però que han estat desapareguts en aquest moment tan delicat. S’ha inclòs en la llista d’acomiadats forçosos a un delegat sindical que s’ha caracteritzat per la seva lluita contra L’ERO.

Per a la CGT l’actitud de l’empresa Atento és tot el contrari del que passa en una empresa amb problemes econòmics reals i no forçats amb enginyeria econòmico-legalista que des de gabinets d’advocats-economistes tan acostumats ens tenen, aquí ni tan sols s’han acurat ja que van presentar comptes amb beneficis i no es donen ni causes productives, ni econòmiques, ni organitzatives, solament l’avarícia d’uns pocs per seguir incrementant els seus comptes de resultats.

La CGT considerem el canvi de posició de CCOO i UGT com una nova traïció a la classe treballadora. Fins al dia 30 de Juliol mantenien una oposició ferma al ERO publicitada en les seves webs i notes de premsa, i el 31 de juliol signen que l’ERO té causes econòmiques, productives i organitzatives, acceptant l’acomiadament de 672 companys/es, 403 forçosos/es i 269 voluntaris/es, un 17% de treballadors entre les campanyes afectades, pretenent la seva aprovació a través d’un referèndum en el qual només podran participar els acomiadats triats per l’empresa, amb l’amenaça que si no s’aprova s’aplicarà la legislació vigent.

En aquest referèndum, ja amb els noms dels acomiadats publicitats, que es realitzarà el dimecres 6 d’agost, no es permet votar als 9.000 treballadors d’Atento, ni tan sols a tots els treballadors de les dues campanyes afectades, els d’Empreses amb 957 treballadors i els de gran públic amb 2.733 treballadors, amb un total de 3. 690 entre els dos serveis en tota Espanya i que haurien de tenir dret a expressar la seva opinió sobre l’acord, a més l’empresa ha rebutjat sol·licituds voluntàries de desvinculació de treballadors d’altres campanyes de l’empresa no afectades per l’ERO, que en el cas del centre de Glòries suposaria que no hagués de realitzar-se cap acomiadament forçós.

Aquest referèndum és un frau, ja que en lloc de preguntar a tots els treballadors si estan o no conformes amb el preacord al que han arribat o si prefereixen seguir mobilitzant-se, només podran decidir si s’està d’acord amb el signat o s’aplica la legislació vigent. 672 treballadors veient-se obligats acceptar les condicions. Cal tenir en compte que 269 treballadors seran voluntaris escollits per l’empresa (el 40%) ja que la mateixa es reserva vetar als voluntaris que consideri.

El resultat està més que clar, els acomiadats forçosos seran arrossegats a la pèrdua del lloc de treball, si voten els acomiadats voluntaris. S’han donat a conèixer, avui 5 d’agost, el nom i cognoms dels afectats i en cas de no ser acceptades les condicions de l’acord, l’empresa aplicarà les indemnitzacions vigents, un veritable xantatge.

En cap moment CCOO i UGT deixen la porta oberta a que la plantilla decideixi poder lluitar pels seus llocs de treball, en la seva línia habitual en aquests casos, donant l’esquena a les assemblees de treballadors, han fet el que millor saben fer, rentar-se les mans i traspassar el xantatge a la plantilla.

CGT insistim que l’ACORD signat ahir ja planteja agressions futures que ataquen a les condicions laborals dels/les treballadors/es que es queden. A aquests últims, als companys i companyes que sofriran les modificacions substancials que negociessin posteriorment, els signants d’aquest “preacord” no els volen deixar participar.

Reiterem que aquest referèndum és una pantomima, un parany, sense cap garantia de legalitat ni transparència. Hem repetit fins a la sacietat que aquest ERO no té causes que ho justifiquin, un missatge que fins i tot qui ara està disposat a signar, reiterava fins al 30 de Juliol en un comunicat que deia “UGT I CCOO NO SIGNARAN L’ERO D’ATENTO”.

Si els representants dels/les treballadors/es presents en la taula de negociació hem rebutjat aquest ERO, ens sembla indigne i covard traspassar ara als/les treballadors/es prendre la decisió de signar-lo. En tot el procés aquests sindicats no han consultat a la plantilla i ara CCOO i UGT intenten restringir l’oferta de l’empresa a un tema merament monetari, la qual cosa és una fal·làcia.

SIGNAR aquest ERO suposa AVALAR les causes del mateix i els acomiadaments. Aquests dos sindicats han llançat un comunicat als treballadors defensant l’acord. Fa un dies també es vanagloriaben de tenir els millors advocats laboralistes d’Espanya per a parar l’ERO i ara es justifiquen dient que amb la seva signatura garanteixen una indemnització que suposaria anys de litigi en els jutjats.

Bain Capital, Atento i Telefònica són culpables d’aquests acomiadaments, des del 31 de Juliol, CCOO i UGT, també.

Finalment, volem llançar un missatge de força i d’ànim. LA LLUITA SERVEIX. Els/les treballadors/es d’ATENTO han demostrat durant l’últim mes com la mobilització i l’organització ha forçat a l’empresa a reconèixer l’improcedent d’aquest ERO, i que UGT-CCOO no s’hagin atrevit a signar aquests acomiadaments molt abans. No obstant això, això no pot quedar així, cal seguir organitzats/des i lluitant contra les agressions que l’empresa té planejades per al futur amb la complicitat de la casta sindical d’UGT i CCOO.

Per això des de la CGT cridem:

EXIGIM DECIDIR EL NOSTRE FUTUR!!!

07/08/2014 - 00:51:43

ATOS no tirarà endavant l’ERO per acomiadar 149 treballadors

ERO a ATOS: L’empresa retira l’Acomiadament Col·lectiu.

ATOS diu que no realitza l’ERO de 149 acomiadaments per ‘no comptar amb consens dels sindicats’. PER AIXÒ CAL ENFRONTAR-SE ALS ERO.

Vam rebre comunicació, via e-mail, de l’empresa en la qual indica que: “La Companyia ha pres la decisió de DEIXAR SENSE EFECTE L’ACOMIADAMENT COL·LECTIU”, encara que deixant clar que “tot això sense perjudici de reservar-se la possibilitat d’iniciar qualsevol altre procediment que li permeti garantir la viabilitat futura del projecte empresarial…”.

02/08/2014 - 15:39:52

Euroestafa: Un documental Incòmode

STORY LINE.

El documental analitza la crisi com resultat de polítiques monetàries perverses iniciades abans de l’arribada de l’euro. Com s’ha generat tanta liquiditat? Qui l’ha prestat i qui ho ha utilitzat? Per què han fracassat les inversions que encara es deuen i que els seus interessos surten d’Espanya amb destinació als creditors?

TEMA.

El documental explica les claus de la crisi actual europea, centrant-nos de forma especial en l’espanyola. L’anàlisi econòmica comença en el moment actual i fa una cronologia inversa fins a arribar a l’any 1993, quan la Unió Europea, decideix tenir una moneda única. A partir d’aquest moment les grans empreses i els bancs dels països de la Unió Europea van començar a fer algunes maniobres de dubtosa legalitat esperant l’arribada de la nova moneda. Encara no se sabia quin anava a ser el valor de la nova moneda. A Espanya per exemple, a causa de la gran devaluació que anava a sofrir la pesseta, es va produir una gran evasió de divises provinents del benefici industrial. Altres països com Alemanya van augmentar la seva liquiditat per sobre del seu PIB, amb la finalitat de posseir un gran efectiu en divises a l’hora de canviar-los pel futur EURO.

En l’any 97, a Maastricht es va decidir que 166 pessetes serien un euro. Això va fer que tots el diner evadit d’Espanya tornés per a ser invertit especialment en habitatge. Van ser els començaments de la bombolla immobiliària. Però tot els diners que s’anava a invertir en aquell moment, eren diners que s’havien produït a Espanya, encara que es tractés de diners que havien quedat exemptes de fiscalitat en la seva majoria. Un any després la llei del sòl va ser modificada per a promoure en els grans inversors la compra de grans quantitats de sòl que anaven a ser edificades durant els pròxims anys.

En l’any 2002 l’euro va començar a circular per tota la UE i es va crear el banc interbancari europeu, una entitat amb seu a Frankfurt on a partir d’aquest moment anaven a tenir lloc les grans subhastes de diners i a les quals podrien acudir els grans bancs de la Eurozona. Això què volia dir? Doncs que els bancs de tots els països Europeus podien anar a comprar diners a l’interbancari sense cap tipus de control per part dels bancs centrals de cada país i tampoc del banc central europeu… D’aquesta manera països com Espanya i Irlanda (especialment Espanya), van poder fer créixer encara més la seva bombolla immobiliària, així com Grècia, Portugal i Itàlia van poder seguir obtenint préstecs amb gran facilitat. D’altra banda Alemanya i tots els països precursors de l’euro, van poder posar en circulació més d’un bilió d’euros que els seus mercats interns no necessitaven i que tampoc havien generat.

El 2007 van saltar les alarmes a Europa, Espanya construïa una mitjana de 800.000 habitatges a l’any i tenia un parc immobiliari molt superior a les seves necessitats, a més es construïen grans infraestructures, moltes d’elles innecessàries. La bombolla Irlandesa era la primera a esclatar, després apareixeria el forat de deute públic Grec i el desastre Portuguès. Tot això enmig d’una crisi mundial.

Si analitzem la situació durant les tres etapes anteriors, veurem que hi ha una relació directa en els fets ocorreguts. De manera que l’Europa del sud necessitava liquiditat i l’Europa del nord havia d’aportar recursos. D’aquesta manera s’aconseguiria construir una Europa d’una sola velocitat. D’aquí l’excés de liquiditat dels països del nord perquè els països del sud poguessin tenir la liquiditat necessària per a créixer i poder posar-se al mateix nivell dels països del nord. Però aquesta formula de dubtosa legalitat i de nul·la efectivitat, és la que ha fet que els denominats PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya) es trobin en una situació límit.

A partir d’aquest plantejament i de la investigació a través de dades reals del Banc d’Espanya, FMI i Banc Central Europeu (veure http://www.ricardoverges.com) podem fer-nos la següent pregunta: Hem de pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?

TRACTAMENT.

Plantejar un documental basant-se en dades macro econòmiques, no només és complicat, si no que pot arribar a ser avorrit per a l’espectador. Però en aquest cas, és necessari recórrer a aquestes dades per a poder comprendre una sèrie de fets i després poder transmetre’ls de la forma més didàctica possible.

Per a poder entendre com és la situació econòmica en la qual ens trobem, hem d’analitzar una sèrie de fets clau que han ocorregut durant els últims 20 anys des de la concepció de l’euro i la seva posterior posada en circulació.

Per a poder aconseguir aquest objectiu pretenem explicar la història de forma cronològicament inversa, partint del moment actual fins a arribar a l’any 1993, quan s’acorda la creació de l’EURO.

El Documental es dividirà en tres parts:

1. Situació actual, des del moment actual, fins al moment en el qual sorgeix la crisi mundial el 2008.

2. Des del 2008, fins al 2002 quan entra l’euro en circulació en alguns països d’Europa.

3. Des de 2002 fins a 1993 quan a Europa es decideix, que hauria una moneda única i aquesta seria l’euro.

Per a poder explicar d’una forma eficaç aquest viatge als 2000 i als 90, es van utilitzar imatges d’arxiu, hemeroteques i músiques de cadascuna de les èpoques, que ens ajudaran a transportar-nos a aquests anys claus per al desenvolupament de l’economia Europea i l’Euro.

El documental es va rodar en format de “road movie”, un “road movie” que serà temporal, és a dir, aquest viatge es va realitzar en el temps a través de diferents fets històrics. Però el que es pretenia era fer aquest viatge, anant als llocs que apareixeran en la narració mostrant els paisatges i els llocs que van ser claus per a la nostra història.

En el documental es fan entrevistes a les persones que directa o indirectament ens poden parlar del tema que es tracta (analistes i experts, polítics i personatges reals).

Per a veure el documental aneu http://www.euroestafa.com/

* Extret del web d’

02/08/2014 - 15:29:57

Crònica de la XVII Marxa Homenatge als maquis a l’Alt Llobregat i Cardener

El passat 26 de juliol una trentena de persones vam participar a la ruta comentada pel Catllaràs. Durant la caminada es van fer parades al Castell de la Vila, al Xalet del Catllaràs, al mirador del Roc de la Lluna, al camp del Joc de Pilota i a les ruïnes de les Mines del Catllaràs. Es va parlar del context industrial, social, polític i econòmic de principis del segle XX, dels moviments llibertaris de l’Alt Berguedà i de les rutes, estratègia i acció dels maquis a la comarca. Part de l’itinerari coincidia amb la Catllaràs Trial-Pobla de Lillet, així que ens vam trobar un bosc bastant transitat d’esportistes. Ja de tornada a la Poble de Lillet, el centre era ple de visitants, marxandatges i una sardana de benvinguda.

02/08/2014 - 14:15:10

L’Hospital de l’Esperança (Barcelona) farà efectiu a l’agost el tancament de tres plantes

L’Hospital de l’Esperança tancarà tres plantes al mes d’agost

VICTOR SERRI

A partir de l’agost Barcelona tindrà un hospital menys. El dia 1, es farà efectiu el tancament de les tres plantes de serveis regulars de l’Hospital de l’Esperança, situat al barri de la Salut del Districte de Gràcia, en un edifici dissenyat per l’arquitecte Antoni Fisas i inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. Només es mantindrà actiu el servei d’urgències, de vuit del matí a vuit del vespre, i l’atenció en radiologia i radioteràpia, serveis ja parcialment externalitzats i oferts per una empresa privada.

01/08/2014 - 18:25:04

Un deu pel col·lectiu Ferroviari! Èxit de les vagues a RENFE i ADIF del 31 de juliol i 1 d’agost

UN DEU PER COL·LECTIU FERROVIARI!

VAGUES DELS DIES 31 DE JULIOL I 1 D’AGOST A RENFE I ADIF

Vídeo Roda de premsa de valoració de la vaga del 31 de juliol i 1 d´agost

Les jornades de vaga convocades a les empreses ADIF i RENFE per als dies 31 de juliol i 1 d’agost, han estat un absolut èxit malgrat els abusius serveis mínims decretats per el Ministeri de Foment i de la vergonyant i descarada inhibició d’aquells que declaren com a defensors dels drets dels treballadors, des de la definició sindicats de classe. No sabem a quina “classe” s’estan referint.

S’està complint tot el que des de CGT vam avisar que passaria en el ferrocarril quan vam decidir donar continuïtat a les mobilitzacions de la tardor passada convocant aquestes, com preàmbul de les que tindran lloc en els propers mesos si no es reverteix la situació per part del Ministeri.

01/08/2014 - 02:00:00

Tancament de llits a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa: tanquen 89 dels 217 llits

Tancament de llits a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa

La secció Sindical de la CGT de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, denuncia el tancament de llits que pateix l’Hospital en aquest moment,

Estructural / Estiu 2014

1ª Planta: Urologia de 32 llits a 30 llits
Obstetrícia i Ginecologia de 30 llits a 11 llits
M. Intensiva de 11 llits a 9 llits

2ª Planta: Neurologia Cardiologia Hematologia de 32 llits a 26 llits
Pediatria de 18 llits a 18 llits

3ª Planta:Medicina Interna 32 llits Tancat
Trauma de 30 llits a Tancat

4ª Planta: Cirurgia de 32 llits a 32 llits

Nombre de llits i disponibilitat
De 217(100%) a 128 (58%)

Creiem que això està orquestrat des de la Conselleria amb la complicitat del Delegat de la Regió Sanitària i la col·laboració de la Direcció del centre, per ser els responsables de la gestió inadequada del pressupost, cada any més reduït, i la seva decisió ja habitual de tancar llits, actualment 89, que té com a objectiu el desmantellament dels Hospitalsde l’ICS.

29/07/2014 - 16:17:18

Manifestació dels treballadors/es de la Clinica Delfos (Barcelona), el dijous 31 de juliol

MANIFESTACIÓ DELS TREBALLADORS/ES DE LA CLINICA DELFOS

DIJOUS 31 DE JULIOL A LES 17’30 HORES, DES DE LA PLAÇA LESSEPS FINS A LA PORTA DE LA CLINICA DELFOS

CGT-Delfos amb presència en el Comitè d’Empresa de l’Hospital Delfos volem denunciar la situació de precarietat, falta de transparència i informació que estem patint des de l’any 201, en què l’empresa va anunciar un concurs de creditors amb un pla de viabilitat del qual formava part un ERO que va afectar 68 treballadors i tancant part d’un dels dos edificis que formen l’Hospital Delfos, empresa de llarga trajectòria i renom, però amb una pèssima gestió que avui paguem tots i totes.

29/07/2014 - 15:48:00

L’atur i la pastanaga

Qui hem passat mesos o anys a l’atur sabem perfectament de què parlem. Les expectatives frustrades d’una feina. L’angoixa de no arribar a finals de mes o de veure uns estalvis minvar sense cap esperança de cobrar per res. L’anar patint com el cotxe, la casa o la roba es degraden sense poder-los renovar. El sentiment de no tenir res a fer o de començar un dia pensant com l’ocuparàs, bàsicament per distreure el cap i mirar que no pensi tant. L’atur, com a mort social, és una autèntica arma de destrucció massiva contra els treballadors.

28/07/2014 - 14:34:43

Comunicat de la CGT davant l’EPA del segon trimestre de 2014

COMUNICAT SP COMITÈ CONFEDERAL CGT DAVANT RESULTATS ÚLTIMA EPA 2n Trimestre de 2014

“Qui més sofreixen: aturats i aturades de llarga durada, llars sense cap ingrés, llars amb tots els seus membres en atur, joves amb taxes d’atur insuportables i condemnats bé a l’emigració, bé al contracte indigne…, segueixen sense present i sense futur…”

5.622.900 persones, segons les seves xifres, es troben a l’atur a juny de 2014, ni més ni menys que 25 de cada 100 treballadors/es actius/ves, és a dir el 24,47% de la població activa, la qual se situa en 22.975.900.

Des de novembre 2011 que el PP “va prendre el govern”, hi ha 622.000 persones aturades més a juny 2014. La seva Reforma Laboral del febrer 2012 ha destruït milió i mig de llocs de treball i en l’últim any (de juny 2013 a juny 2014), si bé sembla cert que l’atur ha baixat en 355.000 persones, no significa que això sigui com a conseqüència que totes elles hagin trobat ocupació, no, solament han trobat ocupació 192.000 persones i, la resta fins a aquestes 355.000, és a dir 163.000 persones o bé s’han esborrat de la població activa o bé han emigrat.

L’ocupació creada, no deixa cap esperança a les persones que han ocupat llocs de cambrers, reponedors, paletes, és a dir són ocupacions en el sector serveis (378.700), construcció (36.900), indústria (56.700) i no ocupacions en l’Agricultura, aquí s’han perdut 69.800 llocs de treball.

De les ocupacions creades, els contractes temporals sumen 207.800 i els indefinits 180.200, ara bé, en la seva immensa majoria són ocupacions precàries 100%, és a dir amb jornades a temps parcial, amb salaris de supervivència i gairebé gratuïts (tarifa plana de Seguretat Social del tot a 100€ i subvencionats a l’empresari, per a després acomiadar-los i contractar a altres).

La desigualtat i la injustícia social, no solament es consolida sinó que s’incrementa a causa de les noves ocupacions sense drets i amb salaris escombraries d’una banda i, per una altra, 1.834.000 llars tenen a tots els seus membres actius/ves en atur; el nombre de llars (famílies) sense cap tipus d’ingrés, és a dir desnonades laboral i socialment, són 740.000 (s’ha produït un augment de 15.000 famílies en l’últim any) i els Serveis Públics segueixen un grau de deterioració proporcional al robatori i a l’espoli del públic que aquest govern (i l’anterior) vénen realitzant des del 2008: s’han perdut mig milió d’ocupacions en el sector públic des del començament d’aquesta estafa.

Montoro, el PP, els Mercats i la Troica ja han posat damunt de la taula el seu Programa d’Estabilitat 2014-2017, on els treballadors i treballadores del sector públic tornen a quedar-se sense increments salarials, sense convenis, sense reposició d’ocupacions i sense altres drets socials. Es retalla i es retalla encara més en tot el públic. És insuportable, a més d’un “genocidi econòmic i social” que polítics i poderosos estan realitzant des de la més absoluta de les impunitats.

La EPA s’utilitza com un parany per a la desinformació sobre la tràgica realitat social, suposant un insult a la intel·ligència de la majoria. Els nivells d’atur són totalment inacceptables, les retallades socials segueixen creixent i el drama humà que es viu en l’estat espanyol cada vegada és més generalitzat.

Madrid a 25 de Juliol de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT EPA 2n trimestre 2014

28/07/2014 - 01:07:26

Entrevista a Òscar Martín, objector a la Banca: “No vull tenir compte bancari ni tractes amb entitats financeres”

“Les entitats financeres són les causants i impulsores de gran part de la misèria en la que viu l’especie humana: guerres, especulació, màfia, estafa a gran escala, corrupció, masclisme…”

“No tenir tractes de cap mena amb la banca és una qüestió de consciència”

“Quan t’enfrontes a l’hora de la veritat, el que marca la diferencia és el tenir les coses clares”

“Ningú em pot treure la satisfacció d’haver-me enfrontat fins al final, amb totes les conseqüències, i haver-me sortit amb la meva”

Òscar Martin va perdre la feina. Es dedicava a instal·lar plaques solars. Li corresponien 8 mesos per cobrar la prestació d’atur, però per a cobrar els diners, l’obligaven a tenir un número de compte bancari i ell no el té, ni està disposat a tenir-lo. Llavors va començar la seva lluita i s’en va sortir amb la seva. L’Òscar fa anys que no vol tenir relacions amb els bancs, per això la nòmina la cobrava en efectiu. Igualment tots els altres pagaments. Es desplaçava on fos per no tenir l’obligació de tenir una llibreta en un banc o caixa. És important que es donin a conèixer aquestes lluites individuals que estan creant jurisprudència, i que ens mostren que es pot viure sense Bancs.

– Per què no tensun compte en un Banc o Caixa?

27/07/2014 - 00:54:00

Hospital de Viladecans: La setmana passada va haver-hi 3 pacients que es van negar a ser traslladats de l’Unitat Hospitalària 3. Merci!

LA SETMANA PASSADA VA HAVER TRES PACIENTS QUE ES VAN NEGAR SER TRASLLADATS A LA UNITAT HOSPITALÀRIA 3. MERCÈS!

Us comentem el que està passant aquests dies al nostre Hospital.

Aquest estiu està sent atípic en tots els hospitals de l’ICS, on l’afluència de pacients als serveis d’urgències està sent superior a la d’anys anteriors.

25/07/2014 - 23:16:02

XVII Marxa-Homenatge als Maquis al Berguedà el 26 i 27 de juliol

Us fem arribar la informació sobre la XVII Marxa-Homenatge als Maquis que es farà al Berguedà (La Pobla de Lillet i Berga) aquest cap de setmana del 26 i 27 de juliol.

Dissabte 26 de juliol: 9 h des del Pàrquing de l’entrada de la Pobla de
Lillet: Ruta comentada pel Catllaràs (moviment obrer, anarquisme,
industrialització, mines, maquis). Ruta circular de 16 km (8 h) dificultat
mitja i desnivell positiu acumulat de 800 metres.

25/07/2014 - 00:09:00

Mentides estadístiques

Les estadístiques oficials difereixen del dia a dia de la realitat social que estem vivint, però a més i d’una forma més empírica, si s’analitzen certs indicadors econòmics, amb l’evolució del PIB, de nou la realitat, ara ja d’una manera més exhaustiva, torna a reflectir els cants de sirena d’una suposada recuperació econòmica.

En aquest sentit és un clàssic retardar la comptabilització de despesa pública, guardant factures en el calaix. En l’últim trimestre del 2013 es va comptabilitzar la despesa pública a futur sense comptar les ajudes publiques a la banca, la qual cosa desajusta el dèficit públic de forma important, un 7’4%, amb el que serien vuit mil milions d’euros en factures relacionades amb compres de béns i serveis de l’Administració –mercaderies, aprovisionaments, subministraments o deterioració de valor de magatzem – i remuneració a treballadores del sector public, a pesar de la congelació de salaris i l’eliminació de pagues extres.

D’altra banda es barregen criteris de comptabilització del dèficit públic, interpretant segons sigui el cas imputació a caixa o import.

Més recentment també s’ha modificat el mètode de còmput del PIB, imposat per Europa (SEC 2010), i que suavitza de forma anormalment elevada les variacions del mateix. Això és s’introduïxen les despeses militars, es comptabilitza l’I+D com formació bruta de capital, es comptabilitzen els productes enviats a l’estranger per a ser processats, s’introdueixen al PIB l’import dels plans de pensions i primes d’assegurances, i més recentment les activitats il·legals (drogues, prostitució, etc…) la qual cosa alleuja les xifres de dèficit, i impulsa el PIB en un 4’5%.

Segons alguns economistes les xifres espanyoles vénen sent falsejades des del 2007. Una de les més importants és la que fa referència al PIB en la qual comparant els anys 2007 i 2012, els PIB coincideixen a pesar de la situació. Algunes dades desmenteixen les dades oficials del govern i mostren que el PIB està inflat. El consum energètic, indicador fortament relacionat amb el PIB, entre 2007 i 2012 va ser un 30% més baix, el consum de ciment a dia d’avui se situa entorn al -12,5%, el consum al detall cau com a conseqüència de l’enfonsament dels salaris arribant ja a la deflació per endeutament, que consisteix en una baixada de preus com a conseqüència dels deutes de les famílies. Al mateix temps els crèdits en general han descendit si tenim en compte a empreses i llars, en més d’un 5% durant el 2013 a l’espera de l’evolució del 2014.

La justificació oficial a aquests arguments per part del govern se centra en que el nivell de productivitat dels treballadores espanyols són baixos, però si s’agafen els indicadors sintètics de construcció, indústria i serveis i es comparen amb els indicadors sectorials del mateix del 2007 al 2012, el desacoblament entre la Comptabilitat Nacional i les sèries de variables conjunturals és tremend.

Si un dels mantres de la reforma laboral es basava en la devaluació interna per a potenciar la capacitat exportadora, la realitat de les xifres mostra que entre gener i abril de 2014 les exportacions estan pràcticament estancades i han registrat la pitjor dada des de 2009 durant la crisi, havent augmentat les importacions i com a conseqüència inflant el dèficit comercial.

Quant a l’ocupació, més del mateix. No són suficients les xifres d’atur registrat si no es contrasten amb les de l’afiliació a la Tresoreria de la Seguretat Social, i la EPA. Però a més, la informació, perquè sigui real, ha d’ajustar-se encara més al tipus de contracte, temporal a mitja jornada, i la massiva fugida d’immigrants europeus i extracomunitaris que ronda ja el mig milió de persones, i que han empetitit la població activa espanyola.

En resum, subocupació i emigració en un panorama de “recuperació econòmica”, no encaixen bé.

I al final de tot el trajecte la recaptació fiscal que a pesar dels elevats impostos no ha aconseguit remuntar el vol tal com s’esperava, en una economia estancada. D’aquí que l’actual reforma fiscal que es presenta com una baixada de tipus d’IRPF a les classes més baixes no sigui més que una altra fal·làcia, que amaga una baixada de tipus a les empreses més potents, que segueixen defraudant mitjançant artilugis fiscals com les SICAV o societats pantalla com les ETVE… (El 72% del frau fiscal prové de grans empreses i fortunes).

El motiu d’aquesta reforma en gran mesura ve marcada per l’agenda electoralista del 2015, en la qual s’espera una altra caiguda important del PP, que ja va caure de forma important en les eleccions europees. El gran art de la hipnosis en els morros de la gent, posa en dubte les mesures econòmiques neoclàssiques mitjançant les quals tenen segrestada a gran part de la població i que han demostrat un clar fracàs del capitalisme al que li costa créixer.

* Un article de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA) de Barcelona.

23/07/2014 - 23:49:02

Èxit de la vaga de 24 hores del 24 de juliol a ATENTO Barcelona

ÈXIT DE LA VAGA DE 24 HORES D’AVUI 24 DE JULIOL A ATENTO BARCELONA

EL SEGUIMENT ÉS SUPERIOR AL 75%

Malgrat els abusius serveis mínims instaurats per l’empresa, tenint la mateixa diverses condemnes als tribunals per serveis mínims abusius, continua aplicant-los desproporcionadament arribant a incloure fins a un 80% de treballadors en alguns serveis.

23/07/2014 - 00:16:33

Per què no signar un ERO?

Comunicat editat per la secció sindical estatal de CGT a Atento, amb motiu de l’ERO presentat per l’empresa, explicant la importància de no validar amb la signatura els ERO que presenten les empreses.

El fet que s’arribi a un acord en la negociació d’un ERO és molt rellevant a l’hora de saber quines possibilitats hi ha per a poder combatre judicialment la nul·litat o la improcedència dels acomiadaments. És cert que l’empresari/a no necessita l’acord per a fer els acomiadaments, des de la reforma laboral de 2012 pot fer-los sense ell i sense demanar autorització al Ministeri d’Ocupació, però, per no és el mateix que els realitzi amb o sense acord.

Els acords en els acomiadaments col·lectius impliquen que, qui els signa, reconeix que existeixen les causes que l’empresari/a estableix com motius de l’acomiadament. El fet que una majoria de la representació dels treballadors/es comparteixi el motiu que es planteja en l’ERO fa que els jutges, tant els que resolen les demandes individuals, com els que resolen les col·lectives, considerin, a priori que gent que està informada de la situació de l’empresa i que, a més, representa als/les treballadors/es, creu que hi ha motius per als acomiadaments. Això redueix les possibilitats de que els acomiadaments siguin nuls o improcedents.

A més, si els/les representants dels/les treballadores reconeixen que hi ha causes per a un ERO, reconeixen, igualment, que existeixen causes per a altres mesures menys importants (ERTO, baixades de salaris, canvis d’horari, etc.) i els col·loca en una posició pitjor de cara a futures negociacions.

Per això, per a signar un ERO no és només important analitzar les condicions amb les quals s’aniran els acomiadats (més o menys dies), si no que, qui ho signi ha d’estar segur que existeixen les causes que es plantegen i s’han complert els requisits legals, perquè, si això no és així, està reduint les possibilitats de millorar les indemnitzacions o recuperar el seu treball dels acomiadats i posar en perill les condicions dels treballadors i les treballadores que es queden en l’empresa.

Si s’analitzen els acomiadaments col·lectius que s’han donat en els últims temps es pot veure com la signatura d’un ERO és rellevant:

Empresa / Resultat de la negociació / Estava en pèrdues? / Sentència
GSS LINE: Sense acord. Sí. NUL.

23/07/2014 - 00:02:37

Ha sortit el número 163 de la revista Catalunya (Juliol-Agost 2014)

Al Catalunya 163, de juliol de 2014, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Contra l’atac als drets i les llibertats

– Tema del mes:

L’actualitat de l’anarquisme. Entrevistes a Tomás Ibáñez

– Treball-economia:

CGT contra la reforma fiscal del govern de l’Estat

Marxes de la Dignitat: El 21 de juny vam encerclar la Generalitat de Catalunya

Panrico posa fi a una històrica vaga després de vuit mesos

La Diputació de Barcelona no aplica límits de sou ni als electes ni al càrrecs de confiança

Seminari Taifa: 20 anys d’economia crítica per la transformació

Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control

Mitjans en Lluita

Frau de llei en la contractació a temps parcial a l’FNAC

Una nova sentència condemna per manca de mesures de seguretat per l’amiant al Prat de Llobregat

Notícies sindicals

– La Tramuntana

Entrevista central: Josep Pàmies, un resistent a les multinacionals farmacèutiques: “El primer que hem d’aconseguir és ser independents nosaltres mateixos”

– Sense fronteres:

Entrevista a Agustín Gómez, Coordinador del grup de CGT per a l’Àfrica del Nord

La mort del SupMarcos. Un cop a la supèrbia revolucionària

– Social:

Ni CIE, ni reglaments, ni Llei d’estrangeria

La Verneda s’organitza contra la presència del neonazi Casal Tramuntana

Opacitat en la qualitat de l’aigua per a consum humà a tot Catalunya

Escac al Rei, mat al Règim

Totes a la vaga el 22 d’octubre. #VagaDeTotes!

22/07/2014 - 12:23:34

La tortura a l’Estat espanyol: Informe 2013 de la Coordinadora per a la prevenció i denúncia de la tortura

La tortura a l’Estat espanyol. informe 2013 de la coordinadora per a la prevenció i denúncia de la tortura.

Recopilació de denúncies per tortures, violència institucional, brutalitat policial i maltractes inhumans, cruels o degradants recollides durant el 2013:

Més informació:

– WEB COORDINADORA PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA

Attached documents

La tortura a l’Estat espanyol: Informe 2013

22/07/2014 - 02:39:33

Més poder per a les mútues: El seu negoci a costa de la nostra salut

Més poder per a les mútues: El seu negoci a costa de la nostra salut

Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem pública la nostra radical i absoluta oposició a les darreres mesures que inclou el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas y de la gestión de la Incapacidad Temporal” fet públic pel govern espanyol el passat 18 de juliol.

20/07/2014 - 12:26:33

La “rasa” de Gaza

La “rasa” de Gaza

És reiteratiu recordar la posició confederal de suport a la població palestina. Com també és inamovible el nostre rebuig al totalitarisme, a l’abús de poder, a l’opressió de qualsevol estat i/o govern sobre els seus habitants o sobre els seus veïns. Però en aquests moments d’invasió de territoris i d’assassinats indiscriminats a distància, de res serviran els grans posicionaments ideològics ni les paraules buides de compassió.

I per això, des de la CGT, volem expressar el nostre total rebuig a la invasió de la Franja de Gaza duta a terme per l’exèrcit d’Israel. I igualment rebutgem frontalment els bombardejos sistemàtics que el Govern d’Israel ha ordenat executar contra la població de la Franja, assassinant indiscriminadament i disparant contra cases, escoles, hospitals o nens jugant a la platja. Ens sumem a totes les veus que clamen per la fi l’atac per part d’Israel i també a les peticions de sortida immediata del seu exèrcit de la Franja de Gaza i de tot el territori palestí, des d’avui i per sempre.

Per això ens sumem a totes les convocatòries que cridin a la fi de les hostilitats per ambdues parts, a la fi del genocidi d’un sobre els altres, a la fi de l’assassinat de població civil, a la destrucció dels assentaments, al retorn de les seves terres als palestins, a la convivència a Palestina de totes les persones de qualsevol religió, a la no intromissió de les esglésies en els governs …

L’excusa que utilitza el govern sionista que entre la població hi ha terroristes està ja molt gastada, però també sabem, perquè ells s’han encarregat de difondre, que tenen un exèrcit i un armament molt especialitzat i altament qualificat. Llavors, quin és el motiu real d’assassinar nens mentre juguen, d’assassinar a persones que estan pacíficament veient un partit de futbol o simplement intentant viure en aquesta gàbia a l’aire lliure que és Gaza? Igual que quan argumenten el seu “dret a defensar-se”, tots sabem que pedres i coets, no són drons ni míssils. Així doncs no és difícil deduir que el fonament d’aquests atacs i aniquilacions respon a la màxima sionista que diu sobre Palestina i els palestins: “una terra sense poble per a un poble sense terra”. Neteja ètnica i apropiació del territori, d’això es tracta …

Per això des de CGT condemnem l’asfíxia a la qual sotmeten als territoris de Gaza, Cisjordània, i altres territoris ocupats. Condemnem la manca de llibertat de moviments que viu qualsevol palestí que hagi de creuar la frontera per anar a treballar. Condemnem l’assimilació que la seva propaganda mediàtica fa de palestí amb terrorista, tolerant i donant suport al genocidi que s’està duent a terme …

20/07/2014 - 03:33:27

L’Audiència Nacional declara injustificada l’última modificació substancial de les condicions de treball a l’FNAC i sentencia recuperar anteriors condicions de treball

REVÉS JUDICIAL A L’FNAC

L’Audiència Nacional declara injustificada l’última modificació substancial de les condicions de treball i condemna a l’empresa a recuperar als treballadors afectats a les seves anteriors condicions de treball

CGT es va adherir a la demanda contra FNAC i va defensar en seu judicial els interessos dels seus companys / es.

En la seva dura sentència de 15 de juliol, l’Audiència Nacional no considera acreditada la previsió de pèrdues presentada per FNAC per imposar el passat mes d’abril, una nova modificació (o retallada) substancial de les condicions de treball als seus empleats.

Les previsions de pèrdues presentades per FNAC són titllades per l’Audiència Nacional com incompletes, imprecises, mancades de càlculs específics i poc rigoroses, de manera que les considera legalment inadmissibles. A més, remarca que les mateixes contradiuen sense cap rigor les previsions macroeconòmiques sobre evolució del consum privat elaborades pel Govern.

L’Audiència Nacional considera que FNAC ha estat exigint a la Sala del Social i als representants dels treballadors “un acte de fe” inacceptable. Li recrimina que presenti les seves previsions de pèrdues citant mers extractes aïllats d’un informe econòmic que ni tan sols presenta en la seva totalitat, usurpant d’aquesta manera a la Sala “el contingut complet de les previsions, les seves referències, criteris i condicions, ni quan van ser elaborades i sobre quines bases i estudis”.

Els magistrats de la Sala Social tampoc s’expliquen com el copagament de la mútua sanitària pot prevenir “una evolució negativa” de FNAC, quan aquesta segueix mantenint-se en beneficis i, és més, “els ha incrementat” el 2013. L’Audiència arriba fins i tot l’exercici hipotètic de restar als beneficis de FNAC la despesa en bons i assegurança mèdica, arribant a la conclusió que el balanç “de pèrdues i guanys seguiria sent positiu”.

Per això, els magistrats consideren que la intenció última de FNAC és la d’imposar una mesura “redistributiva” que millori el resultat de l’Empresa a base de “empitjorar” les condicions dels seus treballadors. L’Audiència titlla aquest argument de “circular”: els treballadors “empitjoren” en la mesura que FNAC “millora”, “s

19/07/2014 - 04:04:55

El Tribunal Constitucional avala el nucli dur de la reforma laboral. Per a la CGT suposa un aval a la injustícia social i un atac a l’estat social i de dret

El Tribunal Constitucional considera que s’ajusta a la Constitució el contracte d’emprenedors, amb un any d’acomiadament gratis, i els canvis en la negociació col·lectiva, fet que suposa ratificar la pèrdua de poder de la negociació col·lectiva enfront del poder unilateral de l’empresari i dóna via lliure a l’acomiadament sense causa i a la rotació i falta d’estabilitat en els llocs de treball.

La sentència del Tribunal Constitucional contradiu l’exposat per la OIT, que va declarar que la reforma laboral vulnerava alguns aspectes dels convenis que Espanya havia signat amb l’organització.

El Tribunal Constitucional, el president del qual és l’ideòleg d’alguns canvis en la negociació col·lectiva que va introduir la nova norma, avala un altre paquet de la reforma laboral: si al febrer ja es va pronunciar favorablement sobre la rebaixa de la indemnització per acomiadament, la limitació del cobrament dels salaris de tramitació i la procedència de tramitar la norma com decret llei, el tribunal avala ara la creació del contracte d’emprenedors (amb un any de prova) i alguns canvis en la negociació col·lectiva. El recompte ha estat de nou vots a favor i tres en contra, amb un vot particular al que s’adheriran aquests tres magistrats.

El Constitucional es pronuncia així sobre un recurs interposat pel govern de Navarra. D’aquesta forma, aprova el contracte d’emprenedors, de la constitucionalitat dels quals van dubtar sindicats i experts a l’oferir un any de prova i, per tant, d’acomiadament gratis. No obstant això, el Tribunal ha descartat que el nou contracte vulneri el dret al treball i rebutja que existeixi una falta de causalitat en l’acomiadament que sigui inconstitucional. Avala també dos canvis en la negociació col·lectiva, que facilitava la possibilitat de inaplicar els convenis col·lectius i la prioritat dels convenis d’empresa sobre qualsevol altre.

El seu president, Francisco Pérez de los Cobos, és ideòleg de bona part dels canvis que el Govern va portar a terme en la negociació col·lectiva. En aquest cas, ha donat el recolzament a una part de la norma que permetia a les empreses inaplicar convenis amb molta més facilitat, donant més poder a un òrgan administratiu (la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius) per a decidir referent a això. Precisament, els sindicats veien aquest punt com clarament anticonstitucional, ja que contravenia l’autonomia per a negociar que els concedeix la Constitució.

D’altra banda, amb aquesta sentència el Tribunal contradiu a l’Organització Internacional del Treball (OIT), que ha subratllat que la reforma laboral aprovada pel govern de Rajoy vulnera els drets de llibertat sindical i negociació col·lectiva que contemplen els convenis de l’organització ratificats per Espanya.

El Constitucional encara ha de pronunciar-se sobre un altre recurs, l’interposat pel grup socialista que, no obstant això, incloïa assumptes ja resolts, com el dels salaris de tramitació o el del període de prova del contracte d’emprenedors, tots ja protegits.

La fórmula que ha utilitzat el Constitucional per a examinar els recursos sobre la reforma és inusual: en lloc d’acumular-los tots, ha anat resolent primer els recursos parcials, el que el porta a adoptar una posició parcel·lada sobre el contingut global de la reforma, una fórmula que segurament condicionarà els seus pronunciaments posteriors sobre els recursos de caràcter general. A banda del fet que la presència com a president de Francisco Pérez de los Cobos -lligat tant al PP com a la norma sobre la qual s’ha pronunciat- deslegitima per complet el pronunciament del Tribunal Constitucional.

16/07/2014 - 19:30:26

La Privatització d’AENA és un robatori i un frau

DEs de la CGT volem cridar l’atenció del que suposarà la sortida a borsa del 49 % de la Societat Mercantil AENA SA (abans AENA Aeroports SA), i que avui és al 100% de l’Entitat Pública Empresarial ENAIRE (abans AENA.

L’alienació del 49 % d’Aena a empreses privades suposarà posar de debò en perill unes infraestructures vitals per al principal motor de desenvolupament econòmic d’aquest país, el turisme. Pels aeroports han passat 3 de cada 4 turistes i l’estat espanyol és el tercer país com destinació turística del món.

No hi ha cap argument i de pes que justifiqui tal despropòsit. L’única raó que esgrimeix el govern del PP, és que es donarà una projecció internacional i de futur a l’Entitat. Quan això és una fal·làcia, doncs Aena ja participa en la gestió i operació de 24 aeroports en 6 països. A més Aena segueix sent el major operador d’aeroports del món i qui mou més milions de passatgers. Tot això sense cap tipus d’inversió privada i sense costar un sol cèntim a les arques de l’Estat.

Ara els beneficis d’Aena repercuteixen en millors infraestructures, seguretat, qualitat i en ingressos per a l’estat. El que ara proposa el govern suposarà que de cada euro que aconsegueixi Aena, 49 cèntims es repartiran entre els accionistes. Dóna el mateix que les infraestructures segueixin amb majoria estatal, com diuen els interessats en aquest robatori, quan en cas de pèrdues es pretén que sigui l’Estat, via impostos, qui es faci càrrec de les mateixes.

El fet de permetre l’entrada de capital privat en una Entitat Pública no és una panacea, ningú es creu que el capital privat vagi a renunciar a la seva inversió i als seus dividends, exigirà el seu capital de tornada i això repercutirà no solament en la gestió de l’Entitat, sinó també en la qualitat i seguretat de les operacions i servei.

Per altra banda el valor pel qual s’ha taxat Aena és ridícul. La taxació que va realitzar el PSOE en la seva anterior legislatura va ser de 30.000 milions, pràcticament el doble. Tot fa pensar que és un regal a les grans corporacions econòmiques, no hi ha més que veure el ebitda de 1.600 milions el 2013, que ha declarat Aena.

La privatització d’Aena és simplement una operació financera (“un pilotasso”), dirigida a les grans fortunes d’aquest país. L’ideal de tot neoliberal, gestor o polític de baix perfil: agafar una empresa pública amb beneficis i projecció de futur, i privatitzar-la.

Aena s’ha forjat a si mateixa i gràcies als seus treballadors i treballadores, no té 24 anys de vida, va heretar unes infraestructures i les ha reformat sense que això costés un cèntim als ciutadans, ha cohesionat el territori, genera milers de llocs de treball i és pilar fonamental del major motor de l’economia, el turisme. Treballa en xarxa, i tota és una, al marge de competències internes, això l’hi ha donat força per a suportar governs de dos colors, amb diferents tipus de gestió; una tremenda crisi; inversions en infraestructures desproporcionades; èpoques daurades (per a alguns), i amb tot això i més, ha sobreviscut.

Des de CGT volem cridar l’atenció de les conseqüències d’aquesta privatització i demanar a la ciutadania que actuï per a evitar que el govern segueixi endavant amb la privatització de la gestió d’unes infraestructures vitals per a l’economia del país i motor de desenvolupament econòmic i territorial, on han de prevaler la qualitat i seguretat, en comptes dels beneficis econòmics.

Secció Sindical CGT AENA

Més informació:

– TWITTER CGT AENA

– WEB CGT AENA

16/07/2014 - 18:51:16