Aquest migdia ens acaben de notificar la resolució de la vista del conflicte col·lectiu sobre els calendaris del 2016.
La sentència és favorable als treballadors i FALLA
“Estimo la demanda formulada per CGT, CCOO i SATSE davant l’empresa Gestió Pius Hospital de VallsS.A. Sobre el CONFLICTE COL·LECTIU i declaro la NUL·LITAT del calendari laboral fixat per l’any 2016”.
Ahir, 17 de gener de 2018, la Secció Sindical de CGT Ensenyament de Lleida va registrar una proposta de resolució per expulsar al director de l’escola de l’Opus de la comissió municipal contra la segregació escolar.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ AL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE LLEIDA
“GRUP DE TREBALL DE L’EQUITAT I LA COHESIÓ SOCIAL EN L’ESCOLARITZACIÓ A LLEIDA”
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Recentment el Consell Escolar Municipal de Lleida ha constituït un nou grup de treball de l’equitat i la cohesió social en l’escolarització a Lleida del qual en formen part directors de centres públics i concertats de primària i secundària, així com la federació de pares, representants sindicals i tècnics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Lleida.
Des de la Federació Local de la CGT de Sabadell volem denunciar el despropòsit que suposa la celebració del judici de l’anomenat “Cas Bemba” pel qual es demana una pena de presó de dos anys y mig a 11 persones, entre aquestes dues persones afiliades a la nostra federació.
Comunicat de la CGT de Sabadell en relació al judici del Cas Bemba Llegeix més »
Salari mínim interprofessional per a l’any 2018, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:
24,53 euros/día
735,9 euros/mes
Mínim 10.302,6 euros/any.
Salari mínim interprofessional 2018 Llegeix més »
L’any 2018 inclou 13 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments poden afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2018 les següents:
1 de gener (Cap d’Any).
Calendari oficial de festes laborals per a l’any 2018 a Catalunya Llegeix més »
Davant de la detenció i posterior alliberament que hi va haver el passat 7 de gener d’una de les persones imputades en la macrosumari Som 27 i més, la CGT Lleida volem mostrar la nostra preocupació però sobretot la nostra repulsa i ferma condemna a la repressió que està patint aquest col·lectiu universitari.
Un col·lectiu de persones a les quals se’ls demana des de la fiscalia espanyola penes de presó de 11 a 14 anys, així com multes de 9.500 €/persona i una Responsabilitat Civil de 14.000 €, per una mobilització pacífica. Creiem que això és una persecució judicial en tota regla cap a tota dissidència política que no assimili els interessos neoliberals de la classe política i del poder capitalista establert. La seva manera d’aniquilar tot pensament polític alternatiu no tindrà els seus fruits davant el suport i la solidaritat que construïm des de la base del carrer i l’autoorganització popular.
La CGT Lleida denuncia la repressió contra el col·lectiu Som 27 i més Llegeix més »
Des de CGT Ensorrem fronteres estem organitzant una delegació de Catalunya a Ceuta per sumar-nos a les mobilitzacions del cap de setmana del 3 i 4 de febrer en protesta per la mort fa 4 anys d’almenys 15 persones a la platja del Tarajal quan intentaven arribar nedant a l’estat espanyol, com a conseqüència de les bombes de fum i bales de goma que la Guardia Civil va llençar contra les persones que es trobaven al mar, i en protesta, també, per l’existència mateixa de la frontera sud, un espai de violència contra les persones migrants, d’explotació i de vulneració de tot tipus de drets (des dels assentaments on malviuen i són perseguits al Marroc fins a la tanca que separa ambdós països, la repressió, les deportacions, i el racisme i confinament a les ciutats de Ceuta i Melilla on continuen atrapades en CETIs, als carrers…)
CGT Ensorrem fronteres vam participar aquest juliol passat a la Caravana Obrim fronteres a Melilla, i creiem important seguir posant el focus en la vergonya de la nostra frontera sud pel que us proposem participar a la manifestació que hi haurà el dissabte 3 de febrer a Ceuta en commemoració dels fets de Tarajal, a més d’altres mobilitzacions el mateix cap de setmana a CIEs d’Andalusia, organitzades per diverses entitats.
Participació als actes pels 5 anys dels fets del Tarajal Llegeix més »
Des de la CGT de Catalunya vam fer, fa aproximadament un any, una crida per incrementar el conflicte sindical al 2017, les vagues i la solidaritat cap a aquestes. Calia trencar el cercle del resistencialisme i això passa inevitablement per l’increment de la pressió i l’acció directa, lluny del model de cessions i acords de despatxos que ens mantenen lligades i sotmeses. Passar a l’ofensiva deixa de ser una consigna buida quan el pols es lliura al carrer, de forma real. Quan fem política tal i com l’entenem nosaltres i amb els nostres mitjans: obrint conflictes i incidint en ells directament, amb les nostres forces.
Un 2017 en la bona direcció, però no suficient Llegeix més »
Aquest any s’ha produït un fet insòlit al Departament de RRHH del Joan XXIII. Han realitzat una nefasta previsió de canvi de programa informàtic gestor de cartelleres en el darrer terç de l’any, que ha provocat un caos en la generació de cartelleres, donat que no ha funcionat com s’esperava però tampoc han estat capaços de fer funcionar el ja existent i els treballadors es troben en una situació alarmant. A data 27/12/17 el torn diürn encara no té la cartellera del que ha de treballar l’any vinent i el que és més greu, els treballadors amb reducció de jornada per tenir cura d’un fill o altres no poden triar els seus dies de reducció donat que no saben encara quins dies treballen en la primera setmana de l’any.
Reunides les persones afiliades a la CGT del Sector de Clubs de natació de Catalunya, en assemblea el dia 18 de desembre de 2017, acorden que la Confederació General del Treball NO SIGNARÀ el Conveni Col·lectiu de Treball del Sector de Clubs de Natació de Catalunya per als anys 2017-2019.
Basa l’assemblea la seva decisió en els següents punts:
– La CGT de Catalunya té acords de no sotmetre’s
A dia d’avui, 6 de desembre de 2017, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha desfet la política tradicional d’aquest país vers a Palestina i ha anunciat el reconeixement del Jerusalem ocupat com a capital de l’estat creat el 1948 d’Israel i ha ordenat el trasllat de l’ambaixada del seu país a aquesta ciutat. En aquest acte suïcida i provocador, desposseeix al poble palestí de tots els seus drets per donar-los-hi a l’estat genocida d’Israel.
Comunicat sobre la capitalitat de Jerusalem Llegeix més »
Tot el que es construeixi des de baix és bo… tret que s’elevi sobre uns pedestals preparats des de dalt…
Quan està a punt de començar la campanya electoral i tornem a contemplar l’insofrible espectacle de la competició entre partits per collir el màxim nombre de vots, potser sigui bon moment per fer balanç de l’intens període d’enfrontament entre el Govern i l’Estat Espanyol, per una part, i l’aspirant a ser un Estat Català, de l’altra. Un enfrontament en que sectors revolucionaris, així com bastants anarquistes i anarcosindicalistes, es van involucrar en considerar que calia prendre partit, que era necessari ser allà on estava el poble, i que calia optar per lluitar.
Catalunya després de la tempesta Llegeix més »
Diversos sindicats vam convocar vaga general a Catalunya pel 3 d’octubre de 2017. Aquell dia es va viure una jornada massiva de mobilització que va afectar molt fortament al funcionament econòmic del país, amb centenars de milers de persones al carrer tota la jornada. Unes hores abans l’anomenada ‘taula per la democràcia’ (amb la participació d’ANC, Òmnium, CCOO i UGT) havien fet una crida a fer una ‘aturada de país’.
I què era això de l’aturada de país? Suposava que administracions, sindicats i patronals pactessin tancaments amb pagament de nòmines a les plantilles (és a dir, que no fessin vaga efectiva amb el descompte corresponent). La durada d’aquests tancaments s’havia d’acordar (uns minuts, unes hores, tot el dia). I pagar.
Els feminicidis són patriarcat! I el patriarcat som tots!
Sortim als carrers i combatem les violències masclistes!
La lluita contra les violències masclistes és i ha de ser cada dia, a qualsevol espai i àmbit de la nostra vida. El 25 de Novembre és el Dia Internacional contra les Violències Masclistes, i és un dia més per visibilitzar que ens estan assassinant, colpejant, violant, maltractant i explotant.
I aquestes violències masclistes no són fets aïllats, és el patriarcat, i es basa en els interessos de les institucions, dels sectors econòmics, de la societat en general i de l’educació social. Les Institucions que, de manera activa o passiva, porten reforçant, durant centenars d’anys, el model de dones objecte, dones com possessions de les seves parelles; se sustenta en el model explorador de l’economia capitalista; en l’Església masclista, homòfoba i racista que no evoluciona; en la judicatura que atorga custòdies compartides imposades a maltractadors; en la classe política que roman al marge del que està succeint, absorta en les seves pròpies intrigues i interessos; en els partits, sindicats i col·lectius, que giren la cara davant les agressions masclistes mantenint privilegis del sistema patriarcal; en les famílies i les escoles que segueixen educant des de la desigualtat.
Cada dia és 25 de novembre, cada dia hem de denunciar que, sovint, els que ostenten el poder i legislen, responsabilitzen i culpabilitzen les dones de l’atur estructural existent, de les diferències salarials, del dèficit en el sistema públic de pensions, de la diferència de drets, de les violacions, dels maltractaments… són els que actuen directament o indirectament per impedir la nostra emancipació i empoderament com a dones lliures.
Les dones EXIGIM a la societat i LLUITEM per un model de coeducació ple, per una cultura de la llibertat; DENUNCIEM que els violadors arribin a descriure les agressionscom “s
25 de Novembre 2017, Dia Internacional contra les Violències Masclistes Llegeix més »
L’elaboració de protocols per fer front a la radicalització islamista s’ha estès en els últims anys en diversos països europeus i les administracions han escollit els centres educatius com a espais de detecció de radicalisme islàmic.
¿Ets tu, lector o lectora, d’aquelles persones que abans, no fa gaire temps potser, quan t’assabentaves que algun policia pegava amb la seva porra a una persona al carrer, l’humiliava al calabós d’una comissaria, li treia un ull d’una pilotada o se li quedava morta a les mans, seguies amb la teva vida, indiferent, com si no fos res important o, fins i tot, et deies: «Alguna cosa deu haver fet…»?
No sóc bon coneixedor de la història del moviment llibertari a Catalunya però imagino que deuria haver-hi alguna bona raó perquè el 1934 la CNT, que estava llavors en la plenitud de la seva força, refusés col·laborar en l’intent de proclamar «l’Estat Català en forma de la República Catalana». Tan sols ho imagino. No obstant això, el que no em limito a imaginar, sinó que estic plenament convençut, és que no hi ha cap bona raó perquè part de l’actual moviment llibertari de Catalunya col·labori d’una manera o d’una altra amb el procés «nacional-independentista» protagonitzat pel Govern català, pels partits polítics que el sostenen, i per les grans organitzacions populars nacionalistesque l’acompanyen.
En plena deriva llibertària Llegeix més »
Des de CGT-Ensorrem fronteres ens solidaritzem amb les persones en vaga de fam a Atenes per demanar l’agilització del procés de reagrupament familiar i l’obertura dels processos d’asil.
La lentitud en els processos de reagrupament de les persones que es troben a Grècia i tenen familiars a països europeus,- amb falses promeses i llargues esperes, fins i tot per aquelles que ja tenen el permís concedit- és una forma més de negar via burocràcia els minsos drets que tenen les persones refugiades.
4.500 persones es troben a Grècia esperant viatjar a Alemanya i 1.500 ja tenen el procés acceptat des de fa més de 6 mesos. A moltes altres ni tan sols els han acceptat la petició de reagrupament i moltes més ni tan sols tenen dret a demanar l’asil.
La situació s’ha fet desesperant per a moltes famílies atrapades a Atenes que
malviuen en camps de refugiats des de fa més de dos anys. Una vegada més, la lluita és el camí que emprenen per reclamar drets reals, no sobre paper, i després de moltes protestes, van començar una vaga de fam a Atenes el passat 1 de novembre.
Les vagues de fam a Grècia, no només a Atenes, sinó també a Mitilene, a Lesbos, on hi ha milers de persones atrapades sense cap possibilitat de demanar asil, formen part de la lluita invisibilitzada de les persones migrants per a poder viure amb dignitat, llibertat de moviment i igualtat de drets. Una lluita de resistència quotidiana i de desafiament al poder de l’Europa fortalesa i neocolonial. I volem fer-les visibles, solidaritzar-nos, però sobretot lluitar amb elles per l’abolició de les fronteres, així com dels acords entre Europa i els països fronterers per al “control” de persones, i de les polítiques racistes i d’explotació cap a les persones migrants.
Solidaritat amb les migrants en vaga de fam a Grècia Llegeix més »
Avui s’ha conegut la convocatòria de vaga general per al proper dia 8 de novembre per part de la Intersindical-CSC. Davant d’aquesta convocatòria, i tenint en compte el context social i polític que s’està vivint actualment a Catalunya, des del Secretariat Permanent de la CGT volem manifestar el següent:
– No hi ha temps material, atesos els terminis legals, de registrar un preavís per a afegir-se a aquesta data amb una convocatòria pròpia de vaga general per part de la CGT. Igualment, tampoc no tenim el marge de temps suficient per a que la nostra afiliació pugui debatre-ho i pronunciar-se, tot prenent una decisió al respecte. A la nostra organització les decisions es prenen des de la base, de baix a dalt, i de forma assembleària.
La CGT de Catalunya davant la convocatòria de vaga general del 8 de novembre Llegeix més »
Ahir, la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela va empènyer a porteria buida la pilota que el Gobierno, mitjançant la Fiscalia General, li va posar davant del seu peu. Aquesta jutgessa era la que estava en el torn de guàrdia quan va arribar, de forma absolutament casual, l’expedient de l’esmentat òrgan polític imputant el delicte de rebel·lió a una part dels membres del govern de la Generalitat. Es dóna la curiosa, atzarosa i gens premeditada circumstància que es tracta de la mateixa jutgessa que ha enviat també a presó sense judici fa pocs dies als presidents d’Òmnium i l’ANC. Com també és absolutament casual, tenint en compte que vivim en un paradís democràtic amb una estricta i escrupolosa separació de poders, que es tracti de la mateixa persona que, per exemple, va dictar de presó provisional per als 5 nois d’Altsasu que porten 354 dies empresonats per una baralla de bar amb guàrdies civils al seu poble, i que estan encausats per delictes de terrorisme. Sembla prou clar, doncs, quina samarreta porta posada la “justícia” a l’òrgan judicial hereu del Tribunal de Orden Público (TOP) franquista.
La CGT de Catalunya davant dels actes repressius de l’estat Llegeix més »
Ja fa temps que les persones demandants d’asil a Catalunya han alertat de les dificultats que afronten en el procés anomenat d’acollida. Els discursos de benvinguda cap a les persones refugiades xoquen amb una realitat més dura que passa per l’abandonament, el control, la infantilització i la falta de comprensió de moltes de les realitats i situacions de les persones que demanen asil. Sense oblidar les moltes que queden fora del procés perquè se les considera immigrants econòmiques, el que crea una divisió entre les persones que migren; reforça el poder dels estats europeus a decidir qui té dret o no a migrar; invisibilitza conflictes i en visibilitza d’altres; i amaga l’origen de la necessitat econòmica de migrar sovint associada a processos de colonialisme. Davant d’aquesta realitat i de l’insignificant nombre de reubicacions en relació a les necessitats reals, les administracions catalanes es limiten a executar el programa estatal que, no només és insuficient sinó que, com veurem més avall, dificulta l’acollida real de les persones que sol·liciten asil.
Migrants i refugiades a Catalunya Llegeix més »
El dia 3 d’octubre milers i milers de treballadors i treballadores vam fer vaga. Ho vam fer a l’empara d’una convocatòria de vaga general a tota Catalunya, tant del nostre sindicat, la CGT, com d’altres (IAC, CSC i COS). La convocatòria de vaga era nítida i clara, a tots els sectors, a tota Catalunya i pel dia 3 d’octubre. Els diferents organismes competents van dictar serveis mínims, al transport, a hospitals i altres serveis públics, a telecomunicacions, etc. I, nosaltres, milers i milers, més d’un milió segons el departament de Treball, no vam anar a treballar. Vam fer vaga, vam decidir que volíem ser protagonistes del nostre dia a dia, i vam aturar el país. Amb la vaga, amb els talls de carreteres i carrers i amb les manifestacions massivesa arreu.
3 d’octubre: cap hora a recuperar. Vam fer VAGA Llegeix més »
Estem assistint els darrers anys a una deriva autoritària de l’estat cap a models ultrapunitius (reformes del codi penal), ultracensors (llei mordassa), ultraliberals (reformes laborals i de pensions) i ultrarepressius (el 80% de les forces d’antidisturbis de l’estat preparades per a tornar a actuar contra el poble). És a dir, vivim temps de política ultra on es tracta com a enemic els interessosde la població i la població mateixa.
Que no ens tapin la boca Llegeix més »
Dels organitzadors de l’austericidi, de l’espoli de la seguretat social. Dels justificadors i encobridors del desnonament més massiu mai vist. Dels empobridors de gran part de la població, dels que han enviat la joventut a l’exili econòmic, dels que s’han ventilat bona part dels drets laborals i han deixat la gent treballadora en la més absoluta precarietat, ens arriba ara la repressió dels drets socials i polítics com els de reunió, manifestació i lliure pensament i expressió.
Fem front a la repressió que no s’atura Llegeix més »
El proper dissabte, 28 d’octubre, es celebrarà una festa en record del company Antonio Cano.
La festa començarà a les 16h al local del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya al carrer Burgos 59 de Sants (Barcelona).
Hi haurà micro obert: Poesia, música,….
I a les 20h hi haurà concert mojitada per a la caixa de resistència dels 27 i més.
Festa en record d’Antonio Cano Llegeix més »
