Resposta que des de la CGT del Vallès Oriental, hem donat a la invitació rebuda per part de l’Ajuntament de Mollet del Vallès per participar en els actes institucionals per la diada nacional de Catalunya de l’11 de setembre:

Benvolgut senyor Josep Monràs i Galindo, Alcalde de Mollet del Vallès

Responent a la seva invitació a l’acte de celebració de l’Onze de Setembre, ens satisfà la disposició institucional per commemorar els fets històrics.

Tres manifestacions sortides des dels hospitals de Bellvitge, l’Esperança i el Dos de Maig s’han trobat aquest divendres 2 de setembre per acabar davant del Departament de Salut a Barcelona i han aplegat centenars de concentrats, entre usuaris i professionals de la sanitat, en una mobilització convocada per la PUHC (Plataforma de Usuaris i Hospitals Catalans).

Els tarragonins i tarragonines no estan disposats a perdre el servei d’urgències nocturnes als Centres d’Atenció Primària de Bonavista, Sant Salvador i Muralles. Motivats per la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics -promotora de les mobilitzacions-, més de mil persones es van tancar ahir al vespre repartits entre aquests tres equipaments per protestar contra el nou mapa sanitari impulsat pel govern de la Generalitat. La jornada va transcórrer sense cap incident.

EL QUE ENS AMAGUEN DEL PROJECTE DE LA MAT I LA NECESSITAT DE MOBILITZACIÓ POPULAR

S’ha presentat ja el pla d’obres del tram de la línia de Molt Alta Tensió (M.A.T.) de Santa Llogaia a La Jonquera i l’Estat ha aprovat la declaració d’impacte ambiental de la línia finalment aèria entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) que creua un total de 38 termes municipals compresos entre les comarques del Gironès, Pla de l’Estany, Alt i Baix Empordà.

La justificació per a la construcció de línies de Molt Alta Tensió és l’eficàcia en el transport d’energia elèctrica a grans distàncies, minimitzant les pèrdues i maximitzant la potència transportada augmentant així els beneficis de la distribució d’energia elèctrica amb l’objectiu d’alimentar el tren d’alta velocitat, fer possible la interconnexió amb França, (apart dels interessos europeus en fer l’anell mediterrani de molta alta tensió, respon a la necessitat de moure i comerciar amb grans quantitats d’energia, que a vegades sobra i a vegades falta, tenint en compte que el pas serà regulat per França) i afavorir la integració en el sistema elèctric de l’energia eòlica dels parcs previstos en aquesta zona.

El moviment social reclama a l’Estat i la Generalitat que rebutgen la petició d’aigua de l’Ebre que ha fet la Diputació de Castelló.

El Suprem força una resposta del govern abans del 20-N.

A partir d’aquest dijous dia 1 de setembre, a les nou de la nit, es posa en marxa la reordenació de les urgències nocturnes als centres hospitalaris del Camp de Tarragona per fer el sistema més “eficient” i “sostenible” en paraules del director dels serveis territorials de Salut a Tarragona, Josep Mercadé. De les nou de la nit fins a les vuit del matí hi haurà oberts un total de 12 centres a les comarques tarragonines -dos al Baix Penedès, sis al Tarragonès, un a la Conca de Barberà, un a l’Alt Camp i tres al Baix Camp- i 14 només prestaran els seus serveis des de les vuit del matí fins a les nou de la nit. Aquesta reordenació suposarà un estalvi de dos milions d’euros anuals.

La direcció de l’hospital de Tarragona adopta la decisió amb dinou persones pendents d’ingrés. El centre ja ha perdut 76 llits en els últims dos anys.

Els treballadors de l’hospital Joan XXIII de Tarragona van tornar a exterioritzar el seu malestar per la pèrdua de gairebé cent llits en els dos darrers anys. Ho van fer, però, sense saber que, la nit abans, la direcció del centre n’havia reobert quinze, en una mesura que, a priori, va en contra de les directrius del que fixa el Departament de Salut, partidari de les retallades. La recuperació d’una quinzena de llits es va fer perquè dilluns, a dos quarts de tres de la tarda, hi havia dinou malalts pendents d’ingressar, i això va crear molta pressió assistencial, segons va explicar Agustí Aragonès, un dels responsables del sindicat.

A la matinada de dimecres, els mossos d’esquadra, han desallotjat les persones que portaven diverses setmanes tancades, a la nit, als CAP de Badia, Castellar del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell, reivindicant el manteniment del servei nocturn d’urgències d’aquestes localitats i la retirada del les diferents i dràstiques mesures que s’estan aplicant en la sanitat pública amb motiu de les retallades pressupostàries que el Govern de la Generalitat. L’excusa donada per dur a terme la intervenció és l’existència d’unes suposades denúncies per desperfectes en els immobles, és insostenible.

Tal com es preveia, aquesta passada nit els Mossos d’Esquadra, a petició del Departament de Salut de la Generalitat, han desallotjat diversos CAP de la comarca del Vallès Occidental que estaven ocupats pels veïns en senyal de protesta per l’eliminació dels serveis nocturns d’urgències.

Aquesta nit del 30 al 31 d’agost s’ha filtrat que el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya durà a terme el desallotjament policial de diversos Centres d’Atenció Primària que durant les darreres setmanes havien estat ocupats i oberts al públic per treballadors/es i veïns/es.

Des de fa setmanes, aquestes tancades i ocupacions havien mantingut oberts unsCAP’s