Als companys i companyes de Barcelona City Tour,

En primer lloc, us volem enviar una abraçada molt forta dels treballadors i treballadores d’autobusos de TMB. La vostra lluita és la nostra lluita i, per tant, sabem lo dur, díficil i necesaria és la lluita que heu decidit tirar endavant. Ens tindreu al vostre costat.

Adjuntem dos anuncis publicats ahir al Butlletí Oficial de la Província, en els quals podreu trobar les retribucions que cobraran tots i cadascun dels 30 excelentíssims i il·lustríssims càrrecs polítics amb dedicació exclusiva a la Diputació de Barcelona.

El ventall d’aquests sous va des dels 115.723,72 EUR bruts anuals que cobrarà el president de la Diba, fins als 53.141,90 EUR que cobraran cadascun dels portaveus adjunts dels grups representats al Ple. Totes aquestes retribucions sumen un total de 2.598.882,86 EUR anuals, diners amb els quals –per cert– se’ns acut que es podrien pagar moltes, moltíssimes PIRMI (sobre la vergonyosa retallada del govern de la Generalitat en la Renda Mínima d’Inserció podeu veure això:

http://www.kaosenlared.net/noticia/artur-mas-arremet-contra-els-beneficiaris-renda-minima-dinsercio

i això altre:

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5765

A més, a aquest total caldria afegir les “indemnitzacions” que cobraran els diputats i les diputades sense dedicació exclusiva per l’assistència als plens i les comissions informatives i de seguiment de les quals siguin membres.

Novament ens veiem obligats a tornar a sortir al carrer per donar suport als nostres companys madrilenys, que novament s’han tornat a trobar amb l’única resposta que els polítics semblen saber donar, la policia.

Divendres 5 d’agost a les 19:30 hores, concentració contra la violència a Plaça Catalunya de Barcelona.

Hi haurà a qui la lluita dels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona li resulti tan sols un minúscul detall, una anècdota o nota al peu, dins de les vastes conseqüències de la gestió neoliberal que s’està executant avui en dia en el sector públic. Més punyent que el cas dels jardiners, diran alguns, són la sanitat i l’educació públiques convertides en avantatjosos negocis.

Cada dimecres al migdia es segueixen portant a terme les concentracions de treballadores a les 13 h. La del dia 3 d’agost va ser la 20a. concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge, en protesta pel tancament de quiròfans i unitats, i la disminució de la qualitat assistencial.

Ni les pressions a les / les treballadors / es portades a terme des de fa unes setmanes per part de la Direcció, ni les altes temperatures que en plena autopista s’assoleixen a les 13h del migdia, han pogut amb la moral del personal de l’Hospital de Bellvitge, que seguim prenent el carrer. I és que la Direcció comença a exasperar-en veure que ni les vacances estivals aconsegueixen apagar la flama que va encendre el passat mesd’abril.

Aquest dijous 4 d’agost s’ha portat a terme a Reus una mobilització contra les retallades a la sanitat pública, en la qual han participat una setantena de persones, entre membres de l’Acampada del 15M de Reus, treballadors del sector, sindicalistes i usuaris.

Som un grup de treballadores dels serveis socials d’atenció primària de les comarques gironines. Haureu rebut la notícia, ja sigui pels mitjans de comunicació o per d’altres vies, que el Govern de la Generalitat ha introduït canvis substancials a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) tant en el seu contingut com a la forma d’aplicació actual.

Fa aproximadament dos anys, enmig del conflicte dels conductors i conductores d’autobusos de TMB pels dos dies, l’aleshores Consellera de Treball, Mar Serna, i la Presidenta de TMB en aquells moments, Assumpta Escarp, feien una roda de premsa on anunciaven un acord entre les dues parts per a la creació de 1.000 llocs de treball amb unes característiques específiques. D’aquests 1.000 llocs, 600 s’havien de crear a l’empresa d’autobusosde TMB.

El passat dijous 28 de juliol, es va dur a terme la tercera concentració en protesta pel tancament del servei de continuat dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de Sant Salvador, Muralles i Bonavista, de Tarragona. La concentració i assemblea davant el CAP de Bonavista, va congregar a més de 400 persones. Els i les assistents van deixar clar el seu rebuig a la intenció del Govern de tancar els centres mèdics a les nits.

Manifest en defensa de la sanitat pública

No hem cansat d’escoltar que l’actual sistema sanitari públic de Catalunya, que persegueix l’excel·lència (excel·lència en l’atenció a tota la població), és reconegut com un dels millors del món. A més, el cost, en termes de percentatge del PIB, és moderat si es compara amb els sistemes d’altres països desenvolupats que, a més, obtenen resultats pitjors.

La Generalitat de Catalunya va decidir, entre altres mesures, que a partir del passat 18 de juliol, el CAP Badia deixi de prestar el servei d’urgències de 24 hores a les poblacions de Badia i Barberà. També va decidir retallar el servei d’ambulàncies.

Considerem que les mesures que s’estan executant atempten contra la qualitat del servei públic d’assistència primària i advertim que generarà moltes molèsties als usuaris i usuàries que haurien de desplaçar-se fora del seu barri o municipi, amb el més que probable increment de demanda sobre altres centres.

Creiem, a més, que aquestes retallades, s’emmarquen en un ampli procés de progressiva privatització del servei de salut a Catalunya. És més, els anuncis diaris de noves retallades semblen ser, més que solucions per a sortir de la crisi: estem davant un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una privada i mercantilitzada.

Si el nostre model social és destruït, els ciutadans i ciutadanes viurem conseqüències gravíssimes, ja que perdrem una sèrie de drets conquistats i reconeguts, i sofrirem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com la sanitat, l’educació o l’assistència social.

Així, les veïnes i veïns de Badia constituïdes en Assemblea Popular en el CAP Badia okupat, manifestem:

Que estem en contra de les retallades en matèria de sanitat que es plantegen des del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Que el dret a la salut no és un negoci ni una mercaderia, és un dret fonamental recollit en la Constitució i s’ha de dotar dels recursos necessaris al sector per al seu desenvolupament.

Que no és cert que gastem molt en salut ni en sanitat.

Que volem un sistema sanitari públic, gratuït, universal, solidari, equitatiu i de qualitat.

Que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgica a aquest tipus d’actuacions.

Que no podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pels nostres Governs només beneficia als rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.

Que la sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania.

Que per a sortir de la crisi no tolerem les retallades en l’educació pública ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient, no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat.

Que estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjan i llarg termini. No creiem en una sortida que suposi afeblir l’actual model social.

Per tot això, exigim:

Que es destinin a la sanitat pública els diners necessaris perquè es pugui donar una assistència universal i de qualitat.

Que en cap cas es cedeixi la gestió de la sanitat a entitats amb ànim de lucre, ja que sanitat i negoci són incompatibles.

Que cessin les retallades de personal i de serveis sanitaris ja que tindran una repercussió negativa en la qualitat i augmentarà el temps d’espera.

Que es deixi d’empitjorar els serveis públics per a fomentar la contractació de mútues privades.

Que no s’implanti un sistema de copagament, taxes o tiquets moderadors per a limitar l’accés de la població a la salut, ja bastant restringit.