CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Atur

Comunicat de CGT davant l’Enquesta de Població Activa del 3r trimestre

ENQUESTA POBLACIÓ ACTIVA 3r. TRIMESTRE
“L’atur, el salari, l’ocupació… i l’economia de l’Ibex 35”

La EPA del tercer trimestre 2016, mostra variables comptables del mercat laboral: més o menys ocupació; més o menys persones parades; més o menys contractacions; més o menys població activa…

Serveix perquè els polítics (aquests que representen a la “gent que compta de veritat, la classe empresarial, l’oligarquia financera i industrial, les persones poderoses de les grans corporacions…”) actuïn de portaveus, per dir-los a les “persones que no expliquen” (la classe assalariada, l’activa i la que ha estatbdesnonada de l’activitat laboral) que, a setembre de 2016, l’atur oficial se situa per sota del 20% de la població activa.

Llegir més »

Recuperar terreny perdut, també en el llenguatge

Recuperar terreny perdut, també en el llenguatge

Tornar a ser autònoms ideològicament autònoms com a classe. I, aquí, el llenguatge i sobre què s’informa i es parla esdevé clau

Fa pocs dies un important diari publicava el mapa de les principals fortunes de l’Estat espanyol. Ens deia que les 27 fortunes catalanes que apareixen a la llista Forbes 2016 acumulen 32.475 milions d’euros. És a dir, 27 famílies del total de 7,5 milions d’habitants de Catalunya disposen d’un patrimoni declarat 10.000 milions d’euros superior als pressupostos de la Generalitat, excloses les despeses financeres, per aquest any 2016. Un patrimoni molt superior a la suma dels salaris dels i les treballadores dependents de la Generalitat i la despesa sanitària, en educació i en altres serveis socials i les inversions en infraestructures. Molt més que tot això. De fet, aquestes 27 famílies haurien pogut pagar, de la seva butxaca, totes les despeses de la Generalitat de l’any 2015 incloses les financeres, les derivades del pagament d’interessos i retorn del deute. Aquest important diari, en canvi, va passar de llarg d’aquesta realitat per després dir que aquestes fortunes «generen riquesa». Cap esment a una desigualtat vergonyosa, cap referència al seu origen relacionat amb l’espoli dels treballadors/es, tant a Catalunya com a fora del Principat.

Llegir més »

EPA, dèficit, retallades… Comunicat de la CGT davant l’Enquesta de Població Activa del 2n trimestre

EPA, DÈFICIT, RETALLADES…

L’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2n trimestre del 2016, alhora que l’Enquesta Anual de Costos Laborals 2015 (EACL), corroboren que les polítiques fiscals, laborals i socials que els governs de les grans Transnacionals (Ibex 35) i de la Comissió Europea (Brussel·les) estan complint els seus objectius: desposesió de salarisi precarització integral del món del treball.

Llegir més »

Comunicat de la CGT davant la situació de l’ocupació, el mercat de treball i la Seguretat Social

COMUNICAT DE CGT SOBRE OCUPACIÓ i SEGURETAT SOCIAL

Els resultats que han ofert els Serveis Públics d’Ocupació el passat mes de Juny sobre l’evolució del mercat de treball a nivell d’estat espanyol en el referent exclusivament a l’ocupació generada, al major o menor creixement de la desocupació, a la taxa de cobertura de les persones parades, a l’afiliació a la Seguretat Social, no ofereixen (i molt menys apunten) cap novetat sobre un mercat de treball cada vegada més precaritzat que, de no intervenir l’acció social de les classes assalariades, es convertirà de manera estructural en un mercat de treball empobrit, precaritzat i sense els drets bàsics de l’estat assistencial que finsara havíem tingut.

Llegir més »

Quatre anys de destrucció i de precarització integral de tota l’ocupació: aquesta ha estat la realitat de la legislatura del PP

Comunicat Confederal davant l’EPA del 4t trimestre de 2015

Al desembre del 2011, quan el PP va començar la legislatura, és a dir fa quatre anys, van prometre que les seves polítiques econòmiques baixarien l’atur a la meitat en els quatre anys. La realitat a desembre 2015 és que existeixen 58.800 ocupats menys en aquests quatre anys.

Llegir més »

2015 es tancava amb més de 4 milions de persones a l’atur i el 92% de contractes temporals

2015 ES TANCA AMB MÉS DE 4 MILIONS D’ATURATS I EL 92% DE CONTRACTES TEMPORALS

Malgrat les dades de l’atur, tècnicament positives, publicades pel Govern espanyol, el que realment creix a l’estat espanyol és la pobresa i la precarietat.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) denunciem la falsa recuperació econòmica basada exclusivament en l’augment de la taxa de guany de l’empresariati, especialment, en la major explotació de milions de persones assalariades. Al mateix temps advertim del poc rigor de les dades reals d’ocupació que ve facilitant aquest govern, tan necessitat de cortines que tapin la seva pèrdua d’electorat i els constants casos de corrupció que esquitxen al PPP. Reiteradament s’insisteix a ressaltar el nombre de contractes (sense explicar la seva durada i el salari corresponent) mentre se silencien les xifres de joves que es veuen obligats a emigrar a la recerca de treball (més de 500.000 en 2014/2015) o el d’immigrants (2 milions) que han tornat als països d’origen per la pèrdua de les seves ocupacions.

Llegir més »

Les xifres de l’atur del 2015 i l’afiliació a la Seguretat Social. Comunicat SP Comitè Confederal CGT

“El creixement econòmic, la baixada de l’atur i l’augment de cotitzadors a la Seguretat Social, s’alcen sobre una societat cada vegada més precaritzada, més desigual i més injusta.”

Des de CGT denunciem la falsa recuperació econòmica basada exclusivament en l’augment de la taxa de guany de l’empresariat i, especialment, en la major explotació de milions de persones assalariades.

Llegir més »

Atur, devaluació salarial i sindicalisme de concertació

ATUR, DEVALUACIÓ SALARIAL I SINDICALISME DE CONCERTACIÓ

Ermengol Gassiot Ballbè

Anys de crisi han instituït en molts espais públics el discurs de la lluita contra l’atur. Sembla com si la virulència de la crisi es mesuri únicament en el nombre de persones inscrites com aturades als serveis públics d’ocupació. En conseqüència, la disminució d’aquesta xifra que ens presenten les darreres Enquestesde Població Activa pot entendre’s

Llegir més »

Comunicat de CGT davant l’Enquesta de Població Activa (EPA) 3er Trimestre 2015

EPA III Trimestre 2015

“El mercat laboral de la legislatura del PP … és un mercat de” tot a 100% “

El PP, des que arriba al govern al desembre del 2011, no només pretén “recuperar la taxa de guany del capital “, sinó que la recuperació econòmica, la nominal, la mesura només en dècimes de creixement sobre el PIB, es fa sobre el robatori de salaris, de llocs de treball i de prestacions socials.

Llegir més »

Hola becari, adéu ocupació pública: L’Estat se serveix de la precarietat per cobrir llocs de treball

Elvira Lorenzo i Pablo Flores tenen clares responsabilitats en el Ministeri d’Educació. Ella, de 23 anys, realitza tot el relacionat amb la imatge, el disseny gràfic, les activitats interactives i la maquetació dels materials del Centre per a la Innovació i el Desenvolupament de l’Educació a Distància (CIDEAD) i de l’Agrupació de Llengua i Cultura Espanyola (ALCI). Ell, de 34, forma part de l’equip que crea i acara totes les estadístiques del Ministeri. Per poder obtenir el seu lloc van passar per un procés de selecció en el qual se’ls van exigir nombrosos coneixements. A ella li van demanar, a més de competències en imatge i altres requisits, el maneig de programes per a tasques com a disseny gràfic, edició de vídeo, maquetació o creació en 3D. Tots dos realitzen un treball especialitzat. Fins i tot ella és la persona de la qual depèn que el treball tiri endavant, ja que és, al costat de la seva companya d’equip, la més qualificada de l’àrea. No obstant això, quan acabin la seva labor en la institució estatal no tindran dret a atur. I aquesta acabarà aviat. Són becaris, i no posseeixen un contracte de treball.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant l’EPA del segon trimestre 2015

L’EPA DEL 2n. TRIMESTRE 2015

PRECARIETAT I PRECARIETAT… L’Estat i les grans Empreses productores de sofriment

L’estat i les grans Empreses (les de l’Ibex 35), semblen donar per bò el model laboral i social que des del 2008 van imposar a la majoria social: acomiadament lliure i barat; destrucció de l’ocupació fixa i amb drets; caiguda vertiginosa de la despesa social en prestacions de desocupació; buidament del fons de reserva de la Seguretat Social i desestabilització del sistema públic de Seguretat Social; creació d’ocupació (temporal) precària i desprovista de drets.

Llegir més »

Comunicat Comitè Confederal CGT davant l’EPA del primer trimestre de 2015

EPA primer trimestre 2015: El sofriment que pateixen les persones, la majoria social, per culpa de la gran estafa dels poders econòmics i polítics

La EPA corresponent al primer trimestre del 2015, no fa sinó punxar el globus mediàtic dels poderosos (polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE) sobre la recuperació i sortida de la crisi, a causa de les polítiques suïcides i criminals de retallades i robatoris.

L’ocupació (persones amb ocupació) descendeix en 114.300 persones és a dir, es destrueix ocupació, situant-se el total d’ocupats i ocupades en 17.454.800 persones. El sector privat ha baixat l’ocupació en 143.500 persones i el públic l’ha augmentat en 29.200.

Paradoxalment l’atur disminueix en 13.100 persones en aquest trimestre, però en canvi la taxa d’atur augmenta en set centèsimes, situant-se en el 23,78%, és a dir, 5.444.600 persones. L’explicació d’aquesta paradoxa és molt senzilla: disminueix la població activa en 127.400 persones i baixa la taxa d’activitat en 32 centèsimes, situant-se en el 59,45%. Centenars de milers de persones, bé per edat (majors de 64 anys), bé per emigració, deixen de pertànyer a la població activa.

L’ocupació a temps complet baixa aquest trimestre en 130.600 persones, mentre que l’ocupació a temps parcial continua el seu creixement (16.300). Alhora el nombre de persones assalariades segueix la seva carrera cap a la baixa: 89.200 persones assalariades menys en aquest trimestre.

El dolor i el sofriment augmenta encara més, quantitativament i amb major intensitat (és a dir menys recursos encara) i així, el nombre de llars que tenen a tots els seus membres en atur augmenten en 27.300, fins a situar-se en 1.793.600 llars.

La sèrie de la EPA sobre els fluxos de persones que troben una ocupació i que la perden cada trimestre, des del 2008 fins al 2015, no deixa lloc a dubtes, cada trimestre la perden moltes més persones que la troben. Aquest mite del “nou-vell miracle de l’economia espanyola com la que més creix…” ni tan sols se sustenta numèricament: més atur, menys ocupacions, més migracions, major pobresa i amb més intensitat en cada vegada més llars, menys ocupacions de qualitat i a temps complet, menors ingressos salarials (tots els nous contractes realitzats en el 2014 i principis del 2015, es fan amb salaris dels anys 80)…

Aquesta retòrica dels poderosos: polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE, mostra el menyspreu més absolut per les persones, a més d’insultar-nos de manera constant i quotidiana. Pretenen fer bona la nostra submissió per autoritarisme i, a més que diguem allò de Pessoa…”Es pixen sobre nosaltres i hem de dir que està plovent”.

Solament pararem la barbàrie si ens enfrontem i no ens resignem.

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

23 d’Abril de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat EPA 1r trimestre 2015

Llegir més »

Comunicat de CGT davant les dades de l’atur del mes de febrer

Comunicat del SP Confederal de la CGT davant les dades de l’atur del mes febrer del SEPE a nivell estatal.

“L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació (SEPE), no baixa de 4,5 milions a nivell del conjunt de l’estat espanyol, alhora que la taxa de cobertura per atur cau fins al 52%. Les ocupacions que es creen són el 92% temporals, per hores, d’aprenentatge, de pràctiques i de formació…”escombraries laborals”.

No tenen cap vergonya en dir-nos que “la crisi s’ha acabat”. Per a la CGT, igual que per a la immensa majoria de les persones de l’estat espanyol (el 80% segons l’última enquesta del CIS), les mentides del Govern i de la Troica europea sobre la nostra situació social i material simplement són despreciables i representen una infàmia contra la majoria de la població.

Tant les ocupacions creades (13.500), com l’afiliació a la Seguretat Social (97.000), només obeïxen a dos factors: segueix caient el nombre de persones de la població activa, bé per migracions (la majoria), bé perquè simplement deixen de constar com demandants d’ocupació.

La “creació d’ocupació i l’augment en l’afiliació a la seguretat social” es fa, no pel fet que existeixin més hores de treball, sinó tot el contrari, es reparteix el treball en ocupacions de només unes hores, continuant la pèrdua de milions d’hores de treball a la setmana.

De l’ocupació creada, es distribueix de la manera següent: la contractació indefinida al febrer, no va arribar al 10%, és a dir 120.000 contractes i, per contra, amb la contractació temporal es van realitzar la xifra de 1.100.000 contractes, amb augments espectaculars dels contractes per hores i tota la contractació “escombraria” (aprenentatge, formació i pràctiques). A més, s’amaga de manera perversa i intencionada que la contractació indefinida, bé a jornada completa (els menys), bé a jornada parcial (els més), solament suposen entre el 8% i el 10%, estant farcida de reduccions en les cotitzacions patronals, per la tarifa plana de 100€ fins al 1 de març, o perquè ara en tots els contractes no haurien de cotitzar res fins als 500 €.

La situació d’emergència social, el drama creat per obra i gràcia dels nostres governants i de la Troica, segueix sent agreujada per a les persones amb majors necessitats, els desocupats i desocupades. La Taxa de cobertura d’atur, en les seves dues modalitats, contributiva i assistencial, solament arriba ja al 50% de tota la població parada i, per a major burla i escarni, les quantitats que es perceben segueixen baixant fins a menys dels 680€ de mitjana mensual.

De les 925.342 persones parades que viuen en llars sense ingressos, o en les quals solament hi ha un ingrés corresponent a un treball inferior a 20 hores setmanals, solament 70.000 es beneficiaran de l’anomenada “ajuda d’activació”: els 420 € d’emergència per 6 mesos que es van inventar com “beneficència i caritat” per als exclosos i excloses d’un sistema cada vegada menys protector i més injust.

Des de CGT insistim en una idea bàsica: de la seva crisi-estafa solament sortirem amb un pla d’emergència on el PA, TREBALL, SOSTRE, RENDA BÀSICA, LLIBERTAT i DIGNITAT sigui per a tots i totes i, perquè això sigui una realitat i no simplement un desig, la pressió en el carrer, la MOBILITZACIÓ, de manera contínua, és l’única garantia.

EL 21 DE MARÇ del 2015 tornem a Madrid: Milions i milions de persones, aquest 80% que no creiem en les seves mentides i sofrim els desnonaments, els acomiadaments, la repressió, les imputacions per a empresonar-nos per manifestar la nostra oposició a aquesta barbàrie; les persones que necessitem medicines i atenció sanitària per a poder seguir vius; els joves, nens, que volem una educació lliure, universal i gratuïta; les dones que són ignorades doblement, d’una banda en el seu dret a decidir sobre si volen ser mares o no i, per una altra, en el seu dret a no ser discriminades salarial i socialment; les persones grans que estem fartes de no ser cuidades i ens “maten” tant per falta de cures com per falta de recursos…

TOTS I TOTES A MADRID el 21 de Març per a seguir demostrant que tenim DIGNITAT…

Madrid, 5 de Març de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat SP CGT atur febrer

Llegir més »

La recuperació de la que parla Rajoy és pels rics, els banquers i les grans corporacions

“La recuperació de la qual parla Rajoy és certa. Els rics, els banquers i les grans corporacions, s’han posat les botes amb els milions d’euros robats de les arques públiques”

CGT denuncia la gran estafa que el govern del PP i la Troica estan portant a terme des de l’inici de la “gran crisi”, a costa de la majoria social, a la qual se’ls deixa morir per no poder pagar un medicament, com en els casos de l’hepatitis C.

CGT denuncia que hi ha centenars de milers de persones, immigrants, a les quals se’ls nega l’assistència sanitària, morts produïdes per no tenir persones professionals formades i suficients en les Urgències, milers de persones desnonades de les seves cases, milions de treballadors i treballadores sense cap tipus de protecció, per estar desocupades en contra de la seva voluntat.

CGT denuncia també que es dediquin milers de milions per a les Forces de Seguretat, amb l’única fi que, per mitjà d’una llei lliberticida com és “la Llei Mordassa”, assegurin els negocis, criminalitzant a qui protesti per ser acomiadat/da o desnonat/da, violant el dret fonamental de tot ésser humà (dret a sostre) o, simplement protesti perquè no vol morir (hepatitis C, Urgències, etc.), havent-hi medicaments i coneixements suficients per a tenir una salut i una vida digna.

CGT denuncia la desvergonya de tots els governs de la troica que han possibilitat que en el 2014, els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Popular) hagin augmentat els seus beneficis en aquest any en un 27,1%, el que en termes absoluts suposa 10.000 milions d’euros.

El sistema financer ha rebut de l’estat, és a dir, de tots nosaltres, de manera directa, prop de 100.000 milions i, de manera indirecta (avals, garanties, etc.), fins a 300.000 milions, des dels inicis de la seva gran “crisi-estafa”. El Banc Santander, ell solet, ha obtingut en el 2014 la barbaritat de 5.816 milions d’euros de beneficis, el 39% més que en l’exercici anterior; el BBVA 2.618 milions, el 27,1% més que en el 2013; Caixabank 620 milions, un 23,2% més; el Popular 330,4 milions, un 31,4% més; el Sabadell 371,7 milions, un 50% més.

El mes de gener, en termes d’ocupació, atur i afiliacions a la seguretat social, torna a punxar el “gran globus mediàtic de la recuperació del PP i de la troica”, es van destruir 200.000 llocs de treball a tot l’estat espanyol. Els contractes realitzats en el mes de gener van ascendir a 1,36 milions, dels quals solament el 8,8% van ser contractes indefinits (120.239), la resta, és a dir, 1.239.761, van ser temporals, de tot tipus però temporals, amb un increment dels contractes a temps parcial del 27%.

L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació va augmentar en 77.980 persones, situant l’atur registrat en 4.525.691 persones, a 31 de gener de 2015. La EPA dóna un milió més, és a dir fins als 5,5 milions de persones parades.

Són temps de recuperació de la “gran vida d’empresaris, banquers i oligarquia política”, els quals cada vegada roben més i les lleis els atorguen major impunitat, alhora són els temps que, les persones treballadores, desocupades, dones, migrants, les persones més conscients, lluitadores, en definitiva, la majoria social, SEGUIREM EN MARXA per PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT, és a dir, en lluita per la LLIBERTAT. Per això tornarem a Madrid el 21 de Març de 2015.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Attached documents

Comunicat SP Comitè Confederal CGT

Llegir més »

Comunicat de CGT valorant l’EPA 2014

“La desesperació de les persones parades, precàries i ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat humana per part del Govern espanyol”

Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015, conjuntament amb EEUU.

L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball. L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de “beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos, si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels mínims vitals.

Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més, ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€, és a dir, sense drets.

La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!

Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans, la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de poques hores de treball “legal”. Aquesta és la realitat creada pels poders polítics i els poders econòmics:

Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones, perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57% de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol futur; el 28% de la població total és pobra.

L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural, ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social. Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van creixent i creixent.

La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20% d’aquesta població (més de 8 milions de persones).

En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta barbàrie.

Madrid, 22 de Gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT EPA 2014

Llegir més »

GOVERN DEL PP, PATRONAL CEOE-CEPIME i CC.OO-UGT… La foto de la vergonya

El PP i totes la Patronals, són responsables de les polítiques i lleis d’emmordassament de tots els drets laborals de les persones treballadores, a través i fonamentalment amb la Reforma Laboral de febrer de 2012, que han destruït més de 1 milió de llocs de treball a tot l’estat espanyol, sobretot els fixos, alhora que ha destruït més de 300.000 ocupacions del sector Públic (Educació, Sanitat, ajuntaments, empreses públiques); han invalidat la negociació col·lectiva, traslladant a la patronal l’autoritat “absoluta” per a disposar del contracte a la seva lliure voluntat: contractes precaris, contractes precaris, flexibilitat en horaris, jornades extres sense remuneració, baixada de salaris amb el consegüent empobriment d’un terç dels assalariats i assalariades, fins a aconseguir que el 34% de totes aquestes persones no arribin ni tan sols a cobrar el salari mínim interprofessional.

Govern i Empresaris, han vist com els “sindicats del règim” han apuntalat –altra vegada-, a un sistema polític i econòmic en el temps de “descompte”, quan la immensa majoria de la població, és contrària a les polítiques que ha generat aquest drama social de dimensions d’emergència.

Han signat engrunes de “caritat”, amb qui han dut a milions de treballadors i treballadores al desastre: Una “ajuda” de 426 euros, per a una població desesperada, durant 6 mesos com a màxim i això, sí es compleixen les condicions d’estar desocupat, inscrit durant un any ininterromput en l’INEM, tenir càrregues familiars, no superar ingressos superiors al 75% del SMI (483 euros mensuals) per persona de les quals constitueix la llar, sotmetre’s

Llegir més »

El nou acord entre CCOO, UGT, la patronal i el govern del PP: Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població

Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població.

Aquest dilluns 15 de desembre hem vist una nova fotografia conjunta dels màxims dirigents de CCOO i UGT junt amb els presidents de les patronals CEOE, CEPYME i la ministra d’Empleo y Seguridad Social Fátima Báñez. En aquesta ocasió, el motiu ha sigut escenificar la signatura del “Acuerdo sobre el Programa extraordinario de activación para el empleo”. Ja de per si la imatge és tot un insult als milions de persones que els darrers anys estem patint un fort deteriorament de les nostres condicions de vida i la misèria o la por a la misèria per culpa de les polítiques econòmiques de la patronal i el govern. L’acord signat encara fa més reprovable aquesta fotografia. En donem alguns detalls significatius.

Llegir més »

Atur, precarietat, caiguda de prestacions i la Seguretat Social descapitalitzant-se a marxes forçades

Des de la CGT, cada vegada ens resulta més indignant analitzar les xifres fredes i manipulades políticament pel govern del PP, sobre l’ocupació i atur que ofereixen mensualment els denominats Serveis Públics d’Ocupació (antic INEM).

El Novembre 2014 és presentat com el millor…”mes en la caiguda de l’atur, des que es tenen estadístiques (1996)… ha disminuït l’atur en 14.688 persones i l’afiliació a la Seguretat Social ha augmentat en 5.232 afiliats/as més…”

El que es mostra “oficialment” a la societat, res té a veure amb la realitat del mercat de treball: seguim estant en una situació d’emergència social per a més de 5,5 Milions de persones parades (EPA) i, prop de 4 milions d’aquestes persones no perceben prestació d’atur. Més del 32% dels assalariats i assalariades cobren menys del Salari Mínim Interprofessional (645 €).

Encara amb les dades dels Serveis d’Ocupació, segueixen estant inscrits com desocupats i desocupades més de 4,5 milions de persones i d’aquestes solament el 55% rep algun tipus de prestació d’atur. Creuant les dades de menys persones inscrites com desocupades al novembre (-14.688) i les afiliacions a la Seguretat Social (+ 5.232), ens trobem que solament una de cada tres persones que ha abandonat l’atur ha estat perquè ha trobat treball.

Del total de contractes realitzats al novembre: 1.385.359, solament el 8,5% dels mateixos han estat indefinits i, a més, aquests contractes indefinits cada vegada en major mesura s’han realitzat a temps parcial. La resta, és a dir el 91,5% de tots els contractes realitzats, han estat temporals i precaris.

La “sense ànima” de la Secretària d’Ocupació opina que…”más cornás da el hambre…” O, el que és el mateix, més precari és no tenir treball… la qual cosa, traduït a la indecencia lingüística, és igual que justificar l’esclavitud… Sí, senyora Engracia, els esclaus tenien treball les 24 hores del dia… Aquest és el tipus de mercat de treball que tota la classe política i empresarial estan imposant. Maleïts siguin.

La realitat laboral a més de dramàtica per a milions de persones, és molt preocupant per a tot el mercat de treball, doncs la Seguretat Social s’està descapitalitzant per aquest Govern a marxes forçades: es tornen a retirar 8.000 milions d’euros del Fons de Reserva per a pagar l’extra i nòmina dels pensionistes de novembre 2014 (van ja més de 32.000 milions d’euros des del 2012), quedant el Fons de Reserva en menys de 42.000 milions d’euros.

La política de devaluació salarial que està provocant situacions de pobresa extrema i cotitzacions mínimes, genera una caiguda molt important en la recaptació de la Seguretat Social.

Al costat d’aquesta caiguda, hem de sumar els menors ingressos dels patrons per la seva quota plana de 100€ per a la contractació d’ocupació indefinida; els 50€ per als autònoms; les reduccions i exempcions en una gran parafernalia de contractes “pitjor que escombraries”… sumades totes aquestes rebaixes, ens trobem que el famós “equilibri financer de la Seguretat Social”, imposat pel govern del PP com base per a pujar les pensions per sobre del 0,25%, no arribarem a ell sinó és en una dècada més…

CGT considera que la situació d’emergència “social” ha traspassat totes les línies permissibles i suportables i, la majoria social, ha d’empènyer i lluitar en la direcció que CGT ve plantejant juntament amb els moviments socials, les Marees en la defensa de tots els serveis públics, les Plataformes de lluita contra els desnonaments, les Marxes de la Dignitat, doncs dia sí i dia també ho estem reclamant en els carrers: PA, TREBALL, SOSTRE, DIGNITAT, LLIBERTAT i “NO DEVEM, NO PAGUEM”.

4 de Desembre 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat SP CGT

Llegir més »

L’atur, les prestacions socials, l’ocupació i la gran farsa de la recuperació econòmica

4 de Novembre 2014: les dades dels Serveis Públics d’Ocupació ofereixen les següents xifres:

* L’atur augmenta en 80.000 persones més en el mes d’octubre a l’estat espanyol.

* La seguretat social solament ha augmentat en 28.000 persones afiliades més, quan a l’octubre de 2013 van augmentar en 50.000.

* El 91% de tots els contractes realitzats en el mes d’octubre són temporals i precaris.

* La diferència entre l’afiliació neta de 28.000 afiliats més es deu al que ja és una constant des de fa més de dos anys i mig: la gent s’esborra de la població activa, bé perquè emigra, bé perquè senzillament s’esborra (ni treballa, ni cerca ocupació, ni vol saber res de l’enquesta). Al baixar substancialment la “població activa”, disminuïx la població parada i creix la població ocupada, però no hi ha més ocupació, sinó menys.

* Les prestacions socials per atur, siguin contributives, o assistencials, han caigut més de 12 punts, trobant-nos, segons el SSPPEE (antic INEM), amb que solament el 52% de les 4,5 milions de persones aturades estan cobertes. Segons l’EPA, l’absència de cobertura total (ni contributiva ni assistencial) arriba a a 4 milions de persones aturades de les 5,6 milions de l’enquesta.

* La quantia de la prestació mitja segueix caient, i se situa en 801 euros.

5 de Novembre de 2014: la Comissió Europea “llança un gerro d’aigua freda sobre les expectatives de la classe política i l’oligarquia financera-empresarial”: “el tan anunciat increment macroeconòmic del Govern per al 2014, 2015 i 2016 es rebaixa substancialment”, “l’atur no baixarà del 24% de la població activa ni tan sols d’aquí al 2017”, “el deute arribarà al 102% en el 2016”… I els del CEC venent 2,5 milions d’ocupacions, reformes laborals encobertes, flexibilitat de gom a gom , rebaixa fiscal als empresaris de fins a 30.000 milions d’euros, més milions i milions per a les “polítiques actives d’ocupacions…”, és a dir , contractes no solament subvencionats als empresaris per contractar treballadors/es a saldo “”, sinó a més, rebaixes encara més substancials en els seus impostos directes (cotitzacions empresarials)…

La farsa, l’engany, la corrupció, el robatori, l’espoli, la burla… no són sinó diferents epítets per a qualificar la política dels polítics i la política dels poderosos i les oligarquies del sistema, però solament serveixen per a l’alleujament… La realitat ha de superar la fase de l’alleujament i passar a fer-los fora a tots i amb ells al sistema capitalista, l’autèntic problema dels milions de persones que habitem el món i que cada dia ens enfonsa més en la tragèdia de l’empobriment generalitzat.

Cada dia les nostres vides són empitjorades conscientment, alhora que el seu sistema i les seves mesures polítiques, laborals, socials i energètiques, amenacen més l’equilibri dels ecosistemes del planeta.

Per a la CGT, l’única solució és acabar amb el capitalisme i amb els seus representants.

7 de Novembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Llegir més »

Comunicat de CGT valorant l’EPA del tercer trimestre

L’EPA III TRIMESTRE 2014
“Precarietat i empobriment, senyals d’identitat del mercat de treball”

El capital, per mitjà dels seus representants en el poder, bé a escala europea (BCE, Comissió Europea, Consell Europeu), bé a escala mundial (FMI, OMC i BM), bé a escala local-estatal (el parlament espanyol), han impulsat la major ofensiva contra el treball des de la II Guerra mundial: per mitjà del saqueig a la riquesa pública, la creada pels treballadors i treballadores, i lliurada a les elits, a les oligarquies, per mitjà de l’expropiació dels drets socials i laborals a la immensa majoria de la població i especialment a qui depenen d’un salari o de pensions.

Per al capitalisme es tractava d’arravassar el poder dels treballadors i treballadores, la seva capacitat de resistència i la seva força en la mobilització. Ho han fet per mitjà de mecanismes legislatius autoritaris: les diferents reformes Laborals i les diverses reformes de les Pensions, que no són sinó mecanismes jurídics empleats per a consagrar una única llibertat, la dels negocis.

L’Enquesta de Població Activa (EPA), és “un bon notari” que dóna fe de l’exposat anteriorment: La EPA del III Trimestre de 2014 acredita com, de manera estructural, el mercat de treball, on actuen i compareixen gairebé 23 Milions de persones a l’estat espanyol (Població Activa a setembre 2014: 22.931.700 persones), es defineix per la precarietat i l’empobriment.

1. Les persones assalariades amb contracte indefinit en el tercer trimestre 2014 (juliol-setembre) han disminuït en 26.700. Les persones assalariades amb contracte temporal en el mateix període han augmentat en 122.400. Des de desembre de 2011 (el PP arriba al poder) a setembre 2014, hi ha 263.600 persones menys amb contracte indefinit i, per contra, han augmentat els contractes a temps parcial en 166.000 persones i s’han destruït la xifra de 369.400 contractes a jornada completa en aquests tres anys.

2. L’atur ha augmentat, des de desembre 2011 fins a setembre 2014, en 140.000 persones i en aquests tres anys s’han destruït 789.000 llocs de treball.

3. L’atur juvenil dels menors de 25 anys ha augmentat en aquest tercer trimestre en 27.000 persones, trobant-nos actualment amb un col·lectiu de joves aturats/des, fins a aquesta edat, de 867.000.

4. Les persones aturades de llarga durada ascendeixen a 3,5 milions, és a dir, més del 60% de tots els desocupats/des. Les llars amb tots els seus membres en atur són ja 1.789.400 persones.

La EPA del III Trimestre 2014, torna a desmuntar la mentida dels “poderosos” (polítics, empresaris i altres “espècies”) que diàriament ens expliquen “contes” (el que creix l’economia, el que augmenta l’ocupació, etc.) que fan plorar i indignar a milions i milions de persones ningunejades i robades, en drets i condicions de vida:

a) Al desembre 2011 hi havia 23.440.300 persones en la Població Activa i al setembre 2014, la Població Activa són solament 22.931.700, la qual cosa significa senzillament que 508.600 persones o bé han emigrat o bé ni tan sols busquen ocupació.

b) En el trimestre III del 2014 cau l’atur en 195.000, però solament es van crear 151.000 ocupacions, totes precàries, bé temporals bé d’autònoms (aquests van créixer en aquest trimestre en 58.500), després significa que 44.000 persones es donen de baixa de la Població Activa (emigren o es “desafilien”).

Per a la CGT, la realitat (la del mercat de treball inclosa) només pot ser analitzada i interpretada en un sentit: cal repartir el treball i la riquesa i cal fer-lo ara. Dels treballadors i treballadores, dels de baix, de la majoria social depèn si volem donar-li la volta a la realitat i acabar amb aquest saqueig, robatori i expropiació de drets que ens empobreixen i precaritzen les nostres vides i ens fan persones asocials i insolidàries.

Per a CGT, la mobilització, l’ocupar els carrers, el confrontar i desobeir al poder, és l’única garantia d’una vida amb dignitat per a tots i totes.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT sobre EPA tercer trimestre

Llegir més »

Enginyeria político-electoral per als Pressupostos del 2015 del govern espanyol

El Govern parteix d’una presumpció o veritat “revelada”, la macro-economia ve creixent de manera sostinguda en els dos últims semestres i, per tant, sembla que es troben en condicions d’anunciar la creació en el 2015 de 348.200 ocupacions més i que el creixement arribi al 2%, tot això gràcies al repunt de la inversió pública per primera vegada i, malgrat la retallada d’impostos, fonamentalment als empresaris (Impost de Societats) i als trams alts de l’IRPF, que deixaran d’ingressar en les arques públiques uns 9.000 milions d’euros, la diferència entre ingressos i despeses obtindria un superàvit d’uns 10.000 milions d’euros, gràcies a les menors despeses en atur i al cost del deute i, si faltés una mica, per a això està el nou sistema de Comptabilitat Europea, on el tràfic de drogues agrega al PIB 5.405 milions d’euros, la prostitució uns 4.800 milions d’euros i, per a major escarni, el que era considerat com despesa, les despeses militars, ara compten com inversió.

El de la Comissió Europea és per a dur-los al Tribunal de La Haya. Com es pot deixar fora “de l’economia que compta” el treball domèstic i els treballs de cures (majoritàriament en mans de dones), quan en termes monetaris podria doblar el PIB?. La intencionalitat política no és en absolut innocent doncs, de comptar amb “el treball domèstic i de cures”, els poderosos tindrien un greu problema ja que, aquest indicador no mercantilitzat és qui millor reflecteix el benestar o malestar de la societat i de l’economia real.

A més, anuncien una taxa de reposició de contractacions de 1 per 2 en determinats serveis públics considerats essencials: forces armades, policia, educació, sanitat, inspecció tributària i universitats.

Res diu l’enginyeria “financera-electoral del govern” de la micro-economia, és a dir de la realitat diària de milions i milions de persones, les quals han d’enfrontar-se amb “xifres màgiques” com plat únic d’ocupació. Des de la Reforma Laboral 2012, a més de destruir gairebé 2 milions d’ocupacions, la EPA corresponent al primer trimestre 2014 desmunta el “país de les meravelles” amb dues dades esgarrifoses: en un any prop de 500.000 persones han caigut de la població activa, per aquest motiu, encara que el ritme de destrucció d’ocupació s’ha desaccelerat, se segueix destruint ocupació neta i, en conseqüència, aquestes 348.200 ocupacions no són tan netes (menys encara la qualitat d’aquestes ocupacions), sinó merament un efecte estadístic doncs la gent emigra o es passa a l’economia informal. Al final de la legislatura (2015) la baixada de l’atur en 2 punts s’haurà de solament al descens de la població activa, no a la creació d’ocupació.

El terrible impacte social causat amb les mesures d’ajustament en matèria laboral i de seguretat social (Reforma Laboral i Lleis posteriors), al permetre el lliure acomiadament a voluntat empresarial, copeja especialment en el sector Públic. Aquest seguirà perdent ocupació a pesar de substituir un per dos, és a dir, si es jubilen 30.000 treballadors/es del sector públic a l’any, solament entrarien, no 15.000, sinó els corresponents als sectors on el govern diu que aplicarà aquesta taxa de substitució. Res es diu de les més de 370.000 ocupacions del sector públic que s’han perdut des de novembre 2011, ni de les que es perdran amb major intensitat durant el 2015, al seguir aplicant els ERO en els diferents organismes públics (Ajuntaments, CCAA, AGE i empreses públiques) i privatitzar serveis essencials per a la població.

La partida de la despesa dedicada a prestacions d’atur és la que més ofèn a la intel·ligència i al sentit humà: es van estalviar 4.000 milions d’euros en un context on 4 milions de persones aturades no reben cap prestació. Les rendes dels assalariats/des han caigut des del 2011 en 41.000 milions d’euros, traslladant-se les mateixes a l’excedent brut d’explotació, és a dir, als beneficis empresarials. La partida del FOGASA cau un 23%, quan més de 150.000 persones acomiadades porten esperant cobrar els seus salaris (ja molt disminuïts conforme al que les empreses els devien) una mitjana estatal de 18 mesos. Més del 51% de les gairebé 9 milions de pensions no arriben al salari mínim interprofessional i, les pujades, majoritàriament suposen 3 euros al mes.

Per a CGT, l’il·lusionisme de les màquines polítiques corruptes i al servei de l’interès particular d’empresaris i poderosos, solament ens produeix menyspreu i, alhora, la reafirmació en la nostra convicció que som les persones, la majoria social, les úniques capaces de parar el continu despreci i atracament al que ens sotmeten. CGT seguirà treballant conjuntament amb la majoria social, per a donar la volta a aquest sistema indigne i acabar amb el capitalisme.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/ingenieria-politico-electoral-para-los-presupuestos-del-2015

Llegir més »

El Règim cada vegada més en crisi

ATUR, MERCAT DE TREBALL, PENSIONS, JUBILACIONS i “Pla d’Ocupació i Sindicats”

De les grans mentides…”ara no són brots verds, sinó autèntiques arrels de creixement, gràcies a les nostres polítiques d’austeritat i retallades…-.Rajoy dixit-”, a la realitat vergonyant que ens han situat a la majoria social.

L’atur i el mercat de treball. A l’agost hem tornat a la gran paradoxa: creix l’ocupació en termes interanuals (unes 300.000 persones més donades d’alta o afiliades a la Seguretat Social) i, alhora, l’atur augmenta en 8.070 persones a l’agost i es perden gairebé 100.000 afiliacions al sistema de Seguretat Social.

La gran mentida d’aquests trileros. El que creix són ocupacions (contractacions realitzades) a temps parcial, d’aprenentatge, de formació i temporals de tot tipus, alhora que creixen els contractes dels “falsos autònoms”. El contracte indefinit i a jornada completa solament representa el 6,43% dels 10.621.080 contractes realitzats en els 8 mesos del 2014.

Més de 361.000 persones entre els 16 als 64 anys s’han sortit de la població activa, via immigració o simplement “passen del mercat de treball formal”. I el més preocupant, s’han perdut 54,7 milions d’hores de treball a la setmana, és a dir, l’equivalent a gairebé 1,5 milions de llocs de treball, com a conseqüència que les ocupacions realitzades són a temps parcial i cada vegada de menys hores.

En el mercat de treball, els salaris (rendes salarials) entren en desastre amb la seva devaluació generalitzada, els quals, bé a través de les inaplicaciones dels convenis col·lectius, bé a través que els preus dels nous contractes realitzats (ocupacions), es troben per sota fins i tot del salari mínim interprofessional.

Tots aquests elements del mercat de treball tenen conseqüències molt greus sobre la Seguretat Social i sobre les pensions, tant en la major restricció del dret a l’accés a la jubilació-pensió, com en la quantia de les pensions.

La descapitalització (robatori i espoli de la Caixa Pública) de la Seguretat Social (a pesar de l’increment de les afiliacions) és molt seriosa, i ens col·loca (de no parar aquesta barbàrie) a les portes d’una altra gran contrarreforma, on la majoria social anirem a la “pensió de beneficència”.

Les tarifes planes (100 euros mes), les exempcions als empresaris (fins al 100% en molts supòsits de contractacions), la tarifa plana dels autònoms, de 50 euros, els salaris cada vegada més baixos, amb la consegüent disminució d’ingressos massius a la Caixa Comuna, està duent al Govern, primer a dilapidar el Fons de Reserva, al no fer transferències dels PGE a la Seguretat Social i pagar pagues extres dels pensionistes amb el Fons de Reserva, segon a regalar als Empresaris per dues vies, una les Mútues empresarials i l’altra les reduccions i exempcions, fins a la xifra de gairebé 7.000 milions d’euros, la qual cosa ens col·loca davant una Seguretat Social cada vegada amb “més dèficit i sense solució de continuïtat”, fins a arribar a que la immensa majoria dels pensionistes presents i futurs, com a màxim, percebem la “pensió mínima o de beneficència”.

Per a més “desgràcies”, canviaven el criteri sobre les jubilacions anticipades per als que van ser acomiadats abans del 1 d’abril del 2013, se’ls prohibeix jubilar-se als 61 anys i, pretenen que com poc ho facin als 63 o més… No se sap d’on treuran diners per a viure (menjar, casa, etc.) aquesta població potencialment afectada d’entre 100.000 a 200.000 persones durant almenys 2 anys, i alhora treure diners per a pagar el conveni especial amb la seguretat social almenys 2 anys (uns 24.000 euros per a ser més exactes) però, davant la pressió social, han hagut de fer marxa enrere amb urgència.

El règim al seu i, en el règim, estan els Sindicats institucionals, doncs ara com solució a aquesta “merda de realitat precària, antidemocràtica, injusta…” no se’ls ocorre sinó tornar al “diàleg social amb el Govern per a negociar un Pla d’Ocupació, que…els desocupats i desocupades amb càrregues familiars, almenys tinguin un subsidi de 430 euros que els garanteixi…un tros de pa i calefacció…”. Sona a altres temps del “mateix règim”, sona al que el dictador deia: “…cap espanyol sense pa i foc…”

Per a la CGT, tot el règim està en crisi i molt qüestionat. La majoria social ha fet ruptura amb tot el règim. Ara es tracta de lluitar encara més i millor, per a canviar el model social, productiu i polític: la democràcia o és directa o no és democràcia. La participació o és autogestió o tornarem al mateix.

Madrid a, 3 de setembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat “El Règim cada vegada més en cris”

Llegir més »