CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Atur

Comunicat de la CGT davant de la situació del mercat de treball i l’EPA del 4t trimestre de 2013

CGT ES PREGUNTA I PLANTEJA A LA SOCIETAT: per què riuen i s’alegren aquests “sense vergonya” del PP, davant el desastre de l’ocupació i l’augment de la precarietat i la pobresa de la classe obrera?

L’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre del 2013, ens mostra el desastre que tenim les treballadores i treballadors des de fa 6 anys, data de l’inici de l’estafa social, que ells anomenen crisis.

La desolació del mercat de treball, és patètica:

– Gairebé 4 milions de llocs de treball han estat eliminats pels empresaris i els seus governs(PP/PSOE).

Llegir més »

Concentració el 23 de gener a Barcelona en defensa del dret al subministrament d’aigua, llum i gas per a persones sense recursos durant tot l’any

DRET AL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA, LLUM I GAS PER A LES PERSONES SENSE OCUPACIÓ DURANT TOT L’ANY!!

CONCENTRACIÓ: 23 GENER, 12 HORES, PLAÇA SANT JAUME, BARCELONA

Les recents mesures aplicades pels governs de Mariano Rajoy i Artur Mas empobreixen la majoria social, especialment a les persones sense ocupació: Pugen els preus dels serveis bàsics d’electricitat, aigua, gas i transport públic; el salari mínim perd poder adquisitiu congelat en 645,3 euros, per quarta vegada consecutiva es congela l’IPREM índex que s’utilitza com a referència per a la concessió del subsidi d’atur.

Llegir més »

20 espanyols tenen la mateixa riquesa que els 9 milions més pobres. 85 rics acumulen tanta riquesa com 3.570 milions de pobres al món

Vint espanyols tenen la mateixa riquesa que els 9 milions més pobres

Gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans d’un 1% de la població . Aquesta diminuta minoria privilegiada pasta una fortuna que puja a 110 bilions de dòlars , és a dir, una xifra que multiplica per 65 la riquesa de la meitat de la humanitat més pobra. I Espanya té la seva pròpia ració: els vint espanyols més rics tenen la mateixa fortuna que els 9 milions i mig més pobres junts. Les dades que llança el nou informe d’Intermón Oxfam-i l’annex preparat per la secció espanyola-són demolidors i testifiquen com les desigualtats no han deixat d’accentuar en els últims 30 anys.

Llegir més »

Comunicat de la Coordinadora d’Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya davant el decret llei sobre pobresa energètica aprovat pel govern català

DAVANT UN DECRET LLEI QUE DEFRAUDA LA LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA

Al llarg de l’any 2013 el moviment de treballadors/es sense ocupació de Catalunya al costat d’altres entitats va presentar mocions en diversos ajuntaments de Catalunya, entre ells el de Barcelona, que finalment van ser aprovades, en defensa del dret de les persones i famílies sense feina i recursos al subministrament dels serveis bàsics d’aigua, llum i gas, i en conseqüència, que no patissin el tall d’aquest subministrament per impagament de les factures, sense generar per això un deute impagable.

Llegir més »

Les persones en situació d’atur que estiguin més de 90 dies fora de l’estat espanyol es quedaran sense targeta sanitària

Atur i sortides a l’estranger

Per a les persones en situació d’atur, les estades a l’estranger que es perllonguin durant més de 90 dies poden comportar greus conseqüències relacionades amb el dret a l’assistència sanitària

Aprofitant el període nadalenc i fent servir una via tan inadequada com és una esmena a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, l’executiu espanyol ha introduït una nova limitació al dret a l’assistència sanitària gratuïta que, en aquesta ocasió, afecta el col·lectiu de persones en situació de desocupació.

Des del passat dia 1 de gener, la normativa en vigor vincula indefectiblement el dret a l’assistència sanitària de les persones sense feina amb l’acreditació de la seva residència a l’Estat espanyol, condició que es perdrà automàticament si la persona perllonga la seva estada en un país estranger durant més de 90 dies compresos en el període d’un any natural.

A partir d’aquest punt, l’Estat espanyol deixarà de considerar com a persona “assegurada” i, per tant, beneficiària de les prestacions i cobertures de la Seguretat Social, a l’aturat/da resident a l’estranger, que haurà de tramitar en el país d’acollida l’acreditació de la seva nova residència per tal que sigui aquest qui proveeixi d’assistència sanitària en els termes que contempli la seva particular legislació.

Recuperar el dret

El nou redactat imposat pel legislador modifica amb signe restrictiu la normativa fins ara en vigor, que garantia l’assistència sanitària gratuïta per a tots els “ciutadans espanyols” i “estrangers amb residència legal a l’Estat espanyol”, aprofundint en el procés de limitació del caràcter universal i gratuït del sistema sanitari públic.

Des del govern, es justifica la mesura per evitar que la despesa sanitària generada per residents fora de l’Estat es financiï a partir dels pressupostos espanyols i s’argumenta que les persones en situació de desocupació que perdin la seva condició de residents legals a l’Estat espanyol a efectes de manteniment del dret a les prestacions sanitàries el recuperen de “forma automàtica” en el moment de l seu retorn. Una afirmació que no deixa de suposar una simplificació que ignora, de forma interessada i gens rigorosa, l’obligació d’acreditar en via administrativa l’efectiva residència, sent un tràmit que pot comportar certa demora en el temps.

Possibles alternatives

Les persones afectades per la mesura disposen, però, de formules alternatives per accedir a l’assistència sanitària. És possible, per exemple, accedir a la condició d’assimilat/da en cas de tenir un cònjuge o parella de fet beneficiari de la Seguretat Social. Una segona alternativa és accedir a l’assistència sanitària a través de l’anomenada “targeta sanitària per a persones sense recursos”, usualment limitada a les persones que no poden accedir a la cobertura sanitària obligatòria per cap altra via i no disposen d’ingressos superiors als 100,000 € l’any.

Universal? Gratuïta?

Llegir més »

Les persones assalariades, la classe treballadora, perden pes en el repartiment de la renda, enfront dels beneficis empresarials

La redistribució desigual de la riquesa, expressada en rendes salarials i beneficis empresarials, ha experimentat a l’Estat espanyol canvis importants i així, podem veure com en cicles recessius o de crisi econòmica capitalista, la participació de les rendes del treball es redueixen sensiblement, igual que ho fan quan la intervenció sindical en els procesos de negociació col·lectiva ve delimitada bé per lleis (1) , bé per pèrdua de força sindical.

A partir de mitjans de la dècada dels 70 (la crisi de la energia), la participació dels salaris en la renda va experimentar una caiguda important. El diferent d’aquesta caiguda (crisi econòmica) de les rendes del treball a favor dels beneficis empresarials es troba en que quan el cicle econòmic entra en recuperació, no recuperen el perdut, al contrari que en altres situacions històriques (2).

Per primera vegada en la història econòmica moderna on es donen taxes de creixement econòmic saludable en l’entorn del 3% o superiors (3), els salaris no deixen de caure en la seva participació de la renda.

El 1977, la remuneració de les persones assalariades representava el 67,3% del PIB. En el 2013, aquest percentatge s’ha reduït al 50% del PIB, és a dir hem retrocedit en 17 punts i aquesta riquesa ha estat apropiada pels empresaris.

El gran objectiu de la reforma laboral és la devaluació generalitzada de les rendes salarials, expressades aquestes en salaris, en costos per hora treballada, en pensions, en prestacions. Segons les dades, ho estan aconseguint.

Llegir més »
Gener de 2014... totes al Parlament.
Antiglobalització

Desobeïm els pressupostos i les polítiques de la misèria. Gener de 2014… totes al Parlament. #JuntesPodem

Davant l’aplaçament de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, prevista inicialment per al 19 de desembre, la plataforma Juntes Podem, integrada per moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, hem decidit:

– Desconvocar la concentració convocada davant el parlament el 19 de Desembre a les 19h, dia en que s’havia de produir l’aprovació dels pressupostos que ha estat aplaçada.

Llegir més »

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons l’informe de la PAH sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons la PAH

Algunes de les entitats financeres que han estat rescatades amb fons públics són les que més desnonen. És el cas de Bankia (20%) i Caixa Bank (15%), però també destaquen el BBVA (15%) i el Santander (14%). La dada es desprèn de l’informe que presenten avui la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Observatori DESC sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol.

Llegir més »
Cartell manifestació 4D
Antiglobalització

Campanya contra l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat: Calendari de desobediència als pressupostos i a les polítiques de la misèria

Aturem els pressupostos de la misèria

Fem-los fora, desobediència contra l’estafa, juntes podem

Quan aprovin els pressupostos antisocials, tu què faràs? Nosaltres anirem al Parlament. Pla ciutadà per aturar els pressupostos, perquè #JuntesPodem

Campanya ciutadana:

– El 5 de novembre entren els pressupostosal Parlament de Catalunya.

Llegir més »

Com deia aquell anunci…

“Jo no sóc tonto”, deia un anunci. De fet, a mi m’agradaria dir, més aviat, “nosaltres no som tontos”. Permeteu-me que m’expliqui. Des de fa unes setmanes tinc la sensació que els grans mitjans de comunicació ens prenen el pèl. Primer amb la timidesa dels “brots verds”. I ara, de manera molt més descarada, amb proclames com que sortim de la recessió, que comença a baixar l’atur, que la borsa puja i que milloren les exportacions. El que inicialment eren notes breus o afirmacions amb la boca petita ara ja són portades dels diaris, talls que obren els telenotícies i temes de les tertúlies periodístiques. Sortim de la crisi, ens diuen. L’esforç que tots hem fet (nota: em pregunto què vol dir tots) renunciant a drets, sous i serveis ha tingut el seu efecte.

Llegir més »

La EPA del tercer trimestre indica més precarietat, pitjors contractes i destrucció d’ocupació

Per a la Confederació General del Treball les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA) relativa al tercer trimestre 2013 només mostren les polítiques de destrucció de tots els drets laborals que el govern del PP ha vingut imposant a cop de decret, per a major glòria i escarni de la taxa de benefici dels empresaris i dels rics d’aquest país.

La EPA rebaixa nímiament (estadísticament parlant) 0,4 dècimes el nombre de treballadors/es en atur. Ara (estadísticament parlant) en comptes de 6,2 milions de persones desnonades i expulsades dels llocs de treball, tenim 5,9 milions. I aquesta baixada de 72.800 persones en l’atur, només es correspon amb la creació de 39.500 ocupacions i tots ells temporals, precaris, producte dels milers de llocs estacionals necessaris (fonamentalment en el sector serveis: hostaleria, turisme, obres, etc.) que els empresaris van contractar a preus de 500 € per jornades de 12 hores.

L’ocupació indefinida segueix sent destruïda i sobretot l’ocupació pública, alhora que centenars de ERO, com els acomiadaments objectius individuals, s’estan duent per davant aquelles ocupacions fixes i amb drets: la Reforma Laboral ha donat patent de cors als empresaris, al capital per a destruir els drets fonamentals de les persones treballadores, l’ocupació, el contracte i el salari.

Tota l’ocupació creada en l’últim trimestre és temporal, és a dir 169.500 ocupacions amb data caducitat (ja arribarà la tardor) i l’ocupació fixa destruïda en aquest trimestre és de 146.500 persones. I a més, les persones “s’esborren”, és a dir no els interessa ni tan sols aparèixer estadísticament parlant com població activa (En els últims 12 mesos les persones que han llençat la tovallola han estat ni més ni menys que 340.700).

CGT insisteix que la “recuperació” només pot venir de la compareixença en el carrer i en els centres de treball, de totes les persones assalariades, ignorades i espoliades dels seus drets fonamentals: el treball, la salut, l’educació, la pensió i les prestacions socials suficients per a viure amb dignitat.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT

http://cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/la-epa-del-tercer-trimestre-indica-mas-precariedad-peores-contratos-y-destr

Llegir més »
arribada-vilafranca.jpg
Antirepressió

Més d’un miler de persones marxen pels drets socials al Penedès el 27 d’octubre

Els organitzadors de la Marxa no s’atrevien a posar una xifra concreta al nombre d’assistents que ahir diumenge 27 d’octubre al matí van recórrer a peu els 14 quilòmetres que separen l’Arboç i Vilafranca del Penedès. Però asseguraven que eren més d’un miler.

La Maria Ferrerons, una de les persones que ha format part de l’assemblea organitzadora de la convocatòria, expressava la seva satisfacció quan els marxaires ja estaven dinant la macarronada que els esperava al final del recorregut: “Ha superat les expectativesque teníem”.

Llegir més »

EPA: Que no us enganyin. L’atur baixa però no perquè es creï ocupació sinó perquè desapareix població

Ja tenim la dada de l’atur de l’EPA ( Enquesta de la població activa ), l’únic indicador fiable per mesurar la situació de la desocupació al nostre país. Les notícies són aparentment bones. El atur ha baixat en 72.800 persones en el tercer trimestre respecte al trimestre anterior, un 1,2% menys, situant-se el nombre total de desocupats en 5.904.700 persones.

Llegir més »

Gairebé un milió de catalans no podran encendre la calefacció aquest hivern

Gairebé un milió de persones no podrà encendre la calefacció aquest hivern a Catalunya perquè no la poden pagar, una pobresa energètica que ja afecta més del 13% de la població, segons les entitats socials, que temen que aquest tipus de pobresa segueixi en augment.

Per denunciar aquesta situació, diverses entitats socials, entre elles Ecoserveis, Xarxa per a la Sobirania Energètica, Alternativa Verda, Fundació ABD, Dia de la Terra, Eurosolar Catalunya i Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear han convocat per demà a la nit una manifestació amb espelmesa la plaça de Sant Jaume.

Llegir més »
Cartell xerrada 22 d'octubre
Atur

Que l’atur no t’aturi: xerrada el 22 d’octubre a Rubí a càrrec de portaveus d’Assemblees d’Aturats de Cerdanyola, Badalona i Badia

L’actual “crisi” a portat, a més de pèrdues de drets fonamentals en matèria d’habitatge, sanitat, educació… unes xifres d’atur sense precedent on gairebé 6 milions d’aturats no trobem una sortida a aquesta situació.

Davant d’aquest problema, els discursos oficials (del govern i institucions) ens volen fer creure que som nosaltres els culpables, que es nostra la responsabilitat de trobar feina i que si no ho aconseguim es per la nostra incapacitat. Però això no es cert, realment volen que ens enfrontem al problema tot sols, en el fons els interessen aquestes xifres d’atur ja que suposen una coacció per la gent que treballa i així poden augmentar la precarietat dels nostres treballsi crear un clima de por i angoixa.

Llegir més »

La pobresa és evitable, contra les desigualtats: justícia Social

LA POBRESA ÉS EVITABLE.

CONTRA LES DESIGUALTATS: JUSTÍCIA SOCIAL

La pobresa és cada cop més extensa, intensa i crònica. Les desigualtats, causa i conseqüència alhora de la crisi global i complexa que vivim, s’incrementen a causa d’un sistema fiscal injust i unes polítiques d’austeritat devastadores que fins i tot posen en qüestió la universalitat dels serveis públics. Mentre el cost de béns i serveis bàsics com els aliments, l’energia i els medicaments augmenten sense fre, l’accés a l’educació, la salut i els serveis socials es dificulta i el mercat laboral ofereix cada vegada menys oportunitats, i en condicions més precàries.

Llegir més »

Jornada estatal de lluita el 24 d’octubre contra la Reforma de les pensions

Les organitzacions sindicals i socials CGT, Co.Bas, Confederación Intersindical, Coordinadora Sindical de Clase, Intersindical de Aragón i Solidaridad Obrera, davant l’actual situació desfermada per la Patronal i el Govern, amb milers i milers d’acomiadaments i l’anunci de noves retallades en les pensions, cridem a tota la població, a la classe treballadora, a portar a terme accions de protesta i mobilitzacions en la Jornada de Lluita del 24 d’Octubre.

Per a qui defensem la necessària unitat de les lluites, la mobilització estudiantil anunciada per als dies 22,23 i 24 d’octubre, així com la Vaga General en l’ensenyament del 24 d’octubre brinden l’oportunitat d’unir els esforços de la classe treballadora, del moviment estudiantil i de tota la població per a plantar cara a qui ens han declarat aquesta guerra social.

Ens comprometem, per tant, a organitzar manifestacions en tot l’Estat el 24 d’octubre, a preparar aquesta acció mitjançant reunions, actes, assemblees on cridem a les treballadores i treballadors en general, als sectors en lluita, a les organitzacions socials, plataformes i assemblees populars dels barris i pobles a unir forces, a convertir aquesta jornada en un gran dia de lluita, en un pas més en la necessària convocatòria d’una Vaga General, convençuts que la lluita és l’únic camí i no el Pacte Social.

Ens comprometem també a estendre entre la resta d’organitzacions del sindicalisme de classe i els moviments socials aquesta convocatòria amb la finalitat d’assolir la màxima unitat de forces. Així mateix reafirmem la crida a totes elles a unir forces i assolir una coordinació.

Llegir més »

A un any de la reforma laboral: Liquidació final?

A l’Estat espanyol, l’atur es constituia en el nostre mercat de treball, a partir del 2008, en el símbol de la crisi econòmica, i a causa de la rapidesa de destrucció d’ocupació que comporta el model econòmic especulatiu-financer, els governs de Zapatero i de Rajoy forcen mesures legislatives intervencionistes per a desregular el model de relacions laborals, amb l’excusa d’una “bona finalitat”, frenar la destrucció d’ocupació i generar les condicions atractives per al capital, com perquè aquest inverteixi i generi ocupació.

Dues reformes laborals, la del 2010 de Zapatero obre el camí per a la flexibilitat externa i la interna: descausalitzant les contractacions i facilitant l’acomiadament descausalitzant així mateix, alhora que abaratint el seu preu. Rajoy en el 2012 (primer en forma de decretazo al febrer i posteriorment en forma de llei al juliol, amb l’afegit de la reforma de la reforma del decretazo d’agost), liberalitza “ad infinitum” el marc de relacions laborals, liquidant el mínim component democràtic encara existent en aquest model i consagrant la llibertat de l’empresari i en conseqüència la seva voluntat unilateral i la seva discrecionalitat, com norma (llei) d’obligat compliment per a l’altre “actor” de la relació salarial, el treballador/a.

La força de treball és elevada a la categoria de “mercaderia” (usar o millor, usar malament i llençar), alhora que el treballador/a és considerat com un cost variable: els seus salaris es veuen disminuïts; els preus pagats pel temps de treball ni tan sols arriben a la categoria de saldos, doncs s’obliga a treballar milions d’hores a cost zero; les condicions de treball poden ser alterades a la lliure discrecionalitat i voluntat empresarial; desprendre’s

Llegir més »
Cartell mani Sabadell
agenda

Manifestació a Sabadell contra l’atur i la llei de pensions el 5 d’octubre a la Plaça Creu Alta, a les 17h.

Manifestació convocada per la Coordinadora sindical: CGT, CNT i CO.BAS

Dissabte 5 d’octubre. Pl.Creu Alta, a les 17h.

Jornada laboral de 35 hores setmanals, sense reducció salarial.

Oposició frontal a tot acomiadament i ERO:

– No a la negocació d’acomiadaments i al pacte social a què ens ha portat el sindicalisme groc (CCOO i UGT), no són sindicats, sinó gestories de treball que viuen de les grans subvencions estatals i que s’enduen beneficis dels ERO que firmen (veure cas dels ERO fraudulents d’Andalusia) i que a més s’enriqueixen d’altres negocis com d’ empreses asseguradores de pensions o agènciesde viatge.

Llegir més »

Balanç del mes d’agost: 31 desocupats menys i més dificultats per a qui tenen una ocupació

El Govern espanyol anuncia un descens de 31 persones en el nombre d’aturats. A l’agost, amb el Reial Decret 11/2013, l’Executiu va modificar les condicions per a l’Extinció Col·lectiva de Contractes i introdueix reformes sobre l’accés a la jubilació parcial i les prestacions per atur.

Solament el 5,5% dels nous contractes laborals signats a l’agost de 2013 han estat indefinits. Aquesta xifra suposa un 16% de descens respecte a juliol en aquest model de contractació. L’avanç l’ha fet el Servei Públic d’Ocupació Estatal i en ell es mostra que el 93% dels nous contractes d’agost –que superen el milió– s’han signat en condicions de temporalitat. El repunt estacional de l’activitat ha permès al Govern presentar unes dades d’atur amb els quals ha incidit en la suposada millora de l’economia: “Hem tingut el millor mes d’agost des de l’any 2000”, va declarar la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal. El descens és de 31 aturats menys respecte al mes de juliol. Segons el SEPE, l’atur se situa en 4.870.215 persones, mentre que al juliol, l’Enquesta de Població Activa situava aquesta xifra en 5.977.500 persones, a causa dels diferents mètodes de càlcul de les dues agències.

Agost no ha donat un respir tampoc per a qui tenen un treball. El Reial decret-llei 11/2013, publicat el 3 d’aquest mes, és una reforma sobre la reforma laboral aprovada al gener de 2012, orientada a limitar la possibilitat de recórrer els expedients d’extinció col·lectiva de contractes –fórmula actualitzada per a referir-se als Expedients de Regu­­lació d’Ocupació–. A més, el Decret introdueix novetats sobre la jubilació parcial, que suposarà per a moltes dones –la majoria de la població en aquesta situació– una reducció de les pensions contributives, perquè el càlcul de la mateixa estableix coeficients reductors per a qui no hagin completat els 15 anys de cotització necessaris per a percebre les pensions.

El propòsit de disciplinament de la població en atur guia un altre dels canvis aprovats pel govern. A pesar que la irregularitat en el cobrament de prestacions per atur és molt baixa, l’Executiu segueix establint límits al cobrament d’aquest subsidi: s’endureix el règim sancionador al mateix temps que es dóna a les Agències Privades de Col·locació incentius econòmics per a comunicar a l’Administració si algú inscrit en l’atur “incompleix les seves obligacions”.

Ocupació caníbal

L’engegada del nou decret suposa un aprofundiment de la pèrdua de drets i posa en qüestió un dret fonamental com és la tutela judicial efectiva. La referència a l’article 24 de la Constitució és de Vidal Aragonès, advocat del Col·lectiu Ronda i professor de Dret del Treball. Ara­go­nès ha explicat a DIAGONAL les modificacions fonamentals que estableix aquest nou decret governamental. “Si fins a ara han atacat sobre la normativa, ara s’ataca sobre el procediment”, desgrana Aragonès, “han canviat la norma perquè no sigui possible que alguns defectes formals, que en realitat eren de fons, deixin sense efecte determinats ERO”.

D’aquesta manera, es limiten a tres les causes per a declarar nuls els acomiadaments col·lectius: una té origen constitucional, i és la vulneració de drets fonamentals, els altres dos supòsits en els quals es manté la nul·litat és aquells en els quals no es comunica el període de consultes així com la falta de documentació; dues pràctiques que freguen el frau, indica Aragonès. Això tindrà diferents conseqüències: en primer lloc, si no hi ha una causa per a l’obertura d’un procés de ERO, es podrà declarar la improcedència del mateix, no així la nul·litat. Així, l’empresa no ha de mostrar voluntat de negociació, això és, “l’acomiadament és encara més lliure i menys indemnitzat”, resumeix Aragonés.

L’afany del Govern per aprofundir en la deflació salarial s’explicita en una altra de les novetats aprovades a l’agost. A partir d’ara, les multinacionals no estan obligades a presentar comptes consolidats si la seva societat dominant no està domiciliada a l’Estat espanyol. Dit d’una altra manera, si una multinacional presenta un expedient d’extinció col·lectiva, està autoritzada a presentar una realitat econòmica parcial del grup per a justificar la mesura.

També es limiten les taules de negociació, de manera que en les mateixes participaran menys representants del comitè d’empresa. “Això significa que en les grans empreses hi haurà sindicats que quedaran fora”, indica Aragonès, que veu més greu si cap la possibilitat oberta pel decret que en una sola taula es decideixi per diversos centres de treball. Si tot el Decret, segons aquest advocat, està destinat a limitar les opcions del sindicalisme combatiu, aquesta mesura apunta a aquelles plantilles que plantin cara als acomiadaments col·lectius dintre d’una empresa amb diferents centres. Allí on no hi ha sindicats, l’empresa també tindrà més fàcil triar als representants de la plantilla.

Una altra modificació introduïda pel RD 11/2013 és la limitació a les demandes individuals per part dels treballadors. Si fins a ara un integrant de la plantilla podia dur els ERO als tribunals independentment de si la taula de negociació arribava a un acord, a partir d’agost aquesta possibilitat es limita a qüestions que no tinguin a veure amb l’extinció col·lectiva. “És una salvatjada”, resumeix Aragonès, “el seu Estat de dret burgès se l’estan passant pel folro”.

Si el cos a cos en els tribunals havia deixat sense efecte bastants ERO, la nova legislació posa més difícil la defensa davant els acomiadaments col·lectius. Encara així, Aragonès defensa que cal obrir vies per a defensar-se d’aquesta pèrdua de drets, qüestionant els fonaments constitucionals d’aquestes mesures així com la vulneració de drets recollits per l’Organització Internacional del Treball. No obstant això, aquest advocat creu que és necessari que es reprodueixi la contestació perquè aquestes retallades no surtin gratis: “L’única cosa que ens queda és el conflicte social, no hi ha mésalternativa”.

Llegir més »

No ens donem per vençuts

Resulta impressionant recordar ara les reivindicacions bàsiques del moviment obrer, en el context de crisi sistèmica per la qual travessem i comprovar com hem anat perdent, en molt poc temps, totes les conquestes laborals i socials assolides, almenys en alguns països de l’occident industrialitzat, amb l’esforç, la lluita i la sang de milions de treballadores i treballadors, d’activistes socials i sindicals. Pensem en les lluites contra el treball infantil, contra la desigualtat salarial entre homes i dones, per la reducció de la jornada laboral, per un treball digne i amb drets, per unes condicions laborals superadores del semiesclavatge del qual partíem en el segle XIX.

Ara, en ple segle XXI, el capitalisme ha desenvolupat el nou rostre de la globalització, adquirint una forta deriva cap al capitalisme financer enfront del capitalisme productiu, i l’ha aprofitat per a tornar a èpoques passades d’explotació, espoli i retallada dels drets salarials, laborals, socials de la majoria de la població. Sense escrúpols, sense sensibilitat, sense ètica, considerant a les persones com pura mercaderia d’usar i llençar.

Centrant-nos a l’Estat espanyol, les dades de l’atur reflectits en la EPA del 1r i 2n Trimestre de 2013, reflectien un panorama social dantesc i, el que és més greu, el govern ha llençat, intencionadament, la tovallola, acceptant que el drama de l’atur seguirà en xifres insostenibles fins al 2015 i següents.

Llegir més »

El futur que ofereix el FMI per a l’Estat espanyol: deute, atur i molta pobresa

Els autors repassen l’informe staff fins el 2018 que acaba de publicar el personal del Fons Monetari Internacional sobre la situació econòmica espanyola i les exigències d’aquest organisme.

Espanya 2018. No és el títol d’una apocalíptica pel·lícula de ciència ficció. És el negre futur que ens ofereix el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu recent informe anual dedicat a l’Estat espanyol. Després d’unes retallades brutals que ens han empobrit massivament, una reforma laboral i una altra de pensions sota la seva pressió, aquesta institució financera internacional radicada a Washington ens recomana més austeritat.

El resultat, segons les seves pròpies previsions, serà més deute, atur, i molta pobresa. En l’Informe del staff, que es va fer públic a principis d’agost de 2013, el FMI planteja desballestar l’Estat del benestar. Això és: Reformar el sistema de pensions, “revisar les despeses de serveis clau com l’educació i la sanitat”, pujar IVA i impostos especials, aprimar l’administració pública en els seus diferents nivells…

A més proposa, en un país amb un atur oficial del 26,3 % de la població activa i amb uns riscos de pobresa i exclusió social disparats, rebaixar els salaris de les/els treballadors un 10% en dos anys. La mesura permetria, segons el Fons, reduir l’atur entre sis i set punts percentuals fins a 2016, disminuir el dèficit i augmentar el PIB. Es nota que si el FMI compleix les seves previsions –una cosa que gairebé mai passa, ja que periòdicament revisa les seves previsions anteriors fins a equivocar-se de nou– ens duria a un 20% d’atur, una taxa que no és per a llençar coets.

Aquest que acabem d’esmentar seria l’escenari més optimista que el FMI ens pot oferir, amb la condició d’accelerar les seves receptes de misèria. El propi Fons reconeix el desastre que ens espera després de quatre anys aplicant servilment les seves receptes i amb un Govern del conservador i corrupte PP amatent a dur els ajustaments a les seves últimes conseqüències, caigui qui caigui. Les estimacions fins a 2018 del Fons Monetari Internacional per a Espanya mostren un panorama de “debilitat perllongada” en el qual l’atur segueix en el 27% el 2014 i supera el 25% el 2018; i en el qual el deute públic es dispara al 106% del PIB sense que el deute privat baixi del 236% del PIB en els pròxims cinc anys.

Al mateix temps, també admet que podria donar-se un escenari a la baixa en el qual s’entrés en una “espiral macro-financera negativa”, que ens duria a nivells elevats de deute públic i privat, en el qual el PIB no fos positiu fins al 2017 i en el qual l’atur seguís per sobre del 27% en un “futur previsible”. A més de grans contradiccions, el FMI en el seu Informe no juga net, al no comptabilitzar el dèficit fiscal en tota la seva amplitud, això és, incloent el caríssim rescat públic a la banca espanyola, que el propi informe xifra en 246.441 milions d’euros.

Olli Rehn avisa que properament avaluaran en detall la reforma laboral espanyola

La proposta de rebaixar els salaris un 10% va rebre el suport de la Comissió Europea (CE) en la veu del seu vicepresident econòmic, Olli Rehn, qui cobra 22.963,55 euros al mes, a més d’un complement per a despeses de 911,38 euros, sense incloure despeses de desplaçament, que són reemborsades.

Per una vegada, Govern, partits polítics i sindicats (alguns d’ells havien pactat la reforma laboral exigida pel FMI i signat el Memorandum d’Enteniment) van expressar la seva oposició a aquesta proposta, però Olli Rehn va tornar al socors del FMI i va escriure sense vergonya, el 6 d’agost, que “aquells que rebutgin de forma instantània (la proposta de baixar salaris) carregaran sobre els seus muscles l’enorme responsabilitat del cost social i humà”. Així, el senyor Olli Rehn, amb un toc de paternalisme, ens infon un sentiment de culpa. No obstant això, molta gent a Espanya pensa que la culpa de l’enorme “cost social i humà” la tenen en primer lloc la seva organització, la Comissió Europea, el FMI i el Govern submís de l’Estat espanyol.

El suggeriment del Fons d’aprofundir la reforma laboral engegada el 2012, busca que les empreses puguin tenir més flexibilitat per a oferir reduccions de jornada i salaris. Com diu Rehn en la seva carta ja esmentada, “el mes que ve avaluarem en detall la reforma laboral espanyola de 2012”. Tot per a alleugerir les indemnitzacions per acomiadament i facilitar els ERO, com exigiria el FMI al Govern de Yorgos Papandreu en un primer memoràndum de 2010 per a Grècia, país on les retallades de salaris no van aconseguir reduir l’atur sinó tot el contrari.

Els manaments del FMI, pilars centrals del capitalisme sense fronteres

No hem de sorprendre’ns de tal recomanació del FMI, ni tampoc que hi doni suport la Comissió Europea. De fet, cada any, en aplicació de l’article IV dels seus estatuts, una missió del Fons visita a les autoritats dels països membres i distribueix les seves recomanacions, la qual cosa els permet seguir més de prop les polítiques econòmiques aplicades pels respectius governs i influir sobre ells.

Les seves recomanacions, que constitueixen condicions als seus préstecs o assessorament, continuen sent les mateixes des de fa dècades: Reducció o congelació dels salaris, reducció de les pensions de jubilació, privatització de les empreses públiques, retallades en sanitat, educació i protecció social… En fi, tot el que permet afeblir el fràgil estat del benestar, destruir la sobirania del país per a sotmetre’s

Llegir més »

Llocs de treball desnonats

L’actual estructura del mercat de treball és producte de normes –lleis– generades i creades per persones molt concretes.

Hauran mort les classes socials i s’haurà diluït la dependència de la re­lació salarial de la majoria social, i no ens hem assabentat? Serà per això que el capitalisme no necessiti en el sud d’Europa de milions i milions d’ocupacions? Des de la Comissió Euro­pea se sosté que cal refundar el model de capitalisme sobre la base d’un nou model productiu, de formació professional-educacional i un ampli model de “protecció social”. On es troba llavors la quadratura del cercle? Per què l’economia espanyola manté improductius a més de sis milions de persones?

L’explicació més política l’hem de buscar en el model de relacions laborals –i per tant socials–, imperant des de la meitat dels ‘70 fruit de l’adaptació a un capitalisme competitiu, globalitzat i modern: flexibilitat en la contractació individual i en la concertació col·lectiva, llibertat de donar per acabat el contracte de treball sense tutela judicial, i retallada de les polítiques protectores davant atur. És la famosa “flexiseguretat” del Tractat de Lisboa, avui rebregada autoritària­ment en l’últim Pac­te Fiscal.

A l’Estat espanyol, l’atur defineix el nostre mercat de treball, simbolitza la crisi econòmica i, a causa de la rapidesa en la destrucció d’ocupació, força la ‘societat’ a la perplexitat. L’atur impedeix, si més no, una mirada lúcida sobre les causes d’aquesta destrucció. D’aquí la incapacitat per a analitzar el perquè es va generar la mateixa quantitat d’ocupació en el període llarg de creixement –uns deu anys 98/07–, que ara s’ha destruït en aquests gairebé 6 anys de crisis-estafa.

Davant tal perplexitat i davant la seriosa deterioració de les condicions de vida, sobretot dels milions de persones que perden rendes salarials i rendes de protecció, les respostes que es configuren, totes elles, incideixen en una sola direcció: l’obligada i autoritària flexibilització del contracte, convertir al treballador en mer cost variable. No és sinó una manera de que actuï com mercaderia nua de drets, prenyada de “productivitat”. I que les retallades de despesa social per a situacions d’atur i per al retir de la vida activa –les pensions– actuïn com variable depenent d’aquesta salarització primigènia.

L’actual estructura del mercat de treball no és producte de la “casualitat o de les conjuntures econòmiques”. Tampoc ho és de les lleis del mercat reconvertides en lleis inexorables. És un producte de normes –lleis– generades i creades per persones molt concretes. Lleis aplicades amb “mà de ferro” per institucions de justícia i ordre –judicatures en tots els ordres: laboral, civil i penal–.

La constitució d’aquest ordre social en el terreny laboral s’expressa en els denominats “models de relacions laborals”. Model de relacions laborals que ha assolit ‘normalitzar’ la impunitat dels responsables de la violència sistèmica més greu de les últimes dècades: la dels actes privats empresarials, siguin aquests públics, semi-públics, de Pymes o de multinacionals, que no només priven a milions de persones assalariades del seu estatut de treballador/a i de l’ocupació –i drets–, sinó que, alhora, els impedeix l’acció lliure de no treballar assalariadament. Doncs se’ls neguen rendes bàsiques o salari social suficient per a una vida digna i plena i, a més, se’ls despulla dels seus drets de ciutadania.

El debat fals sobre els “costos laborals i socials”, sobre la plena “ocupació”, eludeix l’origen del problema: empresaris, governs i sindicats majoritaris han construït, consentit i implantat totes les polítiques econòmiques i socials, basades en la reducció del preu del treball i la pèrdua de drets laborals, de llibertats sindicals i socials. El fals debat fa desaparèixer del debat social el veritable problema: el d’abolir, avui i aquí, el treball assalariat. La solució no és la plena ocupació, i molt menys ara que almenys una gran part de les consciències ha constatat les conseqüències mediambientals i en les maneres de relacionar-nos, de consumir-nos i de destruir-nos.

A més, el model capitalista no necessita de milions d’ocupacions que ell mateix ha desnonat, per a la recuperació de les seves taxes de benefici. Avui l’empresariat, els banquers, els seus economistes i els executius de qualsevol organisme, se saben per sobre de la justícia i la seva impunitat és gairebé total. D’això va aquest debat de l’ocupació avui.

* Desiderio Martín és membre del Gabinet Confederal d’Estudis de la CGT. Article publicat al núm.200 de la revista Diagonal.

Llegir més »

La crisi

Faríem malament en plantejar-nos la crisi només com una situació econòmica de vaques flaques, curta, llarga o permanent, amb components objectius, sobretot quant a l’esgotament de recursos. Més aviat es representa com una espècie de cèrcol asfixiant d’injustícia radical, d’insensatesa perversa, de profunda inversió de l’ordre i d’indignitat. Un cèrcol que no va néixer el 2007, sinó que ve des de lluny i de temps enrere.

Recordo un article d’Emilio Alba en el número 59 de Libre Pensamiento sobre la crisi alimentària, parlava de que l’entrada del capital financer en el sector havia implicat el que entre 2002 i 2008 el preu dels aliments bàsics es multipliqués 4, 5 o 6 vegades, suposant, naturalment, un considerable increment de la fam en el món. La nostra crisi, malgrat que ja havia esclatat la bombolla financera, no s’havia iniciat encara. Molt abans, des de quan?, l’occident ric, al que Espanya s’incorpora en els 70, assisteix impassible i cínic a la visió d’un món empobrit i arrasat. Hem viscut desplaçant els danys letals d’un sistema radicalment injust, ignorant-los, mirant cap a l’altre costat, adherits als nivells de consum i benestar del nostre model de desenvolupament i, a través d’ell, acceptant les cada dia majors exigències d’un capitalisme atroçment competitiu, necessitat de beneficis creixents.

Tampoc reaccionem quan aquests efectes es van anar acostant: Grècia es va quedar sola en la seva forta mobilització social contra el deute, contra l’empobriment vertiginós, contra les exigències antisocials del sarcasme dels rescats alliberats en el seu auxili.

La “crisi” s’anava acostant, va començar a créixer l’atur, les retallades, les reformes… Aquest acostament, aquest fer-se palès hagués d’haver constituït per a les nostres societats i per a cadascuna de nosaltres una oportunitat. No sembla que ho estigui sent, tampoc sembla que ho vagi a ser. No és una qüestió de xifres: d’atur, de famílies sense recursos, de persones per sota del llindar de la pobresa, de desnonades… Una sola persona en aquestes condicions hagués d’haver estat suficient.

Del llunyà al proper i del petit al gran hem perdut capacitat de reacció, com si ens haguessin anat vacunant fent-nos immunes a les situacions d’injustícia, de desigualtat i de pobresa.

La realitat és que la riquesa s’acumula mentre la pobresa s’expandeix, el que és indignant. Però aquesta expansió de la pobresa es realitza molt desigualment, el que tampoc és compatible amb la dignitat.

Ambdues constitueixen el cèrcol. No és possible defensar les condicions laborals i salarials o oposar-se amb fermesa a un ERO o a l’enèsima Reforma Laboral amb gairebé sis milions de desocupats amatents a acceptar un treball en condicions pitjors de les establertes en la pitjor de les reformes. Amb un 25% de persones parades contra la seva voluntat i a la recerca de qualsevol treball en qualsevol condició és impossible fer sindicalisme per al 75% restant. Si es pogués, tampoc serviria per a recuperar la dignitat.

Sense combatre la desigual expansió de la pobresa difícilment ens oposarem a la concentració de la riquesa, per més que diguem que ho fem. La defensa d’interessos particulars, malgrat que per grupals es presentin com col·lectius, no serveix avui per a frenar el creixement de la desigualtat perquè no contribueix al repartiment, que solament pot impulsar-se atenent als sectors més perjudicats per la crisi, jerarquitzant els objectius i donant prioritat absoluta a les necessitats més bàsiques.

Sense posar l’atur com objectiu central del sindicalisme sempre estarem atrapats. I en la situació actual l’atur no es combat amb polítiques econòmiques expansives ni recessives, es combat repartint el treball existent. Posant aquest repartiment per sobre de qualsevol altra consideració. La reducció de la jornada (trenta hores setmanals?, menys encara?), i la seva traducció en els llocs de treball equiparables, hauria de ser objectiu preferent. Molt difícil, però imprescindible.

La desigual expansió de la pobresa és l’arma amb la qual ens combaten i dominen per a incrementar la seva riquesa. I ho seguiran fent mentre no siguem capaces d’establir un punt d’arrencada el més igualitari possible.

Llegir més »