CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Corrupció

Per a CGT-PV l’anunci de tancament de RTVV és un clar menyspreu als drets de les i els valencians

La Confederació General del Treball del País Valencià s’oposa rotundament al tancament de la radiotelevisió autonòmica. A més, assenyala al Consell valencià com un govern llastrat per la corrupció i de mètodes autoritaris que no només gestiona en contra de la classe treballadora, sinó que és incapaç de respectar qualsevol límit democràtic. Així ho ha demostrat actuant enfront de la sentència que anul·la l’ERO a RTVV i saltant-se descaradament la legalitat que diu defensar a l’anunciar el tancament d’aquest servei públic.

Enfront dels plans d’acabar amb els drets adquirits de les i els treballadors, la CGT-PV crida a la desobediència i se suma a les mobilitzacions en defensa dels llocs de treball.

Ignorant la sentència que anul·la l’ERO i que suposa posar en el seu lloc al Consell després de l’acomiadament col·lectiu il·legal d’un miler d’empleats i fent xantatge a la població del País Valencià a l’afirmar que aquesta és la manera de salvar altres serveis públics… així és la forma d’entendre la política del Govern valencià.

Enfront d’això, la CGT-PV destaca la importància d’una empresa pública la comesa de la qual hagués d’haver estat la promoció de la cultura i la llengua pròpies, el respecte a la singularitat del País Valencià, la formació en el coneixement de les arrels i la vertebració del territori. Tot això gràcies al treball de professionals el saber fer dels quals havia d’estar al servei de totes i tots els valencians i que havia d’haver-se garantit mitjançant contractacions objectives, estables i respectuoses dels drets laborals.

No obstant això, RTVV ha estat instrumentalitzada políticament, usada com corretja de transmissió de les consignes del govern de torn i, en conseqüència, convertida pels seus dirigents en un niu de corrupteles, en una empresa pública saquejada, maltractada, on la censura, el nepotisme i fins i tot l’assetjament sexual han campat a pler.

En aquest sentit, la CGT-PV manifesta el seu rebuig a la pèssima gestió política i econòmica que ha dut a la televisió i ràdio públiques valencianes a la situació actual, i distingeix al Consell i a les successives Direccions de RTVV com culpables.

CGT insta a que es depurin responsabilitats, que es compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i retornin al seu lloc de treball les 952 persones acomiadades il·legalment, i que es lluiti en defensa de l’ocupació pública i de qualitat. Es tracta d’assegurar el dret del poble valencià a comptar amb un mitjà de comunicació públic i democràtic, mitjà la gestió del qual hauria de portar-se a terme en clau obrera i col·lectiva. Aquest és el futur

Confederació General del Treball del País Valencià València

6 novembre de 2013

http://www.cgtpv.org/Per-a-CGT-PV-l-anunci-de-tancament.html

Blog Secció Sindical CGT RTVV: http://cgtrtvv.blogspot.com.es/

CGT-PV aposta per l’autogestió de RTVV i crida a participar en les manifestacions contra el tancament de l’ens públic

El Comitè Confederal de la CGT del País Valencià, reunit en sessió plenària en el dia d’avui, ha aprovat per unanimitat un dictamen de reconeixement i suport al conjunt de la plantilla de RTVV per la seua solidària i exemplar actuació després de l’anunci del seu tancament per part de la Generalitat Valenciana.

Llegir més »

El PP tanca Canal 9: abans de marxar, cremen la terra

Crítics sempre amb qui menteix, ultracrítics amb qui manipula per mantenir la veu única del poder, fa anys i panys que Canal Nou i tota la Radiotelevisió Valenciana era un enemic a batre pels moviments socials, les organitzacions d’esquerres polítiques i sindicals, per qui defensava la llengua catalana al País Valencià o senzillament per qui no es plegava a la versió oficial i única creada per la dreta regionalista espanyola a l’hora de parlar del País Valencià i caracteritzar-lo com el seu ‘levante’.

I avui en som al carrer en defensa de la televisió pública. Ens hem tornat bojos? Segurament sempre ho hem estat però tenim bons motius per ser-hi, perquè tenim ben clar que els mitjans públics -i els públics en català més encara que els altres- són imprescindibles per a la nostra llengua i per a la llibertat d’expressió. I avui fa goig veure la televisió valenciana, Canal 9, obrint les finestres i deixant entrar l’aire. Avui les treballadores i els treballadors són els amos i per això hi expliquen tot el que el periodisme digne explica quan fa periodisme i no esdevé només veu dels amos corruptes.

Llegir més »

Contra l’espionatge i monitorització a ciutadans i moviments socials

L’ESPIONATGE I MONITORITZACIÓ A CIUTADANS I MOVIMENTS SOCIALS

La CGT de Catalunya considera del tot hipòcrita que tant el Govern espanyol com el Govern català intentin mostrar desconeixement dels actes d’espionatge que cometen, alhora que s’expressen queixosos de que els preocupi que siguin espiats, quan ho fan per encàrrec sense control judicial. No sabem si la NSA, també ens ha espiat a CGT de Catalunya o a d’altres moviments socials.

Llegir més »

Imputen a dos càrrecs per presumptes “irregularitats” a la fundació Institut d’Alta Tecnologia PRBB

Imputen a dos càrrecs per presumptes “irregularitats” en una fundació sanitària catalana

BARCELONA, 2 Oct. (EUROPAPRESS) – El Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona ha imputat als patrons de la fundació Institut d’Alta Tecnologia PRBB-Fundació privada, Norberto Galindo Casas i Francisco Javier Fernández Soriano per presumptes “irregularitats” en la seva gestió entre 2006 i 2009, ha informat CGT.

La providència de la jutge, que admet la denúncia formulada pel sindicat i a la qual ha tingut accés EuropaPress, cita a declarar el dimecres 6 de novembre als imputats, que tenien càrrecs en el citat institut amb vocació pública i l’empresa CRC Corporació Sanitària.

Segons han explicat fonts del sindicat a EuropaPress, la denúncia es dirigeix especialment contra els màxims responsables de la CRC Corporació Sanitària per presumptament “haver traspassat a la seva empresa una maquinària que havien comprat a través de l’Institut d’Alta Tecnologia amb diners públics”.

El sindicat va interposar al juliol una denúncia contra diversos alts càrrecs d’hospitals públics catalans per irregularitats en el citat institut, que funciona com fundació pública d’investigació sota l’auspici de l’Hospital Clínic, el del Mar i el Vall’d Hebron de Barcelona.

CGT ha remarcat que al desembre de l’any passat la Sindicatura de Comptes va publicar un informe que apuntava “greus irregularitats” donada la precària situació econòmica en la qual l’havien situat els patrons, que va provocar la declaració voluntària de concurs de creditors.

Llegir més »

Criminalitzar la dissidència

“La manipulació política de la justícia arriba a la màxima expressió a l’Audiència Nacional espanyola”

“L’estat va coix sense el seu dimoni: el terrorisme. Sembla que quan no hi és, se l’inventa”

Cada dia que passa, l’administració de justícia de l’estat espanyol resulta més humiliant. Dos exemples recents. D’una banda, un ciutadà ha estat condemnat a sis mesos de presó perquè havia parlat en català a la guàrdia civil. D’una altra, els feixistes que van assaltar la llibreria Blanquerna, a Madrid, pagaran multes de tres-cents euros. Aquestes resolucions judicials semblen una agressió, una burla. Com a teló de fons, tots els Urdangarins, Millets i companyia es passegen tranquil·lament pel carrer.

Llegir més »
Cartell Mercè 2013
Antirepressió

Davant les retallades i les imposicions: desobeïm per la Mercè

Diversos col·lectius, sectors en lluita i assemblees de barri reunits a l’assemblea de JuntesPodem vam decidir sumar-nos a la ja tradicional protesta de les companyes de l’assemblea del 15M del Gòtic.

El 24 de setembre, el dia de la Mercè de cada any, les principals “autoritats” del país -municipals, Generalitat, militars…- assisteixen a una missa a l’església de la Mercè.

Llegir més »

El Vaticà, el destí preferit per blanquejar diners per davant de països com Suïssa i Les Bahames

El Vaticà, el destí preferit per blanquejar diners per davant de països com Suïssa i Les Bahames

El Vaticà està en el ‘top ten’ de països favorits per blanquejar diners. Així ho assegura la xarxa Voltaire, organització internacional amb seu a París, les dades les publica Noticiacristiana.com

Segons aquest col·lectiu, tal com recull Elplural.com, el petit estat europeu en què resideix el Papa ocupa el vuitè lloc en aquest llistat de destinacions preferides per a ‘rentar’ diners per davant de Suïssa o Bahames. Així mateix, supera altres nacions com Liechtenstein i República de Maurici.

I és que, “el valor internacional del Vaticà amagat per empreses establertes en paradisos fiscals supera un bilió i mig milions en l’actualitat”. Un ‘honor’, el d’estar en aquest ‘top ten’, que coincideix amb les investigacions que en els últims anys s’han obert a aquest petit estat del vell continent i alguns dels seus organismes. Així, Elplural.com recorda que l’Institut per a les Obres de Religió (IOR), conegut com Ban del Vaticà, va ser investigat el 2010 per la Justícia italiana per ‘rentat’ de diners.

Fins i tot, la Fiscalia va congelar 23 milions d’euros utilitzats “en operacions irregulars”. Un any després aquests fons van ser desbloquejats, encara que la investigació continua. Des del Departament d’Estat dels EUA es va incloure l’any passat al Vaticà entre els països considerats “un centre potencial de rentat de diners”. I és que, en 2012, i davant “els grans volums de moneda internacional que passen per la Santa Seu, és un sistema que es torna vulnerable com un centre potencial de rentat de diners”.

Llegir més »

“Aquesta crisi institucional l’hem de llegir com una victòria del 15M”

En una situació econòmica insostenible i una profunda crisi de legitimitat, entrevistem a l’autor d’un assaig imprescindible per a comprendre la conjuntura.

Hipòtesi democràcia és un llibre oportú ara que es demana un canvi de Govern. Com entendre la corrupció? Com és la crisi del règim del 78?

L’actual crisi, i, sobretot, la fase en la qual estem de crisi institucional, la crisi del règim, s’ha d’entendre amb una única paraula que pot ser ‘desbandada’. Això vol dir fragmentació completa del bloc de poder i baralla entre els diferents segments, entre els diferents sectors de les elits, davant una situació en la qual no hi ha una intel·ligència col·lectiva, estratègica, que sigui capaç de pensar en termes de recuperació de la legitimitat.

Llegit això, hem d’entendre una doble clau: la primera és que aquesta crisi és impensable sense el 15M, moviment que trenca els llargs consensos que s’havien establert des de la Transició. Aquesta crisi de representació era llarga, però el que fa el 15M és treure-la a la llum en termes polítics, o sigui, trencar definitivament el que fins a aquest moment era una carcassa que, encara que feble i podrida per dintre, se sostenia. La segona és que aquesta crisi institucional, que obre el 15M i que està recolzada en una crisi econòmica completa, s’accentua a causa de la pròpia inèrcia del règim.

És una situació en la qual cadascuna de les diferents faccions que componen la classe política i els mitjans de comunicació opera pràcticament pel seu compte: IU amb posicions electoralistes, la cúpula del PSOE jugant a una sort de normalització en un futur, el PP a punt de trencar-se, El Mundo cavalcant sobre la crisi del PP, etc.

L’oligarquia és incapaç de mantenir la seva capacitat de tancar files i que això no surti a la llum. Què és el que ens permet pensar? Que aquesta crisi institucional l’hem de llegir com una victòria o com un resultat del 15M i del cicle de moviments obert, i per tant no solament com una degeneració del règim. El repte que se’ns planteja és com convertir aquesta crisi institucional en el terreny polític d’una radicalització democràtica i és aquí on els interrogants són enormes.

– El llibre planteja la possibilitat d’una revolució, quins són aquestes possibilitats obertes?

El primer és entendre que hem fet caricatura de les velles tradicions d’esquerra, que són plurals, amb moltes heterodòxies, amb una diversitat increïble. Per això també som tan poc inclinats a parlar de revolució, perquè la identifiquem amb “la revolució” socialista, comunista, etc. No obstant això en el segle XIX fins i tot part del XX es parlava de “revolucions‘’, revolucions democràtiques, que indicaven la insolvència d’un determinat règim, d’una organització del poder i de l’organització social, i per tant una necessària substitució d’aquest règim i de les classes dirigents que ho sostenien.

El que ens hem de plantejar ara no és que sigui una opció ideològica, sinó que és una opció obligada perquè no hi ha cap possibilitat d’interlocució amb els poders instituïts, no hi ha cap possibilitat de reforma. Aquesta és la novetat. Revolució és un canvi de règim en el qual el 1% que ara dirigeix permeti a aquest 99% tenir una quota de poder moltíssim major de la que té ara.

Llegir més »

Rajoy cau, la democràcia no ha arribat encara

Dues imatges poden servir-nos per a anunciar l’actual canvi de fase institucional. Les successives portades del periòdic El Mundo sobre Bárcenas que culminen en la col·lecció de SMS enviats per Mariano Rajoy; i la declaració de Rubalcaba en la qual declara la ruptura amb el govern i demana a Rajoy que dimiteixi, tot això acompanyat amb una possible (si bé tot just anunciada) moció de censura.

En aquest moment és transparent per a qualsevol que el govern, si no tot l’aparell de l’Estat, és una institució-màfia que sosté no només al Partit Popular, amén de la resta de l’arc electoral, sinó també tot un model econòmic lligat directament al boom immobiliari i els seus interessos. Si obrim una mica la mirada i atenem al cas dels ERO andalusos veiem aquest model d’institució-màfia sostingut en aquest cas sobre les ajudes públiques i les xarxes clientelars vinculades al sindicat UGT. Una cosa similar podríem fer amb el cas Palau, etc. Parlar de corrupció com un fenomen particular, aïllat, sense connexió amb les formes de govern dels últims 35 anys i en concret de l’expansió del cicle immobiliari és, simplement, fals. En tots els casos, es tracta de formes de governabilitat apuntalades en el territori i que avui estan sotmeses a la implosió interna i l’assetjament extern.

Aquesta acceleració de la crisi institucional és fruit de, almenys, quatre factors. En primer lloc, la creixent preocupació en les elits del país per a trobar recanvis i noves narratives que siguin capaces de servir a la recomposició dels consensos socials; una capacitat ara per ara arruïnada. El segon és l’enfrontament entre aquestes elits per ocupar un lloc en aquest nou marc narratiu de la “regeneració democràtica”. El tercer té a veure amb la «independència», sempre parcial, de la magistratura, en relació amb les acusacions populars o partidistes així com el paper de determinats jutges i jutgesses. I la quarta i més important, és la pressió constant, creativa i desbordant de la gent en les xarxes i en el carrer sigui en forma de «Envolta el Congrés», sigui mitjançant okupació d’habitatges o escraches, Marees, etc.

D’aquests quatre factors només el que es desenvolupa en els carrers, les xarxes i les places té capacitat real d’impulsar la discussió sobre un nou marc democràtic capaç de superar del règim del 78. Dit d’altra forma, els elements de «regeneració democràtica» que avui es col·loquen damunt de la taula apunten més aviat a un intercanvi de cares dintre d’una mateixa elit. Ens proposen un escenari de control intern de la corrupció on hi haurà, és probable, més transparència, però no habitatge; on els polítics respondran pels seus casos de corrupció, però sense un sistema de sanitat o una educació realment universals i públiques; i, sobretot, on els avanços en termes de democràcia real directa i participada seguiran sent subsidiaris al pagament del deute.

La caiguda de Rajoy, que políticament pot conjugar-se ja en temps passat, és una bona notícia, com ho són tots els moments en els quals el règim polític exposa obertament la seva fragilitat, però la democràcia no està aquí encara. Els seus enemics, l’actual bloc de poder, tractaran d’esquivar-la, una vegada més, accelerant els temps de la recomposició. Més organització social, més pressió de baix cap a dalt, més connexions entre els espais, més desbordament, han estat els elements de tota aquesta fase destituïent.

El que ve ara és el desafiament de la revolució democràtica feta per la gent, des de la gent, sense mediadors, sense tuteles.

Ja hem demostrat que podem. S’acosten temps interessants.

16/07/2013.

Madrilonia

http://madrilonia.org/2013/07/rajoy-cae-la-democracia-no-ha-llegado-todavia/

Llegir més »

Todó i Matias Vives: contra els lladres o dient-los amén?

Aquesta setmana passada, David Fernàndez complia una part petita però no menor del programa de les CUP al Parlament de Catalunya. No es tractava de cap punt programàtic però sí que era una de les “promeses” que alguns vam fer durant la campanya. El David deia “Vostè és un lladre!” a Adolf Todó, exdirector de Catalunya Caixa. No és cap ximpleria dir lladre a qui roba i menys en aquest país si qui ho fa és ric i poderós. Li ho deia recolzant les seves paraules en un document de caràcter confidencial que el setmanari “la Directa” (sempre imprescindible) ha fet públic aquest dies.

Llegir més »

Concentracions davant les delegacions del govern espanyol contra la corrupció

Concentracions davant les delegacions del govern espanyol contra la corrupció

Se’n fan a Barcelona, Girona, Lleida, Palma i Tarragona

Després de la publicació avui d’uns missatges de mòbil suposadament enviats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Luis Bárcenas, ex-tresorer del PP, demanant-li que negués la comptabilitat B del partit, la xarxa s’ha començat a mobilitzar amb l’etiqueta #FemForaLaMàfia i s’ha convocat un repic d’atuells davant de les delegacions del govern espanyol. La convocatòria ha començat a les 19.00 i a Barcelona es fa al carrer Mallorca, 278. A la mateixa hora hi ha concentracions a les subdelegacions de Girona (Avinguda 20 de juny, 2), Lleida (Plaça de la Pau) i Tarragona (Imperial Tarraco). També s’ha convocat concentració a la delegació a Palma (Constitució, 4).

Llegir més »

El Sindicat de Sanitat de CGT Barcelona denuncia al Patronat de la Fundació IAT

El Sindicat de Sanitat de CGT Barcelona comunica que en data de 27 de Juny de 2013, va presentar una denúncia davant el Jutjat d’Instrucció de Barcelona contra el Patronat de la Fundació ”INSTITUT D’ALTA TECNOLOGIA PRBB-FUNDACIÓ PRIVADA” (FUNDACIÓ IAT).

El contingut de la denúncia descriu la manera que la Fundacíó IAT destina els seus béns (obtinguts de fons públics) a CRC (una empresa privada) i els motius pels quals aquesta Fundació és conduïda a la fallida.

Des d’aquest sindicat, entenem que els fets denunciats adquireixen una major transcendència, ja que es tracta d’una Fundació gestionada amb fons públics, en la qual tres hospitals públics (Clínic, Vall Hebron i Parc Salut Mar) han aportat finançament, i perquè aquesta Fundació estava dirigida per alts càrrecs d’aquests centres sanitaris.

Creiem que aquests successos conformen un capítol més de la corrupció endèmica de la Sanitat pública catalana, una altra etapa en el que entenem com el full de ruta política per al desmembrament del sistema públic i repartiment de recursos entre els “amiguets” de la sanitat privada. Ja se sap que el que reparteix, per imperatiu del refranyer popular, es queda sempre amb la millor part.

Amb aquesta denúncia, el Sindicat de Sanitat de Barcelona de CGT desitja que la Justícia actuï sobre els membres que van gestionar malament i van deixar caure aquesta fundació finançada amb diners públics i “regalada” a mans privades.

CGT Sanitat Barcelona

Més informació:

WEB CGT SANITAT BCN

TWITTER FED. SANITAT CGT CATALUNYA

TWITTER CGT SANITAT BCN

Acusen de cinc delictes els patrons de la fundació que agrupava els grans hospitals de Barcelona.

CGT Sanitat ha presentat la denúncia

REDACCIÓ DIRECTA / @LA_DIRECTA | 27/06/2013

CGT Sanitat de Barcelona ha interposat una denúncia penal contra la totalitat dels membres del patronat de la Fundació de l’Institut d’Alta Tecnologia de Barcelona. Aquest patronat estava format pels més alts dirigents dels hospitals públics de Barcelona (Hospital Clínic / Hospital del Mar / Vall d’Hebron i els de l’empresa privada CRC). La fundació va fer fallida econòmica el desembre de 2012 arrossegant deutes superiors als 3 milions d’euros.

Llegir més »

Xiulada popular massiva el 28 de juny a la plaça Mercadal de Reus

Sant Pere 2013 ha xiulat, i fort, a la plaça Mercadal de Reus el vespre del 28 de juny contra les retallades, la corrupció i la repressió, i contra l’actual equip de govern municipal i l’anterior, que han portat a la ciutat a la ruïna total.

Centenars de reusencs han escridassat i xiulat l’alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), la primera tinent d’alcalde, Alícia Alegret (PP), els regidors de l’Ajuntament i la resta d’autoritats en la seva tornada a l’Ajuntament des de la Prioral de Sant Pere. Durant l’anada de completes ja s’havia produït una primera xiulada més discreta. El descontentament general s’ha sentit des de l’entrada dels polítics a la plaça del Mercadal i s’ha intensificat a pocs metres de la porta del consistori.

Llegir més »
Xiular no és delicte
Antirepressió

Xiulada popular a Reus el 28 de juny, contra les retallades, la corrupció i la repressió

Per aquest divendres 28 de juny està corrent per les xarxes socials una convocatòria de xiulada popular a la Plaça Mercadal de Reus contra les retallades, la corrupció i la repressió, aprofitant el pas de la comitiva de les autoritats polítiques a la tornada de Completes (aprox. a les 21.15h). Recordem que per l’actuació policial de la xiulada de l’any passat hi ha set persones encausades. Des de l’Assemblea Popular de Reus i altres col·lectius s’ha fet una crida a participar-hi.

Llegir més »

Hisenda, una malvada al servei dels Borbons

Hisenda, una malvada al servei dels Borbons

“Darrere de cada gran gran fortuna sempre hi ha un crim”
(Honoré de Balzac)

A Fabra cada dos per tres li toca la Loteria. A Díaz Ferran li surt negativa la declaració de la renda. I la Infanta Cristina, la mateixa Hisenda que prejutjar la seva innocència en el sumari Nóos assegura que les tretze propietats que apareixen en els seus arxius és per error. Casualitats, rareses i errors que els altres mortals no solem cometre. Com l’error del Rei de matar elefants, óssos borratxos i espècies protegides com a esport. O l’altre error d’instal·lar a la seva íntima amiga, la princesa alemanya Corina, en una residència del Patrimoni Nacional a costa de la butxaca de tots els espanyols. Una “borbònica” cadena d’errors, que demostra que La Corona és la mare de totes les corrupcions. Perquè la deessa Fortuna és addicta: sempre torna al lloc del crim.

Llegir més »

Els beneficis de la corrupció

Les darreres setmanes han sortit a “flotació” diferents casos de corrupció econòmica. La primera impressió és que es tracta només de “la punta d’un iceberg”. Recordant Arquímedes, podem dir que surten a “flotació” perquè són prou voluminosos i perquè a “les profunditats” hi ha moltíssima més corrupció, que és la que provoca l’empenta cap amunt. Podem preguntar-nos si és positiu o negatiu, en el camí de la transformació social, el fet de “posar en evidència” els casos de corrupció. Es a dir, la denúncia de la corrupció pot considerar-se una eina transformadora? La resposta immediata és que aquesta denúncia i els processos judicials -si arriben a existir- són elements positius de transformació del sistema. No obstant això, si falta una anàlisi lúcida, pot desviar l’orientació d’una estratègia que pretén ser transformadora.

Llegir més »

Presentació del llibre “Artur Mas: On són els meus diners? Crònica d’una batalla per la sanitat pública” l’11 de juny a Barcelona

11 de juny, 16.00h, Auditori del Pati Manning (C/ Montalegre, 7), Barcelona.

Xerrada amb la gent de la revista “Cafè amb llet”

Presentació del llibre “Artur Mas: On són els meus diners? Crònica d’una batalla per la sanitat pública”

Organitzen: CGT Diputació i CGT Consorci de Biblioteques de Barcelona

Cartell de la xerrada en document adjunt.

Més informació sobre el llibre:
Un llibre imprescindible de @_cafeambllet: “Artur Mas: On són els meus diners?”

Llegir més »
Cartell manifestació 11 de maig
Corrupció

Manifestació dissabte 11 de maig a Barcelona: “Ciutat Vella es rebel·la!”

L’Associació de Veïns i Veïnes de l’Òstia i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta convoca, conjuntament amb la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, una manifestació el proper dissabte 11 de maig a les 17.30h a la plaça de la Barceloneta per denunciar el conjunt de plans que estan amenaçant els nostres barris.

Els plans de l’Ajuntament per a la Barceloneta i per a Ciutat Vella només responen als interessos dels grans capitals: un Port Vell perquè els rics hi aparquin els seus megaiots, la Barceloneta com a zona residencial de luxe per aquests clients del Port Vell, un Pla d’AbUsos que obre la veda per a saturar-nos d’hotels i pisos turístics (amb la falta que hi ha d’habitatge social, un nou pla urbanístic que permetria l’edificació a la façana marítima, l’antiga cooperativa obrera del Segle XX i altres edificis que podrien tenir un ús social abandonats…

Volem decidir en els plans que afecten les nostres vides i no volem plans que no tenen en compte el veïnat, i que promouen el turisme a qualsevol preu!

Llegir més »
Corrupció

L’últim Borbó i la revolució democràtica

Li van fer una coronació a mida de les seves necessitats, sense denunciar d’on venia ni on anava, entronitzan-lo com un faraó: rei vitalici, cap de l’Exèrcit i monarquia hereditària. I ara, els dos partits dinàstics turnantes li preparen una abdicació a la carta, blindant els seus poders deposats més enllà del càrrec perquè els tribunals, cas de despertar, no arribin al Borbó del Bribón.

Llegir més »
Anarquisme

El sistema fa pudor a podrit

Des dels temps de Felipe González fins als nostres dies, tots els governs i tots els grans partits (els que realment pinten una mica a l’hora de manejar els recursos públics) s’han vist esquitxats per tants casos de corrupció que la llista ens ocuparia més espai del que disposem.

Les estafes i corrupteles descobertes (segurament hi ha moltes més que no han sortit a la llum) han tingut com inculpats a polítics del PSOE, del PP, de CIU, del PNB, de CC i en nivells més modestos d’IU o dels aparells sindicals d’UGT i CCOO.

Però tampoc s’han lliurat de l’escàndol altres institucions tan respectables, en aparença, com l’Església, les Forces Armades, la Justícia o la Corona. I és que, a l’hora de gestionar els diners aliens, no hi ha grans diferències entre polítics que es defineixen d’esquerres o dretes, espanyolistes o separatistes, laics o seglars: el que compta és veure quant es pot trincar i com pots beneficiar a familiars i amics.

Per descomptat que sabem que en la base d’aquestes organitzacions hi ha gent honrada que es mou per idees (amb les que podem discrepar, segurament) i no per interessos personals. El que estem assenyalant amb fàstic és el fangar en que es revolquen en els últims temps les castes dirigents.

Encara que en la tumultuosa història espanyola la corrupció ve de molt lluny, la veritat és que en aquesta última etapa amb el PP s’estan depassant totes les fites anteriors; tant la xifra de corruptes com les elevades quantitats dels reiterats saquejos a les arques públiques, demostren que estem davant una colla de xoriços difícil de reunir en qualsevol altre temps o lloc.

No hi ha diners del contribuent que no estigui en perill d’acabar en els opacs comptes dels bancs suïssos o en qualsevol paradís fiscal. S’ha saquejat amb absoluta desvergonya; des dels pressupostos d’ajuda a països empobrits a les partides per a serveis socials, els subsidis a desocupats o les subvencions europees per al camp.

La societat assisteix, entre atònita i indignada, a la successió de casos i noms il·lustres que van omplint el llibre marró de la infàmia, del gendre del Rei al cap dels jutges, passant per alts càrrecs de totes les administracions, presidents de la patronal o d’aquests bancs que ja ens han costat al voltant de 450.000 milions d’euros, no hi ha racó de la vida política i econòmica on no sigui necessari entrar amb el nastapat.

Llegir més »
Portada llibre
Corrupció

Un llibre imprescindible de @_cafeambllet: “Artur Mas: On són els meus diners?”

El 23 d’octubre de 2012 els editors de la revista cafèambllet van ser condemnats a pagar un multa de 10.000€ per haver “danyat l’honor” de Josep Maria Via, un assessor del president Artur Mas. La sentència concloïa que el vídeo sobre l’opacitat al sistema sanitari fet per cafèambllet -titulat “El major robatori de la història de Catalunya”- lesionava el “dret a l’honor” de l’assessor de Mas.

Llegir més »
Cartell marxa drets socials Garraf
agenda

El 14 d’abril l’Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha organitzat la “Marxa pels drets socials, contra les retallades i la corrupció”

El proper diumenge 14 d’abril l’Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha organitzat la “Marxa perquè marxin, pels drets socials, contra les retallades i la corrupció”. La marxa sortirà a les 10h de Sitges (cap de la Vila) i anirà fins a Vilanova, passant per Ribes i les Roquetes.

Es tracta d’una caminada popular reivindicativa en la que es vol visualitzar els diferents conflictes laborals, les situacions de desigualtat i les conseqüències que les polítiques neoliberals i de retallades que ens han portat a la pèrdua de drets socialsi a la precarietat.

Llegir més »
Corrupció

La reforma laboral, el PP i Bárcenas

A mitjans de febrer de l’any passat, el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa la reforma laboral més agressiva de les darreres dècades. Una reforma que entre d’altres bestieses obria encara més les portes a la flexibilitat interna i externa de les empreses mitjançant: acomiadaments improcedents, acomiadaments objectius, expedients de regulació d’ocupació… amb indemnitzacions més barates i tràmits més tous.

Llegir més »
Corrupció

Àlex Madariaga: “Sense evasió fiscal, l´Estat espanyol tindria superàvit”

Àlex Madariaga ha treballat com a tècnic de recerca a l’Agència Tributària ia l’Oficina Antifrau de Catalunya. Des d’aquests organismes ha tractat de seguir el rastre de l’evasió fiscal. Assegura que els controls són insuficients i les sancions als bancs que faciliten l’evasió a paradisos fiscals, molt escassos. Madariaga, que actualment forma part d’Attac Catalunya, conversa amb La Marea sobre els canvis empresos a Andorra en aquesta matèria i la influència decisiva de l’evasió d’impostos en la crisi.

Llegir més »
Administració Pública

Retallades a la plantilla i corrupció a la cúpula política de la Diputació de Barcelona

MARIA ÁLVAREZ | Setmanari Directa

Unes 40 persones, treballadores i representants sindicals de la Diputació de Barcelona, van tancar-se el dimecres 20 de març a la sala de Plens com a mesura de pressió per acabar amb les retallades que des de fa temps es porten aplicant en salaris i condicions laborals, i defensar els serveis públics. Després de 24 hores de tancada, unes 300 persones es van afegir a una concentració, el dijous 21, poc abans de les 12h, quan es celebrava el Plenari que havia d’aprovar una modificació parcial dels articles de l’acord marc i el conveni col·lectiu on es regulen les vacances.

Segons el sindicat CGT, “si s’aprovés seria un precedent molt perillós de cara al futur: seria el primer cop que la Diputació modifica de manera unilateral, sense un acord previ de mesa de negociació, el nostre acord marc i el nostre conveni, saltant per sobre, doncs, de la negociació col·lectiva”.

Llegir més »